Llengua catalana i Literatura Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: AUTORIA Antoni Brosa Sàdaba Alber t Vilanova Boqueras ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ Montse Santos Gómez Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta. 2 B A T X I L L E R A T
Índex L L E N G UA 1 Els sons de la llengua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 • La producció i l’organització dels sons • Els sons vocàlics – El sistema vocàlic i la reducció vocàlica – Diftongs i hiats. Les semivocals – Fenòmens vocàlics entre mots contigus • Els sons consonàntics – Classificació – Correspondència entre so i grafia – Fenòmens de contacte consonàntic • La transcripció fonètica 2 Morfologia verbal. Els verbs irregulars .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 • El verb – Les classes de paraules o categories lèxiques – L’anàlisi morfològica del verb – Principals remarques i variacions ortogràfiques • Els verbs irregulars – Els verbs defectius – Patrons dels verbs irregulars – Gerundis i participis irregulars – Usos de ser i estar 3 Les funcions sintàctiques i la substitució pronominal . . . . . . . . . . . . 43 • Enunciat, fragment, oració i sintagma • Les funcions sintàctiques. El subjecte – Les oracions impersonals i les oracions passives • El predicat i els seus complements – L’atribut (Atr) – El complement predicatiu (CPred) – El complement directe (CD) – El complement indirecte (CI) – El complement de règim verbal (CR) – El complement circumstancial (CC) – El complement agent (CAg) • La substitució pronominal – Ús dels pronoms febles segons la funció sintàctica – La combinació de pronoms febles 4 L’oració composta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 • Concepte i límits de l’oració composta – La recursivitat i l’estil del discurs – L’oració composta • Oracions coordinades – Coordinades copulatives – Coordinades disjuntives – Coordinades adversatives • O racions juxtaposades • O racions subordinades – Subordinades substantives – Subordinades de relatiu (o relatives) – Subordinades adverbials 5 Les propietats del text i la tipologia textual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 • L ’estudi del text • L ’adequació pragmàtica – La dixi • L a coherència semàntica • L a cohesió sintàctica – La referència – Els connectors parentètics i altres marcadors del discurs • L a selecció de la informació i la tipologia textual – Els textos expositius o explicatius – Els textos argumentatius – Els textos narratius i els textos descriptius – Els textos instructius, retòrics, conversacionals i predictius – La cooperació i la cortesia 6 La diversitat lingüística . . . . . . . . . . . . . . . . 113 • E ls textos com a missatge: la variació lingüística • L a variació diacrònica: èpoques i generacions • L a variació diatòpica: els dialectes geogràfics del català – Què és un dialecte? – Abast del domini lingüístic del català – Els dialectes del català • L a variació diastràtica: els argots • L a variació diafàsica o funcional: els registres – Definició. Factors que els determinen – El registre culte, literari o especialitzat – La varietat estàndard – El registre col·loquial i el registre vulgar • E l llenguatges d’especialitat • E ls textos administratius formals – Trets generals – La carta formal – La sol·licitud – El currículum 2
7 El modernisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 • C ontext històric: el canvi de segle • L ’herència literària del segle xix • E l modernisme – Primera etapa: gestació i combat (1892-1900) – Segona etapa: triomf i assimilació (1900-1911) • L a poesia – Joan Maragall – L’Escola Mallorquina • L a prosa – Trets de la novel·la modernista – Raimon Casellas – Caterina Albert – Prudenci Bertrana – Joaquim Ruyra • E l teatre – El teatre regeneracionista – El teatre simbolista 8 El noucentisme i les avantguardes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165 • C ontext del noucentisme: els intel·lectuals i els polítics • L ’estètica dels escriptors i les escriptores noucentistes – Eugeni d’Ors – Josep Carner – Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost) – Carles Riba – Clementina Arderiu – Josep Maria López-Picó – Josep Maria de Sagarra • C ontext de les avantguardes: el primer terç del segle xx • E ls moviments d’avantguarda a Europa – El futurisme – El cubisme – El dadaisme – El surrealisme – L’expressionisme • L es avantguardes a Catalunya – Joan Salvat-Papasseit – Josep Vicenç Foix – Joan Brossa 9 La narrativa contemporània . . . . . . 189 • Els segles xx i xxi: política i societat – De la Primera Guerra Mundial a la Segona Guerra Mundial – La segona meitat del segle xx i l’inici del segle xxi • La revolució cultural al món actual • La narrativa del segle xx i inici del xxi: Miquel Llor, Carles Soldevila, Francesc Trabal, Llorenç Villalonga, Joan Sales, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany, Joan Perucho, Baltasar Porcel, Jesús Moncada, Montserrat Roig, Jaume Cabré, Carme Riera, Quim Monzó, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Toni Sala 1 0 La poesia, el teatre i l’assaig contemporanis .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 • La poesia – Les tendències dels segles xx i xxi – Els poetes catalans: Joan Oliver (Pere Quart), Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Marta Pessarrodona, Antònia Vicens, Maria-Mercè Marçal, Enric Casasses, Mireia Calafell, Blanca Llum Vidal • El teatre – El teatre contemporani a Europa – La situació a Catalunya – Els autors catalans: Joan Oliver (Pere Quart), Salvador Espriu, Josep Maria Benet i Jornet, Lluïsa Cunillé, Sergi Belbel, Jordi Sánchez, Jordi Galceran, Carol López, Jordi Casanovas – Els grups teatrals • L’assaig – L’origen del gènere – L’assaig en català: Josep Pla, Joan Fuster, Josep Maria Espinàs, Montserrat Roig E D U C AC I Ó L I T E R À R I A Aquest llibre conté els sabers bàsics per afrontar amb èxit les proves competencials d’accés a la universitat. Hi trobareu: • Propostes de proves competencials. • Activitats de reflexió lingüística. • Propostes d’anàlisi i comparativa textual amb enfocament competencial. • Activitats de redacció orientades a la pràctica de l’argumentació com a mostra de maduresa. CAP A LA UNIVERSITAT P R O P O S T E S D E P R OV E S C O M P E T E N C I A L S.. . . . . . . . . 257 A N N E X O S • Manual per fer la present ació oral del Treball de Recerca • Sons consonàntic s. Correspondència entre sons i grafies • Conjugacions verbals • Figures retòriques 3
