1 Semivocals: s’a rticulen en la mateixa zona que les vocals altes [i] i [u], però amb un tancament més gran , com a seuen [w] o ien [ j]. Nasal s: aquests sons, que s’a rticulen fent ser vir la cavitat nasal com a òrgan de ressonància (perquè s’interromp el pas de l ’a ire per la cavitat bucal), es diferencien de tots els anteriors, que són orals. Exemple: el primer so de mot [m] o el segon d’encara [ŋ]. La combinació entre punt i mode d ’a rticulació dona l loc, en català , al si stema de sons següents: Mode d’articulació Lloc d’articulació Bilabials Labiodentals Dentals Alveolars Palatals Velars Sonoritat – + – + – + – + – + – + Orals Oclusives [p] [b] [t] [d] [k] [g] Aproximants [β] [ð] [ɣ] Fricatives [f] [v] [s] [z] [ʃ] [ʒ] Africades [t͡s] [d͡z] [t͡ʃ] [d͡ʒ] Laterals [l] [ʎ] Ròtiques Bategant [ɾ] Vibrant [r] Semivocals [j] [w] Nasals [m] [ɱ] [n] [ɲ] [ŋ] 3.2 Correspondència entre so i grafia A l ’ hora d’escriure, no hi ha una correspondència exacta entre el so i la graf ia . Ja hem vist que en el cas dels sons vocàlics, hi ha cinc grafies per a vuit sons possibles. En el cas de les consonants, es poden donar les situacions següents: Sons representats per diverses grafies. Per exemple: - [ k]: corb, kiwi, aquell, amarg - [s]: sol, cel, caça, passar Sons representats amb dues grafies conjuntament. Per exemple: - [ɲ]: banya - [ʎ]: lluna Grafies que poden correspondre a sons diferents. Per exemple: - Grafia d: [d] a dona, [t] a verd, [ð] a fada - Graf ia x: [ʃ] a xoc, [ ks] a luxe, [gz] a exhibir i exercici (en mots començats per ex- seguits de vocal o h). En l ’apèndi x f inal d ’a quest l libre es presenta una taul a amb cadascun dels sons consonàntics i les varietats ortogràfiques que els representen . Llegeix-la amb atenció i fixa’t en les peculiaritats d ’aparició. 15
RkJQdWJsaXNoZXIy