7 5.3 Caterina Albert Víctor Català ( l ’ Escala , 1869-1966) és el pseudònim de Cat erina Alber t i Paradí s. L’escriptora era f i l la d’uns propietari s rural s de l ’ Empordà , i quan va morir el seu pare, es va haver de fer càrrec de l ’admini stració de les propietats. Paral·lelament, des de molt jove va mostrar interès pel món literari i artístic. En un primer moment es va dedicar a la pintura i el dibuix, i més endavant a la poesia i la narrativa . La seva formació va partir fonamentalment de les revistes catalanes a les quals estava subscrita l a se va famí li a . Va guanyar el s Jo cs Floral s d ’O lot del 1898 amb el monòleg La infanticida, però el jurat es va escandalitzar quan va saber que darrere d ’aquella obra hi havia una dona . Aquest fet la va empènyer a adoptar un pseudònim masculí , Víctor Català , amb el qual va signar totes les seves obres posteriors. Al llarg de la seva vida literària va rebre altres premis que, al començament, no recollia per no re vel ar l a se va i dentitat , qu e mant eni a en secret perqu è el fet de ser una dona no la perjudiqués en els ambients literaris. Els seus primers versos mostren inf luències de Maragall , amb el qual va mantenir una correspondència molt rica . Més endavant, va col·laborar a la revista Joventut, on va aparèixer, en fascicles, la seva novel·la Solitud. Quan els ambients literaris modernistes van anar deixant pas al moviment noucentista , Caterina Albert va ser objecte de moltes crítiques i la seva activitat literària va disminuir molt. L’any 1902 publica Drames rurals, en què ja apareix el tema del destí tràgic de l’ home, caracterí stica també d ’a ltres obres seves posteriors. És autora de diversos reculls de narracions curtes, però la seva obra principal és Solitud (1905), una novel·la en què la protagoni sta aspira a l ’autorealització personal en un entorn rural i s’ ha d’enfrontar amb una natura i uns personatges que la volen aniquilar. La dicotomia entre bé i mal , matèria i esperit, artista creador i massa , és representada per personatges i elements diversos. El pastor, per exemple, representa l ’a rtista , mentre que l ’À nima , un personatge malèvol i per vertit, és l’encarnació de la matèria i el desencadenant de la tragèdia . La natura i l’entorn físic tenen un paper molt destacat en aquest joc simbòlic de l’obra i en tot moment condicionen l’estat d’ànim de la Mila , la protagonista . E l t er rat sembl ava suqueja r t ot el l , com l a ba ra net a del pa ssa d í s , i le s pa r e t s e s c r o s t on a de s i a mb e l r eba t ut a nt ic i ple de t a que s fo s que s , s’ hau r ia d it que pat ien d ’u n ma l l lei g . L’en rajolat l i por t à a la memòr ia una veïna de la seva ter ra , el dentat de la qua l era tot somog ut , anant-sen’ h i c a d a p e ç a p e l s e u c a n t ó . A i x í m a t e i x a q u e l l s r a j o l s : a i x a p a t s , c on s u m i t s , r o s e ga t s c om u n for ma t ge r a t a t , e l s c l ap e jav a de v e rd l a molsa rel l iscosa . Víctor Catal à . Solitud 5.4 Prudenci Bertrana Plenament integrat en els cercles modernistes, Prudenci Bertrana (Tordera , 1867 - Barcelona , 1941) va renunci ar a l a carrera d ’enginyeri a per estudi ar pintura a l a Llotja i , posteriorment, es va decantar per l’escriptura . Josafat, la seva primera novel·la publicada l ’any 1906, va comportar un cert escàndol , ja que hi desenvolupa el tema clàssic de la bella i la bèstia , representats per la figura d’un campaner instintiu i primitiu , i l a d ’una prostituta . L’a cció transcorre a l a cat edral de Girona , en un ambient fosc i sacríleg. També d ’aquesta època són les novel·les Nàufrags (1907) i Jo! Memòries d’un metge filòsof, en què l ’autor recrea descripcions d ’ambients misteriosos. La psicologia dels seus personatges és sovint obsessiva i malaltissa . Caterina Albert. Prudenci Bertrana. 151
RkJQdWJsaXNoZXIy