CONSTRUYE TU CONOCIMIENTO: LOS SABERES BÁSICOS 2 Itinerari didàctic La reflexió sobre la llengua i l’educació literària són clau per desenvolupar habilitats comunicatives que et permetran participar en la vida social CONSTRUINT MONS i exercint la ciutadania d’una manera ètica i responsable. Per això, et proposem l’itinerari següent: Al final de la unitat, descobriràs aspectes curiosos de la llengua, comparacions entre llengües diferents, relació de la llengua amb fenòmens culturals i amb el món en general, etc. Reforça els sabers bàsics de la unitat i aplica’ls a un text seleccionat especialment per posar de manifest l’estreta relació entre la gramàtica i la comunicació, les estructures sintàctiques, lèxiques i textuals. Abans de començar, posa’t en situació. Resol les activitats prèvies per contextualitzar el que aprendràs en aquesta unitat. Aprèn a conèixer millor la llengua amb explicacions gramaticals clares, esquemes i taules que presenten visualment els continguts. Practica el que has après amb activitats pensades per aprofundir en la comprensió de les estructures de la llengua i per preparar-te per a les proves d'accés a la universitat. Llengua 1 Els sons de la llengua P O S A ’ T E N S I T U A C I Ó Quina és la base del llenguatge humà, l’escriptura o els sons? Saps quants sons utilitza una llengua? Hi ha un nombre aproximat de sons a què s’adapten la majoria de llengües? Prova d’explicar la diferència entre vocals i consonants. La paraula bossa, es pronuncia amb s sorda o s sonora? Les dues grafies s, representen un so o dos sons? Hi ha grafies que es pronuncien amb sons diferents? I, al revés, hi ha sons que es representen amb grafies diferents? Prova de posar exemples. U N I T A T 1 S A B E R S B À S I C S 1 La producció i l’organització dels sons 2 Els sons vocàlics 3 Els sons consonàntics 4 La transcripció fonètica 7 19 Identifica els cinc casos de grafies que representen el so africat palatal sonor [d͡ʒ]: Les llotges del teatre van ser assetjades per una mult i tud enutjad a i amb d e si g d e c i di t d e re v enja p e l rebuig de privilegis fora de lloc. 20 Identifica els cinc casos en què es produeix una assimilació de mode o una geminació: assemblea ametlla abordable rengle oblidar respatller negligent aglomerat segle 21 Identifica els cinc casos de sonorització en l’oració següent: He deixat que es calmés una mica el rebombori que m’ ha distret molt tots aquests dies d’ hivern . 22 Quin és el tret fonètic compartit que tenen els sons representats per les grafies destacades? groc despatx astròleg pastís òptim reixa àrid subproducte mig esquitxar abordatge democratitzar tsar allotjar assaig 23 Transcriu fonèticament el so que correspon a les lletres destacades de les paraules següents: comprar-se vida ball volgut conca trona èmfasi veterinària burla aleshores cor encendre enlloc gairebé endreçar rendir força intel·ligent roses vaga forca encara atracció i nfinit 24 Ara transcriu el so corresponent a les grafies destacades de les paraules següents: bruixot taxa boig boja metgessa xiroi joc fals allotjar calaix fix iode ratxa càstig falç col·legi tretze encesa visió 25 Transcriu el so de les lletres s que estan destacades en les paraules que tens a continuació. Fixa’t bé en el context: arròs hindú arròs negre arròs deshidratat arròs amb escamarlans arròs vegetal accés obert accés vedat accés tancat accés difícil 26 Transcriu les paraules en negreta tenint en compte el context en què es troben: Ja fa una pila d ’anys –de fet, una vintena–, vaig viure en una residència d’estudiants. Tenia divuit anys i acabava d’entrar a la universitat. Com que no sabia re s d e Tòquio i no hav i a v i scut mai s o l , el s meus pares es van preocupar de buscar -me aquel la residència. Hi havia servei de menjador i altres instal·lacions , de man era qu e de v i en p ensar qu e a un noi com jo, amb només divuit anys i poc món a l’esquena , v iure al l à li faci lit ari a l es coses . Ev i dentment, també van tenir en compte els diners. Viure en una residència era força més barat que llogar un pis, ja que l’únic que calia comprar era un futon i un llum d’escriptori . Jo m’ hauria estimat més llogar un pis i viure al meu aire, però com que anava a una univer - sitat privada els meus pares s’ havien de fer càrrec de la matrícula i d ’a ltres despeses, i no vaig poder dir res. A més a més, si he de dir la veritat, tant me feia el lloc on visqués. Haruki Mukarami. Tòquio blues 27 Digues quin fenomen de contacte es produeix entre els mots consecutius en negreta: Amb tot, el s meus record s són cada cop més l lunyans i he oblidat algunes coses. Mentre vaig escrivint de memòria , de tant en tant m’assalta un sentiment d’inseguretat i em pregunto si no m’ he oblidat del més important, si dintre meu no hi ha una part fosca , una mena de l limbs on tots el s records impor tants s’a cumul en i s’a caben conver tint en una mena de fang tou . De tot es maneres, ai xò és l ’únic que tinc a l ’abast. Agafant ben fort aquests records borrosos, aquests records imperfectes que es desdibuixen a cada instant, escric aquest llibre amb la desesperació de qui escura uns ossos. És l’única manera que em queda per complir la promesa que vaig fer a la Naoko. Haruki Mukarami. Tòquio blues 4. La transcripció fonètica 1 A C T I V I T A T S 16 Digues quins són els quatre trets distintius següents dels sons que corresponen a les grafies destacades: a) So vocàlic o consonàntic b) So sord o sonor c) Mode d’articulació d) Punt d’articulació feix actiu barreja allà grisor perquè molt agafar barrot ganxo vela roig aviat solitud viatjar adob vista càstig fred bassa 17 Divideix en síl·labes els mots següents: banyar tossuderia coixejar cavalleria narratiu adolescent garrofer vetllar Tenint en compte que els sons no es poden dividir, en quins casos la divisió ortogràfica no coincideix amb la divisió fonètica? 