4 E S O Llengua catalana i Literatura Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: AUTORIA Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmar tí Generès Alber t Vilanova Boqueras ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ Gemma Comas Cor tijo Montse Santos Gómez Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta.
Situacions d ’aprenentatge. Constitueixen l’eix del material. Són situacions properes i actuals per ajudar l’alumnat a adquirir i desenvolupar competències clau i específiques. Cada situació finalitza amb una tasca o una producció final. Altres materials. Oferim un banc de textos per abordar la competència lectora, un material per treballar la reflexió lingüística, que inclou els sabers gramaticals bàsics i l’aplicació en contextos reals, i un banc de fitxes per treballar la norma ortogràfica. Material per desenvolupar l’Educació Literària. El fenomen literari s’aborda des de la selecció d ’uns sabers bàsics, que van acompanyats de l’aplicació a partir de textos i d ’una proposta d ’itineraris de lectura, que relacionen textos de diferents èpoques i autors a partir d ’un tema o d ’un element en comú. Presentació Aquest llibre té com a objectiu principal dotar el professorat de les eines necessàries perquè el conjunt de l’alumnat adquireixi les competències específiques de l’àrea. Amb un enfocament completament actual, adaptat al nou Decret curricular, on entren en joc situacions d ’aprenentatge, sabers bàsics, itineraris de lectura... l’alumnat anirà adquirint l’eficàcia comunicativa imprescindible per desenvolupar-se en el món d ’avui dia. Es tracta d ’un material flexible i obert on el professorat hi juga un paper fonamental, ja que serà qui decideixi què, quan i com ensenyar a partir de la combinació dels elements que s’ofereixen: Al final del llibre s’hi inclou un apèndix amb tres microprojectes destinats a treballar a l’aula els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En un quadern annex es proporciona l’Alfabetització mediàtica i informacional.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 4t ESO 4 EXPOSO I SOL·LICITO 29 La sol·licitud és un document formal i, com a tal, té una estructura concreta. Però, per a què serveix? Quina informació cal donar-hi? Com s’ha d ’estructurar? En quina mena de contextos es fa servir? Com es lliguen les diferents parts del text? COMUNICACIÓ: La sol·licitud EXPRESSIÓ ESCRITA: Cohesionem bé un text (I) TASCA: Fer un treball d ’investigació individual 8 VULL AQUESTA FEINA 53 Si hi ha un anunci de feina i volem que ens la donin, com farem saber les nostres capacitats i habilitats? Quin paper hi tenen la carta de presentació i el currículum? I si hem triar una candidatura per a un lloc de treball, què hem de tenir en compte? COMUNICACIÓ: Els documents de la vida laboral COMUNICACIÓ ORAL: Escollim la millor candidatura TASCA: Fer un esbós autobiogràfic 5 ANUNCIS I CARTELLS 35 La publicitat institucional té una finalitat diferent de la publicitat. Aleshores, si no ens vol vendre res, quina és la seva finalitat? Quin paper hi tenen els jocs de paraules i l’ús dels connectors? COMUNICACIÓ: La publicitat institucional EXPRESSIÓ ESCRITA: Cohesionem bé un text (II) TASCA: Fer un còmic en equip 3 QUÈ T’HAN COBRAT? 23 Sovint rebem factures on hi ha molta informació. Però com podem entendre totes les dades i els conceptes que hi apareixen? On és la informació principal? En què ens hem de fixar? COMUNICACIÓ: La factura EXPRESSIÓ ESCRITA: Fem servir els connectors adients TASCA: Escriure i representar una escena teatral 1 TRACTEM AMB L’ADMINISTRACIÓ 9 Saps quins passos has de seguir per fer una matrícula, sol·licitar un carnet jove o una targeta de transport, o fer els tràmits administratius més habituals? En quins contextos hem de fer-los? COMUNICACIÓ: Les instruccions administratives COMUNICACIÓ ORAL: Demanem una informació administrativa TASCA: Fer un estudi sobre els gustos de lectura Canvi títol (posa al word) 7 INTERPRETEM UNA INFORMACIÓ GRÀFICA 47 La informació no es troba sempre en forma de text, de vegades aquest es combina amb imatges i, plegats, es complementen. Però, quina mena de recursos podem trobar en una infografia? I, en cas que hi hagi gràfics, com els hem d ’interpretar? COMUNICACIÓ: La infografia COMUNICACIÓ ORAL: Interpretem gràfics TASCA: Fer el vídeo promocional d ’una novel·la 2 QUINA ÉS LA MILLOR OFERTA? 17 Quan compres un producte o contractes un servei has de tenir en compte l’oferta que se’t proposa. Com ho has de fer? Quin paper té la lletra petita en un contracte? Cal calcular el preu final d ’un producte en oferta? COMUNICACIÓ: La publicitat de serveis COMUNICACIÓ ORAL: Interpretem una oferta TASCA: Preparar el disseny i la promoció d ’un llibre 6 RECLAMEM EL QUE ÉS NOSTRE! 41 Quan una activitat o producte té algun defecte o no és com hauria de ser, cal que ens queixem i fem una reclamació. Però, com ens comuniquem amb l’empresa que ens ho ha venut? I si volem reivindicar alguna cosa davant dels altres, com ho hem de fer? COMUNICACIÓ: La carta de reclamació COMUNICACIÓ ORAL: Fem un discurs reivindicatiu TASCA: Escriure el capítol inicial d ’una novel·la 9 NAVEGAR I TRIAR 59 Internet és una font inesgotable d ’informació, tanmateix, no tota és vàlida o fiable. De quina manera s’ha de destriar el que és acceptable del que no ho és? Quina mena de pàgines són fiables i com ho sabem? COMUNICACIÓ: La informació a Internet COMUNICACIÓ ORAL: Fem un debat TASCA: Organitzar un viatge 4
