161 Records i somnis ( fragments) Cada gota de rosada té son arc de Sant Martí , cada aucell sa refilada , cada palau son jardí . Té sa llum cada capella , cada bosc sa fontanella . Lo dia clou sa parpella , mes tingué son dematí . De l ’a lbada de la vida també he vist l ’abril i el maig abocar -me llur f lorida sobre el front a raig a raig. Quan recordo ta bellesa , sol hermós de la infantesa , a l’ocàs de la vellesa , que de pressa i trist me’n vaig! Frescos anys de la innocència , com fugiu sens dir -me adeu , amb l’albor de l’existència , primavera del cor meu . Oh dolcíssimes onades d ’aquell Edem davallades, per mon prat ja sou passades i mai més hi tornareu! A on són mes companyones, a on són mos companyons? Qui esfullà vostres corones? Qui esbullà nostres cançons? Què s’és feta l ’a legria que del cor nos sobreeixia , adollant-se’ns nits i dies com les aigües de les fonts? Ja són blancs los cabells rossos, ja s’emboira l’ull blavís, i aquell bosc de pins i arboços és un prat conreadís. Ja mai més per les boscúries correrem a voladúries; adeu , somnis i cantúries, i aleteigs del paradís! Los rosers perden la fulla , les roses perden l’olor ; lo temps, que els arbres despulla , d’il·lusions despulla el cor. Tan sols una a mi me’n resta que no esfulla cap tempesta : la llum de l’eterna festa , lo cant de l’etern amor. Oh!, que trist seria el viure si el paradís celestial no es vegés com ull somriure de la terra en lo capçal: si del clot en l ’a ltra vora no s’a lçàs novella aurora, front diví del jorn que enyora la nostra ànima immortal! Jacint Verdaguer Aires del Montseny esbullar : enredar, barrejar adollar : abocar a doll , a raig albor : llum de l ’a lba Edem : paradís d ’Adam i Eva voladúries: munions d’ocells volant del clot en l ’a ltra vora : després de l’enterrament novella aurora : nou dia , nova vida jorn : dia 3 Fes l’esquema mètric de la primera estrofa de Records i somnis (quantitat sil·làbica de cada vers i rima) i digues si és adequada també per a la resta d ’estrofes. 4 Busca-hi exemples d ’aquestes figures retòriques, indicades per ordre d ’aparició: anàfora al·legoria interrogació retòrica paral·lelisme un altre paral·lelisme hipèrbaton 5 Torna a llegir atentament el poema de Jacint Verdaguer i digues en quines estrofes situaries cadascuna d ’aquestes idees: El pas del temps fa que les persones, a mesura que es fan grans, enyorin les etapes anteriors de la seva vida. Tot l’univers té un ordre i un equilibri que el fan bell. La immortalitat de l’ànima és la gran esperança del poeta. A C T I V I T A T S
RkJQdWJsaXNoZXIy