18 Identifica els cinc casos de geminació en l’oració següent: Hi ha solucions possibles als problemes del poble si l es int encions són nobl es i l es persones respect en les regles. A C T I V I T A T S Per transcriure correctament un so o una seqüència dins la cadena fònica cal seguir els passos següents: a) Pronunciar tota la seqüència seguida i identificar -hi les vocals tòniques, és a dir, els accents fonètics. Cal recordar que en català central totes les paraules polisil·làbiques tenen accent fonètic, encara que no totes tinguin accent gràf ic. Tots el s monosí l·labs també són tònics, llevat de: La conjunció que. Les preposicions a, de, en, per, amb. Els articles el , la , els, les. Els pronoms febles: es (o se), et (o te), us (o vos), em (o me), ens (o nos), li , el (o lo), la , els (o los), les, en , hi i ho. Les paraules compostes tenen l ’accent en el segon compon ent , mentre qu e el del pr imer s’a costuma a p erdre , tot i que no es produeix la reducció sil·làbica . Per marcar el contrast, pot aparèixer un accent secundari en el primer component. Per exemple, en el mot anticonstitucional, si es vol destacar el contrast, es pronuncia amb un accent secundari a la primera a [à] i amb un accent principal a la a [á] de l’última sí l · laba (-nal). En cap cas hi haurà vocal s neutres en aquesta paraula . b) Identif icar el s diftongs, si n’ hi ha , i transcriure les semivocals. c) Identificar els contactes consonàntics i transcriure les consonants. d) Revisar si hi ha grafies que no es pronuncien . Aquestes grafies no tenen cap símbol en la transcripció fonètica , ja que només transcrivim el que pronunciem. e) Rev i sar la seqüència sencera per det ectar -hi possibles er - rors. Fixa’t en aquest exemple, en què transcriurem la seqüència els amics: Només hi ha una vocal tònica , la i. L’a rticle és àton . No hi ha diftongs. Hi ha un contacte consonàntic: la s de l ’a rticle se sonoritza en contact e amb l a v ocal inici al següent. No hi ha cap altra peculiaritat. Per tant, hem de transcriure la seqüència així: 19 18 SABERS BÀSICS 1 Llegeix atentament el text anterior i indica si les afirmacions següents són certes o falses: La xifra de bilions d’olors que podríem distingir els humans és acurada. Per explicar les nostres relacions socials, les olors no són les més valuoses. L’olfacte és un sentit igualment important per als éssers vius. Hi ha diferència en les preferències de cadascú per les olors agradables però molt poques diferències entre cultures allunyades. Les diferències en la predilecció personal per determinades olors són preferències que tenen un origen genètic comú. 2 En el text trobaràs cinc mots que poden funcionar com a sinònims de cadascuna de les opcions següents: clara impressió, sensació identificar, distingir produir, causar ultrapassa 3 Escriu el referent dels pronoms destacats en negreta: Estem acostumats a dependre més dels altres sentits per a les nostres tasques diàries, o almenys ens ho sembla. Els ocells tenen un olfacte força dolent, mentre que els mamífers el solen tenir molt més fi. 4 Explica en un màxim de cinquanta mots per què, segons l’article, les olors són més importants del que sembla per als humans. 5 Reescriu el quart paràgraf canviant els temps verbals en passat per formes en present. Subratlla els verbs reescrits canviats. 6 Escriu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta mots, explicant una experiència que hagis viscut o conegut amb relació a la importància de les olors. 7 Indica quina és la categoria lèxica o la funció en cadascun dels casos següents, extrets de l’últim paràgraf del text que has llegit: les olors jugarien un paper clau moltes vegades no ens n’adonem Subj / CD / CC / CR durant l’evolució P / Conj / N / Adv l’olfacte té més importància en el nostre dia a dia 8 Completa les oracions següents amb la forma adequada en cada cas de les dues que apareixen entre parèntesi: ho fa, els humans transcendeixin els factors culturals? (què / que) l’olfacte com l’oïda són importants que de vegades en depèn la supervivència. (tan / tant) es van adonar del perill van voler saber temps els quedava. (quan / quant) Va dibuixar detalladament en del quadern (el full / la fulla) Subj / CD / CC / CPred Subj / CD / CC / CR 9 Relaciona els sons o les seqüències següents, extretes del segon paràgraf del text, amb el fenomen fonètic que s’hi produeix: diàries acostumats altres molt més dels influència en què eina que els una olor 10 Transcriu els contactes consonàntics i vocàlics següents, extrets de l’últim paràgraf, i indica’n el fenomen fonètic que s’hi produeix: origen genètic transcendeix els factors és cert vegades no culinaris i altres nostra espècie són preferència un component 11 Escriu cinc casos de hiat que trobis en el primer paràgraf del text. 12 Identifica, en el segon paràgraf del text, dos casos de diftongació i dos d’elisió de vocals. 13 Troba, en el segon paràgraf, cinc casos de sons aproximants. 14 Identifica les cinc grafies que corresponen a sons fricatius alveolars sonors [z] en l’oració següent: Estudis recents han calculat que podríem ser capaços de distingir fins a bilions d’olors. 15 Assenyala les afirmacions correctes i corregeix les errònies: La faringe conté les cordes vocals. L’acció de l’úvula distingeix entre sons orals i nasals. Les vocals es classifiquen segons l’obertura de la boca i la posició de la llengua. Només hi ha una vocal oberta i central. Tant en l’elisió com en la sinalefa es perd un so. Mig acaba en un so africat. A mig entrepà hi ha una sonorització. La paraula món comença amb un so bilabial. El darrer so de toc és velar oclusiu. El primer so de nas és vibrant. Peix té tres sons. Infermera conté dos sons bilabials. Infermer acaba en elisió en alguns dialectes. Engany conté una velarització. Sortir té un so elidit que se sensibilitza a sortiré. diftong diftongació elisió hiat labialització reducció vocàlica sonorització velarització 1 21 I així aprenem a parlar Naixem indefensos, sense la maduresa necessària per dur una vida autònoma . Entre les mancances, no disposem de la llengua. Som infants que, etimològicament, vol dir ‘incapaços d’enraonar’. Però venim al món preparats per aprendre almenys una llengua . ¿Com ens ho fem per parlar, és a dir, usar amb sentit tants sons (uns 38) i les seves combinacions, les entonacions, i els accents? És