EINES PER A LA REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA EDUCACIÓ LITERÀRIA 157 ANNEX: VERBS. CONCEPTES LÈXICS I SEMÀNTICS. FIGURES RETÒRIQUES COMPETÈNCIA LECTORA 65 1 Un article d ’opinió: La literatura. Manual d’ús 2 Un text narratiu: El pirata 3 Un text teatral: Natàlia 4 Un text periodístic: Un segle de ’R.U.R’ 5 Una novel·la gràfica: L’amor és massa complicat 6 Un text narratiu: Canvis 7 Un text narratiu: Dues llums, dos noms, dues vides 8 Uns textos assagístics: Originalitat. Caràcter 9 Un text descriptiu: Explora Nova York 1 Els anacronismes 2 Els orígens del català oral o escrit 3 Aforismes 4 El català des del segle xiii al xix: una història d ’alts i baixos REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA 107 1 Els pronoms febles 2 La combinació de pronoms febles (I) 3 La combinació de pronoms febles (II) 4 L’oració composta. La juxtaposició 5 La coordinació 6 La subordinació 7 La subordinació adjectiva 8 La subordinació adverbial (I) 9 La subordinació adverbial (II NORMA ORTOGRÀFICA 143 1 El o al? Els o als? 2 Pel o per al? Pels o per als? 3 Des de... fins a 4 Tant o tan? 5 Sinó o si no? 6 Que o què? (I) 7 Que o què? (II) 8 Quantes paraules? 9 Per què o perquè? CONTINGUTS 158 1 La literatura catalana del segle xix 2 La narrativa del segle xix 3 El modernisme 4 El noucentisme 5 Les avantguardes 6 Els anys vint i trenta del segle xx 7 La guerra, l’exili i la postguerra 8 Els anys seixanta i setanta del segle xx 9 A partir dels anys vuitanta del segle xx MICROPROJECTES 237 1 No deixem ningú enrere 2 Fomentar l’economia local i sostenible 3 Promoure la col·laboració en projectes comunitaris ITINERARIS DE LECTURA 203 1 Les migracions 2 Els somnis 3 Utopies i distopies 5 El català al mòbil 6 El segle xx, un segle molt agitat 7 TikTok també en català... 8 Reptes del català al segle xxi 9 Els jocs lingüístics LLENGUA, VIDA I SOCIETAT 217 5
Situacions d’aprenentatge
8
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 9 Fem tràmits amb l’administració 1 Fer un estudi sobre els gustos de lectura Demanem una informació administrativa Les instruccions administratives D’ACTUALITAT Cada cop més es fan els tràmits telemàticament. Aquesta manera de contactar amb l’administració té avantatges i inconvenients. Reflexioneu i comenteu: La falta de tracte directe amb una persona facilita o dificulta el tràmit? Pel que fa a l’ocupació que genera l’atenció al públic, creus que tramitar telemàticament treu llocs de treball? Contínuament hem de tractar amb l ’admini stració per fer tràmits: des de la preinscripció per al proper curs, f ins a l ’empadronament o la sol·licitud o d’una targeta sanitària . Tot seguit descobriràs com cal fer el s tràmits: emplenar un formulari , recopi lar la documentació necessària , demanar hora per presentar -ho tot... Després trebal laràs el tràmit de demanar informació de forma oral , de manera t elefònica o presencial . Finalment, prepararàs un estudi amb el s companys i les companyes sobre el s vostres gustos de lectura .
10 COMUNICACIÓ Les instruccions administratives La preinscripció escolar al grau mitjà de formació professional Els cicles formatius de grau mitjà proporcionen la formació necessària per adquirir la competència professional i el coneixement propis de cada sector. Consulta l’apartat Què necessito per accedir-hi per conèixer els requisits acadèmics per cursar un cicle de grau mitjà. Per fer la inscripció cal que tinguis en compte que hi ha dos processos diferenciats, en funció del sol·licitant: per a l’alumnat amb continuïtat d’escolarització, i per a la resta de l’alumnat. Consulta les dates de preinscripció i els requisits per participar en el que et correspongui. Preinscripció Formació professional (grau mitjà) Inici | Informa’t abans | Preinscriu-te | Matricula’t | Centre d’ajuda Entén els criteris d’assignació de plaça Els centres educatius de Catalunya ofereixen una quantitat limitada de places de formació professional. Si el nombre de sol·licituds en un centre és superior al nombre de places que ofereix, pot passar que algun dels alumnes que l’hàgiu triat com a primera opció no hi obtingueu plaça. Com que alguns centres tenen una demanda superior al nombre de matrícules que poden oferir, és important que consulteu la llista de cicles amb el detall del nombre de sol·licituds admeses. Aquesta informació us pot ajudar a decidir la priorització de cicles i torns que més us pot interessar. A més, és molt important fer constar en la sol·licitud el màxim nombre de centres que s’ajusten a les vostres prioritats, fins a un total de 10, ordenats segons les vostres preferències. Les sol·licituds de preinscripció s’ordenen segons la qualificació mitjana dels estudis, del curs o de la prova d’accés de cada alumne. A més, s’atorga un número a cada sol·licitud de forma aleatòria, que s’utilitzarà en cas d’empat. https://preinscripcio.gencat.cat/ca/estudis/fp-grau-mitja/inici/ https://preinscripcio.gencat.cat/ca/estudis/fp-grau-mitja/informat/criteris-assignacio/ (Adaptació) 1. Abans de la preinscripció Coneix les dates clau del calendari i les accions associades Entén els criteris de selecció, priorització i desempat Busca l’escola o el centre educatiu Prepara la documentació que, si escau, hauràs d’adjuntar a la sol·licitud 2. Presenta la sol·licitud de preinscripció i fes-ne el seguiment Fes la sol·licitud de preinscripció i presenta-la Fes el seguiment de la teva sol·licitud Consulta si tens plaça 3. Formalitza la matriculació Formalitza la matrícula al centre educatiu assignat CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ PREINSCRIPCIÓ 2022-2023 MÉS DE 100 CICLES FORMATIUS DIFERENTS PER TRIAR EL QUE MÉS IMPORTA ÉS QUE T’AGRADI
11 Preinscripció Formació professional (grau mitjà) https://preinscripcio.gencat.cat/ca/estudis/fp-grau-mitja/informat/prepara-documentacio/ Prepara la documentació necessària Per fer la sol·licitud de preinscripció cal presentar tota la documentació necessària per acreditar la identitat de l’alumne sol·licitant, la documentació per a l’admissió en el procés de continuïtat d’escolarització i l’acompliment dels criteris de prioritat d’assignació de places. Com que els tràmits es fan de manera telemàtica, cal escanejar o fotografiar tots els documents demanats per ambdues cares i tenir-los disponibles en el dispositiu que utilitzareu per emplenar el formulari de preinscripció, ja sigui un ordinador, una tauleta o un telèfon intel·ligent, per tal de poder-los adjuntar. Documentació per acreditar la identitat de l’alumne en la sol·licitud de preinscripció Els documents necessaris per acreditar la identitat de l’alumne en la sol·licitud de preinscripció són: 1. Si la sol·licitud es presenta mitjançant el formulari electrònic cal indicar el número identificador del RALC, el codi identificador de l’alumne o l’alumna. Tots els infants i joves que han estat matriculats a Catalunya a partir del curs 2015-2016 tenen assignat un codi identificador del Registre d’alumnes de Catalunya, el RALC. Aquest codi es pot consultar en aquest web, a l’apartat Consulta de l’identificador de l’alumne. Per fer la consulta i obtenir el número d’identificador, la persona que faci el tràmit s’ha d’autenticar electrònicament. El portal sol·licita la data de naixement de l’alumne i, un cop validada, mostra la informació en pantalla. És important verificar també que tota la informació que hi apareix és correcta. En cas contrari, cal sol·licitar una rectificació de les dades. 