8 COMPRENSIÓ LECTORA La literatura. Manual d’ús Quan de vegades em pregun ten en quin momen t vaig decidir que em dedic ar ia a escr iure, i m’ho preg un ten amb aquells ulls de ‘si us plau, concreta’, descric sempre la matei xa escena, enc ara que no sé del cer t si va ser aquell el moment; no soc gaire de tenir moments clau de decidir si caixa o faixa, tiro més a anar fent i anar veient el c amí p er on va i p er on v ull que vag i. Però a que s t a escena és real i amb el temps, pot ser a còpia de repe - tir-la, va prenent més impor tància perquè, encara que no f o s e l m o m e n t e n q u è v a i g c o - menç ar a valorar la p os sibili t a t de ser escriptora, sí que va ser, h o t inc c l a r, e l p r imer c o p qu e vaig tenir contac te amb la literatura. Tenia dot ze anys, ho sé seg ur p erquè anava a s e tè d ’EGB – l’ac tual primer d’ESO – i perquè el llibre, què havia de ser si no un llibre, que va prot agoni t z ar l ’esc e n a e l t i n c a q u í a l c o s t a t a r a m a t e i x i a l s c r è d i t s h i d i u q u e a q u e s t a v i n t - i - n o v e n a e d i c i ó d ’A l o m a é s d e l d e s e m b r e d e l 1988. L a Rosa, la mes tra de cat alà, ens va fer llegir Aloma a classe. Llegíem en veu a l t a duran t l e s ho re s d e c a t a l à , p e r o r d r e a l f a b è t i c , c a d a a l u m n e u n f r a g m e n t , i s é per fectament quin em va tocar llegir a mi: pàgina 90, la mor t de Dani. El meu exemp l ar d ’A l oma, que t inc ara i a quí amb mi, s’obre per la pàgina 90 si el deixo reposar tot sol damunt la t aula. Dev ia lleg ir- ne al tres fragment s en veu al t a i a classe, perquè érem trenta-sis alumnes i tots llegíem una pàgina i mitja per torn, però la mor t de Dani em va tocar a mi: «Dani s’anava ac abant . El met ge ja no trobava on punxar...». Morir-se és tornar-se es trella, li deia Aloma a Dani jus t abans que el nen deixés de respirar, i no crec que em tremolés la veu llegint-ho, perquè a dot ze anys jo encara no havia viscut cap mor t. El que sí que recordo és que, després de lleg ir aquell fragment que ac abava amb les gotes de cera que quedaven a terra després de l ’enterrament del nen en una c ai xet a blanc a i pet it a, la c l as s e e s va qu e dar en s i l enc i, un s i l enc i b reu, s eg ur, però un silenci diferent. I aquell silenci i aquella escena d’Aloma se’m va quedar a dins i em va fer rellegir aquella m i t j a p à g i n a u n e s q u a n t e s v e g a d e s m é s m e n t r e e l s meus companys de classe seguien llegint en veu alt a la resta de la novel·la. N o s é s i v a s e r a q u e l l d i a o u n a l t r e quan vaig vèncer la timidesa gegantina que carregava entre espatlla i espatlla i em vaig acos t ar a la t aula de la Rosa per demanar- li què s’hav ia de fer per ser com aquella senyora, la t al Rodo - reda. Recordo com va f lorir el somriure llarg de la Rosa, els seus ulls grisos b r i l l an t mé s d e l c omp t e s o t a a qu e l l serrell fosc sempre t an ben pentinat, aquella bona olor que feia el per fum i xiclet de menta, i també recordo que e s va e s p e ra r qu e l ’au l a e s b u i d é s , em va fer seure i, amb les mans a les bu t x a que s de l a s eva b a t a ros a, va af irmar «oh, és que això és literatura» i quan vaig voler saber com s’hi arribava em va dir una paraula que em va canviar la vida: filologia. Pensareu que hi poso èpica, però us asseguro que va anar així: llegir Aloma per primer c o p a l s d o t ze any s en un p up i t re d’una escola premianenca a f inal dels vuitanta estic convençuda que és el que m’ha por tat f ins on soc ara. «Tots ens aturem de viure als dot ze anys», va dir la Rodoreda més d’un cop, però jo als dot ze – i ara sí que hi poso èpica – crec que vaig començar a viure, a viure altres vides, a v iure començ an t a s ab er c ap a on vo lia anar, a viure tenint una paraula al mapa ben clara, un mapa sense camins ni dreceres, un mapa mut i, segons com, fosc, p erò hi t enia a quel l a p araul a que b r i l l ava i em g uiava. Després vindrien més lec tures, les visites setmanals a la
RkJQdWJsaXNoZXIy