un procés llarg i ple d ’aprenentatges, alguns evidents i altres no tant. Vegem-ne algun aspecte del progrés «estàndard», tenint en compte que cadascú segueix el seu ritme. El primer any 1r dia. Capacitat de reconèixer la veu de la mare (potser apresa des d ’abans de néixer, a l’úter). Als 2 mesos. Xerroteig, cridòries: go, ngue... Cap als 3 mesos, la mare sovint tracta d’obtenir «respostes» (sons...) en intents de «conversa» amb preguntes reiterades al nadó. 6 mesos. Reconeixement de mots específics (no, noms de familiars...) o lligats a situacions concretes (hola, adeu). Sabies que... O B S E RVA I R E DAC TA Busca algun infant que conegui s, al v oltant d ’un o dos anys i obser va’n els hàbits de pronúncia . Redacta un text breu que informi de les característiques que hagis obser vat en el seu domini inicial de la parla . A partir d’un any Al v o lt ant de l ’a ny. Ini c i r udiment ar i d e l a parl a amb enunciats d’un sol mot i variacions en l’entonació. Rang de sons limitat. Sovint pronunciacions simplificades, per falta de control motor de l ’aparell fonador. 2n any. Ús d ’una dotzena de s ons i capacit at d ’usar mé s de 200 mot s de manera aproximada però intel·ligible. El fenomen fis Els psicolingüistes J. Berko i R. Brown van referir el fenomen el 1960: Un nen acabava de dir que un peix (fish) de plàstic inflable era un «fis» i un dels investigadors li va preguntar si aquell era el seu «fis», imitant la pronúncia del nen. La resposta va ser «No, my fis» («No, el meu fis»). I va continuar negant la repetida pregunta de l’investigador fins que aquest va pronunciar correctament fish. L’anècdota indica que tenen una capacitat i un coneixement auditiu més gran del que el seu domini motor de la pronunciació aparenta. 3r any. Ús actiu d’uns 2.000 mots i n’ hi ha que força més. 4t any. Ús normal de la gran majoria de sons, amb alguna excepció. 5è any. Ús act iu de mé s de 4 . 000 mot s , i en poden conèixer uns 10.000. Tendències en simplificacions de la pronúncia • Oclusives per fricatives (‘ti’ per sí) • Alveolars o dentals per velars (‘dot’ per got) • Sense consonants agrupades (‘pou’ per prou) • Estalvi de síl·labes àtones (‘teta’ per sabateta) 22 Les bones i males olors són universals, i la millor de totes és la de vainilla A C T I V I T A T S F I N A L S Salvador Macip Tot i que el sentit de l’olfacte dels humans no és tan f i com el d ’a ltres animal s, com per exempl e el del s gossos, està més desenvolupat del que ens sembla . En aqu e st sent it , e studi s re cent s han cal cul at qu e podríem ser capaços de distingir fins a bilions d’olors di ferent s , en contra de l e s limit acions qu e sempre s’ ha cregut que teníem, tot i que encara es discuteix com és d ’acurada aquesta xifra . Sigui com sigui , estem acostumats a dependre més dels altres sentits per a les nostres tasques diàries, o almenys ens ho sembla . I ens ho sembla , en part, perquè tenim la percepció que les valoracions que fem de les olors són molt subjectives i també depenen de la inf luència de la societat en què vivim. Per això no ser i en t an úti l s com a eina universal p er def inir l a nostra interacció amb l’entorn com ho són en altres animals. A la revista Current Biolog y, però, s’ ha publicat recentment un ar ticl e que proposa que el s factors que determinen que una olor es consideri bona o no són comuns i no estan marcats per les diferències entre cultures. L’o l fact e és un sentit qu e t en en mo lts organi smes , f ins i tot plant es i insect es, i és par ticularment imp o r t a n t p e r a l s v e r t e b r a t s . P e r ò f i n s i t o t d i n s d ’aquest grup hi ha diferències importants en la manera com s’uti litza : el s ocel l s tenen un olfacte força dolent, mentre que el s mamífers el solen tenir molt més fi . L’olfacte és important perquè, a través d’informació qu e s’ env i a al cer vel l p er det erminar si una olor és bona o no, permet reconèixer peri l l s, trobar aliments o fugir dels depredadors, dirigir migracions (els peixos utilitzen les olors com a geolocalitzadors) i fins i tot interactuar amb altres animals. Per exempl e , l e s mare s s ón capace s de rec on èi xer l e s se ve s cries gràcies a l’olor, i això funciona de manera similar entre germans. L’olor és també un factor impor - tant per a molts animals a l’ hora d ’aparellar -se. En aquest nou estudi , dirigit per l a psicòloga Asi fa Majid , de la Universitat d’Oxford , el grup d’investigadors va agafar més de dos-cents v oluntari s de nou cultures no occidental s (des de caçadors-recol · lectors nòmades fins a urbanites) i els van demanar que classifiquessin de més a menys plaent deu olors primordials, fetes a partir de molècules volàtils. Per no generar confusions, cada olor estava feta d’un sol tipus de molècula . En contra del que s’esperaven , el s científ ics van detectar una cer ta variabi litat personal d e f ini d a p er l e s pre ferènc i e s d e cad ascú , p erò molt poques diferències entre els grups culturals. De les deu olors analitzades, la més ben valorada a nivell general va ser la vanil·lina , una molècula present a la vainilla i que dona a aquest producte la seva olor caract er í st i ca . L a segui en de prop el but anoat d ’ et i l , una substància amb una olor afruitada que recorda la pinya , el préssec o l ’a lbercoc, i el linalol , un alcohol qu e e s troba en l a far i go l a i l ’ e spí go l . L’o lor meny s apreciada va ser la de l ’ àcid i sovalèric, un compost que fa fortor de formatge i que és responsable de la pudor de peus. A més de tot això, la classificació coincidia majoritàriament amb la que va fer un desè grup, compost de voluntaris de societats occidentals urbanes. Això vol dir que, malgrat els diferents graus de complexitat i sofisticació que podem trobar en societats de diver - sos punts del planeta , tothom comparteix uns criteri s basics per def inir l es o lors bones i l es do l ent es. [...] D’una man era o altra , donc s , l e s o lors jugar i en un pap er cl au en l e s rel acions s o ci al s human e s , i gual que passa en altres animals, tot i que moltes vegades no ens n’adon em . Ai xò ser i a po ssi bl e gràci e s al fet q u e e l s h um a n s t e n i m u n c omp o n e n t b à s i c q u e transcendei x el s factors cultural s. Tot i que és cer t que cada grup social té preferències per a cert tipus d ’o lors , rel acionade s amb el l lo c on v iu en , el s costums culinar i s i altres tradi cions , són preferènci es que estarien basades en unes apreciacions bàsiques compar ti des entre tots el s humans i que, per tant , tenen un origen genètic i han d’ haver estat seleccionades durant l’evolució de la nostra espècie. Tot això reforçaria la idea que l’olfacte té més importància en el nostre dia a dia del que creiem. Salvador Macip és catedràtic i investigador de la UOC i la Universitat de Leicester Ara, 17-0 9-22 (Adaptació) 20 ACTIVITATS FINALS 3 SABIES QUE... 4 4
