7 6 U N I T A T 1 S a b e r s b à s i c s Les instruccions administratives Demanem una informació administrativa Abreugem correctament Els pronoms febles El o al? Els o als? Literatura catalana del segle xix: la Renaixença S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TATG E Què llegim en l’adolescència? M’agrada llegir Q u è v o l d r i a l l e g i r ? T’agrada llegir o no t’agrada llegir? Potser no llegeixes gaire perquè no t’agrada que hi hagi lectures obligatòries, que et diguin què has de llegir. Potser si et deixessin escollir els llibres t’agradaria més llegir... Però sí que pots escollir els llibres que llegeixes fora de l’escola! I com els tries? En quins d ’aquests criteris et fixes per triar un llibre? Que tingui una coberta atractiva, amb una imatge interessant. Que no sigui gaire gruixut. Que no pesi. Que al darrere s’expliqui una mica de què va i que la història sigui realista, que em pugui passar a mi o a algú que conec. Que hi hagi molta acció, que hi passin moltes coses. Que sigui una col·lecció d ’històries curtes i fàcils de llegir. Que hi hagi intriga, que sigui una història de misteri. Que es basi en una sèrie que he vist, o que n’hagin fet alguna pel·lícula que m’agradi. E l t i p u s d ’ h i s t ò r i a q u e m ’ a g r a d a m é s Combina els elements de les quatre columnes per construir una història que t’agradaria llegir. Pots agafar més d ’un element de la mateixa columna, pots combinar-los, etc. Explica a la classe la història que t’has inventat. Protagonistes Un noi solitari i molt intel·ligent, sense gaires amics, aficionat a inventar aparells de tota mena. Un grup d ’amics i amigues de la teva edat. Una noia de vint anys amb ganes de viure aventures. Un home i una dona que són parella des de fa pocs mesos. Dos enemics irreconciliables. Un veí que no es parla gairebé amb ningú. Un explorador sense feina. Tres lladres. On passa l’acció? El barri on vius. Un planeta desconegut. Una gran ciutat, com ara París o Nova York. La selva de les Filipines. Un petit poble de la costa de Grècia. El mar del Carib. Les clavegueres de la ciutat. Un bosc del Montseny. En quina època? Ahir. Ara mateix. En l’època medieval. En l’actualitat. En una època futura. Quan eres petit. Aquest matí. Fa uns quants anys, quan no hi havia mòbils. Què hi passa? Una nena es perd al metro. En una ciutat hi ha una apagada general i no funciona cap aparell elèctric. Un diari publica la notícia que s’ha descobert un vaixell enfonsat. Un tren surt de la via en plena travessa d ’un desert però no hi ha ferits greus. Arriba un noi nou i misteriós a la classe de 4t A. De nit es produeixen fenòmens estranys. Apareix una maleta plena de diners. Algú està molt content i no se sap per què. 98 COMUNICACIÓ La sol·licitud 13 Respon aquestes preguntes sobre el que és una sol·licitud: És un text oral o un text escrit? És un text formal o un text informal? Pertany a l’àmbit administratiu o a l’àmbit jurídic? Consta d ’introducció, desenvolupament i conclusió? 14 Llegeix atentament aquest exemple de sol·licitud i comprova si has contestat bé o no les preguntes de l’activitat anterior: A C T I V I T A T S Dades personals DNI / NIE Nom i cognoms 47.368.523-M Eulàlia Camps i Mole s Adreça: carrer / plaça / avinguda Municipi Codi postal C/ Tren calòs, 13, 1r 2 a Benirocalla 05378 Adreça elec trònica Telèfon mòbil Telèfon f ix eulaliacampsmole s@comuni.cat 603.376.503 992. 