67 fer fer la Rosa, una mes tra que a f inal dels vuitanta feia llegir Aloma als seus alumnes de dot ze anys. Han p as s a t ga ireb é t ren t a any s , e l meu mapa ja no és mut , he fet una p a r t d e l c a m í , l a p a r a u l a q u e e m guia ja no és f ilologia sinó literatura – p erqu è he d ei x a t d e di s f re s s ar l a vo c ac i ó d ’a f i c i ó i a ga f o e l t o ro p er les banyes –, f ins i tot he sigut llegi - da p er alumnes de dot ze any s i he v isit at unes quantes escoles com a a u t o r a . S é d e l c e r t q u e l e s c o s e s han canviat molt per als mes tres en aques tes tres últimes dècades, que l e s Ro s e s d ’a v u i t e n e n m o l t s m é s maldecaps que les d’ahir, i que serien p re s e s p er b o ge s s i p ro p o s e s s in d e l l eg i r A l oma a primer d’ESO. Ho sé, tot això, però em nego a creure que e l s q u e a r a t e n e n d o t ze a n y s s i g u i n m e n y s c a p a ç o s d ’en tendre Al oma que com la vam en tendre els meus company s i jo el 198 8, no érem pas més espav ila t s, ni mé s l l e g i t s , n i t an s o l s é rem t o t s c a t a l an o p a r l a n t s . El que ha canviat no són els alumnes, sinó el paper que té la literatura a l’ensenyament, que cada cop és més residua l i, com a mo l t , s i e s t an de s or t , els que ara t enen dot ze anys llegiran un fragment d’Aloma – i no crec que sigui la mor t de Dani – dins del llibre de llengua, a la lliçó dels pronoms febles o a la dels relatius, perquè la literat ura ara nomé s s er vei x p er ens enyar l l eng ua i enc ara gràcies. Ignoro si la Rosa segueix fent de mes tra o si ja s’ha jubil a t , p erò s i s eg u e i x en ac t iu e s t ic c o nvençu da qu e ha tret les mans de les but xaques de la bat a per aplaudir la iniciativa del col·lec tiu Pere Quar t, per aplaudir-la i signar e l mani f e s t SOS . L i te ratura a l ’en senyament, qu e j a f a mi g any qu e c o r re p e r l a x a r x a i t amb é p e r l e s au l e s , perquè – i que em perdoni la Rodoreda per contradir-la – als dot ze anys tot jus t comencem a viure amb un mapa mut entre els dit s, i la literatura ens pot ajudar t ant a fer e l s p r imer s p as s o s ( i e l s s ego ns i e l s t erc er s ...) c om a fug ir del mapa per refug iar- nos en les v ides dels al t res m e n t re n o s a b em c o m d e f i n i r l a n o s t r a , l a q u e s e’n s plant a davant quan sor tim de l’ou de Primària i el sis tema educ a t iu ens demana que p reng uem decis ions de c ai xa o fai xa, de ciències o lletres, decisions que ja em direu com es poden prendre si ningú ens dona les eines per pensar. He dit eines i he dit pensar. Ara que tot el que s’ensenya a l’aula sembla que ha de tenir una utilit at, què us sembla si comencem a creure’ns seriosament per a què serv e i x l a l i t e r a t u r a? L a l i t e r a t u r a s e r v e i x p e r p e n s a r i d’aquesta manera viure més a consciència aquest mapa mu t qu e é s l a v i da i qu e a l s d o t ze any s , p er mo l t qu e semblem nens, ja comencem a agafar- lo amb les dues mans, sols i carregats de dubtes, llums i fosques, i el cap encara com una esponja disposat a absorbir tot s els bo - c ins d e v i d e s a l i en e s qu e ens p as s in p er davan t i ens p ug u i n s e r v i r d ’exemp l e o c o n t ra exemp l e p e r d e c i d i r què volem i què no. L a li tera tura, en def ini t i va, p ot s er c om un b a n c d e p rove s , c om un a s s a i g d e l a v i d a , l a p os s ib ili t a t de v iure al t re s v i de s ab ans de deci dir com viure la teva, i si això no és útil pot ser sí que ens aturem de viure als dot ze anys, com deia literàriament la Rodo - reda, amb tot a la intenció de fer-nos veure que a par tir dels dot ze la vida comença seriosament i cal pensar-la. I p er p ens ar la v ida, abans, duran t o després d ’anar- la vivint, tenim un manual d’ús inacabable: la literatura. Tina Vallès www.vilaweb.cat /noticies/la-literatura-manual- dus/
RkJQdWJsaXNoZXIy