2.1 El sistema vocàlic i la reducció vocàlica L a di ferènci a principal entre v o cal s i consonants est à en el fet qu e l es primeres s’a rticulen mitjançant el pas lliure a la sortida de l ’a ire des dels pulmons fins a l’ext er ior, mentre qu e en el cas de l e s segon e s s’obstr u ei x el pas de l ’a ire posant en contacte o acostant dos òrgans articulatoris. Fixa’t en els dos sons que componen la paraula té: el primer so, consonàntic, s’a rticul a to cant en un pr imer moment l a par t po st er ior de l e s dent s sup er iors amb l ’ àpex de la llengua i deixant anar l ’a ire en una petita explosió; en canvi , el segon so, vocàlic, el podem pronunciar tota l’estona que vulguem només obrint la boca . Tot es l es v o cal s es pronunci en amb v i bració de l es cordes v o cal s i són , en conseqü ènci a , sons sonors . L a cl assi f i cació de l es v o cal s es basa en dos trets ar ti cul atori s : Mode d ’articulació: el grau d’elevació de la llengua i obertura de la boca . Lloc d ’articulació: el grau d ’avançament de la llengua . En català hi ha un sistema de vuit vocals: Mode d’articulació Lloc d’articulació Anteriors Centrals Posteriors Altes [i] [u] Mitjanes tancades [e] [o] Mitjanes [ə]* Mitjanes obertes [ɛ] [ɔ] Baixes [a] * La vocal mitjana central, anomenada vocal neutra, apareix en posició tònica només en balear i no existeix en el català occidental. La di stribució del si st ema vocàlic en sí l · labes tòniques i àtones és desigual . Ai xí , tant en català oriental com en l’occidental es produeix un procés fonològic de reducció vocàlica, pel qual hi ha vocals que no poden aparèixer en síl·laba àtona i són substituïdes per altres. En general , en català oriental només queden tres sons en posició àtona ([i], [ə], [u]), mentre que en l’occidental en queden cinc ([i], [e], [a], [o] i [u]): E n e l s d i a l e c t e s o r i e n t a l s, p e r exempl e, ven s (del verb venir) es pronunc i a [ b éns] , amb [é] , p erò ven i r e s p r o n u n c i a [ bən í ] amb v o c a l n e u t r a ; i g u a l m e n t , f i x a’ t com canvia la pronunciació de la o en la transcripció de bo i boníssim: [ bɔ́] i [ bunísim]. Com que la reducció del si stema vocàlic àton no és tan acusada en el s dialectes occidental s, venir i b oní ssim e s pronunc i en [ b ení ] i [ boní sim], amb [e] i [o] respecti - vament. 2. Els sons vocàlics Català oriental Català occidental Reducció vocàlica [i] [u] [e] [o] [a] [ɛ] [ɔ] [ə] [i] [u] [e] [o] [a] [ɛ] [ɔ] 10
RkJQdWJsaXNoZXIy