2 54.688 Exposo Que els contenidors de matèria orgànica i de paper i cartó que hi ha just davant del meu domicili queden plens de bon matí els die s feiners i els dissabte s, amb la qual cosa la re sta de la jorn ada e s van acumulant deixalle s al voltant. Això no e s produeix diumen ge perquè la verduleria Menjasà, del carrer Tren calòs canton ada amb Esparver, e stà tan cada, i é s el person al d’aque st comerç qui satura els contenidors a primera hora. No enten c que un comerç que genera un a gran quantitat de brossa d’aque ste s mene s no disposi d’un sistema de re collida e spe cífic que eviti aque sta disfun ció per a la re sta del veïn at i per a la via pública. I, per tot això, us Sol·licito Que us poseu en contacte amb la botiga e smentada i que, si e scau, feu la inspe cció corre sponent per tal de re soldre aque sta situació. La qual cosa e spero obtenir. Lloc i data Signatura de la persona sol·licitant Benirocalla, 23 de març de 202 2 Sra. ALCALDESSA 99 4 Què és una sol·licitud? La sol·licitud és un document formal de l ’ àmbit admini stratiu en què un ciutadà o una ciutadana fa una petició a l ’admini stració pública . Les di ferents administracions tenen models que només cal emplenar, cosa que sovint es pot fer informàticament. Cada vegada més, les sol·licituds es poden enviar directament a través d’ Internet, amb algun tipus de signatura digital . En alguns casos, però, cal imprimir el document, signar -lo a mà i lliurar -lo al registre de l’organisme corresponent. Com ha de ser la sol·licitud? En escriure o omplir el formul ari d ’una sol · licitud , hem de t enir cura del s aspectes següents: Cal posar -hi tot es l es dades personal s, perquè puguin identi f icar -nos i contactar amb nosaltres per donar -nos una resposta . En l ’exposició del que motiva la sol·licitud , cal explicar la situació sense oblidar cap detall significatiu ni cap argument, però sense estendre’s innecessàriament. En la sol·licitud pròpiament dita , cal demanar clarament al lò que es vol aconseguir. En aquest apar tat, cal expressar -se amb preci sió i conci sió, sense donar més informacions ni arguments. Sol ser més breu que l’exposició de motius. Cal datar ( lloc i data) i signar la sol·licitud . Si el model de document dona l ’opció de fer -ho, convé indicar al peu el càrrec al qual s’adreça la instància . EN LA PRÀCTICA Redacta una sol·l ici tud Tria una d ’aquestes situacions de la vida quotidiana i redacta la sol·licitud que faries. Pots fer servir el model que has treballat en les activitats anteriors, però pensa a quin càrrec has d ’adreçar el teu escrit. Pensa a distingir ben clarament l’exposició de fets i la demanda concreta que fas: Com a estudiant d ’ESO, vols demanar exempció d ’una assignatura, per un motiu justificat. Com a veí o veïna d ’un barri, vols demanar millores en algun aspecte concret, com ara el soroll a les nits, la neteja de la via pública, les mancances o les avaries en l’enllumenat... Com a membre d ’un club social, esportiu, etc., vols demanar l’ús de la sala d ’actes per a una celebració privada durant l’horari en què el club no la fa servir. A C T I V I T A T S 15 Identifica les diverses parts que formen una sol·licitud en l’exemple que tens a la pàgina anterior. Aprendre llengua és un llarg camí que es recorre CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per aconseguir-ho, et proposem un itinerari amb unes quantes fites. Itinerari didàctic A partir d ’un TEMA ACTUAL , proper a la teva realitat i que t’interessa, començarem a posar en pràctica estratègies comunicatives: parlarem dels nostres hàbits, del que ens agrada fer, de la manera de viure i d ’estudiar, de les vacances... i també de com és el món, com ens agradaria que fos i què podem fer per contribuir a construir un món millor. La base de la comunicació és als textos, tant orals com escrits, tant espontanis com planificats. Per això treballarem la comprensió lectora des de diversos punts de vista, aprofundirem en els tipus de textos i les diferències entre ells, sabrem seleccionar i contrastar la informació –amb l’ajuda