2. Si la sol·licitud es presenta mitjançant el formulari en suport informàtic cal adjuntar els següents documents identificatius: • Si és menor d’edat • Llibre de família o altres documents relatius a la filiació. Quan l’alumne estigui en situació d’acolliment, el document que cal aportar és la resolució d’acolliment del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. • DNI del pare, la mare o el tutor o la tutora de l’alumne. Si el sol·licitant és estranger, necessitarà la targeta de residència on consta el NIE o el passaport, i si és estranger d’un país membre de la Unió Europea li caldrà adjuntar el document d’identitat del país d’origen. De manera excepcional, es poden acreditar les dades d’identificació o de filiació de l’alumnat estranger amb el document d’identitat, el llibre de família del país d’origen o la documentació alternativa que la persona pugui aportar. El director o la directora del centre educatiu corresponent valorarà i examinarà la documentació presentada. • Si és major d’edat • El DNI, el NIE, el passaport o el document d’identitat d’un país membre de l’alumne o l’alumna. Inici | Informa’t abans | Preinscriu-te | Matricula’t | Centre d’ajuda
12 Les instruccions administratives Les instruccions administratives són un tipus de text de la vida quotidiana que ens indica com cal fer un tràmit determinat davant d’una entitat pública o privada . Cal fer -ne una lectura atenta per saber exactament quins passos s’ han de seguir per compl etar el tràmit de man era exitosa . En aqu est sentit , cal t enir clars conceptes com ara : La relació amb el tràmit. Hem de t enir clar si est em obligats a fer el tràmit ( per exempl e, empadronar -nos en una nova adreça si canv i em de resi dència) o bé si és voluntari ( per exemple, sol·licitar l ’admi ssió en un curs). Els requisits exigits. Abans de presentar una sol·licitud , hem de veure si hi ha condicions d’edat, de nacionalitat, de residència , etc., que hàgim de complir necessàriament. El procediment. Convé entendre clarament els passos a seguir, els llocs i els horaris on s’ ha de presentar la demanda o la documentació. En el cas de procediments telemàtics, cal assegurar -se que es pugui fer el procediment compl et p er aqu e st a v i a i qu e no cal gui fer cap pas de man era pre senci al , p er exemple aportant alguna documentació en suport paper. La documentació necessària . Hem d’esforçar -nos a entendre amb precisió si la documentació que hem d ’adjuntar ha de ser original , si ha d’ haver estat e xp edi d a en un t ermini d et erminat , si s’a dmet en fo to c òpi e s , si ha d ’e st ar compulsada per algun organisme oficial , etc. El formulari que cal emplenar. Hem de di stingir el s camps que cal omplir obligatòriament (normalment indicats amb un asterisc) i els camps opcionals. Hem de parar atenció al tractament que decidim sobre les nostres dades personals, ja que sovint se’ns demana quin ús n’autoritzem. 1. A C T I V I T A T S 2 Respon aquestes preguntes sobre la preinscripció a Cicles Formatius de grau mitjà: Quines dues vies d ’accés hi ha per al grau mitjà de formació professional? En quin dels dos et trobaries, si hi volguessis accedir? Si creus que no entraràs en el centre escollit perquè hi ha molta demanda, has de fer preinscripció en diversos centres per tenir més possibilitats? Quan ets admès en un centre, ja has acabat els tràmits? Explica-ho. Pel que fa a la documentació, n’hi ha prou de presentar el DNI, el NIE o el passaport de l’estudiant en el cas de països membres de la Unió Europea? Explica-ho. 1 Indica quines d ’aquestes informacions es troben en la pàgina web que acabes de llegir i quines hauries de buscar en altres pàgines enllaçades: Requisits acadèmics d ’accés al grau superior de formació professional. Documentació que cal aportar per identificar-se en la preinscripció. Requisits acadèmics d ’accés al grau mitjà de formació professional. Calendari de preinscripció. Llistat de centres i oferta educativa de cadascun. On buscaries les informacions que no són ni en aquesta pàgina web ni en un enllaç indicat explícitament?
13 A C T I V I T A T S Podràs fer servir el carnet jove immediatament després de fer el tràmit? Quina documentació és imprescindible? Què és el carnet jove local? Quina diferència hi ha entre el carnet financer i el no financer? 3 Llegeix atentament aquestes instruccions sobre el Carnet Jove i contesta les preguntes que tens a continuació. Si en aquesta pantalla no trobes la resposta, busca-la a l’adreça https://www.carnetjove.cat/ca: A partir de quina edat et pots fer el carnet jove? De quina institució depèn? Quin cost té, el carnet? On has de fer els tràmits, si tens menys de 18 anys? I si tens més de 18 anys? https://www.carnetjove.cat/ca/expedicio-en-linia-carnet http://www.carnetjove.cat/ca/expedicio-en-linia-carnet Carnet Jove PETICIÓ EN LÍNIA DEL CARNET JOVE NO FINANCER A partir de l’1 d’octubre el Carnet Jove no financer s’expedeix en format digital. Passats 7-9 dies des de la teva petició, podràs fer ús del teu Carnet Jove digital. Descarregat l’APP “Carnet Jove Cat” i fes el registre com a nou titular, o logat. Un cop registrat o logat, podràs fer ús del teu Carnet Jove digital. CONDICIONS PER SOL·LICITAR EL CARNET JOVE NO FINANCER EN LÍNIA: - Tenir entre 18 i 30 anys*, ambdós inclosos. - Residir a Catalunya. - Omplir el formulari amb les dades que et demanem. - Efectuar el pagament en línia de la quota anual del Carnet, que és de 8,65€. *Els/les joves entre 12 i 17 anys, ambdós inclosos, per la protecció de dades al menor, haureu de sol·licitar el Carnet Jove presencialment a qualsevol oficina de CaixaBank, acompanyats del pare/mare o tutor/a legal.
