32 33 1 Els anacronismes I un anacroni sme l i terar i ? Has detectat mai, en una novel·la, algun detall que no s’ajusti a l’època en què està ambientada? Creus que és un recurs que ha fet servir l’autor o autora per aconseguir algun efecte? O creus que es tractava d ’un error? Hi ha casos de tota mena... Reflexiona-hi. Què és un anacronisme? El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans el defineix a partir de dues accepcions: Anacronismes americans: un clàssic Quan es parla d ’anacronismes literaris, els primers exemples que se solen posar són els de les novel·les situades a Europa en les quals apareixen productes que no van arribar al continent fins després de la colonització americana : patates, tomàquets, blat de moro... La presència d ’aquests aliments en novel·les ambientades en èpoques anteriors és un anacronisme literari , que pot ser voluntari o fruit d’un error. Més enllà dels anacronismes americans... A les novel·les històriques, ambientades en èpoques anteriors al moment en què es van escriure, no és difícil trobar altres tipus d ’anacronismes: mèdics, tecnològics, geogràfics, etc., com ara objectes o aparells que es fan ser vir abans que s’inventessin o edificis habitats abans que es construïssin . anacronisme 1 m. [LC] Error que consisteix a suposar esdevingut un fet en una data altra que la seva, error de cronologia. 2 m. [LC] Fet, costum, etc., no propi del temps al qual es vol referir o incongruent amb el seu ambient com a propi d’una altra època. L’a nacronisme literari és un recurs que situa fets o personatges abans o després de l’època en què es van desenvolupar. Moltes vegades, els anacronismes literaris no són intencionats i són fruit d’un error de documentació de qui escriu . L’a nacronisme es pot fer ser vir en literatura per aconseguir girs inesperats, donar pistes sobre un personatge, generar nous temes, etc. La paraula patata és una barreja de dos mots en llengües parlades a l’Amèrica precolombina: papa en quítxua i batata en taíno. Tant la paraula com el fruit van arribar a Europa després del primer viatge de Colom a Amèrica, al 1492. El polietilè, és a dir, el plàstic com el coneixem avui, no es va començar a utilitzar de manera més o menys generalitzada fins a la dècada dels 50 del segle xx. L’any 1910 no hi podia haver res semblant a un «trist plàstic». En la novel·la L’arqueòleg, de Martí Gironell, al capítol «La Vall de les Àligues» (pàgina 94), llegim: «El temor dels dos religiosos era què farien quan arribés la nit si continuava plovent. No tenien res per aixoplugar-se, ni un trist plàstic per improvisar una tenda». La història del pare Ubach, que s’explica en aquesta obra, té lloc l’any 1910. Fem de detect ius! El Premi Borni convidava lectors i lectores a fer de detectius i trobar anacronismes en obres de narrativa històrica. Va néixer l’any 2014 i va tenir diverses edicions. Fins i tot Shakespeare! En les obres de Shakespeare hi ha diversos anacronismes, segurament el més famós apareix en l’obra Juli Cèsar, ambientada en l’època romana : A la pàgina 202 de la novel·la de Chufo Llorèns Mar de foc s’hi pot llegir: «Una tarda, mentre pelava patates a la cuina, se li va acostar un criat...» L’acció narrativa de la novel·la transcorre a Barcelona al segle xi. A l’època romana només hi havia rellotges de sol i clepsidres (rellotges d ’aigua), i cap dels dos podia sonar, ni tocar les hores, de cap manera. El primer rellotge mecànic es va documentar a Anglaterra al 1283, més de 1.300 anys després de la mort de Cèsar. La paraula tomàquet prové del nàhuatl ( llengua parlada pels asteques a l’Amèrica central ): tomatl. Tant la paraula com el fruit van arribar a Europa a final del segle xv i durant el segle xvi. Al capítol 37 (pàgina 249) de la novel·la El somni de Tàrraco, de Xúlio Ricardo Trigo, en Ceró busca alguns pagesos «per vendre tomàquets i enciams