3.3 Fenòmens de contacte consonàntic Si en comptes d’estudiar els sons consonàntics de la llengua aïllats els considerem en la cadena parlada , ens adonarem que el contacte entre els sons inicials i finals de síl·laba o de paraula provoca el canvi d ’a lgun tret d ’a lgun dels sons implicats. El procés fonològic pel qual un so adopta algun tret del s sons veïns, sovint del so que segueix, s’anomena assimilació. Les assimilacions poden ser de sonoritat (ensordiment o sonorització), de lloc d ’articulació o de mode d ’articulació. També existeixen altres canvis que afecten la manera de pronunciar determinades combinacions de consonants (geminació, elisió). Els principals fenòmens consonàntics són els següents: a) Ensordiment: Els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot i seguits de pausa esdevenen sords: - fred [t] - - mag [ k] - enuig [t͡ʃ] - tub [p] Els sons oclusius a final de mot i seguits de so vocàlic esdevenen sords: - fred [t] hivernal Els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot o de síl·laba esdevenen sords si es troben abans d’un so sord: - fred [t] furiós [s] - tres [s] peus b) Sonorització: Un so oclusiu sord , a final de síl·laba o de mot, esdevé sonor quan va seguit, en la cadena fònica , d’una consonant sonora : - - roc [g ] marró - sotmetre [d] Els sons fricatius i africats sords a final de mot o de síl·laba se sonoritzen si van seguits d’una vocal o d’una consonant sonora : - els [z] avis - boig [dʒ] i perillós - gui x [ʒ] groc - esmenar [z] c) Assimilació de lloc d ’articulació. Es produeix quan un so consonàntic –sovint les nasals o una lateral– adopta el lloc d ’a rticulació del so que el segueix: Labialització: - canvi [m] - ells són [m] vius - infant [ɱ] - un [ɱ] foc Palatalització: enginyer [ɲ], el [ʎ] jardí, un [ɲ] llapis. També la fricativa alveolar sorda [s] pot palatalitzar -se en contacte amb una fricativa palatal [ʃ] o [ʒ]: - les [ʃ] xocolates - els [ʒ] genis Velarització: - tancat [ŋ] - un [ŋ] gat. d) Assimilació del mode d ’articulació. En les seqüències -bm-, -dm-, -tl-, -tll-, -tm- i -tn- de consonants bilabials i dentals, es tendeix a assimilar el mode d ’articulació de la consonant següent si és una nasal o lateral: - submersió [mm] - administrar [mm] - atleta [ ll] - ratlla [ʎʎ] - atmosfera [mm] - ètnic [nn] El resultat és una consonant geminada o allargada . gris [s] (de gri[z]a , gri[z]os, gri[z]es, etc.) cap [ b] de pardal Pren-ne nota... Quan una consonant nasal alveolar [n] apareix en posició final de síl·laba (coda) abans d’una consonant dental , avança una mica l ’a rticulació del so nasal i es dentalitza , s’indica amb el diacrític a sota del símbol fonètic: endins [n̪]. Tot i això, la pronúncia és molt similar a la mateixa [n], i per això el diacrític s’utilitza només en transcripcions molt precises. Passa una cosa similar amb la lateral alveolar [ l], dentalitzada davant dentals: el temps [ l̪ ]. 16
RkJQdWJsaXNoZXIy