16539 La Renaixença Durant el segle xix , la literatura catalana culta viu un procés de recuperació després del retrocés que havia viscut durant l’edat moderna (segles xvi-xviii). La Renaixença és un moviment literari que, a partir de 1833, es marca un doble objectiu : restaurar la literatura culta en llengua catalana i , alhora, adoptar els corrents més representatius de la literatura europea de l’època , és a dir, el romanticisme i el realisme. El s autors d ’aquest moviment van prendre consciència que el català s’ havia de t or na r a ut i l i t z a r c om a l l en gua d e cu l tu ra i qu e Ca t a lunya t en i a un p a ss a t hi stòric i literari molt important. També van endegar la recopi lació i la promoció de la literatura popular tradicional , com ara les rondal les, el s romanços, etc. En aquesta unitat estudiarem la poesia i el t eatre de la Renai xença i , en la següent, la narrativa , que incorpora elements reali st es. La poesia L a p o e si a v a s e r e l pr im e r gèn e re l i t e ra r i a norma l i tz a r - s e , amb poetes com Víctor Balaguer, Joaquim Rubió i Ors, Bonaventura Carles Aribau i , sobretot, Jacint Verdaguer. Ja c i nt Verd a gu er ( 1845 - 1902 ) , c on egut p opu l a rm ent c om Mossèn Cinto, és el màxim exponent de la poesia catalana del s eg l e xix , t ant p e r l ’ e xt en si ó d e l a s e v a o bra c om p e l g rau d’elaboració i complexitat. Va conrear la poesia lírica i l’èpica i , a més, va ser també un gran prosista . Tota la seva producció està marcada per dos ideals: el cristianisme i l ’amor a Catalunya . Dos dels títols més destacats de la seva obra són els poemes èpics Canigó i L’Atlàntida. El teatre El teatre culte es va consolidar més tard que la poesia , perquè no n’ hi hav i a tradi ció en l a nostra l l engua i perqu è requ eri a unes infraestructures ( locals i companyies) i un públic ampli , elements del s qual s el paí s va estar mancat fins ben entrat el segl e xix . De tota manera , van triomfar autors com ara Frederic Soler, conegut popularment com Serafí Pitarra i , sobretot, Àngel Guimerà . Àngel Guimerà (1845-1924) va néi xer a Canàri es, va venir a Catalunya de ben petit, va adoptar una actitud compromesa amb el catalanisme polític i fou un dels fundadors de la revista La Renai xença. Les seves obres presenten personatges d’origen incert, mestissos, i també situacions que enfronten o relacionen personatges d’ètnies diferents. Destaquen Mar i cel, La filla del mar i Terra bai xa, sempre a la recerca de valors autèntics, com l ’amor sincer o l ’a lliberament personal . 2.
RkJQdWJsaXNoZXIy