dels seus horts». L’acció narrativa està situada a la Tàrraco romana, en l’any 27 aC. LA LITERATURA EN LA MEVA VIDA (Clock strikes.) Brutus: Peace! Count the clock. Cassius: The clock has stricken three. (Toca el rellotge.) Brutus: Calleu! Compteu les hores. Cassius: Han tocat les tres. 1 A P L I C O E L Q U E H E A P R È S Coavaluació per parelles 35 34 A un xiprer Per què et crearen , oh arbre, se s ombra , ni fruit, ni f lor? ¿Has nascut sols per f r por devora tombes de marbre? Tot arbre que engrons l’oratge bat sos rams fent dolç renou , mes lo teu negre fullatge gemega si el vent lo mou . Si els pàmpols verds se belluguen , si es va engronsant el llorer, si els embats en les f lors juguen i l’esperança se’n ve, com un llamp fuig i s’esborra tot pensament de conhort guaitant tu , feresta torre de la ciutat de la Mort. A cada poble t’ ha vist a les portes del fossar ; digue’m, sentinella trist que els difunts te fan guardar, per què és que sempre en els punts te posen més solitaris i vius sentint les plegaris que resen an els difunts? Oh!, ja ho sé:... perquè ta rel mostra an el cos el seu llit, mentre que el tronc com un dit senyala a l ’ ànima el cel . Marià Aguiló 1 A qui s’adreça el poeta en aquest poema? Per què li fa tantes preguntes? 2 Esmenta els trets o les característiques que Marià Aguiló atorga a aquest arbre. 3 Per què podem afirmar que a l’última estrofa hi ha un canvi? 4 Substitueix els complements directes d ’aquest vers per pronoms febles: bat sos rams fent dolç renou 5 Llegeix aquests dos versos i substitueix per pronoms febles primer el complement directe i després el complement indirecte, en dues oracions diferents: mentre que el tronc com un dit senyala a l’ànima el cel 6 Busca en el poema aquests trets propis del romanticisme: Atrac ió pels ambients tètrics, lúgubres, relacionats amb la mort. Gust per allò que és pur, salvatge. Preguntes retòriques, sense resposta. Sentiments exagerats, hipèrboles. Recerca de la realitat interior, reflexió en veu alta. Identificació amb el paisatge. 7 Busca en aquest poema exemples que demostrin que es va escriure abans que l’ortografia de la llengua catalana es normativitzés i hi hagués un diccionari oficial i reconegut. 8 Digues a quina oració fa referència el pronom feble ho en la darrera estrofa. 9 Assenyala alguns detalls del poema que mostren la religiositat del poeta i de la societat del segle xix. Redacta un text breu per comentar si aquesta religiositat és vigent avui en dia i què en penses. Resol aquestes activitats i després intercanvia la resposta amb un company o u a companya. Corregiu-vos mútuament i comenteu el resultat: 1 Indica si aquestes afirmacions, referides als pronoms febles, són certes o falses: Poden substituir una oració. Poden substituir n adjectiu. Poden substituir un sintagma nomina . Poden substituir un verb. Tots són àtons. Poden aparèixer aïllats. Sempre depenen d ’un verb o d ’un nom. El pronom em té quatre formes i ens en té tres. El pronom la no s’apostrofa avant i, u, hi, hu àtones. La forma reduïda va d sprés del verb i l’elidida va davant. 2 Explica en quins casos fem servir en i en quins fem servir hi per substituir un complement de règim verbal. 3 Digues quina funció fa el pronom en en cadascuna d ’aquestes oracions: La Rita té moltes pigues però jo no en tinc gaires. Resol el problema tot sol, perquè jo no en tinc la solució. Ja estic cansada d ’aquesta situació, però tu no n’estàs gaire, oi? No te n’adones, que t’has equivocat? L’autocar surt d ’aquí a una hora i a les sis en surt un altre. 4 Per què diem que verbs com haver-hi i veure-hi són pronominals? 5 Copia aquestes oracions i completa-les amb el o al: meu veí és nou al barri. meu veí li agrada pescar. He ajudat meu company. Vaig a telefonar meu company. 