CONSTRUYE TU CONOCIMIENTO: LOS SABERES BÁSICOS 2 Itinerari didàctic La reflexió sobre la llengua i l’educació literària són clau per desenvolupar habilitats comunicatives que et permetran participar en la vida social CONSTRUINT MONS i exercint la ciutadania d’una manera ètica i responsable. Per això, et proposem l’itinerari següent: Al final de la unitat, descobriràs aspectes curiosos de la llengua, comparacions entre llengües diferents, relació de la llengua amb fenòmens culturals i amb el món en general, etc. Reforça els sabers bàsics de la unitat i aplica’ls a un text seleccionat especialment per posar de manifest l’estreta relació entre la gramàtica i la comunicació, les estructures sintàctiques, lèxiques i textuals. Abans de començar, posa’t en situació. Resol les activitats prèvies per contextualitzar el que aprendràs en aquesta unitat. Aprèn a conèixer millor la llengua amb explicacions gramaticals clares, esquemes i taules que presenten visualment els continguts. Practica el que has après amb activitats pensades per aprofundir en la comprensió de les estructures de la llengua i per preparar-te per a les proves d'accés a la universitat. Llengua 1 Els sons de la llengua P O S A ’ T E N S I T U A C I Ó Quina és la base del llenguatge humà, l’escriptura o els sons? Saps quants sons utilitza una llengua? Hi ha un nombre aproximat de sons a què s’adapten la majoria de llengües? Prova d’explicar la diferència entre vocals i consonants. La paraula bossa, es pronuncia amb s sorda o s sonora? Les dues grafies s, representen un so o dos sons? Hi ha grafies que es pronuncien amb sons diferents? I, al revés, hi ha sons que es representen amb grafies diferents? Prova de posar exemples. U N I T A T 1 S A B E R S B À S I C S 1 La producció i l’organització dels sons 2 Els sons vocàlics 3 Els sons consonàntics 4 La transcripció fonètica 7 19 Identifica els cinc casos de grafies que representen el so africat palatal sonor [d͡ʒ]: Les llotges del teatre van ser assetjades per una mult i tud enutjad a i amb d e si g d e c i di t d e re v enja p e l rebuig de privilegis fora de lloc. 20 Identifica els cinc casos en què es produeix una assimilació de mode o una geminació: assemblea ametlla abordable rengle oblidar respatller negligent aglomerat segle 21 Identifica els cinc casos de sonorització en l’oració següent: He deixat que es calmés una mica el rebombori que m’ ha distret molt tots aquests dies d’ hivern . 22 Quin és el tret fonètic compartit que tenen els sons representats per les grafies destacades? groc despatx astròleg pastís òptim reixa àrid subproducte mig esquitxar abordatge democratitzar tsar allotjar assaig 23 Transcriu fonèticament el so que correspon a les lletres destacades de les paraules següents: comprar-se vida ball volgut conca trona èmfasi veterinària burla aleshores cor encendre enlloc gairebé endreçar rendir força intel·ligent roses vaga forca encara atracció i nfinit 24 Ara transcriu el so corresponent a les grafies destacades de les paraules següents: bruixot taxa boig boja metgessa xiroi joc fals allotjar calaix fix iode ratxa càstig falç col·legi tretze encesa visió 25 Transcriu el so de les lletres s que estan destacades en les paraules que tens a continuació. Fixa’t bé en el context: arròs hindú arròs negre arròs deshidratat arròs amb escamarlans arròs vegetal accés obert accés vedat accés tancat accés difícil 26 Transcriu les paraules en negreta tenint en compte el context en què es troben: Ja fa una pila d ’anys –de fet, una vintena–, vaig viure en una residència d’estudiants. Tenia divuit anys i acabava d’entrar a la universitat. Com que no sabia re s d e Tòquio i no hav i a v i scut mai s o l , el s meus pares es van preocupar de buscar -me aquel la residència. Hi havia servei de menjador i altres instal·lacions , de man era qu e de v i en p ensar qu e a un noi com jo, amb només divuit anys i poc món a l’esquena , v iure al l à li faci lit ari a l es coses . Ev i dentment, també van tenir en compte els diners. Viure en una residència era força més barat que llogar un pis, ja que l’únic