Posa’t en situació. Respon les preguntes inicials per apropar-te als continguts literaris que treballaràs, a una època i a uns noms que descobriràs al llarg de la unitat. En el tràiler de cada unitat descobriràs la relació de la literatura amb el cinema. Et guiarem per analitzar textos des de diversos punts de vista, fent una atenció especial a l’aplicació del que has après en la unitat. Literatura 1 TRÀILER 4 Aprèn a valorar la literatura a través de la història, amb els sabers bàsics presentats de manera clara i amb el suport d’esquemes i gràfics que en faciliten la comprensió. Llegeix textos representatius de cada època perquè sense textos no hi ha literatura. T’ajudarem a treballar-los per comprendre’ls i valorar-los. SABERS BÀSICS 2 S A B E R S B À S I C S 1 Context: el canvi de segle 2 L’herència literària del segle xix 3 El modernisme 4 La poesia 5 La prosa 6 El teatre El modernisme U N I T A T 7 P O S A ’ T E N S I T U A C I Ó Creus que el modernisme és una moda arquitectònica o és molt més que això? Quins són els motius pels quals a principis de segle xx es veu la necessitat de ser modern i obert a Europa? Coneixes alguna escriptora modernista? Saps que la vila de Sitges va ser un centre cultural important durant el modernisme? 137 L E C T U R A A C T I V I T A T S 5 Explica de què es lamenta Alcover en el poema Col·loqui i què li demana a la Musa. 6 Explica què és un vers alexandrí a partir del text. 7 Identifica en el poema les figures següents: exclamació retòrica hipèrbaton polisíndeton personificació 8 Identifica alguns elements modernistes en el tractament que fa Maria Antònia Salvà del tema del mar. 9 Escriu un text breu sobre la impressió personal que et produeix aquest poema. Col·loqui La Musa ¿Per què de mi et recordes i a l ’a rpa d ’a ltre temps les mans allargues, i , tot mullant les cordes de llàgrimes amargues, com pluja d’estels d’or solquen els rims la fosca de ton cor? El Poeta És mon desig que un raig de poesia il·lumini mes llàgrimes; voldria trobar al fons de l ’ ànima quelcom d’eixa punyent i fonda melodia que fa aturar tothom, perquè en la pietat dels qui passassin i el càntic escoltassin , com a l’entorn del violí qui plora demanant caritat en nom de Déu , duràs almenys sobre la terra una hora la vida de mos fills, que fou tan breu . Joan Alcover . Cap al tard (19 0 9) La mar Oh com me plau la mar, la mar indefinida , ses ones que rodola i la remor que fan! la mar que alena sempre amb nou alè de vida , i com la mort és forta i com la mort és gran . La mar que en sa grandesa és bella fora mida ... extasiats la guaiten els dies que se’n van , i a la claror novella brillant rejovenida , serà encara la joia dels segles que vindran . La mar que pren el color del cel que l’enamora i li tramet sospirs de boira voladora i amaga encantaments al fons inexplorat. I és el mirall del sol i el món de la balena , i dolçament s’ajup per a besar l ’a rena d’un bes d’ humilitat. Maria Antònia Salvà . Lluneta de pagès (1952) 5. La prosa 7 El panorama literari amb què es troben els novel·listes modernistes presenta dues dificultats principals, a les quals han de fer front: La manca de tradició catalana . El gènere encara arrossega unes certes limitacions lingüístiques i estructurals, com la falta de models narratius i d’una llengua literària adequada , la falta de públic i d’editorials sòlides. La crisi general de la novel·la , conseqüència de la crisi del positivisme que es desenvolupa a Europa . Com que el realisme artístic va deixant pas al subjectivisme, la novel·la , gènere reali sta per excel·lència , ha de trobar camins nous. Una concepció nova del món desemboca en una concepció nova de la narrativa . Per les raons esmentades, la novel·la modernista es desenvolupa una mica més tard que altres manifestacions artístiques d ’aquest mateix moviment. Tot i així , es consolida a partir del tombant de segle. Tradicionalment s’ han establert dues dates que marquen el principi i la fi de la producció novel·lística modernista : L’any 1901, data de la publicació d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, novel·la emblemàtica del moviment. L’a ny 1912, data en què es publica La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès. En el pas del segle xix al xx, d’una banda la novel·la abandona el realisme i aprofundeix en l’anàlisi psicològica dels personatges de manera subjectiva, i, de l’altra, es consolida la literatura de gènere (terror, ciència-ficció, aventures, etc.). Aquests en són alguns dels exemples més significatius: • Les aventures de Sherlock Holmes, d’Arthur Conan Doyle (1891) • El retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde (1891) • El llibre de la selva, de Rudyard Kipling (1894) • L’home invisible, d’H. G. Wells (1897) • El cor de les tenebres, de Joseph Conrad (1899) 5.1 Trets de la novel·la modernista Malgrat que –com és propi de tot el moderni sme– dins del mat ei x mov iment es poden distingir etapes i evolucions molt diferents entre els diversos autors, les novel·les modernistes coincideixen en les característiques següents: No es reprodueix la realitat tal com feien el s autors reali stes, sinó que es fa una anàli si de les passions i de la l luita del s individus contra les forces natural s o la inèrcia social . El personatge protagonista és rebel , inconformista , s’enfronta a una realitat hostil . El conf licte heroi/societat es ref lecteix en la visió dual de l’univers: vida/mort, llum/foscor… El marc, l’espai i els objectes adquireixen un sentit simbòlic, i per això les novel·les es localitzen sovint