14 Demanem una informació administrativa COMUNICACIÓ ORAL Podem obtenir informació sobre tràmits administratius oficials de diverses maneres: presencialment en oficines d ’atenció ciutadana , telemàticament a través de la pàgina web de les institucions públiques, per escrit a través d ’adreces de correu electrònic. . . I també t elefònicament, ja que algunes institucions t enen números habilitats per fer-hi consultes i tràmits, com ara el 012 de la Generalitat i el 010 a Barcelona i l ’ à rea metropolitana . A C T I V I T A T S 4 Per parelles, simuleu una trucada telefònica al 012. Repartiu-vos els papers: Paper d ’estudiant que vol demanar una beca per ajudar la seva família a pagar les despeses que comporten els estudis: llibres, dispositius informàtics, materials diversos, sortides i desplaçaments... Demanaràs informació sobre els requisits per obtenir la beca, l’import que et pertocaria, el procediment de presentació de la sol·licitud i el termini per fer-la. No t’oblidis de prendre nota de la informació que et donin. Paper de persona que treballa al servei d ’atenció ciutadana i ha de respondre les preguntes basant-se en la informació de la fitxa que apareix a la base de dades. Abans de començar la simulació, elabora la fitxa d ’informació; et pots inventar les dades seguint aquest model: Requisits per obtenir la beca ─ Estar matriculat en un centre educatiu en el curs actual. ─ Tenir un llindar de renda que varia segons el nombre de membres de la unitat familiar. Per a una família de 4 persones pot ser ........., per a una de 3 pot ser ........., però són dades orientatives, dependrà del nombre de sol·licituds que es presentin. Import de la beca ─ Dependrà de la renda familiar i dels resultats acadèmics, segons una fórmula matemàtica complicada. El màxim és de ....... euros i el mínim és de ....... euros. Procediment per fer la sol·licitud ─ Completar les dades a la pàgina web ...... i presentar la documentació escanejada. Documentació que cal presentar ─ DNI o NIE de l’estudiant i .........., certificat de ....., justificant de ........, ....... Termini ─ Per aquest curs, el termini acaba el dia .......... És millor no esperar a l’últim dia. No us oblideu de saludar, agrair la gestió i acomiadar-vos. Parleu sempre amb correcció i mantenint un registre formal.
15 Estudi sobre els gustos de lectura TASCA PROPOSTA DE TREBALL Prepareu-vos per fer un petit estudi sobre els gustos de lectura d ’un grup reduït d ’alumnes: què us agrada llegir, amb quina freqüència llegiu, quin tipus de llibres, etc. Al final, aconseguireu un recull real dels hàbits de lectura en joves de la vostra edat. ENS ORGANITZEM 1 Formeu grups de vuit o deu nois i noies. Reuniu-vos i feu una llista de preguntes relacionades amb els gustos i els hàbits de lectura en l’adolescència. Podeu fer una pluja d ’idees i seleccionar les millors preguntes. També podeu preparar-les individualment i posar-les en comú després. Escolliu la metodologia de preparació que us sembli millor. 2 De totes les preguntes que se us han acudit, seleccioneu les que trobeu més interessants o que donaran més informació i ordeneu-les d ’una manera lògica. Eviteu preguntes repetides. RECOLLIM DADES 3 Un cop tingueu preparada la llista de preguntes, responeules individualment cada membre del grup. Contesteu amb sinceritat i sense consultar-vos entre vosaltres. ANALITZEM LES DADES I EN TRAIEM CONCLUSIONS 4 Poseu en comú totes les respostes del grup. Comenteu la impressió inicial, valoreu si n’hi ha que coincideixen o totes són molt diferents. Per analitzar-les més a fons, organitzeu-vos d ’alguna manera, per exemple: Repartiu-vos les preguntes, de manera que cada membre del grup n’analitzi una. Elaboreu gràfics amb els resultats de les preguntes que siguin quantificables. Valoreu les respostes a les preguntes que no siguin quantificables. 5 Reuniu-vos per comentar tota la feina que heu fet i acordeu tres o quatre idees, que seran les conclusions del treball. PREPAREM EL DOCUMENT FINAL 6 Redacteu un document que inclogui el procés que heu seguit per fer l’estudi, les preguntes que us heu fet, un resum de les respostes i les conclusions finals. Si us sembla convenient, repartiu-vos la feina de manera equitativa. Completeu el treball amb imatges que puguin acompanyar l’estudi. ENS PREPAREM PER EXPOSAR-LO A LA CLASSE 7 Adapteu el vostre estudi al format d ’exposició a l’aula: prepareu material audiovisual que pugueu projectar, repartiu-vos les parts que exposarà cadascú, completeu-lo amb imatges, etc. Coordineu-vos bé, ja que sou un grup nombrós i el risc que l’exposició sigui desordenada i caòtica és més alt que en els grups petits. Assageu com a mínim una vegada la presentació sencera abans de fer-la davant de la classe.
EXPRESIÓN ESCRITA 16 COM HO HEM FET? 10 Completeu aquesta rúbrica per valorar la vostra feina, tant individual com en equip: Indicadors d’ avaluació Nivell d’ assoliment Puntuació 1 punt 0 punts Treball individual Col·laboració i ajuda He fet aportacions a l’equip i he ajudat en tot el que he pogut. Només he treballat en la meva part de la feina. Resposta a les preguntes M’he esforçat a contestar amb sinceritat les preguntes de l’estudi. He contestat les preguntes amb el primer que se m’ha acudit. Treball en equip Coordinació Ens hem coordinat molt bé per preparar l’estudi i per elaborar el document final i l’exposició. No ens hem coordinat gaire bé: hem fet feines per duplicat i altres han quedat sense fer. Acord Ens hem posat d ’acord fàcilment per escollir les preguntes i arribar a conclusions. Teníem opinions molt diferents i ens ha costat molt posar-nos d ’acord. Elaboració de l’estudi Ens hem repartit la feina per redactar l’estudi final col·lectivament. No tots hem participat en la redacció de l’estudi final. Presentació a la classe Hem preparat bé la presentació, hi hem afegit materials audiovisuals i l’hem assajada. No hem preparat prou la presentació. Ha estat força improvisada i no hem explicat tot el que hauria calgut. Puntuació total EXPOSEM ELS RESULTATS 8 Feu l’exposició del vostre treball a l’aula. Esforceu-vos per seguir tots els passos que heu preparat i estigueu sempre pendents del que exposen els altres membres del grup, per si necessiten un cop de mà. I ELS RESULTATS DELS ALTRES GRUPS? 9 Compareu el vostre estudi amb el dels altres grups de la classe. El tema era el mateix per a tots, però el procés d ’elaboració, les preguntes, els resultats i les conclusions poden ser molt diferents. Feu un debat a l’aula per comentar tots els resultats que han obtingut els diferents grups, valoreu en què coincideixen i mireu d ’aclarir quin s’ajusta més a la mitjana de la classe.