6 Explica amb les teves paraules quin és el doble objectiu dels intel·lectuals de la Renaixença. A V A L U A C I Ó R À P I D A engrons, engrosant: gronxes, gronxant embats: cops de vent conhort: consol feresta : salvatge Al final de cada trimestre, faràs un MICROPROJECTE en què hauràs de buscar informació sobre un tema relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i, després, desenvolupar una tasca, com ara dissenyar un cartell, organitzar un viatge o fer un debat. Per tancar la part de sabers bàsics de la unitat, desenvoluparàs un petit projecte, sovint en equip, que et permetrà posar en pràctica el que has après i millorar les teves destreses comunicatives. Més que pàgines escrites, Pugem a l'escenari, Ho expliquem i ho dibuixem, Del paper a la pantalla són exemples de situacions d ’aprenentatge que trobaràs en aquest llibre. Les rúbriques d ’avaluació t’ajudaran a adonar-te de la teva progressió al llarg del curs. A les pàgines del bloc final de la unitat, trobaràs dues seccions en unitats alternes: LLENGUA I SOCIETAT i LA LLENGUA/LITERATURA EN LA MEVA VIDA, on descobriràs aspectes lúdics, sociològics i culturals relacionats amb la llengua i la literatura, com ara l 'origen i la història de la llengua, la presència del català al mòbil i a les xarxes socials, els anacronismes, etc. En aquest bloc també trobaràs les pàgines d ’avaluació: APLICO EL QUE HE APRÈS i AVALUACIÓ RÀPIDA. SABERS BÀSICS Literatura 4 SITUACIÓ D’APRENENTATGE 5 TANCAMENT DE LA UNITAT 6 MICROPROJECTES TRIMESTRALS 7 51 50 2 La narrativa del segle xix A diferència del que succeí amb la poesia , el procés de recuperació dels gèneres narratius i , concretament, de la novel·la , va ser més dificultós i tardà . La narrativa catalana del segle xix és la suma de diferents corrents: La novel·la històrica, impulsada per l’escocès Walter Scott, recuperava els moments històrics més importants de cada època i els prenia com a base de la ficció literària. Les obres de Scott van arribar a Catalunya i van influir en els escriptors del moment. Antoni de Bofarull va publicar la primera novel·la històrica escrita en català, L’orfeneta de Menargues (1862). La novel·la sentimental o psicològica va plantejar obertament els conflictes derivats de la inadaptació de l’individu o heroi romàntic a les normes i convencions socials. Destaca Julita (1874), de Martí Genís i Aguilar, que tracta la tragèdia derivada d ’un amor no correspost. La narrativa de costums es basa en un acostament a la realitat quotidiana, amb l’objectiu de deixar-ne testimoni, sobretot davant dels canvis socials i econòmics que es produïen. Es tractava d ’articles més o menys breus, molt descriptius i sense argument, que també rebien el nom de quadres de costums. Els autors costumistes més rellevants són Robert Robert i Emili Vilanova. El realisme i el naturalisme El realisme es va estendre per tot Europa durant la segona meitat del segle xix. Aquest nou corrent impulsa un model de novel·la que pretén donar una imatge f idel del món de l a se va època , de manera més aprofundida que en el s quadres de costums. Així , la novel·la reali sta ref lecteix les transformacions més impor tants del període, com ara l ’a scens de la burgesia , l ’aparició del proletariat, el creixement de les ciutats o els grans canvis econòmics i tècnics. Les característiques més importants de la novel·la realista són les següents: S’utilitza el punt de vista omniscient, per aconseguir objectivitat i neutralitat. Les descripcions són abundants i minucioses. Els detalls són considerats cabdals per retratar els personatges i els ambients amb profunditat. El diàleg també esdevé molt important, ja que permet oferir un millor coneixement dels personatges, els quals són analitzats des d’un punt de vista psicològic. L’ heroi romàntic inadaptat deixa lloc a l’ home que progressa i que triomfa en la societat. La història que s’explica és versemblant en tot moment. Partint d ’aquests