L E C T U R A A C T I V I T A T S 5 Explica de què es lamenta Alcover en el poema Col·loqui i què li demana a la Musa. 6 Explica què és un vers alexandrí a partir del text. 7 Identifica en el poema les figures següents: exclamació retòrica hipèrbaton polisíndeton personificació 8 Identifica alguns elements modernistes en el tractament que fa Maria Antònia Salvà del tema del mar. 9 Escriu un text breu sobre la impressió personal que et produeix aquest poema. Col·loqui La Musa ¿Per què de mi et recordes i a l ’a rpa d ’a ltre temps les mans allargues, i , tot mullant les cordes de llàgrimes amargues, com pluja d’estels d’or solquen els rims la fosca de ton cor? El Poeta És mon desig que un raig de poesia il·lumini mes llàgrimes; voldria trobar al fons de l ’ ànima quelcom d’eixa punyent i fonda melodia que fa aturar tothom, perquè en la pietat dels qui passassin i el càntic escoltassin , com a l’entorn del violí qui plora demanant caritat en nom de Déu , duràs almenys sobre la terra una hora la vida de mos fills, que fou tan breu . Joan Alcover . Cap al tard (19 0 9) La mar Oh com me plau la mar, la mar indefinida , ses ones que rodola i la remor que fan! la mar que alena sempre amb nou alè de vida , i com la mort és forta i com la mort és gran . La mar que en sa grandesa és bella fora mida ... extasiats la guaiten els dies que se’n van , i a la claror novella brillant rejovenida , serà encara la joia dels segles que vindran . La mar que pren el color del cel que l’enamora i li tramet sospirs de boira voladora i amaga encantaments al fons inexplorat. I és el mirall del sol i el món de la balena , i dolçament s’ajup per a besar l ’a rena d’un bes d’ humilitat. Maria Antònia Salvà . Lluneta de pagès (1952) 148
RkJQdWJsaXNoZXIy