9 1 biblioteca, les tardes a la llibreria, les llibretes p lenes d ’his tòr ies que no - més dei x ava ll eg ir a due s amig ue s que n’omplien t antes com jo, etcè - tera. Però la primera passa del camí c a p a e s c r i u r e m e l a v a f e r f e r l a Ro s a , u n a m e s t r a q u e a f i n a l d e l s v u i t a n t a f e i a l l e g i r A l o ma a l s s eu s alumnes de dot ze anys. Han p as s a t ga ireb é t ren t a any s , e l meu mapa ja no és mut , he fet una p a r t d e l c a m í , l a p a r a u l a q u e e m guia ja no és f ilologia sinó literatura – p erquè he dei x a t de dis f re s s ar l a vo c ac i ó d ’a f ic i ó i a ga f o e l t o ro p er les banyes –, f ins i tot he sigut llegida per alumnes de dot ze anys i he visitat unes quantes escoles com a au tora. Sé del cer t que les coses han c an - v i a t m o l t p e r a l s m e s t r e s e n a q u e s t e s t r e s ú l t i m e s dèc ades, que les Roses d’avui tenen molt s més malde - caps que les d’ahir, i que serien preses per boges si pro - posessin de llegir Aloma a primer d’ESO. Ho sé, tot això, però em nego a creure que els que ara tenen dot ze anys siguin menys capaços d’entendre Aloma que com la vam entendre els meus companys i jo el 198 8, no érem pas més espavilats, ni més llegits, ni tan sols érem tots catalanoparlants. El que ha canviat no són els alumnes, sinó el paper que té la literatura a l ’ensenyament , que c ada cop és més residual i, com a mol t , si es t an de sor t , els que ara tenen dot ze anys llegiran un fragment d’Aloma – i no crec que sigui la mor t de Dani – dins del llibre de lleng ua, a l a ll içó dels p ronoms f eb l e s o a l a dels rel a t ius , perquè la literatura ara només ser veix per ensenyar llengua i encara gràcies. Ignoro si la Rosa segueix fent de mestra o si ja s’ha jubilat, però si segueix en ac tiu estic convençuda que ha tret les mans de les but xaques de la bata per aplaudir la ini - ciativa del col·lec tiu Pere Quar t, per aplaudir-la i signar el manifes t SOS. Literatura a l ’ensenyament, que ja fa mig any que corre per la xar xa i també per les aules, perquè – i que em perdoni la Rodoreda per contradir-la – als dotze any s to t jus t comenc em a v iure amb un map a mu t entre els dit s, i la literatura ens pot ajudar t ant a fer els primers pas sos ( i els segons i els tercers...) com a fugir del mapa per refugiar-nos en les vides dels altres mentre no sabem com def inir la nos tra, la que se’ns plant a da - vant quan sor tim de l’ou de Primària i el sistema educatiu ens demana que prenguem decisions de c ai xa o fai xa, de ciències o lletres, decisions que ja em direu com es poden prendre si ningú ens dona les eines per pensar. He dit eines i he dit pensar. Ara que tot el que s’ensenya a l’aula sembla que ha de tenir una utilitat, què us sembla si comencem a creure’ns seriosament per a què ser veix la literatura? L a literatura ser veix per pensar i d’aques t a manera v iure més a consciència aques t mapa mut que és la v ida i que als dot ze anys, p er mol t que s emb lem nens, ja comencem a agafar-lo amb les dues mans, sols i c ar rega t s de dub te s , llums i f os que s , i el c ap enc ara com una esponja disposat a absorbir tot s els bocins de vides alienes que ens passin per davant i ens puguin serv ir d ’exemple o contraexemple per decidir què volem i què no. L a literatura, en def initiva, pot ser com un banc de p rove s , com un as s aig de l a v i da, l a p os s ib i l i t a t de viure altres vides abans de decidir com viure la teva, i si això no és útil potser sí que ens aturem de viure als dot ze any s, com deia li teràr iamen t la Ro doreda, amb to t a la intenció de fer-nos veure que a par tir dels dot ze la vida c ome nç a s e r i o s ame n t i c a l p e n s a r- l a . I p e r p e n s a r l a v ida, abans, durant o després d’anar- la v iv int , tenim un manual d’ús inacabable: la literatura. Tina Vallès www.vilaweb.cat /noticies/la-literatura-manual- dus/
RkJQdWJsaXNoZXIy