Competència lectora
U N T E X T N A R R AT I U 1 La literatura. Manual d’ús Quan de vegades em pregun ten en quin momen t vaig decidir que em dedic ar ia a escr iure, i m’ho preg un ten amb aquells ulls de ’si us plau, concreta’, descric sempre la matei xa escena, enc ara que no sé del cer t si va ser aquell el moment; no soc gaire de tenir moments clau de decidir si caixa o faixa, tiro més a anar fent i anar veient el c amí p er on va i p er on v ull que vag i. Però a que s t a escena és real i amb el temps, pot ser a còpia de repe - tir-la, va prenent més impor tància perquè, encara que no fos el moment en què vaig començar a valorar la possibilitat de ser escriptora, sí que va ser, ho tinc clar, el primer cop que vaig tenir cont ac te amb la li tera - tura. Tenia dot ze anys, ho sé se - g u r p e r q u è a n a v a a s e t è d ’ E G B – l ’ac tual pr imer d ’ESO – i p erquè el llibre, què havia de ser si no un llibre, que va protagonit zar l’escena el tinc aquí al costat ara mateix i a l s c r è d i t s h i d i u q u e a q u e s t a vint-i-novena edició d’Aloma és del desembre del 1988. L a Ros a, la mes t ra de c a t alà, ens va fer lleg ir Aloma a clas se. L leg í - em en veu alta durant les hores de c a t a l à , p e r o r d r e a l f a b è t i c , c a d a alumne un fragment, i sé per fec tamen t quin em va toc ar lleg ir a mi: pàgina 9 0, la mor t de Dani. El meu exe m p l a r d ’A l o ma , q u e t i n c a r a i a qu í amb mi, s’o b re p er l a p à g ina 9 0 si el deixo repos ar tot sol damunt la t aula. Devia lle - g i r- n e a l t re s f ra g men t s en veu a l t a i a c l a s s e, p e rqu è érem trenta-sis alumnes i tots llegíem una pàgina i mitja per torn, però la mor t de Dani em va toc ar a mi: «Dani s’anava ac aban t . El me t ge ja no t robava on pun xar...». Morir-se és tornar-se es t rella, li deia A loma a Dani jus t abans que el nen dei xés de respirar, i no crec que em tremolés la veu llegint-ho, perquè a dot ze anys jo encara no havia viscut c ap mor t. El que sí que recordo és que, després de llegir aquell fragment que ac abava amb les gotes de cera que quedaven a terra després de l’enterrament del nen en una caixeta blanca i petita, la classe es va quedar en silenci, un silenci breu, segur, però un silenci diferent. I aquell silenci i aquella escena d’Aloma se’m va quedar a dins i em va fer rellegir aquella mitja pàgina unes quantes vegades més mentre els meus companys de classe seguien llegint en veu alta la resta de la novel· la. No sé si va ser aquell dia o un altre quan vaig vèncer la timidesa gegantina que carregava entre espatlla i espatlla i em vaig acos tar a la taula de la Rosa per demanar-li què s’hav ia de fer p er ser com aquella senyora, la t al Rodoreda. Recordo com va f lorir el somriure llarg de la Rosa, els seus ulls grisos brillant més del compte sot a aquell serrell fosc sempre t an ben pent inat , aquella bona olor que feia el per fum i xiclet de menta, i també recordo que es va esperar que l’aula es buidés, em va fer seure i, amb les mans a les but xaques de la seva bat a rosa, va af irmar «oh, és que això és literatura» i quan vaig voler saber com s’hi arribava em va dir una paraula que em va canv iar la v ida: f i lologia. Pens areu que hi poso èpic a, però us as seguro que va anar ai x í: lleg ir Aloma per primer cop als dot ze anys en un pupitre d’una escola premianenca a f inal dels vuitanta es tic convençuda que és el que m’ha por tat f ins on soc ara. «To t s ens a t urem d e v i ure a l s d o t ze anys», va dir la Rodoreda més d’un cop, però jo als dot ze – i ara sí que hi poso èpic a – crec que vaig començ ar a viure, a viure altres vides, a viure començant a saber cap a on volia anar, a v iure tenint una paraula al mapa ben clara, un mapa sense camins ni dreceres, un mapa mut i, s egons com, fosc, p erò hi tenia a quella p araul a que brillava i em guiava. Després v indrien més lec tures, les visites setmanals a la biblioteca, les t ardes a la llibreria, les llibretes plenes d’històries que només deixava llegir a due s amig ue s que n’omp l i en t an t e s c om j o, e tc è t era . Però la primera pas s a del c amí c ap a escriure me la va 66
67 fer fer la Rosa, una mes tra que a f inal dels vuitanta feia llegir Aloma als seus alumnes de dot ze anys. Han p as s a t ga ireb é t ren t a any s , e l meu mapa ja no és mut , he fet una p a r t d e l c a m í , l a p a r a u l a q u e e m guia ja no és f ilologia sinó literatura – p erqu è he d ei x a t d e di s f re s s ar l a vo c ac i ó d ’a f i c i ó i a ga f o e l t o ro p er les banyes –, f ins i tot he sigut llegi - da p er alumnes de dot ze any s i he v isit at unes quantes escoles com a a u t o r a . S é d e l c e r t q u e l e s c o s e s han canviat molt per als mes tres en aques tes tres últimes dècades, que l e s Ro s e s d ’a v u i t e n e n m o l t s m é s maldecaps que les d’ahir, i que serien p re s e s p er b o ge s s i p ro p o s e s s in d e l l eg i r A l oma a primer d’ESO. Ho sé, tot això, però em nego a creure que e l s q u e a r a t e n e n d o t ze a n y s s i g u i n m e n y s c a p a ç o s d ’en tendre Al oma que com la vam en tendre els meus company s i jo el 198 8, no érem pas més espav ila t s, ni mé s l l e g i t s , n i t an s o l s é rem t o t s c a t a l an o p a r l a n t s . El que ha canviat no són els alumnes, sinó el paper que té la literatura a l’ensenyament, que cada cop és més residua l i, com a mo l t , s i e s t an de s or t , els que ara t enen dot ze anys llegiran un fragment d’Aloma – i no crec que sigui la mor t de Dani – dins del llibre de llengua, a la lliçó dels pronoms febles o a la dels relatius, perquè la literat ura ara nomé s s er vei x p er ens enyar l l eng ua i enc ara gràcies. Ignoro si la Rosa segueix fent de mes tra o si ja s’ha jubil a t , p erò s i s eg u e i x en ac t iu e s t ic c o nvençu da qu e ha tret les mans de les but xaques de la bat a per aplaudir la iniciativa del col·lec tiu Pere Quar t, per aplaudir-la i signar e l mani f e s t SOS . L i te