4. La transcripció fonètica 16 Digues quins són els quatre trets distintius següents dels sons que corresponen a les grafies destacades: a) So vocàlic o consonàntic b) So sord o sonor c) Mode d’articulació d) Punt d’articulació feix actiu barreja allà grisor perquè molt agafar barrot ganxo vela roig aviat solitud viatjar adob vista càstig fred bassa 17 Divideix en síl·labes els mots següents: banyar tossuderia coixejar cavalleria narratiu adolescent garrofer vetllar Tenint en compte que els sons no es poden dividir, en quins casos la divisió ortogràfica no coincideix amb la divisió fonètica? 18 Identifica els cinc casos de geminació en l’oració següent: Hi ha solucions possibles als problemes del poble si l es int encions són nobl es i l es persones respect en les regles. A C T I V I T A T S Per transcriure correctament un so o una seqüència dins la cadena fònica cal seguir els passos següents: a) Pronunciar tota la seqüència seguida i identificar -hi les vocals tòniques, és a dir, els accents fonètics. Cal recordar que en català central totes les paraules polisil·làbiques tenen accent fonètic, encara que no totes tinguin accent gràf ic. Tots el s monosí l·labs també són tònics, llevat de: La conjunció que. Les preposicions a, de, en, per, amb. Els articles el , la , els, les. Els pronoms febles: es (o se), et (o te), us (o vos), em (o me), ens (o nos), li , el (o lo), la , els (o los), les, en , hi i ho. Les paraules compostes tenen l ’accent en el segon compon ent , mentre qu e el del pr imer s’a costuma a p erdre , tot i que no es produeix la reducció sil·làbica . Per marcar el contrast, pot aparèixer un accent secundari en el primer component. Per exemple, en el mot anticonstitucional, si es vol destacar el contrast, es pronuncia amb un accent secundari a la primera a [à] i amb un accent principal a la a [á] de l’última sí l · laba (-nal). En cap cas hi haurà vocal s neutres en aquesta paraula . b) Identif icar el s diftongs, si n’ hi ha , i transcriure les semivocals. c) Identificar els contactes consonàntics i transcriure les consonants. d) Revisar si hi ha grafies que no es pronuncien . Aquestes grafies no tenen cap símbol en la transcripció fonètica , ja que només transcrivim el que pronunciem. e) Rev i sar la seqüència sencera per det ectar -hi possibles er - rors. Fixa’t en aquest exemple, en què transcriurem la seqüència els amics: Només hi ha una vocal tònica , la i. L’a rticle és àton . No hi ha diftongs. Hi ha un contacte consonàntic: la s de l ’a rticle se sonoritza en contact e amb l a v ocal inici al següent. No hi ha cap altra peculiaritat. Per tant, hem de transcriure la seqüència així: 18
RkJQdWJsaXNoZXIy