elements, el francès Émile Zona va desenvolupar la novel· la naturalista, que portava a l’extrem els postulats realistes pel que fa a l’objectivitat i sostenia que el s personatges estaven determinats per l’ herència genètica i el medi . Narcís Oller Narcís Oller (1846-1930) és considerat el creador de la novel·la catalana moderna . De fet, fou el principal autor que adoptà el model reali sta i que feu algun intent d ’acostar -se al naturalisme. Tot i que la seva trajectòria literària inclou contes, teatre i memòries, destaquen les sis novel·les que va escriure: La papallona (1882), la hi stòria de la relació entre una modi sta i un jove estudiant seductor, encara impregnada de l’esperit romàntic i costumista . L’ Escanyapobres (1884), un estudi sobre l ’avarícia i un testimoni dels canvis que experimenta el món rural a causa de la industrialització. Vilaniu (1885), un retrat d’una vila de comarques, inspirada en Valls, i del paper que hi té la calúmnia . La febre d’or (1890-1892), un vast retrat del món de la burgesia barcelonina i de la febre borsària d ’aquel l s anys, amb un ple domini de les tècniques realistes. La bogeri a (1898), una novel · l a cur ta que posa el naturali sme a debat, a partir de l ’anàlisi de la bogeria del protagonista des de diferents punts de vista (moral , mèdic, determinista). Pilar Prim (1906), la història d’una dona jove i vídua que ha d’enfrontar -se a la pressió familiar i social per seguir el dictat dels seus sentiments. HISTÒRIA DE LA LITERATURA C U R I O S I T A T S D E L A L L E N G U A De nom propi a adjectiu Del cabal d ’adjectius de què disposa el català , n’ hi ha uns quants que deriven directament de noms propis d’escriptors. Concretament, agafen el significat que es considera més característic de l’obra d ’aquests autors, tot i que a vegades simplificant-lo o, fins i tot, deformant-lo. Diem que una vi sió és dantesca quan destaca per terroríf ica , com ara un incendi o una devastació natural . Aquest adjectiu deriva de l’escriptor italià Dant e Alighieri (1265-1321), que va descriure amb tot luxe de detal l s el panorama desolador de l’infern cristià a la Divina Comèdia. Diem que algú és maquiavèl·lic quan intriga amb astúcia i , fins i tot, amb mala fe. Aquest adjectiu prové de l’escriptor Nicolau Maquiavel (1469-1527), que en el seu llibre El príncep va establir les bases de la política moderna, amb consells per als governants com ara que la finalitat perseguida justifica els mitjans utilitzats o que és tan important ser temut com ser estimat. Diem que una situació és kaf kiana quan és complicada o absurda . Aquest adjectiu prové del nom de l’escriptor txec Franz Kaf ka (1852-1931), que en les seves novel·les presenta situacions angoixants i personatges desorientats. 113 112 A diferència d ’altres treballs d ’investigació que has fet fins ara, que eren en equip, et proposem que facis UN TREBALL D’INVESTIGACIÓ INDIVIDUAL. REDACTA EL TREBALL 6 Prepara el treball: passa a net el que calgui, reescriu el que calgui, busca imatges per completar-lo, ordena el que no estigui prou ordenat, etc. Escriu una presentació del treball en què expliquis quina pregunta pretenies respondre i quines investigacions has fet. Escriu també una conclusió: analitza les dades i les informacions que has aconseguit i valora si has trobat la resposta a la pregunta inicial. Justifica la resposta amb dades i amb arguments. RECULL INFORMACIÓ 3 Concreta de quina manera recolliràs la informació, segons el que hagis decidit en els punts anteriors: Si fas una enquesta, decideix les preguntes i el nombre i el perfil de les persones que enquestaràs. Si penses que t’has d ’informar en fonts bibliogràfiques o en premsa, selecciona les obres o les pàgines web que consultaràs i assegura’t que són fiables. Si entrevistes una persona especialista en el tema, busca qui serà aquesta persona i, quan