ratura a l ’en senyament, qu e j a f a mi g any qu e c o r re p e r l a x a r x a i t amb é p e r l e s au l e s , perquè – i que em perdoni la Rodoreda per contradir-la – als dot ze anys tot jus t comencem a viure amb un mapa mut entre els dit s, i la literatura ens pot ajudar t ant a fer e l s p r imer s p as s o s ( i e l s s ego ns i e l s t erc er s ...) c om a fug ir del mapa per refug iar- nos en les v ides dels al t res m e n t re n o s a b em c o m d e f i n i r l a n o s t r a , l a q u e s e’n s plant a davant quan sor tim de l’ou de Primària i el sis tema educ a t iu ens demana que p reng uem decis ions de c ai xa o fai xa, de ciències o lletres, decisions que ja em direu com es poden prendre si ningú ens dona les eines per pensar. He dit eines i he dit pensar. Ara que tot el que s’ensenya a l’aula sembla que ha de tenir una utilit at, què us sembla si comencem a creure’ns seriosament per a què serv e i x l a l i t e r a t u r a? L a l i t e r a t u r a s e r v e i x p e r p e n s a r i d’aquesta manera viure més a consciència aquest mapa mu t qu e é s l a v i da i qu e a l s d o t ze any s , p er mo l t qu e semblem nens, ja comencem a agafar- lo amb les dues mans, sols i carregats de dubtes, llums i fosques, i el cap encara com una esponja disposat a absorbir tot s els bo - c ins d e v i d e s a l i en e s qu e ens p as s in p er davan t i ens p ug u i n s e r v i r d ’exemp l e o c o n t ra exemp l e p e r d e c i d i r què volem i què no. L a li tera tura, en def ini t i va, p ot s er c om un b a n c d e p rove s , c om un a s s a i g d e l a v i d a , l a p os s ib ili t a t de v iure al t re s v i de s ab ans de deci dir com viure la teva, i si això no és útil pot ser sí que ens aturem de viure als dot ze anys, com deia literàriament la Rodo - reda, amb tot a la intenció de fer-nos veure que a par tir dels dot ze la vida comença seriosament i cal pensar-la. I p er p ens ar la v ida, abans, duran t o després d ’anar- la vivint, tenim un manual d’ús inacabable: la literatura. Tina Vallès www.vilaweb.cat /noticies/la-literatura-manual- dus/
68 OBTENIR INFORMACIÓ 1 A quest text parla d ’un moment important en la vida de l’autora, perquè va fer un descobriment i va prendre una decisió. Explica-ho. 2 Busca informació sobre Mercè Rodoreda i la seva novel·la Aloma. T’ajuda a entendre millor el text? REFLEXIONAR I EXPRESSAR-SE 7 En el text es diu «La literatura serveix per pensar i viure més a consciència». Hi estàs d ’acord? Reflexiona-hi i escriu un text titulat «Per a què serveix la literatura?». INTERPRETAR EL SENTIT 3 L ’autora troba que l’ensenyament de la literatura ha canviat molt en els últims trenta anys. Digues si les oracions següents són certes o falses, d ’acord amb el text, i explica per què: Els infants de dotze anys d ’avui en dia no són capaços d ’entendre els llibres que llegien els estudiants d ’abans a la mateixa edat. El valor que es dona a la literatura en el sistema educatiu ha canviat molt. Abans es llegien els llibres en veu alta a classe i ara no. 4 Què vol expressar l’autora quan diu que «posa èpica» a les seves paraules? I quan diu que la vida és un «mapa mut»? 5 Tina Vallès valora la feina de la mestra Rosa i diu «les Roses d ’avui tenen molts més maldecaps que les d ’ahir». T’imagines a què fa referència? Quins maldecaps creus que té el professorat actual? 6 L’autora diu que abans la guiava la paraula filologia i ara la paraula literatura. Explica amb les teves paraules el significat de totes dues i comenta per què són importants per a Tina Vallès. PARLEM-NE En el text es diu que la literatura té un paper cada cop més residual en l’ensenyament. Què vol dir, aquesta afirmació? Parleu-ne amb la classe, a partir d ’aquestes preguntes: S’hauria d ’estudiar més literatura a l’escola? Per què? S’hauria de treballar la literatura d ’una manera diferent? De quina manera? Què poden fer els docents perquè l’alumnat s’interessi per la literatura?
69 ORTOGRAFIA 8 Busca en el text cinc exemples de paraules que porten accent diacrític i explica de quina altra paraula s’han de distingir. GRAMÀTICA 9 I ndica el temps i el mode dels verbs d ’aquestes oracions del text: El primer cop que vaig tenir contacte amb la literatura. A dotze anys jo encara no havia viscut cap mort. Es va esperar que l’aula es buidés. He visitat unes quantes escoles com a autora. 10 Busca un pronom feble a cadascuna de les oracions següents i digues a quin sintagma fa referència: El llibre que va protagonitzar l’escena el tinc aquí al costat ara mateix. Les llibretes plenes d ’històries que només deixava llegir a dues amigues que n’omplien tantes com jo. LÈXIC 11 T ina Vallès explica que va estudiar en una escola premianenca. A quina població fa referència, aquest gentilici? Escriu el gentilici d ’aquests altres indrets i classifica’ls segons si són municipis catalans o països del món: Algèria Ripoll Ucraïna Vic Regne Unit Bulgària Reus Banyoles Cervera Brasil Corea del Sud Guatemala 12 Al text es parla de moments clau de decidir si caixa o faixa. Explica el significat de l’expressió «o caixa o faixa» en aquest context, i també el de les expressions següents que inclouen la paraula caixa: caixa tonta caixa forta tancar caixa passar per caixa 13 En l’oració «a còpia de repetir-la, va prenent més importància», que apareix en el primer paràgraf del text, saps què significa la locució prepositiva a còpia de? Aparella les locucions prepositives que signifiquin el mateix: a força de de resultes de de cara a per mitjà de amb motiu de per tal de a través de a còpia de 14 L’autora del text diu que ara agafa el toro per les banyes, que vol dir que afronta una situació amb valentia. Explica el significat d ’aquestes altres frases fetes: arribar i moldre llegir entre línies ploure sobre mullat gratar-se la butxaca fer un cop de cap ficar-hi cullerada
Reflexió lingüística