del quadern d ’alfabetització mediàtica– i també ens centrarem en aspectes concrets per millorar la comunicació oral i l’expressió escrita. La gramàtica i l’ortografia són eines que ens ajudaran a comunicar-nos de manera eficient. Treballarem la llengua potenciant la reflexió lingüística i l’aplicació a situacions reals de la vida quotidiana. A la secció EN LA PRÀCTICA t’adonaràs de la presència de la llengua en la vida real. INICI DE LA UNITAT 1 SABERS BÀSICS Comunicació 2 SABERS BÀSICS Llengua 3 147 146 COMPRENSIÓ LECTORA 6 PARLEM-NE Has fet mai una mudança? Has anat a viure en un altre barri o, fins i tot, un altre país? Els nois i noies que hàgiu passat per aquesta experiència, expliqueu-la a la resta de la classe: Com va ser, la mudança? Què et vas endur? Què vas haver de deixar? Què trobes a faltar del lloc on vivies abans? Què valores del lloc on vius ara? Quines dificultats vas tenir? Et va costar acostumar-te al nou entorn? OBTENIR INFORMACIÓ 1 Indica si aquestes oracions són certes o falses i corregeix les falses: La Clara viu a Gràcia des de fa temps. Abans vivia a Nou Barris. Casa seva és a prop del bar. El tamboret és el seient preferit de la Clara. Al bar, els cafès els fa el pare. Els deures de català són pesats i difícils. El germà de la Clara juga molt bé a futbol. L’acció passa un dilluns al matí. 2 La narració està explicada des del punt de vista de la Clara, però la veu narrativa no és seva. De qui és? Què en sap, aquest narrador o narradora, dels pensaments i els sentiments de la Clara? Selecciona algun fragment del text que ho mostri. INTERPRETAR EL SENTIT 3 Com és la Clara? Explica-ho responent aquestes preguntes: Per què els petons de la mare li fan ràbia i li agraden alhora? Per què la Clara troba que el títol de la cançó Boys Don’t Cry, de The Cure, és una bestiesa? Què ens diu això sobre la seva manera de ser? Et sembla que a la Clara li agraden els canvis? S’està adaptant bé al canvi de barri, de casa i de bar? Creus que el tamboret del qual es parla al principi del text simbolitza alguna cosa? Per què li agrada tant, a la Clara? 4 Imagina’t com és el bar, a partir del que se’n diu en el text, i escriu una descripció detallada del que vas veient des que entres per la porta i a mesura que vas avançant cap a l’interior. REFLEXIONAR I EXPRESSAR-SE 5 Què et sembla que la Clara hagi de copiar els enunciats dels exercicis de llengua? Opines que «copiant s’aprèn a escriure», com el seu professor? Justifica la resposta. 6 Transforma en un text instructiu el paràgraf en què s’explica com fa cafè la mare de la Clara. Quins canvis has hagut de fer-hi? -Dos sols i un tallat -va dir el cambrer que duia les taules de la terrassa-. I un pastís de pastanaga . La mare es va posar a fer cafès. Es notava que li agradava , que en sabia molt. Era una ar t i st a : agafava aqu el l a mena de pom n eg re c om si fo s el v o l ant d’una moto, el girava cap a un costat amb un gest decidit, li treia el marro picant tres vegades contra el cossi , el tornava a omplir de cafè nou , el premsava , tornava el pom al seu lloc i el girava en sentit contrari; posava la tassa , pitjava un botó vermell i se n’anava a escalfar la llet mentre sortia aquell rajolí torçat fosc que lentament anava omplint la tassa . I tot plegat en dos o tres segons! Era una màquina . De vegades li’n demanava un només pel plaer de veure-la fer -lo. -Però descafeïnat, eh! -li deia la mare-. Que encara ets petita . -Sííííí . Sempre li deien el mateix, que era petita . I ella pensava que depenia de com s’ ho miressin , perquè el bunyol del seu germà era encara més petit. Aquel l ximple. Només li agradava xutar pilotes. S’ hi podia passar hores, xutant pilotes. No jugava a futbol , no, només xutava pilotes. Pilota que