266 Xavier Vernetta (1956) és professor de literatura, crític literari, traductor i escriptor. Ha publicat una quinzena d ’obres narratives de diversos gèneres. Somni de Tànger. Buscant una vida millor Text 1 Text 2 LES MIGRACIONS L’Akram i el seu cosí Abdallah viuen a Tànger i somien arribar a París, on esperen trobar una vida millor. Per això es posen en mans d ’un traficant d ’immigrants i s’embarquen en una pastera que travessa l’estret de Gibraltar de nit i que els ha de deixar a les costes espanyoles. La ficció reflecteix una situació tràgica que, desgraciadament, massa sovint es produeix al Mediterrani. Travessia marítima El patró encén un fanal que fa la llum blava i s’enfila a la barca . S’asseu a la popa i comença a cridar instruccions. Cadascun dels viatgers es reser va l lo c amb l ’ úni ca b o ssa qu e p o t dur p er equipatge. L’A kram porta la mateixa que, pocs anys abans, feia servir per anar a l’escola. La duu plena de roba. També hi havia posat un parell de l libres, però l ’Abdal lah l ’ ha obligat a deixar -los sobre la platja. Pesen massa per dur-los de viatge. –Vinga , crida el patró–. Empenyeu la barca i pugeu-hi tan aviat com hi hagi prou aigua a sota . A la barca , sembla que no hi puguin cabre més de vuit passatgers ben posats, però ningú no diu res. Tots dotze arrosseguen la barca per la sorra fins que sura sobre l ’a igua i s’ hi enfilen , amb els peus i les cames xops. Encara no s’ han pogut posar bé que el llum blau s’apaga i un motor arrenca amb força. Els dotze cossos cauen els uns cont ra e l s a l t re s . Ni n g ú n o p r o t e st a i e l s c o l z e s busquen espai on descansar. El patró en cap moment ha fet un gest per ajudar-los i se’ ls mira arrufant les celles, amb menyspreu . Pensa que són uns desgraciats. No és per fer-los un favor que fa aquesta feina. Ell ara trafica amb persones com abans ho havia fet amb tabac o droga . El canvi es deu a qüestions de preu , de mercat i de facilitats. La resta és indiferent, per - què tot és il·legal . Contraban, narcotràfic, immigració sense permisos. No hi ha diferència. Tot és mercaderia que ha de passar d’un continent a l ’altre, en una nit sense lluna. Enfilen cap a mar obert i la pastera salta enmig de l e s onade s . L a barca duu un pot ent motor forabord , suf icient per poder travessar l ’ Estret abans no cl aregi i amb l a força necessàri a per d e i x a r e n re re e l s p e s a t s g u a rd a c o s t e s e sp a - nyols, un cop deixada la càrrega . Els minuts avancen al ritme de les onades. L’única música que se sent és la simfonia dels motors i l’escuma de l ’a igua . Ningú no gosa parlar, perqu è l a por c omença a créi xer dins l a go l a . En aquest moment, i en tots els moments que vindran, els viatgers només esperen que la travessia acabi . Bé o malament, però que acabi aviat. Passen unes quantes hores, comptades instant a instant. El patró no ha dei xat de mirar el rellotge cada poc. Li cal controlar el temps, la distància , la posició. Calcula que potser són a mig camí i redueix una mica la marxa , perquè la remor amortida del motor li permeti parlar i que el sentin les orelles endormiscades. Per a ell , és l’ hora de deixar els comptes clars. –M’ heu de donar els diners que falten , ara . Després, quan hàgiu de desembarcar, tots tindrem ma ss a pre ss a i j o n o em v u l l qu ed a r amb un pam de nas. Doneu-me’ ls. Ara! Xavier Vernetta . Somni de Tànger
RkJQdWJsaXNoZXIy