5. La prosa 7 El panorama literari amb què es troben els novel·listes modernistes presenta dues dificultats principals, a les quals han de fer front: La manca de tradició catalana . El gènere encara arrossega unes certes limitacions lingüístiques i estructurals, com la falta de models narratius i d’una llengua literària adequada , la falta de públic i d’editorials sòlides. La crisi general de la novel·la , conseqüència de la crisi del positivisme que es desenvolupa a Europa . Com que el realisme artístic va deixant pas al subjectivisme, la novel·la , gènere reali sta per excel·lència , ha de trobar camins nous. Una concepció nova del món desemboca en una concepció nova de la narrativa . Per les raons esmentades, la novel·la modernista es desenvolupa una mica més tard que altres manifestacions artístiques d ’aquest mateix moviment. Tot i així , es consolida a partir del tombant de segle. Tradicionalment s’ han establert dues dates que marquen el principi i la fi de la producció novel·lística modernista : L’any 1901, data de la publicació d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, novel·la emblemàtica del moviment. L’a ny 1912, data en què es publica La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès. En el pas del segle xix al xx, d’una banda la novel·la abandona el realisme i aprofundeix en l’anàlisi psicològica dels personatges de manera subjectiva, i, de l’altra, es consolida la literatura de gènere (terror, ciència-ficció, aventures, etc.). Aquests en són alguns dels exemples més significatius: • Les aventures de Sherlock Holmes, d’Arthur Conan Doyle (1891) • El retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde (1891) • El llibre de la selva, de Rudyard Kipling (1894) • L’home invisible, d’H. G. Wells (1897) • El cor de les tenebres, de Joseph Conrad (1899) 5.1 Trets de la novel·la modernista Malgrat que –com és propi de tot el moderni sme– dins del mat ei x mov iment es poden distingir etapes i evolucions molt diferents entre els diversos autors, les novel·les modernistes coincideixen en les característiques següents: No es reprodueix la realitat tal com feien el s autors reali stes, sinó que es fa una anàli si de les passions i de la l luita del s individus contra les forces natural s o la inèrcia social . El personatge protagonista és rebel , inconformista , s’enfronta a una realitat hostil . El conf licte heroi/societat es ref lecteix en la visió dual de l’univers: vida/mort, llum/foscor… El marc, l’espai i els objectes adquireixen un sentit simbòlic, i per això les novel·les es localitzen sovint en ambients rurals que faciliten un tractament simbòlic de la natura . Durant els deu primers anys del segle xx es publiquen tres de les obres de literatura infantil més famoses de tots els temps: El màgic d’Oz, de L. Frank Baum i W. W. Denslow (1900) Peter Rabbitt, de Beatrix Potter (1902) Peter Pan, de James Matthew Barrie (1904) 149
RkJQdWJsaXNoZXIy