5.5 Joaquim Ruyra Hereu d’una família de propietaris rurals, Joaquim Ruyra (Girona , 1858 - Barcelona , 1939), és un escriptor modernista vinculat a Blanes i el seu entorn . Seguint l’exemple de Verdaguer, estudia la l lengua viva del s pagesos i mariners i aconsegueix un esti l preciosi sta en les seves narracions. Es va donar a conèixer al s Jocs Floral s de Girona (1891) amb un poema verdaguerià , però de seguida va obtenir un merescut reconeixement com a prosista . El seu estil és refinat, musical i fa ser vir una llengua literària rica , de gran qualitat. En la seva tria temàtica de vegades es nota la línia d’Edgar Allan Poe, que va reconèixer com a mestre. El gruix de la seva obra són els contes. El 1903 publica Marines i boscatges, reeditat el 1920 amb el títol de Pinya de rosa. Aquesta obra , que ofereix una visió dual de la natura , amb una cara amable i una de ferotge, s’acosta en algunes narracions a l’estètica simbolista del modernisme. També recull aspectes costumistes i paisatgístics de la tradició realista anterior. El segon recull de proses, La parada, és del 1919. També va traduir el s francesos Racine i Molière i va fer de crític literari . Tot i que ben aviat Ruyra va ser admirat i reivindicat pel moviment noucentista , que va valorar el seu r i gor en l ’ús de l a l l engua , de sprés de l a Repúbli ca i l a Gu erra Civ i l va caure gairebé en l’oblit i va morir el 1939 sense cap reconeixement. L E C T U R A Els parroquians de Montmany El primer de treure el nas va ser l ’avi Pugna , fent sacsejar el goll; darrera l ’avi Pugna , el Cosme de la Rovira , groc de cara i tot pansit; acabat, el Pere Mestre, caminant a saltirons, lo mateix que una granota ; de seguit el Bepus de l’Uià , roig de pèl i guer xo d’ul l s; després l ’A lei x de les Tòfones, cargolat com una serp. Darrera d’aquesta tongada de gent propera , va venir una altra corrua de feligresos de més lluny... el Pau Malaric, escardalenc com una mòmia ; el vel l Sunyer, amb barbelleres de bou ; el Prat del Bosc Negre, més pelut que un ós; el jaio del Lledonell , amb la seva cara d’òliba ; l’ hereu Janet, tot motxo, motxo; i el xicot Margueridó, més esquerp que un porc singlar. Raimon Casell as. Els sots feréstecs A C T I V I T A T S 10 Quina impressió general et fan els personatges descrits en una sola pinzellada en aquest fragment? Escriu un sinònim dels adjectius que s’apliquen a aquests personatges. 11 Busca-hi alguna característica de la parla rural i comenta el llenguatge que es fa servir en aquest fragment. Joaquim Ruyra. 152
RkJQdWJsaXNoZXIy