COMPRENSIÓ LECTORA 8 Ti nc t ret ze a ny s i em sento com u n cuc . No, com u na best iola enca ra més p e t i t a . Em s ent o c om u n a for m i ga . No , no , enc a r a mé s p e t i t a . C om u n ba c t er i m icroscòpic i nsi g n i f ica nt del s que est ud iem a ciències de la nat ura lesa . Un ba cter i m icroscòpic i nsi g n i f ica nt i x implet . Tot i que t a nt de bo fos u n ba c t er i , perquè no ho pa ssa r ia t a n ma la ment . Em ded ica r ia a fer el que fo s que f a n e l s ba c t er i s i pu nt . No t i nd r i a u n a v id a t a n c ompl ic a d a perquè , per comença r, u n ba c t er i és u n orga n i sme sen z i l l , bà sic . No t é n i nucl i . Ta n sol s pa ret s , l íqu id i poca cosa més . Però a i xò no és el m i l lor. E l s ba c t er i s són orga n i sme s re si st ent s . Si mple s , sí , però ga i rebé i nde st r uc t ibles , no com jo. A m i , u n est úpid cor reu elec t ròn ic de l ’A la i n m’ ha en fonsat a la m i sèr ia . Av u i , l ’A l a i n h a de c id it demo s t r a r -me que é s e l meu m i l lor a m ic i m’ h a con fessat u n secret : est à enamorat d ’u na noia de la seva cla sse , la Soph ie , i m’ ha dema nat consel l per i ntent a r enamora r-la . L’Ala i n i jo v iv im a qu i lò - met res de d ist à ncia : el l a Fra nça , a Per pi nyà , i jo aqu í , a la meva ciut at . Ens vam conèi xer u n est iu en u n càmpi ng , el l pa rla u na m ica de cata là i jo gens de f ra ncès , i des de l lavors x ategem i ens escr iv im molt sov i nt . Però la d ist à ncia l i ha provocat u n at ac d ’amnèsia i ha obl idat u n pet it det a l l : a pr i ncipi de cu r s l i va i g con fessa r que est ava penja da d ’el l . L a cosa no va a na r mé s en l l à , perquè l ’A l a i n em v a d i r que jo l i a g ra d av a , però que e st àvem ma ssa l lu ny i bla-bla-bla . Vam queda r com a am ics i vam cont i nua r com si res . Però s’ ha de ser tot xo i nteg ra l per escr iu re’m el que m’ ha escr it : que si és tan fel iç , que si m’ ho hav ia d ’ex pl ica r perquè pensava que me n’a leg ra r ia , que seg u r que se m’acud i rà u na bona idea per sor prend re la Soph ie . . . Però com pot ser t a n cu r t de gamba l s? Per què m’ hau r ia d ’a leg ra r saber que soc u n u na i ngènua? Perquè t a mbé ho soc , a i xò. I ngènua , cà nd ida , i n nocent , u na beneeeeeit a . Des de fa uns quants mesos sur to a la telev isió presentant Morts de fàstic, la secció d ’ humor que fem els meus amics de l ’ institut , l ’A lber t , l ’A na ïs, el Jota , la Carla i jo per a l prog rama Malena de nit. No sé per què pensava que l ’A la in es penjar ia de mi veient els meus dots de presentadora de telev isió. Que l ’espècie de fama que hem a conseg u it el s meu s am ics i jo l ’en l luer na r ia i em veu r ia d i ferent . Que el convencer ia que no h i ha cap noia com jo g ràcies a ls meus encants comunicatius. Doncs no. Gens ni mica . Zero encants. Zero a l quadrat . I a sobre de fer com si no ho sabés, el molt tros de quòniam va i em demana que l ’ajud i a enamora r a quest a noia , la Soph ie . Diu que amb les idees t a n bones que tenim, seg ur que r umiaré una manera or ig ina l de d ir a la f ranceset a ( bé , el l no l ’a nomena a i x í , a i xò é s cosa me va) que l ’e st i ma , com per RAQUEL PLAY
RkJQdWJsaXNoZXIy