1 218 L A L L E N G U A E N L A M E VA V I D A I UN ANACRONISME LITERARI? Has detectat mai, en una novel·la, algun detall que no s’ajusti a l’època en què està ambientada? Creus que és un recurs que ha fet servir l’autor o autora per aconseguir algun efecte? O creus que es tractava d ’un error? Hi ha casos de tota mena... Reflexiona-hi. Els anacronismes QUÈ ÉS UN ANACRONISME? El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans el defineix a partir de dues accepcions: ANACRONISMES AMERICANS: UN CLÀSSIC Quan es parla d ’anacronismes literaris, els primers exemples que se solen posar són els de les novel·les situades a Europa en les quals apareixen productes que no van arribar al continent fins després de la colonització americana : patates, tomàquets, blat de moro... La presència d ’aquests aliments en novel·les ambientades en èpoques anteriors és un anacronisme literari , que pot ser voluntari o fruit d’un error. anacronisme 1 m. [LC] Error que consisteix a suposar esdevingut un fet en una data altra que la seva, error de cronologia. 2 m. [LC] Fet, costum, etc., no propi del temps al qual es vol referir o incongruent amb el seu ambient com a propi d’una altra època. L’a nacronisme literari és un recurs que situa fets o personatges abans o després de l’època en què es van desenvolupar. Moltes vegades, els anacronismes literaris no són intencionats i són fruit d’un error de documentació de qui escriu . L’a nacronisme es pot fer ser vir en literatura per aconseguir girs inesperats, donar pistes sobre un personatge, generar nous temes, etc. Al capítol 37 (pàgina 249) de la novel·la El somni de Tàrraco, de Xúlio Ricardo Trigo, en Ceró busca alguns pagesos «per vendre tomàquets i enciams dels seus horts». L’acció narrativa està situada a la Tàrraco romana, en l’any 27 aC. La paraula tomàquet prové del nàhuatl ( llengua parlada pels asteques a l’Amèrica central ): tomatl. Tant la paraula com el fruit van arribar a Europa a final del segle xv i durant el segle xvi. La paraula patata és una barreja de dos mots en llengües parlades a l’Amèrica precolombina: papa en quítxua i batata en taíno. Tant la paraula com el fruit van arribar a Europa després del primer viatge de Colom a Amèrica, al 1492. A la pàgina 202 de la novel·la de Chufo Llorèns Mar de foc s’hi pot llegir: «Una tarda, mentre pelava patates a la cuina, se li va acostar un criat...» L’acció narrativa de la novel·la transcorre a Barcelona al segle xi.
RkJQdWJsaXNoZXIy