25 1 2. La Renaixença Durant el segle xix , la literatura catalana culta viu un procés de recuperació després del retrocés que havia viscut durant l’edat moderna (segles xvi-xviii). La Renaixença és un moviment literari que, a partir de 1833, es marca un doble objectiu : restaurar la literatura culta en llengua catalana i , alhora , adoptar els corrents més representatius de la literatura europea de l’època , és a dir, el romanticisme i el realisme. Els autors d ’aquest moviment van prendre consciència que el català s’ havia de tornar a utilitzar com a llengua de cultura i que Catalunya tenia un passat històric i literari molt important. També van endegar la recopilació i la promoció de la literatura popular tradicional , com ara les rondalles, els romanços, etc. En aquesta unitat estudiarem la poesia i el teatre de la Renaixença i , en la següent, la narrativa , que incorpora elements realistes. La poesia L a p o e si a v a s e r e l pr im e r gèn e re l i t e ra r i a n o rma l i t - z a r - s e , amb p o e t e s c om Ví c t o r B a l a g u e r, Jo a q u i m Rubió i Ors, Bonaventura Carles Aribau i , sobretot, Jacint Verdaguer. Jacint Verdagu er (1845-1902) , conegut popul ar - ment com Mossèn Cinto, és el màxim exponent de la poesia catalana del segle xix , tant per l’extensió de la seva obra com pel grau d’elaboració i complexitat. Va conrear la poesia lírica i l’èpica i , a més, va ser també un gran prosi sta . Tota la seva producció està marcada per dos ideals: el cristianisme i l ’amor a Catalunya . Dos del s títol s més destacats de la seva obra són els poemes èpics Canigó i L’Atlàntida. El teatre El teatre culte es va consolidar més tard que la poesia , perquè no n’ hi havia tradició en la nostra llengua i perquè requeria unes infraestructures ( locals i companyies) i un públic ampli , elements dels quals el país va estar mancat f ins ben entrat el segl e xix . De tota manera , van triomfar autors com ara Frederic Sol er, conegut popul arment com Seraf í Pitarra i , sobretot , Àngel Guimerà . Àngel Guimerà (1845-1924) va néi xer a Canàri es, va venir a Catalunya de ben petit, va adoptar una actitud compromesa amb el catalanisme polític i fou un dels fundadors de la revista La Renai xença. Les seves obres presenten personatges d’origen incert, mesti ssos, i també situacions que enfronten o relacionen personatges d’ètnies di ferents. Destaquen Mar i cel, La f illa del mar i Terra bai xa, sempre a la recerca de valors autèntics, com l ’amor sincer o l ’a lliberament personal .
RkJQdWJsaXNoZXIy