li anava als peus, pilota que xutava . Quan hi jugaven ningú no volia anar amb ell perquè no la passava . Era a la plaça . Aviat el sentirien bramar. No tenia remei . Aquell microbi a la mínima que li arribava la pilota xutava . Cap on fos, ben fort i com més lluny mi l lor. Quin poca-solta! Encara no sabia fer anar bé el s coberts i li costava llegir sense posar el dit a sota de les paraules. Ara que havien canviat de colle, sempre tenia raons amb els de la classe. I encara li quedava una eternitat. La Clara ja feia quart d’ESO a l’institut nou . Des del setembre hi havia hagut un munt de canvis. Canvis de classe, d ’amics, de profes... -Pe rò v e s a d aaa l t , dona , qu e aquí t i ndrà s ma ssa s oro o o o l l -l i v a di r l a mare passant amb dos cafès. La mare sempre al largava alguna l letra quan parlava . -Que nooo, que estic bé. Deixa’m -va respondre ella . Aleshores es va adonar que feia el mateix: també havia allargat una lletra, la O. És clar. Era la seva filla . Allò d ’a llargar les lletres li venia d’ella . -Aquí no et pots concentrar. -Que sí , mama , no et preocupis. I tant que es podia concentrar. La Clara el s deures el s podia fer a qual sevol l lo c. Viv i en al l à mat ei x, a cinc minuts, però ara hi t eni en mo lt d ’enrenou . S ’a cabav en de mudar i hi hav i a trasto s p er tot ar reu . Haur i a pogut fer el s deures a la taula del menjador, però s’ hauria atabalat envoltada de caixes de cartró. Per això s’ havia quedat a fer -los en aquel la taula del bar, a la part de dins, on hi hav i a l es banquet es alt es i no hi anava tanta gent . Estava sol a . Tots el s cli ents eren a l ’a ltra banda , prop de l es f inestres per on entrava el sol . A lbert Vi l a nova 44 COMUNICACIÓ ORAL Interpretem una oferta A C T I V I T A T S 19 Escolta atentament aquestes converses i respon les preguntes que tens a sota: Quant val una ampolla d ’oli? Quant valen dues ampolles d ’oli, d ’acord amb l’oferta? I tres? I quatre? Què creus que els tocarà si han gastat 36 euros? Per què? Quant els costaran dues ampolles de detergent, si té raó la Clara? I si té raó en Pep? On surt més a compte comprar el formatge? Per què? 17 EXPRESSIÓ ESCRITA 1 Abreugem correctament 19 Escriu les dades següents fent servir abreviacions: la teva adreça el curs escolar on et trobes la data d ’avui i la d ’aquí a un, tres, sis i nou mesos justos A C T I V I T A T S 20 Desenvolupa aquests tractaments de respecte i digues a qui s’apliquen: Hble. Mn. Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra. M. Hble. Excm. Sr. / Excma. Sra. Mgfc. Sr. / Mgfca. Sra. EN LA PRÀCTICA Un cartel l poc acurat Fa dies que ha aparegut aquest cartell als espais publicitaris del poble. Quins elements d ’aquest cartell podries abreujar perquè el text càpiga millor a la banderola? Abreujar és escriure una paraula de manera més breu. L’abreviació és la representació d ’un mot o d ’un sintagma mitjançant una o algunes de les seves lletres. N’hi ha de diferents tipus: Les abreviatures, que estan formades, com a mínim, per la lletra inicial de la paraula sencera, i que generalment es tanquen amb un punt i, de vegades, amb una barra inclinada. Els símbols, que poden contenir lletres, xifres o pictogrames i que no acaben amb punt. Les sigles, que estan formades per la lletra inicial de les paraules d ’un sintagma i s’escriuen en majúscules. Algunes de les abreviacions que es fan servir més sovint: Numerals Mesos de l’any Indicacions de lloc Altres mots freqüents 1r 1a 1rs 1es 2n 2a 2ns 2es 3r 3a 3rs 3es 4t 4a 4ts 4es 5è 5a 5ns 5es En les xifres següents, les terminacions són sempre: -è, -a, -ns i -es. gen. febr. abr. jul. ag. set. oct. nov. des. Els mesos de març, maig i juny no s’abreugen. av. 5 avinguda c/ o bé c. 5 carrer