108 1 E L S P R O N O M S F E B L E S Els pronoms febles són pronoms, és a dir, paraules que substitueixen sintagmes nominals, adjectivals, adverbials o preposicionals, o també proposicions subordinades en el marc d’una oració composta . Aprecio la Núria. L’aprecio. SN pronom L’autobús està ple. L’autobús ho està . SA pronom La tempesta es dirigei x allà. La tempesta s’hi dirigei x. SAdv pronom Els cosins van a la muntanya. Els cosins hi van . SP pronom Pensa que hi ha massa normes i poc sentit comú. Ho pensa . proposició subordinada pronom Aquests pronoms són febles perquè estan formats per una síl·laba àtona . A més, a diferència dels pronoms personals forts (jo, tu, nosaltres...), no poden aparèixer aïllats formant un enunciat; sempre depenen d’un verb, tant si se situen davant com darrere (la vaig veure / vaig veure-la). El quadre següent recull els diferents pronoms febles: C o n n e c t a a m b e l t e m a Se sol dir que un pronom és una paraula que substitueix un nom. Què en penses, mirant aquest exemple? La Marta està contenta. La Marta ho està. 1a persona 2a persona 3a persona neutre adverbial em ens et us es el, la, els, les li, els ho hi en 1 I dentifica els pronoms febles que hi ha en aquestes oracions i indica a què fa referència cadascun: El jardí és ple de fulles, les haurem de collir. Ha posat els peus en un bassal i els porta xops. Tinc un joc nou d’ordinador i aquesta tarda hi jugaré. Farem el pastís i el portarem a casa dels avis. 2 T orna a escriure aquestes oracions substituint l’element repetit per un pronom feble: Vaig deixar la roba estesa i quan vaig tornar a casa ningú no havia recollit encara la roba estesa. A la biblioteca abans només et deixaven en préstec un llibre cada vegada, ara et deixen tres llibres. Espero que avui ens donin els resultats per poder comunicar els resultats als aspirants. 3 C opia aquestes oracions i completa-les amb el pronom feble adequat: Ho ha fet en Marc. El director ha cridat i ha dit que sancionaran. No deixis el gos lliure pel parc: lliga . Ja he fet la reclamació, però han dit que tot i sentir molt, no tornen els diners. A C T I V I T A T S
109 Formes dels pronoms febles Alguns pronoms febles tenen diverses formes, segons el nombre i el gènere (el, l a, el s, l es) , o bé segons l a posició respect e al verb (m’estima, estimar -me, estima’m, em vas estimar). D’a ltres, en canvi , tenen una única forma (ho). La taula següent recull totes les formes possibles dels pronoms febles segons la posició respecte del verb i segons si s’apostrofen o no: 1. 4 Q uins són els pronoms febles que tenen quatre formes? Escriu oracions que continguin cadascuna de les formes que presenten aquests pronoms. Exemple: Vaig donar-te el llibre. Et vaig donar el llibre. Espera’t a la cantonada. T’has d’esperar a la cantonada. 5 T orna a escriure aquestes oracions transformant les perífrasis d ’obligació en verbs en imperatiu. Vigila amb els canvis en els pronoms febles: Exemple: Has d’informar-nos. Informa’ns. Cal que es posi aquesta pomada. Primerament heu de tallar les verdures, després cal que les passeu per la paella amb poc oli. A C T I V I T A T S Darrere del verb (amb imperatiu, gerundi i infinitiu) Davant del verb (amb la resta de temps verbals) Forma plena (quan el verb acaba en consonant, -eu o -iu) Forma reduïda (quan el verb acaba en vocal ) Forma reforçada (quan el verb comença amb consonant) Forma elidida (quan el verb comença amb vocal o h) digueu-me avisa’m em truca m’acostaré fes-te belluga’t et sentim t’has adonat deixar-se treure’s es cansa s’adorm comprant-ne dona’n en pren n’escolteu robar-lo enganxi’l el maregeu l’ajudava porteu-nos busca’ns ens destorba ens impressionà estudiant-los memoritza’ls els va trobar els obligaria bellugueu-vos creure-us us convida us empenyia calqueu-la estima-la la copiés l’olora tancar-les obre-les les conservàvem les admira dient-li demana-li li telefonaré li agradaria valoreu-ho provi-ho ho consultaríem ho inclourem aneu-hi ves-hi hi vaig ser hi insisteixo No s’apostrofa davant i, u, hi, hu àtones. Fixa’t que en alguns casos no existeix alguna de les quatre formes possibles i per això se’n fa servir una altra. Són els casos ombrejats de color gris a la taula.
110 Funcions dels pronoms febles Els pronoms febles poden fer diverses funcions sintàctiques, que queden recollides de manera sintètica en aquesta taula : 2. Funcions sintàctiques Pronoms febles Atribut ho: La Marta ho és. (ho = advocada, simpàtica...) Complement directe em, et, es, ens, us: Ens han informat ràpidament. el, la, els, les: Les hem comprades avui. en (amb noms indefinits o introduïts per una quantitat precisa o imprecisa): En llegeix. (En 5 llibres) En llegeix alguns. (En 5 llibres) ho (equival a això, allò o una proposició subordinada): Deixa-ho a terra. (ho = això, tot el que portes a les mans) Complement indirecte em, et, es, ens, us: Us han regalat una bicicleta. li (singular): Li expliquen la veritat del cas. (li 5 a ell, a ella) els (plural ): Els fan confiança. (els 5 a ells, a elles) Complement de règim verbal en (si comença per la preposició de): Ja en parlarem. (en 5 el tema) hi (si comença amb qualsevol altra preposició): Hi col·laboren. (hi 5 en el projecte, amb l’associació) Complement circumstancial hi: L’Anaís hi camina. (hi 5 lentament, per la platja) Complement predicatiu hi: En Roc va sempre molt net, l’Andreu no hi va tant. (hi 5 net) Subjecte en (en alguns verbs amb el subjecte posposat i indefinit o introduït per una quantitat precisa o imprecisa): En venen tres. (en 5 operaris, cotxes) Complement del nom en: Sovint les presses en són la causa. (en 5 dels errors) Complement de l’adjectiu en: El got n’és ple. (n’ 5 d ’aigua) Ve r b s p r o n o m i n a l s De vegades, els pronoms febles no fan cap funció sintàctica específica, sinó que formen part de verbs que anomenem pronominals, justament perquè porten incorporat un pronom. Verb haver-hi (impersonal ): Hi ha molts nois a la plaça. Verbs amb els pronoms em, et..., com pensar-se: Em pensava que arribaria més tard. Verbs amb el pronom hi, com veure-hi: No hi veig bé, hauré d’anar a l’oftalmòleg. Verb anar-se’n (amb dos pronoms): Se’n van de la ciutat.