tinguis el seu vistiplau, escriu les preguntes que li faràs. Si has de fer observació en algun lloc, selecciona on i demana permís, si cal. 4 Aplica el que hagis decidit i prepara’t per recollir tota la informació que consideris necessària: passa l’enquesta, entrevista l’especialista, observa el lloc escollit i pren-ne notes, etc. 5 Sistematitza i ordena les dades que calgui: compta i fes gràfics a partir dels resultats de l’enquesta, transcriu l’entrevista a l’especialista, ordena les notes que hagis pres durant l’observació... PREPARA’T BÉ 1 Abans de començar la investigació, cal decidir el tema que vols investigar. Pots pensar una pregunta que s’haurà de respondre a través de la investigació, per exemple: Estem ben informats del que passa al món? Els estudis de 4t d ’ESO responen a les inquietuds dels estudiants? La societat catalana és encara massa masclista? 2 Un cop decidida la pregunta, pensa quins procediments faràs servir per respondre-la. Segons el contingut de la pregunta, poden caldre fonts d ’informació diferents: una enquesta, recerca bibliogràfica, observació de situacions reals, entrevistes amb persones especialistes, etc. Evidentment, per fer una investigació més completa, pots combinar diversos tipus de mètodes d ’investigació. 4 Jo investigo, tu investigues... SITUACIÓ D’APRENENTATGE 7 Completa aquesta rúbrica d ’avaluació per valorar la feina que has fet i el treball resultant: VALORA COM HO HAS FET A Indicadors d’avaluació Nivell d’assoliment Puntuació meva Puntuació docent 1 punt 0 punts Preparació He pensat molt bé el tema del treball i la pregunta inicial. He escollit la pregunta sense pensar-hi gaire. He dissenyat una bona estratègia d ’investigació, amb tots els elements que m’han semblat necessaris. Només he buscat informació a Internet, i no n’hi ha prou. He preparat bé les preguntes, he pensat bé què calia observar, quines webs calia consultar, etc. El que he trobat a la primera pàgina web consultada ja m’ha semblat bé. Recollida d ’informació He aplicat tot el que he decidit abans: enquesta, entrevista, observació, etc. He pres notes i he copiat dades d ’Internet, només. He ordenat tota la informació obtinguda i he fet gràfics amb les dades de l’enquesta. He reordenat la informació perquè no es noti tant que l’he copiada, i no he fet res més. Redacció del treball He passat a net i ordenat tota la informació. He ordenat una mica les notes preses. He presentat un treball net i he tingut cura dels marges, el tipus i el cos de lletra, les imatges, etc. No he tingut gaire cura dels detalls formals del treball escrit. He redactat una presentació i una conclusió per al treball. No he escrit cap presentació ni cap conclusió. Conclusió He aconseguit respondre de manera fiable la pregunta que m’havia fet inicialment. La resposta que he trobat a la pregunta és dubtosa i poc elaborada. Puntuació total 115 114 El català del s gle xiii al xix: temps d’alts i baixos LLENGUA I SOCIETAT 4 LA PROHIBICIÓ I LA RESISTÈNCIA Felip V, amb el Decret de Nova Planta (1716), va abolir les lleis i les institucions pròpies, va clausurar la Universitat de Barcelona i va imposar el castellà com a llengua oficial en la majoria dels usos públics. L’ESTANCAMENT A partir del segle xvi, però, el català va anar perdent pes enfront del castellà, tant a la cort reial com en la literatura culta. La llengua catalana es manté en la literat r popular, en el c merç i en els usos familiars. L’entronització de reis de dinasties alienes a Catalunya va iniciar un procés de castellanizació, sobretot en les capes altes de la societat. Malgrat l’oficialitat exclusiva del castellà, el poble català va continuar sent fidel a la seva llengua durant moltes generacions. El 1859 es van reinstaurar els Jocs Florals, un certamen literari que té l’origen a l’edat mitjana, per tal d’ajudar a difondre la literatura culta en