b) D i f tongs crei xent s. L a semiv o cal es troba davant de l a v o cal de man era qu e passem d’un so més tancat a un altre de més obert. Aquest tipus de diftong només pot aparèixer en tres contextos: A principi absolut de mot, amb h o sense: iogurt, hiena... amb [ j] seguida d’una vocal . En els casos gu + vocal , qu + vocal: aigua, qüestió... amb [w] seguida de vocal . Si la semivocal apareix entre dues vocals i forma síl·laba amb la darrera : noia, feien , deuen , mouen... amb [ j] o [w] seguides de vocal . La resta de casos de dues v ocal s contigües, formen hi ats i cada v ocal és el nucli d’una síl·laba diferent. Per aquest motiu , paraules com qüestionar, teatre, cueta, afició, dia o ionització es dividiran en síl·labes de la manera següent: qües-ti-o-nar, tea-tre, cu-e-ta, a-fi-ci-ó, di-a, i-o-nit-za-ci-ó. 2.3 Fenòmens vocàlics entre mots contigus En l es converses de la v ida real l es paraul es no es pronuncien de manera aï l lada l’una de l ’a ltra , sinó que la cadena fònica consisteix en tot un seguit de sons sense pauses entre els mots. Així , una seqüència com Què hi ha per sopar? Pei x?, segurament es pronunciarà només amb dues pauses, una després de cada signe d’interrogació. Fixa’t també que la segona paraula i la tercera s’ajunten en una de sola i la [i] passa a pronunciar -se com a semivocal perquè s’ ha creat un diftong: ...hi ha ... ▸ [i] [á] ▸ [ já] Aquests contactes entre vocals de mots contigus es resolen de maneres diferents, de vegades depenent del grau de formalitat i de la velocitat d’elocució. Aquests fenòmens de contacte vocàlic són tres: a) Elisió. El contacte entre la vocal final d’un mot i la inicial del següent es resol en l ’a r ticulació d’un sol so. Si tot es dues són vocal neutra , només se’n pronuncia una ; si el contacte és entre vocal neutra i una altra vocal , acostuma a elidir -se la vocal neutra . Igualment, si dues vocals àtones són idèntiques es pot produir l’elisió: És a sota el pont. [ə] La Mercè agafa el mòbil . [ɛ́] Pot ser que vegi imatges borroses. [i] b) Diftongació. En general , es produeix quan una de les vocals àtones i o u es converteix en semivocal en contacte amb una altra vocal del mot contigu : Té un gra al nas. [éw] Ja hi som! [áj] Un noi llest i agradable. [ jə] Hi haurà alguns casos, però, en què segons el grau de formalitat tant es podrà fer elisió com diftongació: Porta un barret curiós. [əw] / [u]. c) Hiat. Les vocals es mantenen en síl·labes separades sobretot quan coincideixen dues vocals tòniques: Farà hípica. [áí] Cançó èpica . [óɛ́] Aquests fenòmens són molt habitual s en la l lengua oral i cal tenir -los en compte també en la mètrica de la poesia . Pren-ne nota... A més dels diftongs, també hi ha alguns pocs casos de triftongs, en què una semivocal precedeix i una altra segueix la vocal nucli de síl·laba : fè-ieu, guai-ta , què-ieu, cre-ieu... 12
RkJQdWJsaXNoZXIy