que calia comprar era un futon i un llum d’escriptori . Jo m’ hauria estimat més llogar un pis i viure al meu aire, però com que anava a una univer - sitat privada els meus pares s’ havien de fer càrrec de la matrícula i d ’a ltres despeses, i no vaig poder dir res. A més a més, si he de dir la veritat, tant me feia el lloc on visqués. Haruki Mukarami. Tòquio blues 27 Digues quin fenomen de contacte es produeix entre els mots consecutius en negreta: Amb tot, el s meus record s són cada cop més l lunyans i he oblidat algunes coses. Mentre vaig escrivint de memòria , de tant en tant m’assalta un sentiment d’inseguretat i em pregunto si no m’ he oblidat del més important, si dintre meu no hi ha una part fosca , una mena de l limbs on tots el s records impor tants s’a cumul en i s’a caben conver tint en una mena de fang tou . De tot es maneres, ai xò és l ’únic que tinc a l ’abast. Agafant ben fort aquests records borrosos, aquests records imperfectes que es desdibuixen a cada instant, escric aquest llibre amb la desesperació de qui escura uns ossos. És l’única manera que em queda per complir la promesa que vaig fer a la Naoko. Haruki Mukarami. Tòquio blues 4. La transcripció fonètica 1 A C T I V I T A T S 16 Digues quins són els quatre trets distintius següents dels sons que corresponen a les grafies destacades: a) So vocàlic o consonàntic b) So sord o sonor c) Mode d’articulació d) Punt d’articulació feix actiu barreja allà grisor perquè molt agafar barrot ganxo vela roig aviat solitud viatjar adob vista càstig fred bassa 17 Divideix en síl·labes els mots següents: banyar tossuderia coixejar cavalleria narratiu adolescent garrofer vetllar Tenint en compte que els sons no es poden dividir, en quins casos la divisió ortogràfica no coincideix amb la divisió fonètica? 18 Identifica els cinc casos de geminació en l’oració següent: Hi ha solucions possibles als problemes del poble si l es int encions són nobl es i l es persones respect en les regles. A C T I V I T A T S Per transcriure correctament un so o una seqüència dins la cadena fònica cal seguir els passos següents: a) Pronunciar tota la seqüència seguida i identificar -hi les vocals tòniques, és a dir, els accents fonètics. Cal recordar que en català central totes les paraules polisil·làbiques tenen accent fonètic, encara que no totes tinguin accent gràf ic. Tots el s monosí l·labs també són tònics, llevat de: La conjunció que. Les preposicions a, de, en, per, amb. Els articles el , la , els, les. Els pronoms febles: es (o se), et (o te), us (o vos), em (o me), ens (o nos), li , el (o lo), la , els (o los), les, en , hi i ho. Les paraules compostes tenen l ’accent en el segon compon ent , mentre qu e el del pr imer s’a costuma a p erdre , tot i que no es produeix la reducció sil·làbica . Per marcar el contrast, pot aparèixer un accent secundari en el primer component. Per exemple, en el mot anticonstitucional, si es vol destacar el contrast, es pronuncia amb un accent secundari a la primera a [à] i amb un accent principal a la a [á] de l’última sí l · laba (-nal). En cap cas hi haurà vocal s neutres en aquesta paraula . b) Identif icar el s diftongs, si n’ hi ha , i transcriure les semivocals. c) Identificar els contactes consonàntics i transcriure les consonants. d) Revisar si hi ha grafies que no es pronuncien . Aquestes grafies no tenen cap símbol en la transcripció fonètica , ja que només transcrivim el que pronunciem. e) Rev i sar la seqüència sencera per det ectar -hi possibles er - rors. Fixa’t en aquest exemple, en què transcriurem la seqüència els amics: Només hi ha una vocal tònica , la i. L’a rticle és àton . No hi ha diftongs. Hi ha un contacte consonàntic: la s de l ’a rticle se sonoritza en contact e amb l a v ocal inici al següent. No hi ha cap altra peculiaritat. Per tant, hem de transcriure la seqüència així: 19 18 SABERS BÀSICS 1 Llegeix atentament el text anterior i indica si les afirmacions següents són certes o falses: La xifra de bilions d’olors que podríem distingir els humans és acurada. Per explicar les nostres relacions socials, les