esc. 5 escala núm. 5 número pg. 5 passeig pl. 5 plaça rbla. 5 rambla rda. 5 ronda s/n 5 sense número tel. 5 telèfon Sr. 5 senyor Sra. 5 senyora etc. 5 etcètera a/e 5 adreça electrònica m 5 metre cm 5 centímetre km 5 quilòmetre g 5 gram kg 5 quilogram 104 GRAMÀTICA A C T I V I T A T S 17 Identifica els verbs que hi ha en aquest text i classifica’ls segons si es tracta de formes personals o de formes no personals: Acabats de desembarcar, havíem pujat al lloc exacte on un pagès va desenterrar als primers anys del segle xix la Venus de Milo, una de les grans meravelles de l’escultura clàssica i avui un dels tresors del Museu del Louvre de París. Antigament, aquest jaciment arqueològic de Milos albergava un conjunt d ’escultures de marbre bellíssimes, que ara només es poden contemplar viatjant al Louvre, al Museu Britànic, al Museu de Berlín i al Museu Arqueològic d ’Atenes. Rafel Nadal . Mar d’estiu Què t’ha permès distingir-les? 18 Separa les proposicions que formen cadascuna d ’aquestes oracions compostes: Les periodistes es van queixar perquè no cabien a la sala de premsa. Aboqueu-hi la llet i remeneu constantment. Us avisarem quan sortim de casa. S’ha trencat la nansa del gerro; l’haurem d ’enganxar amb cola. Si no hi veus prou, encén el llum. Com que se’n va a dormir tan tard, al matí sempre té molta son. 19 Escriu oracions juxtaposades en què apareguin els verbs següents: avariar-se + trucar estar + venir comprar + menjar ser + treballar 20 Digues si el signe de puntuació que uneix aquestes proposicions juxtaposades aporta un matís de suma o de conseqüència: És intel·ligent, té bon caràcter, sempre ajuda a tothom. No puc explicar-te la reunió: no hi vaig anar. Va sentir crits d ’auxili; va trucar a l’ambulància immediatament. Domina l’anglès, parla francès amb dificultats. 21 Indica en quina de les oracions compostes següents hi ha juxtaposició, en quina hi ha coordinació i en quina hi ha subordinació: Malgrat que avui fa sol, encara fa força fred. Agafem el cotxe o hi anem amb tren? El president els va donar la benvinguda a l’acte, la directora general va fer la conferència inaugural. 22 Enllaça aquestes sèries d’oracions simples amb signes de puntuació. Procura no fer servir sempre el mateix: Fa fred. Tanca les finestres. Els concursants arribaran a les nou. El públic no entrarà fins a les onze. Aquesta sopa està dolça. Afegeix-hi sal. A les sis sortirem a passejar. Passarem per cals avis. Tornarem cap a les vuit. No porta el tiquet de compra. No li faran el canvi. Hi ha hagut una tempesta molt forta. Ha saltat l’alarma. Se n’ha anat la llum. S’ha inundat el garatge. 23 Relaciona els signes de puntuació destacats en el text amb alguna d ’aquestes funcions: Separa dos elements d ’una enumeració. Separa dues oracions. Separa dues proposicions. Introdueix una enumeració. Indica el final del text. Les herbes aromàtiques tenen un ús molt important a la cuina mediterrània. Realcen el gust dels aliments, els donen color i vistositat i aporten frescor als plats. En tenim per donar i per vendre: julivert, romaní, farigola, llorer, cibulet, orenga, alfàbrega... Es poden utilitzar fresques o seques en tota mena de plats: carns o peixos guisats, al forn, marinats o a la planxa. 