A l’últim terç del segle xix s’experimenta el creixement generalitzat de la indústria i l ’expansió colonial de les grans potències europees. Tots dos fets provoquen un seguit de tensions socials i polítiques que marcaran els inicis del segle xx . D’una banda , amb el de senv o lupament industr i al e s mul t i pl i qu en l e s f àbr i qu e s a l e s c iut at s i cre i xen e l s suburbis que han d ’acollir els treballadors. Com que cal mà d’obra urgent, hi ha una gran migració procedent del camp, on la mecanització del trebal l i les plagues han anat expulsant la població. D’a ltra banda , aquesta és també l ’època de l ’expansió del colonialisme europeu . Quan les forces productives i , s o bre t o t , l a i ndú st r i a , a c on s egu e i xen un n iv e l l d e desenvolupament prou elevat, necessiten trobar nous mercats, matèries primeres més barates i un espai on poder invertir el seu capital excedent. Així doncs, les potències europees s’enfronten entre elles per aconseguir dominis colonials a l ’À frica i l ’À sia . Pel que fa a la política , el final del segle xix és un període molt inestable. La revolució de 1868 va ser el primer intent d’establir un règim democràtic a Espanya . Però la Primera República va t enir una durada molt cur ta (1873-1874) per culpa de la t ercera guerra carlina (1872-1876) i de la guerra d’independència de Cuba (18681878). A més, el s constants enfrontaments entre el sector centralista unitari (més conser vador) i el sector federalista , van acabar deixant via lliure per a la restauració monàrquica d ’A lfons XII (1875). El restabliment de la corona significa el triomf de la línia més conser vadora . En el pas del segle xix al xx la premsa escrita té una presència social important com a plataforma d’inf luència dels distints grups culturals, artístics, polítics o ideològics. Aquest és el cas de la revista modernista L’Avenç (1889-1893), que té una incidència especial en la renovació de l’estàndard lingüístic, i altres com La Il·lustració Catalana (1903-1917, veu de la Renaixença), Joventut (1900-1906, modernista) o Catalunya (1903-1905, noucentista). En l ’ àmbit de les arts plàstiques, són importants les revistes Quatre Gats (1899) i Pèl i Ploma (1899-1903). En la premsa periòdica destaquen el Diari de Barcelona (1792), El Noticiero Universal (1888) i La Vanguardia (1881). 1. Context històric: el canvi de segle La industrialització va provocar grans canvis en la societat de finals del segle xix i principi del xx. Escena de la revolució de 1868. 138
RkJQdWJsaXNoZXIy