Els fets se suggereixen , no es presenten de manera gaire explícita . Hi ha personatges instintius, violents, amb passions desenfrenades, que simbolitzen la brutalitat de la condició humana . Es presenten realitats crues i decadents, hereves de la novel·la naturalista . Es dona molta importància a l’interior dels personatges, els seus sentiments i les seves sensacions. Es barreja la temàtica misticoreligiosa amb el sensualisme i , fins i tot, l’erotisme. El l lenguatge uti litzat és viu , sovint amb dialectali smes o expressions populars. Tot i ser encara un llenguatge literari en procés de normalització, els modernistes, amb la introducció de temes nous i tractaments diferents, contribueixen notablement a aquesta normalització. La novel·la de tema rural és l ’aportació més important dels modernistes a la nar - rativa . El ruralisme modernista reacciona contra la visió idealitzada i folklòrica del medi rural pròpia de la Renaixença , i ofereix una visió simbòlica dels conf lictes entre individu i societat. Es caracteritza per l’ús d’un llenguatge expressiu o suggestiu , que volia ref lectir la llengua popular de les zones rurals (exclamacions, imprecacions, paraules col·loquials, diminutius, pleonasmes, repeticions...) i enriqueix un català encara en procés de normalització. Recordem que el primer diccionari normatiu no arribarà fins al 1932. Els principals narradors modernistes són Raimon Casellas, Caterina Albert (Víctor Català), Prudenci Bertrana i Joaquim Ruyra . 5.2 Raimon Casellas Malgrat que la mort dels seus pares quan encara era molt jove li hauria permès dedicar -se al negoci fami liar de la tintoreria, Raimon Casellas (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910) va inclinar la seva carrera cap a les lletres. Va exercir com a periodista a les pàgines de L’Avenç i més endavant va ser cap de redacció de La Vanguardia. Com a crític d ’art va seguir molt de prop l’evolució artística europea , sobretot la parisenca . Juntament amb els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol , va visitar la capital francesa diverses vegades i introduí a Catalunya corrents i modes imperants a Europa . Com a ini c i ador d el mod erni sme , va par t i c ipar act iva - ment en les festes modernistes de Sitges i en totes les iniciatives del moviment. Era un defensor de l ’a rt per l ’a rt i creia en el paper regenerador que havia de tenir l ’a rti sta en la societat. La seva producció literària no és gaire ext ensa , però sí que va ser mo lt inf luent . El s sot s f erést ecs (1901), la primera novel·la modernista , està carregada de simbolisme i dualitats. Mostra l’enfrontament de l’individu amb el seu entorn hosti l , representats per un capel là que vol reconstruir la seva església i la seva parròquia primitiva i desconfiada . Abans havia publicat ja una novel·leta , La damisel·la santa (1894), i alguns altres contes a les pàgines de la rev i sta L’Avenç. Més endavant, va publicar dos reculls de contes: Les multituds (1906) i Llibre d’ històri es (1909). Va morir l ’a ny 1910 i va dei xar inèdits molts dels seus treballs com a historiador de l ’a rt. Retrat de Raimon Casellas, obra de Lluís Graner i Arruti. 150
RkJQdWJsaXNoZXIy