El simbolisme va aparèixer a França entre 1870 i 1880 en oposició al Romantici sme i al parnassiani sme. La seva f igura principal és St éphane Mal larmé (1842-1898). El s simboli st es no creien en la capacitat de la poesia per representar la realitat, però defensaven la força suggeridora de la paraula per crear un món intuït, suggerit mitjançant símbols i metàfores que feien referència a idees o conceptes que buscaven una realitat amagada . El decadenti sme o est eti ci sme va sorgir a França entre 1880 i 1890, i estava molt relacionat amb l’estètica simbolista i prerafaelit a . Charl es Baudel aire (1821-1868) , precursor del simbo li sme, també és el pare de la tendència decadentista de final de segle. Els decadentistes parteixen de la idea d’ haver arribat a la fi de la civilització i d ’a ssi stir al naixement d’un període decadent, corromput , mi serabl e. L a realitat no el s agrada , el s av orrei x, i per ai xò busquen l a inspiració en l ’exoti sme o l ’a ntiguitat. Paul Verl aine (1844-1896) és considerat el precursor d ’a quest mov iment, que després deriva cap al culte a la bellesa pura o l ’a rt per l ’a rt. Molt relacionat amb els anteriors, el vitalisme és considerat un conjunt de cor - rents filosòfics de finals de segle que van néixer com a reacció al moralisme cristià basat en la dicotomia entre el bé i el mal . El vitalisme es fonamenta en el poder de la voluntat individual i , per tant, antidecadent. L’intel·lectual , el geni , se sent il·luminat i té una moral pròpia , superior a la resta dels humans, que formen la societat immobilista . Per això té el poder de veure més enllà , de crear. Se sent superior i actua , crea , sense tenir por de res ni de ningú . Aquestes idees, de vegades, van derivar en actituds irracionals, antidemocràtiques, fins i tot van ser la llavor del futur feixisme. En l’últim decenni del segle xix , la penetració d ’aquests moviments artístics europeus a Catalunya va produir un altre moviment, el modernisme, que va tenir com a centre de difusió la ciutat de Barcelona . Barcelona és una ciutat plena d’edificis modernistes molt populars, com ara: El Palau de la Música (1908) i l’Hospital de Sant Pau (1930), de Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) La Sagrada Família (iniciada el 1882), la Casa Batlló (1906), la Casa Milà coneguda com la Pedrera, (1910) i el Parc Güell (1914) d’Antoni Gaudí (1852-1926) La Casa Amatller (1900), de Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) L’objectiu dels modernistes era superar la cultura tradicional realista i conser vadora en favor d’una cultura més moderna , que integrava una gran varietat de corrents artístics i ideològics, i veuen en el teatre una via d’exposició de les noves tendències europees. En aquest sentit, és notable la inf luència del simbolista Maurice Maeter - linck (1862-1949) en l ’escena t eatral catalana i , sobretot, de l ’obra del dramaturg Henrik Ibsen (1828-1906). En les seves obres, Ibsen defuig els convencionalismes i obre al debat temes f ins aleshores inèdits en l ’escena teatral mundial , com ara la reivindicació dels drets de les dones i el qüestionament de l ’autoritat, el poder de la riquesa o el valor de la tradició heretada . Retrat de Stéphane Mallarmé, obra de Manet. Charles Baudelaire. 140
RkJQdWJsaXNoZXIy