1 En alguns casos, però, no es produeix la reducció vocàlica : La e àtona es pronuncia [e] (i no pas [ə], vocal neutra) en els contextos següents: [eá] real, teatre, crear, oceà, oceànic, ideal, idear... [eə] àrea, realisme, teatral, reacció, reaparició, idealisme, cineasta, rehabilitar... [əe] aeroport, aeròdrom, israelià, engraellat, paellera... [eɔ́] teòric, eòlic, arqueòleg, espeleòleg, meteor, camaleònic... [eó] orfeó, camaleó, neó, panteó, Napoleó... La o àtona es pot pronunciar [o], i la e àtona , [e] en els contextos següents: [ɛ́ol] alvèol, nuclèol, aurèola... [uo] fastuositat, virtuosisme, duodè...; habitualment: f luorur, duodecimal... [eo], [oe] neollatí, neoclàssic... ; habitualment: vídeo, estèreo, àloe... 2.2 Diftongs i hiats. Les semivocals Les seqüències de dues vocals en un mot es poden resoldre com a diftongs o hiats. Els diftongs estan formats per una vocal , nucli de la síl·laba , i una semivocal abans o després d ’aquest nucli . Les semivocal s corresponen al s sons consonàntics [ j ] i [w], i s’a nomenen així perquè s’a rticulen en la mateixa zona que les vocals corresponents [i] i [u] però es pronuncien amb un grau de tancament més propi de les consonants. Pronuncieu atentament i separadament les tres paraules següents i noteu la diferència entre els sons que corresponen a les tres grafies destacades: ahir iode vell El primer so és vocàlic [i], el tercer és consonàntic [ʎ], i el segon, la semivocal [ j], és un so pronunciat en la mateixa zona que la vocal [i] però més tancat. Com que es produeix una forta aproximació entre el dors de la llengua i el paladar, tècnicament aquesta mena de sons són consonants. Ocorre el mateix amb l ’a ltra semivocal , la [w], que podem trobar a neu o a veuen; en aquest cas la constricció es produeix entre el dors de la llengua i el vel del paladar. Com les vocals, tots dos són orals i sonors. Es distingeixen dos tipus de diftong segons la situació de la semivocal respecte de la vocal: a) Diftongs decreixents. La semivocal es troba al darrere de la vocal i l ’a rticulació «decrei x», és a dir, va de més ober t a més tancat. Aquest tipus de di ftong pot aparèixer en qualsevol context: caiguda, aigua, mai, seu, moure... amb vocals seguides de [ j] o [w]. 11
RkJQdWJsaXNoZXIy