4.2 L’Escola Mallorquina A les i l les Balears la literatura es va mantenir al lunyada del s moviments peninsul ars, raó per l a qual l a producció lit eràri a de l a primera meitat del segl e xx, tot i participar d ’a lguns trets modernistes, va estar marcada per la continuació de l’esperit de la Renaixença . L’estil de l’Escola Mallorquina es caracteritza pel classicisme en les formes, el to contingut i la musicalitat dels versos. Pertanyen a aquesta escola el conjunt d ’autors vinculats a la revista La Nostra Terra, que van escriure fins a 1950, època en què s’abandona aquesta est ètica , en par t per les crítiques que el s acusaven d ’anacrònics, localistes i folklòrics. Miquel Costa i Llobera Poeta mallorquí (Pollença , 1854 - Palma , 1922) que pertanyia a una família acomodada de seny ors r ural s. Estudi à dret f ins qu e el 1883 es va deci dir per l a carrera eclesiàstica , i va publicar Poesies (1885). Parteix d’una tradició propera a la Renaixença i construeix la seva pròpia poètica , que esdevé amalgama de trets romàntics i clàssics. En el l libre Horacianes (1906) adapta al català les formes de la mètrica l latina , amb un esti l que busca la per fecció en la forma expressiva i un l lenguatge triat amb cura , però sota el classici sme formal es mostra un esperit romàntic que humanitza i idealitza la natura . El poeta que em feu present de f r u ites saboroses Sota un pa r ra l qu i pampolós verdeja per les columnes jòn iques de ma rbre tot clapejant de solel let i d ’ombres bel lugad isses el mosa ic de l ’atr i ca l posa r ton present , jove poeta ! Oh, qu in present de f r u ites saboroses! Miquel Costa i Llobera Horacianes (1906) En la seva poesia pai satgí stica , Costa i Llobera fa ser vir el s elements de la natura per plasmar tota la seva visió del món : la terra i les roques són símbol de la col·lectivitat; els penyals enlairant-se cap al cel i de cara al mar obert són representació de la voluntat humana i terrenal d’espiritualització; l ’a igua , dinàmica i purificadora , és l’element que uneix la terra i el cel , la divinitat. Joan Alcover Va s e r p o e t a , a s s a g i st a , a dv o c a t i p o l í t i c (Palma , 1854-1926). Va estudiar a Barcelona , on va entrar en contacte amb la Renaixença , i va escriure els primers poemes i narracions . Arran de l a mor t de l a se va f i l l a Teresa i de la crisi personal produïda pel fracàs de la seva obra en castellà , entre 1901 i 1903 va decidir canviar de l lengua , en un procés de sinceritat personal i d’identificació amb la seva terra i la seva cultura . La publicació de Cap al tard (1909) va confirmar Joan Alcover com a poeta amb una visió idealitzada del pai satge rural de Mal lorca , amb l ’ús d’una gran varietat de formes. Horaci, Ovidi i Virgili són els poetes llatins del segle I que han tingut més influència en les èpoques posteriors. En l’obra de tots tres trobem la majoria de tòpics literaris, figures retòriques i mites que estudiem en els textos contemporanis. 7 Retrat de Miquel Costa i Llobera, obra de Joan Miralles. Joan Alcover. 145
RkJQdWJsaXNoZXIy