Les bones i males olors són universals, i la millor de totes és la de vainilla A C T I V I T A T S F I N A L S Salvador Macip Tot i que el sentit de l’olfacte dels humans no és tan f i com el d ’a ltres animal s, com per exempl e el del s gossos, està més desenvolupat del que ens sembla . En aqu e st sent it , e studi s re cent s han cal cul at qu e podríem ser capaços de distingir fins a bilions d’olors di ferent s , en contra de l e s limit acions qu e sempre s’ ha cregut que teníem, tot i que encara es discuteix com és d ’acurada aquesta xifra . Sigui com sigui , estem acostumats a dependre més dels altres sentits per a les nostres tasques diàries, o almenys ens ho sembla . I ens ho sembla , en part, perquè tenim la percepció que les valoracions que fem de les olors són molt subjectives i també depenen de la inf luència de la societat en què vivim. Per això no ser i en t an úti l s com a eina universal p er def inir l a nostra interacció amb l’entorn com ho són en altres animals. A la revista Current Biolog y, però, s’ ha publicat recentment un ar ticl e que proposa que el s factors que determinen que una olor es consideri bona o no són comuns i no estan marcats per les diferències entre cultures. L’o l fact e és un sentit qu e t en en mo lts organi smes , f ins i tot plant es i insect es, i és par ticularment imp o r t a n t p e r a l s v e r t e b r a t s . P e r ò f i n s i t o t d i n s d ’aquest grup hi ha diferències importants en la manera com s’uti litza : el s ocel l s tenen un olfacte força dolent, mentre que el s mamífers el solen tenir molt més fi . L’olfacte és important perquè, a través d’informació qu e s’ env i a al cer vel l p er det erminar si una olor és bona o no, permet reconèixer peri l l s, trobar aliments o fugir dels depredadors, dirigir migracions (els peixos utilitzen les olors com a geolocalitzadors) i fins i tot interactuar amb altres animals. Per exempl e , l e s mare s s ón capace s de rec on èi xer l e s se ve s cries gràcies a l’olor, i això funciona de manera similar entre germans. L’olor és també un factor impor - tant per a molts animals a l’ hora d ’aparellar -se. En aquest nou estudi , dirigit per l a psicòloga Asi fa Majid , de la Universitat d’Oxford , el grup d’investigadors va agafar més de dos-cents v oluntari s de nou cultures no occidental s (des de caçadors-recol · lectors nòmades fins a urbanites) i els van demanar que classifiquessin de més a menys plaent deu olors primordials, fetes a partir de molècules volàtils. Per no generar confusions, cada olor estava feta d’un sol tipus de molècula . En contra del que s’esperaven , el s científ ics van detectar una cer ta variabi litat personal d e f ini d a p er l e s pre ferènc i e s d e cad ascú , p erò molt poques diferències entre els grups culturals. De les deu olors analitzades, la més ben valorada a nivell general va ser la vanil·lina , una molècula present a la vainilla i que dona a aquest producte la seva olor caract er í st i ca . L a segui en de prop el but anoat d ’ et i l , una substància amb una olor afruitada que recorda la pinya , el préssec o l ’a lbercoc, i el linalol , un alcohol qu e e s troba en l a far i go l a i l ’ e spí go l . L’o lor meny s apreciada va ser la de l ’ à cid i sovalèric, un compost que fa fortor de formatge i que és responsable de la pudor de peus. A més de tot això, la classificació coincidia majoritàriament amb la que va fer un desè grup, compost de voluntaris de societats occidentals urbanes. Això vol dir que, malgrat els diferents graus de complexitat i sofisticació que podem trobar en societats de diver - sos punts del planeta , tothom comparteix uns criteri s basics per def inir l es o lors bones i l es do l ent es. [...] D’una man era o altra , donc s , l e s o lors jugar i en un pap er cl au en l e s rel acions s o ci al s human e s , i gual que passa en altres animals, tot i que moltes vegades no ens n’adon em . Ai xò ser i a po ssi bl e gràci e s al fet q u e e l s h um a n s t e n i m u n c omp o n e n t b à s i c q u e transcendei x el s factors cultural s. Tot i que és cer t que cada grup social té preferències per a cert tipus d ’o lors , rel acionade s amb el l lo c on v iu en , el s costums culinar i s i altres tradi cions , són preferènci es que estarien basades en unes apreciacions bàsiques compar ti des entre tots el s humans i que, per tant , tenen un origen genètic i han d’ haver estat seleccionades durant l’evolució de la nostra espècie. Tot això reforçaria la idea que l’olfacte té més importància en el nostre dia a dia del que creiem. Salvador Macip és catedràtic i investigador de la UOC i la Universitat de Leicester Ara, 17-0 9-22 (Adaptació) 20
RkJQdWJsaXNoZXIy