I així aprenem a parlar Naixem indefensos, sense la maduresa necessària per dur una vida autònoma . Entre les mancances, no disposem de la llengua. Som infants que, etimològicament, vol dir ‘incapaços d’enraonar’. Però venim al món preparats per aprendre almenys una llengua . ¿Com ens ho fem per parlar, és a dir, usar amb sentit tants sons (uns 38) i les seves combinacions, les entonacions, i els accents? És un procés llarg i ple d ’aprenentatges, alguns evidents i altres no tant. Vegem-ne algun aspecte del progrés «estàndard», tenint en compte que cadascú segueix el seu ritme. El primer any 1r dia. Capacitat de reconèixer la veu de la mare (potser apresa des d ’abans de néixer, a l’úter). Als 2 mesos. Xerroteig, cridòries: go, ngue... Cap als 3 mesos, la mare sovint tracta d’obtenir «respostes» (sons...) en intents de «conversa» amb preguntes reiterades al nadó. 6 mesos. Reconeixement de mots específics (no, noms de familiars...) o lligats a situacions concretes (hola, adeu). Sabies que... O B S E RVA I R E DAC TA Busca algun infant que conegui s, al v oltant d ’un o dos anys i obser va’n els hàbits de pronúncia . Redacta un text breu que informi de les característiques que hagis obser vat en el seu domini inicial de la parla . A partir d’un any Al v o lt ant de l ’a ny. Ini c i r udiment ar i d e l a parl a amb enunciats d’un sol mot i variacions en l’entonació. Rang de sons limitat. Sovint pronunciacions simplificades, per falta de control motor de l ’aparell fonador. 2n any. Ús d ’una dotzena de sons i capacit at d ’usar mé s de 200 mot s de manera aproximada però intel·ligible. El fenomen fis Els psicolingüistes J. Berko i R. Brown van referir el fenomen el 1960: Un nen acabava de dir que un peix (fish) de plàstic inflable era un «fis» i un dels investigadors li va preguntar si aquell era el seu «fis», imitant la pronúncia del nen. La resposta va ser «No, my fis» («No, el meu fis»). I va continuar negant la repetida pregunta de l’investigador fins que aquest va pronunciar correctament fish. L’anècdota indica que tenen una capacitat i un coneixement auditiu més gran del que el seu domini motor de la pronunciació aparenta. 3r any. Ús actiu d’uns 2.000 mots i n’ hi ha que força més. 4t any. Ús normal de la gran majoria de sons, amb alguna excepció. 5è any. Ús act iu de mé s de 4 . 000 mot s , i en poden conèixer uns 10.000. Tendències en simplificacions de la pronúncia • Oclusives per fricatives (‘ti’ per sí) • Alveolars o dentals per velars (‘dot’ per got) • Sense consonants agrupades (‘pou’ per prou) • Estalvi de síl·labes àtones (‘teta’ per sabateta) 22
RkJQdWJsaXNoZXIy