24 Fixa’t en la manera com estan enllaçades les proposicions en les oracions següents: No enviaré el meu currículum per correu electrònic, sinó que el portaré personalment. La situació és greu, però la gent no està nerviosa. Creus que es tracta d ’oracions juxtaposades o coordinades? Explica per què. 103 102 1. Oració composta i proposicions Una oració composta és una oració que té dos o més verbs, almenys un dels quals en forma personal . Les diferents estructures oracionals que formen una oració composta s’anomenen proposicions. Internament, poden ser analitzades com les oracions simples. En el marc de l’oració composta , es tracta de veure com es relacionen entre si . Els veïns es quei xen que hi ha molt soroll a la plaça . proposició 1 proposició 2 oració composta Si analitzem l a primera proposició com una oració simpl e, veurem que el verb requereix un complement de règim. I aquest CR no pot ser altre que la segona proposició ( fixa’t que es pot substituir pel pronom feble en: Els veïns se’n quei xen.). El connector que integra la segona proposició en l’estructura oracional de la primera . D’a ltra banda , aquesta segona proposició també es pot analitzar com una oració simple. 2. Tipus d’oracions compostes Distingim tres tipus d’oracions compostes segons dos criteris: La manera com s’enllacen les proposicions que la formen : amb un signe de puntuació (o l’entonació en la llengua oral) o amb un connector. La relació sintàctica que tenen les proposicions entre elles: estan al mateix nivell (poden funcionar soles, com a oracions independents) o bé una depèn de l ’a ltra (n’és una part). Enllaç de les proposicions Amb signe de puntuació Amb connector Relació sintàctica entre les proposicions Al mateix nivell Juxtaposició Coordinació Dependent l’una de l’altra — Subordinació 3. Juxtaposició de proposicons La juxtaposició de proposicions a l’interior d’una oració composta presenta dos trets característics: Les proposicions s’encaixen al mateix nivell sintàctic. Independentment de l’ordre en què apareixen , les diverses proposicions tenen la mateixa importància i no n’ hi ha cap que depengui d’una altra . Les proposicions s’enllacen mitjançant l’entonació o signes de puntuació ( la coma , el punt i coma o els dos punts). En la llengua oral , la juxtaposició es manifesta amb inf lexions i pauses breus dins d’una mateixa corba d’entonació. Si canviéssim els signes de puntuació destacats per punts i seguit, obtindríem oracions simples amb entonacions independents: Els instituts comencen a les vuit , les escoles comencen a les nou . proposició 1 signe proposició 2 de puntuació Quatre dies dinen a la feina ; un dia dinen a casa . proposició 1 signe proposició 2 de puntuació No he trobat el corriol : la vegetació deu haver -lo tapat. proposició 1 signe proposició 2 de puntuació Des del punt de v i sta del signi f icat, l es proposicions juxtaposades poden expressar matisos diversos segons els casos, des de la simple suma de significats fins a la relació de causa i conseqüència : Al juliol aniré de colònies amb l’esplai , a l ’agost faré vacances en família . suma de significats Aquest pany no tanca bé: haurem d ’avisar el manyà . relació de causa i conseqüència La juxtaposició, en la llengua escrita , exigeix un enllaç amb signe de puntuació, però no sempre que hi ha un signe de puntuació estem davant d’una juxtaposició de proposicions. En efecte, si en la mateixa oració composta coincideixen un signe de puntuació i un connector, estarem davant d’un cas de coordinació o de subordinació, segons el connector, mai de juxtaposició: S’ ha instal·lat l ’aplicació, però no sap fer -la anar. proposició connector proposició En aquesta oració, la presència del connector però fa que ens trobem davant d’un cas de coordinació de proposicions, no pas de juxtaposició, encara que també hi hagi una coma . GRAMÀTICA 4 L’oració composta. La juxtaposició C O N N E C TA A M B E L T E M A Ja saps que una oració simple es defineix com una oració amb un verb en forma personal. Com definiries una oració composta? Posa’n algun exemple. Juxtaposició Subordinació Coordinació Agafa abric, gorra i guants : avui fa molt de fred M’ he comprat la llibreta que més m’ ha agradat . La Marta toca el violí i l ’Adrià canta 4
RkJQdWJsaXNoZXIy