2 Documenta’t sobre els noms que s’esmenten en aquest fragment: Qui és Ramon Llull? Escriu quatre línies del que en recordis. Busca informació sobre el poeta Emerson i relaciona’l amb la figura de Maragall. 3 Resumeix breument les quatre idees que s’exposen en aquest text. 4 Què és la inspiració? Com entens tu que es té la inspiració per escriure un poema o un text narratiu? A C T I V I T A T S Elogi de la paraula Senyors: Quina glòria per a mi haver arribat a seure en aquest lloc i ésser el primer d ’a lçar la veu en l ’anyada! I doncs, tant m’estimeu que us fes goig per a presidir tota la companyia? Jo vul l correspondre al vostre amor i a la dignitat que el l tot sol em concedia , parlant-vos del nostre amor com a la raó d’ésser d ’aquesta casa , fent-vos l’Elogi de la Paraula . Diu Ramon Llull: «Tot quant hom pot sentir amb els cinc senys corporals, tot és meravella ; mes car hom les coses sovint sent corporalment, per això no se’n meravella . això mateix esdevé de totes les coses espirituals que hom pot membrar o entendre.» Doncs jo crec que la paraula és la cosa més meravellosa d ’aquest món perquè en ella s’abracen i es confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la Naturalesa . Sembla que la terra esmerci totes les seves forces en arribar a produir l’ home com a més alt sentit de si mateixa ; i que l’ home esmerci tota la força del seu ésser en produir la paraula . [...] No heu sentit mai els enamorats com parlen? Semblen uns encantats que no saben el que es diuen . Fan un parlar tot trencat, entre la llum abundant de les mirades i la plenitud del pit bategant. I així les seves paraules són com f lors, perquè, abans l ’amor no parla , quin bull de vida en totes les branques del sentit! Quin voler dins els ulls!... i quan s’encreuen ardents les mirades, quin silenci! No us haveu trobat mai en un bosc molt gran , amb aquel l a qui etud pl ena de v ida que sembla una adoració de tota l a terra? Doncs, així adoren les ànimes dels enamorats en el brill silenciós de les mirades. I en brolla per fi una música animada , oh , meravella!, una paraula . Quina? Qualsevul la ; però com que por ta tota l ’ à nima del terrible si lenci que l ’ ha infantada , sia quina sia , proveu de sotjar -ne el sentit; debades; no arribareu mai al fons, i us espantareu de l’infinit que porta en les entranyes. Ai xí parlen també el s poetes. Són el s enamorats de tot el del món , i també miren i s’estremeixen molt abans de parlar. Tot ho miren encantats i després es posen febrosos i tanquen el s ul l s i parl en en l a febre: l l av ors diuen alguna paraul a creadora i , semblants a Déu en el primer dia del Gènesi , del caos en surt la llum. I així la paraula del poeta surt amb ritme de so i de llum, amb el ritme únic de la bel l esa creadora : aqu est és l ’ encès div í del vers , ver it abl e l l enguat ge de l ’ home . D iu Emerson : «No ha creat Déu l e s cose s b el l e s , sinó qu e l a b el l e sa é s l a creadora de l’Univers». I això sembla que Déu crea en la paraula inspirada del poeta . Joan Maragall . Elogi de la paraula ( fragment, 15-X-19 03) L E C T U R A 7 147
RkJQdWJsaXNoZXIy