en ambients rurals que faciliten un tractament simbòlic de la natura . Durant els deu primers anys del segle xx es publiquen tres de les obres de literatura infantil més famoses de tots els temps: El màgic d’Oz, de L. Frank Baum i W. W. Denslow (1900) Peter Rabbitt, de Beatrix Potter (1902) Peter Pan, de James Matthew Barrie (1904) 149 148 7 En la pràctica L’oda infinita Tinc una oda començada que no puc acabar mai: dia i nit me l’ ha dictada tot quant canta en la ventada , tot quant brilla per l’espai . Va entonar -la ma infantesa entre ensomnis d’amor pur ; decaiguda i mig malmesa , joventut me l’ ha represa amb compàs molt més segur. De seguida amb veu més forta m’ han sigut dictats nous cants; pro cada any que el temps s’emporta veig una altra esparsa morta i perduts els consonants. Ja no sé com començava ni sé com acabarà , perquè tinc la pensa esclava d’una força que s’esbrava dictant-me-la sens parar. I així sempre a la ventura , sens saber si lliga o no, va enllaçant la mà insegura crits de goig, planys d ’amargura , himnes d ’a lta adoració. Sols desitjo per ma glòria que, si algú aquesta oda sap, al moment en què jo mòria , me la digui de memòria mot per mot, de cap a cap. Me la digui a cau d’orella , esbrinant-me, fil per fil , de la ignota meravella que a la vida ens aparella el teixit ferm i subtil . I sabré si en lo que penses -oh poeta extasiat!- hi ha un ressò de les cadences de l’ocell d ’a les immenses que nia en l’eternitat. Joan Maragall 1 Explica quin és el tema del poema. 2 Després de llegir el text amb atenció, indica si les afirmacions següents són certes o falses: Tots els versos són heptasíl·labs. La rima és consonant i masculina. La principal preocupació del poeta és la forma del poema. En la maduresa, el poeta té un gran coneixement de l’art de la poesia. Al vers «crits de goig, planys d’amargura» hi ha un contrast o antítesi. Als dos versos finals del primer quintet hi ha una anàfora. Al final del poema, Maragall mostra la seva falta de confiança en l’existència de Déu. 3 Quins són els adjectius que, segons l’autor, s’han de poder aplicar a la poesia? 4 Digues un substantiu abstracte que es pot aplicar a cada edat de la vida, d’acord amb el que diu Maragall en aquest poema. 5 Relaciona el tema del text amb el tòpic clàssic del tempus fugit. 6 Busca en el text paraules que poden ser sinònimes de les següents: pensament ventura fama desconeguda consistent eco 7 Escriu el referent complet dels pronoms en negreta del vers següent: Me la digui a cau d’orella 8 Torna a escriure aquest quartet canviant els verbs en present per imperfet d’indicatiu. Fes-hi totes les modificacions que calgui: Jo no sé com començava ni sé com acabarà, perquè tinc la pensa esclava d’una força que s’esbrava dictant-me-la sens parar. 9 Indica la funció sintàctica dels sintagmes subratllats: De seguida amb veu més forta m’han sigut dictats nous cants. De seguida amb veu més forta m’han sigut dictats nous cants. Tinc una oda començada que no puc acabar mai. Tinc una oda començada que no puc acabar mai. 10 Identifica en aquest quartet les vuit grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sord: Ja no sé com començava ni sé com acabarà, perquè tinc la pensa esclava d’una força que s’esbrava dictant-me-la sens parar. 11 Escriu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què reflexionis sobre el moment de la vida en què et trobes i et plantegis si creus que tens prou experiència o encara et queda molt per aprendre. A C T I V I T A T S 163 EN LA PRÀCTICA 3 Tràiler Les classes començaven a les nou del matí . Tots cent dotze ocupàvem una única aula , una nau coberta amb voltes i il·luminada per tot de finestres altes i estretes que començaven molt amunt i arribaven fins al naixement dels arcs. Hi havia un únic corredor central i , a banda i banda , seients continus i una taula llarga amb els calaixos per als estris personals de cadascú . Érem dotze alumnes per fila , sis a cada banda i només quatre a la desena . Era un moment agradable. Sèiem i esperàvem. Hi havia silenci i se sentia , lluny, la remor de les màquines que feien la neteja de les habitacions. Cadascú , sense presses, connectava el seu teclat d’escriptura i preparava els papers, els estris manuals. De sobte se sentia una mena de xiulet agut i unes plaques opaques baixaven fins a cobrir les finestres. S’encenien els llums de les taules i tot restava en una penombra càlida que convidava encara més al silenci . En la penombra , s’il·luminava de tons blaus, apagats, el marc de la pantalla negra de l ’aula . I començava la classe. El professor de geografia travessà el marc i començà a avançar pel corredor. Era una de les holograf ies més per fectes, d’un rel leu dens i contundent que no deixava veure les imatges del darrere. Només esde veni a irreal quan t ’adonaves qu e passava a través del co l ze d ’un company situat al costat del corredor central , que era per on avançava la f igura de colors matisats, amb un vestit que era indefinible, ara blau , ara vermell , i que semblava fet de boira espessa . David Cirici. L’esquelet de la balena L’educació En aquest text de David Cirici es presenta un sistema educatiu futuri sta no gaire falaguer, tri st, rígid , d e shumanitzat , p erò en el c in ema , l ’ educac ió i l a rel ació entre alumnat i professorat no s’ ha tractat així . Ja el 1970 François Truf faut va dur a l a pantal l a l a hi stòri a d ’un nen sal - vatge que vol ser reeducat segons els preceptes il·lustrats del 1800. Mo l t e s v e g a d e s e l p e r s o n a t g e d e l p r o f e s s o r é s u n a m e n a d ’ é s s e r re d e mp t o r q u e a j u d a e l c o l · l e c t i u d ’a lumn e s a sup erar mitjançant l a poesia un context opressor com a El c l u b d e l s p o e t e s mor t s ( Pe t e r We i r, 1989) o b é és pl enament consci ent del seu important paper en la comunit at i s’ hi impl i ca p ers onalment a Ni un menys (Zhang Yimou , 1999) o Av ui c omen ç a t o t ( B e r t rand Tav e r - nier, 1999). A Els nois del cor (Chri stophe Barratier, 2004) el professor endolceix les desgraciades vides d’uns interns a través de la música i a La classe (Laurent Cantet, 2008) se’ns mostren les di f icultats di àri es d’un institut conf lictiu situat en un barri marginal . En un t o mo l t d i f e re n t , l a c om è - d i a M a t i l d a ( D a n n y d e V i t o , 1 9 9 6 ) , b a s a d a e n l a n o v e l · l a d e R o a l d D a h l , n a r ra l e s p e r i p è c i e s d ’ u n a n e n a su p e rd o t a d a e n u n a e s c o l a d e r í g i d s c o stums . E s c o l a de Rock (Ri chard Linkl at er, 2003) é s u n a c om è d i a e n qu è u n i n e xp e r t p r o f e s s o r f a s e r v i r e l r o c k p e r m o t i v a r l ’a l u m n a t . A l ’a l t r e e x t rem , L’ on a d a (D enn i s Gan s e l , 2 0 0 8 ) , b a s a d a e n u n a p e ç a t e a - t ra l , e n s a l e r t a d e l a p o s s i b i l i t a t qu e una cl asse es pogu és conver - t i r en una au l a d ’ i n st r u c c i ó p o l í - ti ca tot alit àri a . 