El segle xx es va estrenar a Europa amb un ampli debat sobre el concepte de modernitat, a causa de l ’acceleració del progrés tecnològic i del gust per les novetats en els productes de consum i la innovació en l ’ àmbit estètic i artístic. Recollint les idees del moviments prerafaelita i simbolista , es va generalitzar una nova moda estètica , més moderna , que va adoptar noms diferents: Arts and Crafts, Ar t Nouveau , Craftsman , Modern Aesthetics, Sezession , Floreale, Jugendstil , La Vogue, La Revue moderniste, etc. E l t r i omf i n t e r n a c i on a l d e l ’ e st i l a n om e n a t mo d e r n i st a e s v a ac onsegui r en l ’ E xpo si c ió Univ ersal d e Par í s d el 1900 , on hi va haver mostres d’un esti l ar tí stic que t enia aquest es caract erí stiques: Ús generalitzat de la línia corba sobre la recta . Riquesa i el detallisme decoratiu . Predilecció per motius orgànics, dinàmics, que aparenten moviment. Esteticisme refinat, delicat. Colors vius, naturals. Predilecció especial per temes femenins, sensuals. Inspiració en el món animal (dracs, paons, papal lones…), vegetal ( f lors, fulles, plantes enfiladisses…), mitològic (muses, bruixes, faunes…) i medieval (cavallers, princeses, mags…). Extensió de l ’a rt a la vida quotidiana i a diversos oficis artesans: arquitectura , escultura , di bui x, car t el li sme, di sseny gràf ic, int eriori sme, di sseny tèxtil , mobiliari , joies, gerros, llums… A Catalunya , el terme modernisme va aparèixer per primera vegada el 1884, a la revista L’Avenç. Antoni Gaudí va posar aquest moviment a l ’avantguarda de l ’a rt internacional , amb obres com el Palau Güell (1886-1891). Altres ar - quitectes van ser Lluís Domènech i Montaner, amb el restaurant de l’ Exposició Universal del 1888, o Josep Puig i Cadafalch , autor del local Els Quatre Gats, centre de tertúlies i manifestacions modernistes on es reunien artistes com Isaac Albéniz, Lluís Millet, Ramon Casas, Pablo Picasso o Santiago Rusiñol . També a València , Reus i Terrassa alguns arquitectes es van sumar al moviment modernista i van construir alguns edificis rellevants. La burgesia , malgrat oposar -se a la renovació cultural i ideològica que suposava el moviment modernista , va acabar acceptant la nova moda europea . Van encarregar les seves cases i torres d’estiueig als arquitectes de més nom del moment. Aquests artistes es van fer càrrec fins i tot de la decoració interior, del mobiliari i de mil detalls dels utensilis de la vida privada de les classes adinerades del país. El modernisme tenia l’objectiu de transformar la cultura i superar les formes de vida preindustrials, amb un desig de modernitat. Els modernistes van reprendre l ’actitud romàntica de l ’arti sta enfrontat a la societat, que només viu per al seu art. També era un mov iment progressi sta , int eressat en el s canv i s social s: s’oposava al caciqui sme, al centrali sme, al provinciani sme, a l ’endarreriment científ ic i cultural , a l ’immobi li sme social i a l ’a cademici sme est ètic. La nova concepció de l ’a r t –l ’art pour l ’art– i la cultura ent eni en l ’a r ti sta i l ’ int el · l ectual com un professional amb dedicació plena i per vocació, una situació nova originada per la societat industrial . Tanmateix, ben aviat el terme modernisme va passar a designar un corrent estètic que, malgrat els esforços dels modernistes per distanciar -se’n , es va identificar sovint amb el decadentisme, la rebel·lia i la inadaptació social . 3. El modernisme 7 Entenem per bohèmia l’actitud vital de l’artista, que viu al marge de les convencions socials, amb un comportament i una forma de viure, i fins i tot de vestir, especial, dedicat sobretot a la seva creació artística. Ara bé, només aquells qui eren fills de famílies burgeses i vivien de rendes familiars s’hi podien dedicar despreocupadament (bohèmia daurada). N’hi havia d’altres (bohèmia negra) que no tenien aquest suport i patien estretors econòmiques. Tot i dedicar-se en cos i ànima a la seva obra, no van tenir la mateixa fortuna. Eren incompresos, inadaptats, i molts van acabar en la misèria, malalts. Palau de l’electricitat a l’Exposició Internacional de París del 1900. Vitrall modernista de les Tres Senyores. 141
RkJQdWJsaXNoZXIy