El món de la cultura no queda al marge dels canvis polítics i de les profundes transformacions econòmiques i socials d ’aquest període. El desenvolupament tecnològic i el progrés es veuen amb una certa desconfiança perquè generen noves desigualtats. Tot canv ia i ho fa de manera general i accelerada . Ai xí doncs, a f inal s del segle xix , el s int el·lectual s prenen consciència de la necessitat de replant ejar -se el s valors del s postulats del positiv i sme, fonamentat en la fe en el desenvolupament científ ic i experimental . El pensament materialista és rebutjat en nom d’un nou espiritualisme que es traduei x en diverse s t endènci e s f i lo s òf i qu e s ( S chop enhau er, Ni etz sch e , Freud …) qu e atorguen primacia a al lò que no és conegut racionalment, a l ’instint, el somni , la intuïció, el misteri , etc. En aquest període apareixen, principalment a França i Anglaterra, una suma de corrents artístics i literaris que impulsen una estètica nova. Aquestes noves tendències van tenir un ressò important en la literatura europea i l’interès pel món de l ’a rt va sortir de les acadèmies i es va estendre a la vida pública i als oficis quotidians. Alexandre de Riquer (1856-1920), artista polifacètic, va ser la figura central que va aconseguir connectar Catalunya amb aquesta modernitat europea de finals del segle xix . Podem distingir diversos moviments estètics i corrents filosòfics que presenten algunes diferències profundes però que sovint s’inf lueixen els uns als altres: El prerafaeliti sme es va iniciar a Anglaterra el 1848 en el si de l ’Arts and Craf ts Movement de William Morris (1834-1896), que rebutjava la degradació i la massificació de les persones produïda per la industrialització. Propugna un retorn a la sinceritat , a l a humanitat , per tal d ’obser var l a natural esa amb at enció i dedicar -se a les arts manuals i artesanals. Per això l ’a rt s’estén a la decoració i la bellesa dels objectes quotidians. Pren el nom de la pintura renaixentista anterior al pintor italià Rafael , on el s personatges i les formes són delicades i ingènues. La literatura d ’aquesta tendència busca assolir la màxima expressivitat mitjançant l ’acumulació d’imatges i símbol s clàssics ( fades, aigües encantades, f lors, somnis…) i descripcions molt detallades d’espais onírics. També tenen predilecció pel món medieval caval leresc, per un cert mi stici sme i per la música romàntica . El poeta i arti sta anglès Dante Gabriel Rossetti (1828-1882) n’és un del s més clars representants. A la pintura Ofèlia (1852), de John Everett Millais, el personatge de la tragèdia de William Shakespeare duu un collaret de violetes, símbol de la desgràcia. A l’obra podem observar el gust per la reproducció detallada d’una gran varietat de vegetació, típica del prerafaelitisme. El parnassianisme va aparèixer a França al voltant de 1860; rebutjava els excessos sentimentals del Romanticisme d ’autors com Victor Hugo (1802-1885) i buscava en l’obra d ’a rt la bellesa pura i absoluta , amb una poesia culta i tècnicament molt elaborada . El principal objectiu dels parnassians és la recerca de la perfecció formal i l’obtenció del plaer estètic pur, despersonalitzat. Busquen «l ’a rt per l ’a rt» i el troben en la recuperació de formes clàssiques com el sonet, model d’ harmonia . Els agraden els marcs antics, com Grècia ( la muntanya del Parnàs és la residència dels déus greus), i exòtics, com l’Orient Llunyà . 2. L’herència literària del segle xix 7 El cinema també neix amb el canvi de segle. La primera projecció pública es va produir el 28 de desembre de 1895 i, entre d’altres pel·lícules (de molt curta durada), els germans Lumière van mostrar al públic La sortida de la fàbrica Lumière a Lió. Victor Hugo. 139
RkJQdWJsaXNoZXIy