111 9 S ubratlla el complement indirecte d ’aquestes oracions i substitueix-lo per un pronom feble: Serveixen el primer plat als convidats. Fan preguntes a les concursants. Telefona a la Remei! Han deixat un encàrrec al veí per a vosaltres. Per celebrar el primer aniversari del negoci, regaleu vals de 5 euros als clients. Vam comprar aquesta camisa a l’Antoni. 10 I dentifica el complement de règim d ’aquestes oracions i substitueix-lo per un pronom feble: Sempre pensa en mi i em felicita per l’aniversari. Dedica molt de temps a estudiar anglès. Mai s’oblida de fer els deures. Estem interessats a comprar aquesta casa. Parlen de reduir les emissions de CO2. Em sap greu però dubto de la seva versió. 11 D igues a quin sintagma equival el pronom en de les oracions següents i quina funció fa: Ahir vaig fer magdalenes i ja no en queda cap? Et venen de gust unes castanyes calentones? Si vols en comprem unes quantes! M’ha agradat molt la novel·la d ’aquesta autora, però no en conec tota l’obra ni de bon tros. Vigila amb els bolets, n’hi ha algun de dolent. Després de les pluges intenses d ’aquesta setmana, el temps ens ofereix una petita treva, però demà n’arribaran més. No perdis el tren de les dotze de la nit perquè no en surt cap més fins a les sis del matí. A C T I V I T A T S 6 T orna a escriure aquestes oracions canviant el passat simple pel passat perifràstic. Fes-ho dues vegades, en la primera col·loca el pronom feble davant del verb i, en la segona, darrere: L’Anna em portà llimones del seu jardí. Ens digueren que no hi havia res a fer. Et cregueres les seves paraules i ja veus com has acabat. Us assegurà que la reparació estaria feta en tres dies. L’Ernest va fer un molt bon treball, per això tots el felicitàrem. 7 C opia aquestes oracions i completa-les amb el pronom feble la en forma reforçada o elidida, segons el que convingui en cada cas: No sabia del cert quina seria la seva resposta, però intuïa. S’assembla molt a la consellera d ’interior i imita a la perfecció. Abans de posar els canelons a la safata, unto amb mantega perquè no s’hi enganxin. No invitaran al casament perquè estan renyits. Tinc una bicicleta estàtica però no uso mai. Aquesta sala és massa fosca: il·luminarem amb uns quants focus. Aquesta pilota està rebentada, per molt que inflis no faràs res de bo. Té una moto però només utilitza per anar a treballar. 8 C opia aquestes oracions i substitueix el complement directe pel pronom feble adequat: En els últims partits no ha fet cap gol. Renoi, que carregat! Deixa tot això damunt la taula i descansa una estona. La nit de Reis posàvem les sabates al balcó. He comprat tres paquets de galetes. Demà a la nit veurem una pel·lícula de terror. Agafeu els abrics!
112 A C T I V I T A T S 15 E scriu una oració amb cadascun dels pronoms següents, digues a què es refereix i quina funció fa: Exemple: Va agafar els llibres i va posar-los a la motxilla. Es refereix als llibres i fa la funció de complement directe. la en les li lo ho 16 C opia aquestes oracions i completa-les amb els verbs que s’indiquen conjugats en el temps que convingui: anar-se’n anar Barcelona tres dies a la setmana. enfadadíssim d ’aquell despatx. veure veure-hi Estava molt fosc i jo no . Tothom molt clar qui era el culpable. refer refer-se Al cap d ’una setmana de la grip. Després dels aiguats el pont 12 Indica quina és la funció sintàctica dels pronoms febles d ’aquestes oracions: Demà ens diran la nota. En tinc de sobres. Corregeix-te els exercicis. Em persegueixen uns atracadors. De trens cap a Granollers, en surten dos cada hora. Abans de creure aquesta acusació, me’n vull assegurar. No són autèntics, però ho semblen. Anirem al taller i hi deixarem el cotxe fins demà. 13 C opia les oracions següents i substitueix per pronoms febles els sintagmes subratllats, tenint en compte la funció que fan: L’infermer va posar la vacuna als nens i a les nenes. La guia ens va fer entrar a la sala barroca del museu. Hem de tenir en compte el que pensen els altres. Vaig trucar a la Sandra per felicitar-la. Aviat arribaran vaixells amb ajut humanitari. Cada vespre treu el gos a passejar. 14 T orna a escriure aquest text afegint-hi els pronoms febles adients: Últimament la Júlia estava tota ensopida. Com que s’acostava el seu aniversari, els amics i les amigues van decidir preparar una festa sorpresa. Van comprar menjar i beguda i van portar tot a casa d ’en Miquel. Els seus pares havien dit que podien fer servir les golfes. Quan van entrar, van al·lucinar: l’espai estava insonoritzat. Allà podrien posar música i ballar sense molestar ningú. Van quedar que farien la festa dissabte a les nou. Les golfes estaven a les fosques i tots havien amagat per donar la sorpresa a la Júlia quan entrés acompanyada d ’en Martí, que hauria anat a buscar a casa seva. A l’hora prevista, la porta es va obrir. Tots van cridar: «Per molts anys!!!» Els llums es van encendre i van trobar-se amb la cara desencaixada d ’en Martí. Se havia oblidat i no havia anat a buscar !
Norma ortogràfica
1 E L O A L? E L S O A L S? 144 A C T I V I T A T S Per decidir si cal escriure el o al (o els o als), t’ has de fixar en l’estructura gramatical del sintagma : el (o els) obre un sintagma nominal (SN), mentre que al (o als) encapçala un sintagma preposicional (SP). Vegem ara , amb més deteniment, la forma adient segons la funció d’aquest sintagma . Sintagma nominal, amb el o els Subjecte: El mobiliari de l’ hotel és nou i funcional . Atribut: En Sergi és el secretari de l ’associació. Complement directe: Han ajudat el noi amb crosses. Sintagma preposicional, amb al o als Complement indirecte: Al professor no li ha agradat el comentari . Complement de règim : L’A ina es va incorporar al grup. Complement circumstancial de lloc: Al sofà s’està molt bé. En el cas de complement circumstancial de temps, existeixen les dues possibilitats: Va marxar a Londres el 2018. Quedarem per veure’ns al juliol . 1. 2. 1 Copia aquesta taula d ’articles i contraccions amb la preposició a i completa-la: 2 Completa les oracions següents amb el, els, al o als: Farem pastís per donar una sorpresa pare? llibres estaven costat d ’una finestra oberta i amb la pluja es van mullar. Ho he mirat calaixos, armaris i sota llit, però no ho he trobat enlloc. Ho sento: no és perfil que busquem per a aquesta feina. 3 Escriu oracions que compleixin aquests requisits: Comença per un subjecte introduït per els. Comença per un complement directe introduït per al i està construïda al voltant del verb agradar. Porta un complement directe de persona introduït per l’article el. 4 Copia aquest text i completa’l amb les grafies que hi falten: L’espai est poc i uminat. Es fi a en l’aspecte gastat de les ra oles de la pare , que semblen m s ade uades per a un lavabo que per a una escala de ve ns. El estí ul s min scul, sense a ensor. A poques pa es de la porta arr nca en lín a rect el primer tram de graons, de pedra grisa. Les petites b sties metà iques est n situades a la dreta. Anna Maria Villalonga . La dona de gris masculí singular femení singular masculí plural femení plural article el a + article (amb contracció o sense) al
RkJQdWJsaXNoZXIy