Corrandes d’exili Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena , lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el feu la nostra pena . L’estimada m’acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra , que l’ensagna , que l’esguerra , abans de passar la ratlla , m’ajec i beso la terra i l ’acarono amb l’espatlla . A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida1; l ’a ltra meitat vingué amb mi per no deixar -me sens vida . Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra , quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra . «Com el Vallès no hi ha res.» Que els pins cenyeixin la cala , l’ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol2 que bategui com una ala . Una esperança desfeta , una recança3 infinita . I una pàtria tan petita que la somio completa Pere Quart Saló de tardor Joan Oliver (1899-1986) va ser un poeta, dramaturg, narrador i traductor. La seva obra està profundament marcada per la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i l’exili posterior, amb una visió escèptica del món, sense perdre la ironia. Pere Quart, pseudònim que Joan Oliver feia servir com a poeta, va expressar els seus sentiments sobre l’experiència de l’exili posterior a la Guerra Civil en el poemari Saló de Tardor. Un dels poemes més celebrats d ’aquesta obra, publicada a Xile el 1947, és «Corrandes d ’exili». 264 Text 1 Corrandes d’exili. L’exili per causes polítiques Text 1 LES MIGRACIONS 1 condormida: adormida. 2 tenderol: tendal petit. 3 recança: greu que sap deixar o perdre una cosa.
RkJQdWJsaXNoZXIy