U N T E X T N A R R AT I U 1 La literatura. Manual d’ús Quan de vegades em pregun ten en quin momen t vaig decidir que em dedic ar ia a escr iure, i m’ho preg un ten amb aquells ulls de ’si us plau, concreta’, descric sempre la matei xa escena, enc ara que no sé del cer t si va ser aquell el moment; no soc gaire de tenir moments clau de decidir si caixa o faixa, tiro més a anar fent i anar veient el c amí p er on va i p er on v ull que vag i. Però a que s t a escena és real i amb el temps, pot ser a còpia de repe - tir-la, va prenent més impor tància perquè, encara que no fos el moment en què vaig començar a valorar la possibilitat de ser escriptora, sí que va ser, ho tinc clar, el primer cop que vaig tenir cont ac te amb la li tera - tura. Tenia dot ze anys, ho sé se - g u r p e r q u è a n a v a a s e t è d ’ E G B – l ’ac tual pr imer d ’ESO – i p erquè el llibre, què havia de ser si no un llibre, que va protagonit zar l’escena el tinc aquí al costat ara mateix i a l s c r è d i t s h i d i u q u e a q u e s t a vint-i-novena edició d’Aloma és del desembre del 1988. L a Ros a, la mes t ra de c a t alà, ens va fer lleg ir Aloma a clas se. L leg í - em en veu alta durant les hores de c a t a l à , p e r o r d r e a l f a b è t i c , c a d a alumne un fragment, i sé per fec tamen t quin em va toc ar lleg ir a mi: pàgina 9 0, la mor t de Dani. El meu exe m p l a r d ’A l o ma , q u e t i n c a r a i a qu í amb mi, s’o b re p er l a p à g ina 9 0 si el deixo repos ar tot sol damunt la t aula. Devia lle - g i r- n e a l t re s f ra g men t s en veu a l t a i a c l a s s e, p e rqu è érem trenta-sis alumnes i tots llegíem una pàgina i mitja per torn, però la mor t de Dani em va toc ar a mi: «Dani s’anava ac aban t . El me t ge ja no t robava on pun xar...». Morir-se és tornar-se es t rella, li deia A loma a Dani jus t abans que el nen dei xés de respirar, i no crec que em tremolés la veu llegint-ho, perquè a dot ze anys jo encara no havia viscut c ap mor t. El que sí que recordo és que, després de llegir aquell fragment que ac abava amb les gotes de cera que quedaven a terra després de l’enterrament del nen en una caixeta blanca i petita, la classe es va quedar en silenci, un silenci breu, segur, però un silenci diferent. I aquell silenci i aquella escena d’Aloma se’m va quedar a dins i em va fer rellegir aquella mitja pàgina unes quantes vegades més mentre els meus companys de classe seguien llegint en veu alta la resta de la novel· la. No sé si va ser aquell dia o un altre quan vaig vèncer la timidesa gegantina que carregava entre espatlla i espatlla i em vaig acos tar a la taula de la Rosa per demanar-li què s’hav ia de fer p er ser com aquella senyora, la t al Rodoreda. Recordo com va f lorir el somriure llarg de la Rosa, els seus ulls grisos brillant més del compte sot a aquell serrell fosc sempre t an ben pent inat , aquella bona olor que feia el per fum i xiclet de menta, i també recordo que es va esperar que l’aula es buidés, em va fer seure i, amb les mans a les but xaques de la seva bat a rosa, va af irmar «oh, és que això és literatura» i quan vaig voler saber com s’hi arribava em va dir una paraula que em va canv iar la v ida: f i lologia. Pens areu que hi poso èpic a, però us as seguro que va anar ai x í: lleg ir Aloma per primer cop als dot ze anys en un pupitre d’una escola premianenca a f inal dels vuitanta es tic convençuda que és el que m’ha por tat f ins on soc ara. «To t s ens a t urem d e v i ure a l s d o t ze anys», va dir la Rodoreda més d’un cop, però jo als dot ze – i ara sí que hi poso èpic a – crec que vaig començ ar a viure, a viure altres vides, a viure començant a saber cap a on volia anar, a v iure tenint una paraula al mapa ben clara, un mapa sense camins ni dreceres, un mapa mut i, s egons com, fosc, p erò hi tenia a quella p araul a que brillava i em guiava. Després v indrien més lec tures, les visites setmanals a la biblioteca, les t ardes a la llibreria, les llibretes plenes d’històries que només deixava llegir a due s amig ue s que n’omp l i en t an t e s c om j o, e tc è t era . Però la primera pas s a del c amí c ap a escriure me la va 66
RkJQdWJsaXNoZXIy