català. Els premis eren unes estatuetes en forma de flor, diferent segons el tema de la composició: pàtria, fe o amor. ELS SEGLES D’ESPLENDOR La llengua catalana va trigar segles a aparèixer en els textos escrits i, quan ho va fer, entre els segles xi i xii, va ser per raons pràctiques. En canvi, el pas a la literatura va ser molt més ràpid. Ramon Llull va escriure més de 280 obres sobre temes molt diversos: teologia, astronomia, medicina, filosofia... No tenia models anteriors que s’haguessin escrit en català i per això feia servir oracio s encara força senzilles i, fins i tot, es va haver d’inventar paraules. Al segle xiv trobem les cròniques medievals, que ens expliquen proeses dels reis de la corona catalanoaragonesa en un moment de màxima expansió pel Mediterrani. La llengua catalana no s’atura i al segle xv, de la mà d’Ausiàs March, arriba també a la poesia. Més tard, seguint els nous aires que arribaven d’Itàlia, trobem Bernat Metge, autor d’obres en què la llengua es perfecciona i es torna més culta. I encara en aquest segle, trobem Tirant lo Blanc, una novel·la cavalleresca escrita per Joanot Martorell, que va ser un best-seller de l’època, per la seva modernitat. LA DIGLÒSSIA I LA RECUPERACIÓ Al segle xix es va arribar a una situació de diglòssia, en la qual el castellà assumia els usos escrits i formals, mentre que el català quedava relegat als usos orals informals. Però a partir del 1833, amb la Renaixença literària, es va iniciar un procés de recuperació de la literatura culta en llengua catalana, de retrobament amb aquell passat medieval esplendorós i de recollida i fixació de la literatura popular que s’havia mantingut viva durant els segles anteriors. ed173150 Fomentar l’economia local i sostenible Amb qualsevol acte quotidià contribuïm, en major o menor mesura, al progrés econòmic de la societat on vivim. Quan comprem una barra de pa o una peça de roba, quan agafem el transport públic, quan assistim a un espectacle, quan ens apuntem a un curs, quan mengem en un restaurant... Totes aquestes petites accions afecten el nostre entorn immediat, les nostres tries tenen conseqüències en l’economia local, justifiquen llocs de treball i ajuden a crear tendències. Hem de ser conscients que no té el mateix efecte comprar en una multinacional que en un comerç local, ni és el mateix comprar avellanes de Reus que avellanes turques, ni en una empresa que exploti els treballadors que en una que pagui salaris justos. El nostre petit granet de sorra és important per promoure un creixement econòmic sostenible i un treball digne per a tothom, tant al lloc on vivim com a qualsevol indret que visitem. Re f l e x i o n a s o b r e e l s t e u s h à b i t s d e c o n s u m a p a r t i r d ’a q u e s t e s p r e g u n t e s : Compares les característiques i els preus de diversos productes abans de decidir comprar-los? Busques productes de consum just, és a dir, produïts, distribuïts i comercialitzats tenint en compte criteris ètics i aspectes mediambientals? Acostumes a portar les teves bosses a la botiga? Consumeixes productes de proximitat, és a dir, elaborats a prop del lloc on es venen? Tens en compte si els productes són reutilitzables, reciclats o reciclables, abans d ’escollir-los? 171 170 ENS INFORMEM És possible el turisme respectuós i sostenible? 1 El turisme és una activitat que repercuteix en molts sectors: hostaleria, restauració, cultura, transport, lleure, comerç, etc. En alguns llocs, és un motor econòmic molt important i afecta tota la societat, no només les persones que s’hi dediquen professionalment. Llegeix el text següent i respon les preguntes que tens a continuació: MICROPROJECTE TRIMESTRAL Des del teu punt de vista, són més importants els avantatges o els inconvenients del turisme? Creus que hi ha maneres d ’atenuar els aspectes negatius del turisme? Què es podria fer? Hi ha turisme, a prop del lloc on vius? N’has percebut mai un efecte perjudicial? Alguna vegada, quan feies turisme, has pensat que potser no beneficiaves el teu lloc de destinació? 