164 La icona indica les activitats que tenen un enfocament competencial, pensades especialment per preparar les proves d’accés a la universitat. A més, la PROPOSTA DE PROVES COMPETENCIALS està enfocada directament a la pràctica d’exercicis útils per superar amb èxit les proves d’accés a la universitat. CAP A LA UNIVERSITAT 5
Els sons de la llengua P O S A ’ T E N S I T U A C I Ó Quina és la base del llenguatge humà, l’escriptura o els sons? Saps quants sons utilitza una llengua? Hi ha un nombre aproximat de sons a què s’adapten la majoria de llengües? Prova d’explicar la diferència entre vocals i consonants. La paraula bossa, es pronuncia amb s sorda o s sonora? Les dues grafies s, representen un so o dos sons? Hi ha grafies que es pronuncien amb sons diferents? I, al revés, hi ha sons que es representen amb grafies diferents? Prova de posar exemples. U N I T A T 1 S A B E R S B À S I C S 1 La producció i l’organització dels sons 2 Els sons vocàlics 3 Els sons consonàntics 4 La transcripció fonètica 7
Els missatges lingüístics estan constituïts, en últim terme, per una combinació de sons determinada . De petits, els humans som capaços de produir una gamma molt àmplia de sons, però en aprendre a parlar la llengua (o les llengües) del nostre entorn reduïm aquesta varietat de sons al s que fa ser vir la l lengua que aprenem . En general , les llengües fan ser vir al voltant d’una trentena de fonemes o sons distintius. La fonètica estudia el s sons lingüí stics: la manera de produir -los, les seves propietats físiques i la forma de percebre’ ls. La fonètica articulatòria es concentra en el funcionament del s òrgans implicats en l a pronunci ació i en l a producció de sons. En general , el s sons lingüí stics es produeixen quan l ’a ire prèviament inspirat surt del s pulmons per la tràquea i passa per les cavitats del tracte vocal: la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal , que són les responsables de la modulació dels sons. a) La primera di ferenci ació fònica es produei x quan l ’a ire ascendent travessa l a glotis, que és l’obertura interior de la laringe (òrgan tubular cartilaginós, anomenat popularment nou del coll). En aquest espai estan situades les cordes vocals, anomenades plecs glotal s. Aquests plecs membranosos poden acostar -se i en fregar entre ells –vibrar– produeixen els sons sonors (qualsevol vocal , per exemple); si , en canvi , els plecs es mantenen separats –no vibren–, deixen passar l ’a ire lliurement i es produeixen els sons sords ( la consonant de pa, per exemple). b) La resta de diferències fòniques es produeixen quan la columna d ’a ire arriba a la cavitat bucal . Si l ’aire no troba obstacles en el camí de sortida, obtenim les vocals, mentre que si hi troba algun impediment obtenim les consonants. A més, pot ser que, a la part posterior del vel del paladar, l’úvula (popularment, la campaneta) estigui enlairada i enganxada a la paret de la faringe, amb la qual cosa l ’aire només arriba a la cavitat bucal produint els sons orals –la majoria–. També pot passar que l ’úvula estigui en posició relaxada i deixi passar l ’a ire tant cap a la cavitat bucal com cap a la cavitat nasal , de manera que produirem els sons nasals. Per fer una descripció ar ticulatòria del s sons es necessita saber, a més, quin és el grau d’obertura de la boca , la posició i la participació dels òrgans articulatoris i la manera com la columna d ’a ire supera els obstacles que pot trobar. Entre els òrgans articulatoris, el més mòbil és la llengua (que consta de l ’ àpex, és a dir, la punta , i el dors), que se suma als llavis, les dents, els alvèols i el paladar. 1. La producció i l’organització dels sons alvèols dents superiors llavis superior i inferior cavitat bucal o oral cavitat nasal faringe paladar dur glotis (obertura interior de la laringe) vel del paladar cordes vocals dors de la llengua àpex de la llengua úvula 8
La fonologia estudia com s’organitzen el s sons d’una l lengua , com es combinen i quins processos els afecten . El fonema és la unitat mínima significativa del sistema fònic d’una llengua . Els fonemes no t enen signi f icat però canv i en el signi f icat de l es unitats superiors. Per identificar -los, s’intercanvien els sons en un determinat context fònic. Si l’intercanv i en el mat ei x cont ext fa canv iar el signi f icat de la paraula , t enim fonemes di ferents: les seqüències mal , pal , sal , ral , tal o mal , mel mil mostren que /m/, /p/, /s/, /r/, /t/ o /a/, /ɛ/, /i/ són fon emes di ferents del catal à , qu e es represent en entre barres obliqües. D’a ltra banda , les dues lletres b de la paraula imbatibilitat es pronuncien amb sons sistemàticament diferents: [ b], amb tancament dels llavis en la primera b, i [β] en la segona només amb aproximació dels llavis. Però encara que intercanviem les pronúncies no obtenim una paraula diferent, en tot cas una pronúncia estranya de la mateixa paraula . Per això, es considera que [ b] i [β] no són dos fonemes diferents sinó dues variants de realització degudes al context, és a dir, dos al·lòfons del mateix fonema /b/. Els sons s’a grupen formant síl·labes, que són unitats fonològiques més grans. Qui parla les coneix de manera intuïtiva , ja que quan algú vol remarcar en una conversa informal una determinada expressió ho pot fer destacant-les: ex-pli-ca’ t! L’estructura de les síl·labes es basa en un nucli obligatori , en català ocupat sempre per una vocal (te-a-tre), precedit o seguit opcionalment per un marge. Si precedeix el nucli s’anomena obertura (tram-pa) i si el segueix s’anomena coda (clams). Nuclis sil·làbics (vocals): a - ï - llar, a - e - ro - nau, mai Obertures sil·làbiques (consonants): cas - tell, draps, io - gurt Codes sil·làbiques (consonants): plans, temps, neu Les síl·labes sense coda són lliures (gra-pat), mentre que les que en tenen s’anomenen travades (gra-pat). Finalment, les síl·labes tòniques sobresurten en la cadena fònica respecte de les àtones per un to més alt i normalment una durada i una intensitat superiors. 