2 En aquest cartell es presenten alguns dels problemes derivats del turisme. Comenta’ls amb la classe: Què és la massificació d ’espais? Estàs d ’acord que les destinacions turístiques perden identitat cultural a causa de l’augment del turisme? Quins problemes hi pot haver entre turistes i veïns? Coneixes algun cas real? Si el turisme és bo per a l’economia, com és que pot provocar precarietat laboral i augment de preus de l’habitatge? Saps d ’algun comerç local que hagi desaparegut a causa del turisme? https://turismesostenible.coamb.cat/ que-es-el-turisme-sostenible Avantatges i inconvenients del turisme El sector turístic és un pilar de l’economia, no només dels països desenvolupats sinó també dels països emergents. D’una banda, el tur isme té molts avantatges, ja que permet crear llocs de treball i millorar les infraestructures del país. També és una font molt important d’ingressos de divises per als països en via de desenvolupament, millora la seguretat gràcies a programes implantats pel govern i conser va els llocs històrics esdevinguts turístics. D’altra banda, l’excessiva ocupació genera males cobertures, i pot arribar a afectar negativament la vida local de la ciutadania. A aquestes activitats, també trobem associada la contaminació mediambiental, un dels factors més importants, ja que està acabant amb llocs i espais, moltes vegades a causa de la mala gestió dels recursos per part de turistes i empreses del sector. https ://www.qglobal.cat/ca/noticies/avantatges-i-inconvenients-del-turisme (Adaptació) Aprendràs a comprendre i valorar la literatura, i començaràs a conèixer-ne la història; t’adonaràs de la relació de la literatura amb la societat de cada època, i descobriràs que els textos antics t’ajudaran a comprendre els actuals. A més, al final del llibre trobaràs una proposta d ’ITINERARIS DE LECTURA organitzats temàticament, on veuràs que obres escrites en èpoques i estils molt diferents poden estar relacionades. ITINERARI DE LECTURA Lectura autònoma: Escolliu una obra en què s’expliqui la vivència d ’alguna persona o grup de persones que hagin hagut de fugir del seu país per qualsevol raó. Proposta de lectura: Germanet d ’Ibahima Balde i Amets Arzallus Antia Activitats de creació: Escriure una crònica. Continuar una narració. Escriure un text reivindicatiu. Itinerari de lectura: Corrandes d’exili Pere Quart Somni de Tànger Xavier Vernetta Quadern d’Aram Maria Àngels Anglada Totes som desplaçades Malala Yousafzai Fugir de la guerra o de la misèria per trobar un món millor Milions de persones s’han vist obligades a fugir del seu país i buscar protecció en un altre lloc per motius molt diversos: persecucions per raons de raça, polítiques, religioses, per pertànyer a un grup social determinat, per identitat de gènere, per la guerra, per l’emergència climàtica o per greus violacions dels seus drets fonamentals. Segons algunes organitzacions d ’ajuda als refugiats, actualment n’hi ha més de 70 milions arreu del món. Moltes d ’aquests persones han mort en el trajecte migratori, sobretot en les rutes marítimes. Per a les persones que arriben a la destinació somniada, sovint l’anhelat món millor és un altre infern: camps de refugiats amb condicions infrahumanes, països que els neguen l’entrada i el dret d ’asil, mecanismes burocràtics que no els permeten tenir una feina ni accés a la sanitat... En aquest itinerari entraràs en contacte amb autors i autores que, a través de la seva obra literària, han donat veu a persones i a col·lectius amenaçats que han hagut d ’abandonar casa seva i emprendre un camí no volgut, per salvar-se d ’una mort segura o per intentar tenir una vida més digna. 263 Les migracions 5
RkJQdWJsaXNoZXIy