1 Pren-ne nota... Per representar gràficament els sons s’utilitza l ’A lfabet Fonètic Internacional, que conté un conjunt de signes fonètics de valor inequívoc en qualsevol llengua . Es representen entre claudàtors: [ ]. 1 Indica quines cavitats intervenen en la formació dels sons. 2 Escriu el nom amb què també es designen les parts següents: boca punta de la llengua laringe úvula 3 La vibració de les cordes vocals en els sons sonors es nota com un lleu pessigolleig posant els dits a l’altura de la laringe. Amb aquest procediment, digues si són sonors o sords els sons consonàntics representats per les lletres destacades en aquestes paraules: favor rústic tot caça gat valor allà vaig 4 Indica quines síl·labes són travades en les paraules següents: altre àton cava llesta transport empresa 5 Indica quins sons dels marges sil·làbics corresponen a les codes en les paraules següents: veu nostra més remei iònic verda A C T I V I T A T S 9
2.1 El sistema vocàlic i la reducció vocàlica L a di ferènci a principal entre v o cal s i consonants est à en el fet qu e l es primeres s’a rticulen mitjançant el pas lliure a la sortida de l ’a ire des dels pulmons fins a l’ext er ior, mentre qu e en el cas de l e s segon e s s’obstr u ei x el pas de l ’a ire posant en contacte o acostant dos òrgans articulatoris. Fixa’t en els dos sons que componen la paraula té: el primer so, consonàntic, s’a rticul a to cant en un pr imer moment l a par t po st er ior de l e s dent s sup er iors amb l ’ àpex de la llengua i deixant anar l ’a ire en una petita explosió; en canvi , el segon so, vocàlic, el podem pronunciar tota l’estona que vulguem només obrint la boca . Tot es l es v o cal s es pronunci en amb v i bració de l es cordes v o cal s i són , en conseqü ènci a , sons sonors . L a cl assi f i cació de l es v o cal s es basa en dos trets ar ti cul atori s : Mode d ’articulació: el grau d’elevació de la llengua i obertura de la boca . Lloc d ’articulació: el grau d ’avançament de la llengua . En català hi ha un sistema de vuit vocals: Mode d’articulació Lloc d’articulació Anteriors Centrals Posteriors Altes [i] [u] Mitjanes tancades [e] [o] Mitjanes [ə]* Mitjanes obertes [ɛ] [ɔ] Baixes [a] * La vocal mitjana central, anomenada vocal neutra, apareix en posició tònica només en balear i no existeix en el català occidental. La di stribució del si st ema vocàlic en sí l · labes tòniques i àtones és desigual . Ai xí , tant en català oriental com en l’occidental es produeix un procés fonològic de reducció vocàlica, pel qual hi ha vocals que no poden aparèixer en síl·laba àtona i són substituïdes per altres. En general , en català oriental només queden tres sons en posició àtona ([i], [ə], [u]), mentre que en l’occidental en queden cinc ([i], [e], [a], [o] i [u]): E n e l s d i a l e c t e s o r i e n t a l s, p e r exempl e, ven s (del verb venir) es pronunc i a [ b éns] , amb [é] , p erò ven i r e s p r o n u n c i a [ bən í ] amb v o c a l n e u t r a ; i g u a l m e n t , f i x a’ t com canvia la pronunciació de la o en la transcripció de bo i boníssim: [ bɔ́] i [ bunísim]. Com que la reducció del si stema vocàlic àton no és tan acusada en el s dialectes occidental s, venir i b oní ssim e s pronunc i en [ b ení ] i [ boní sim], amb [e] i [o] respecti - vament. 2. Els sons vocàlics Català oriental Català occidental Reducció vocàlica [i] [u] [e] [o] [a] [ɛ] [ɔ] [ə] [i] [u] [e] [o] [a] [ɛ] [ɔ] 10
1 En alguns casos, però, no es produeix la reducció vocàlica : La e àtona es pronuncia [e] (i no pas [ə], vocal neutra) en els contextos següents: [eá] real, teatre, crear, oceà, oceànic, ideal, idear... [eə] àrea, realisme, teatral, reacció, reaparició, idealisme, cineasta, rehabilitar... [əe] aeroport, aeròdrom, israelià, engraellat, paellera... [eɔ́] teòric, eòlic, arqueòleg, espeleòleg, meteor, camaleònic... [eó] orfeó, camaleó, neó, panteó, Napoleó... La o àtona es pot pronunciar [o], i la e àtona , [e] en els contextos següents: [ɛ́ol] alvèol, nuclèol, aurèola... [uo] fastuositat, virtuosisme, duodè...; habitualment: f luorur, duodecimal... [eo], [oe] neollatí, neoclàssic... ; habitualment: vídeo, estèreo, àloe... 2.2 Diftongs i hiats. Les semivocals Les seqüències de dues vocals en un mot es poden resoldre com a diftongs o hiats. Els diftongs estan formats per una vocal , nucli de la síl·laba , i una semivocal abans o després d ’aquest nucli . Les semivocal s corresponen al s sons consonàntics [ j ] i [w], i s’a nomenen així perquè s’a rticulen en la mateixa zona que les vocals corresponents [i] i [u] però es pronuncien amb un grau de tancament més propi de les consonants. Pronuncieu atentament i separadament les tres paraules següents i noteu la diferència entre els sons que corresponen a les tres grafies destacades: ahir iode vell El primer so és vocàlic [i], el tercer és consonàntic [ʎ], i el segon, la semivocal [ j], és un so pronunciat en la mateixa zona que la vocal [i] però més tancat. Com que es produeix una forta aproximació entre el dors de la llengua i el paladar, tècnicament aquesta mena de sons són consonants. Ocorre el mateix amb l ’a ltra semivocal , la [w], que podem trobar a neu o a veuen; en aquest cas la constricció es produeix entre el dors de la llengua i el vel del paladar. Com les vocals, tots dos són orals i sonors. Es distingeixen dos tipus de diftong segons la situació de la semivocal respecte de la vocal: a) Diftongs decreixents. La semivocal es troba al darrere de la vocal i l ’a rticulació «decrei x», és a dir, va de més ober t a més tancat. Aquest tipus de di ftong pot aparèixer en qualsevol context: caiguda, aigua, mai, seu, moure... amb vocals seguides de [ j] o [w]. 11
RkJQdWJsaXNoZXIy