olors no són les més valuoses. L’olfacte és un sentit igualment important per als éssers vius. Hi ha diferència en les preferències de cadascú per les olors agradables però molt poques diferències entre cultures allunyades. Les diferències en la predilecció personal per determinades olors són preferències que tenen un origen genètic comú. 2 En el text trobaràs cinc mots que poden funcionar com a sinònims de cadascuna de les opcions següents: clara impressió, sensació identificar, distingir produir, causar ultrapassa 3 Escriu el referent dels pronoms destacats en negreta: Estem acostumats a dependre més dels altres sentits per a les nostres tasques diàries, o almenys ens ho sembla. Els ocells tenen un olfacte força dolent, mentre que els mamífers el solen tenir molt més fi. 4 Explica en un màxim de cinquanta mots per què, segons l’article, les olors són més importants del que sembla per als humans. 5 Reescriu el quart paràgraf canviant els temps verbals en passat per formes en present. Subratlla els verbs reescrits canviats. 6 Escriu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta mots, explicant una experiència que hagis viscut o conegut amb relació a la importància de les olors. 7 Indica quina és la categoria lèxica o la funció en cadascun dels casos següents, extrets de l’últim paràgraf del text que has llegit: les olors jugarien un paper clau moltes vegades no ens n’adonem Subj / CD / CC / CR durant l’evolució P / Conj / N / Adv l’olfacte té més importància en el nostre dia a dia 8 Completa les oracions següents amb la forma adequada en cada cas de les dues que apareixen entre parèntesi: ho fa, els humans transcendeixin els factors culturals? (què / que) l’olfacte com l’oïda són importants que de vegades en depèn la supervivència. (tan / tant) es van adonar del perill van voler saber temps els quedava. (quan / quant) Va dibuixar detalladament en del quadern (el full / la fulla) Subj / CD / CC / CPred Subj / CD / CC / CR 9 Relaciona els sons o les seqüències següents, extretes del segon paràgraf del text, amb el fenomen fonètic que s’hi produeix: diàries acostumats altres molt més dels influència en què eina que els una olor 10 Transcriu els contactes consonàntics i vocàlics següents, extrets de l’últim paràgraf, i indica’n el fenomen fonètic que s’hi produeix: origen genètic transcendeix els factors és cert vegades no culinaris i altres nostra espècie són preferència un component 11 Escriu cinc casos de hiat que trobis en el primer paràgraf del text. 12 Identifica, en el segon paràgraf del text, dos casos de diftongació i dos d’elisió de vocals. 13 Troba, en el segon paràgraf, cinc casos de sons aproximants. 14 Identifica les cinc grafies que corresponen a sons fricatius alveolars sonors [z] en l’oració següent: Estudis recents han calculat que podríem ser capaços de distingir fins a bilions d’olors. 15 Assenyala les afirmacions correctes i corregeix les errònies: La faringe conté les cordes vocals. L’acció de l’úvula distingeix entre sons orals i nasals. Les vocals es classifiquen segons l’obertura de la boca i la posició de la llengua. Només hi ha una vocal oberta i central. Tant en l’elisió com en la sinalefa es perd un so. Mig acaba en un so africat. A mig entrepà hi ha una sonorització. La paraula món comença amb un so bilabial. El darrer so de toc és velar oclusiu. El primer so de nas és vibrant. Peix té tres sons. Infermera conté dos sons bilabials. Infermer acaba en elisió en alguns dialectes. Engany conté una velarització. Sortir té un so elidit que se sensibilitza a sortiré. diftong diftongació elisió hiat labialització reducció vocàlica sonorització velarització 1 21 I així aprenem a parlar Naixem indefensos, sense la maduresa necessària per dur una vida autònoma . Entre les mancances, no disposem de la llengua. Som infants que, etimològicament, vol dir ‘incapaços d’enraonar’. Però venim al món preparats per aprendre almenys una llengua . ¿Com ens ho fem per parlar, és a dir, usar amb sentit tants sons (uns 38) i les seves combinacions, les entonacions, i els accents? És un procés llarg i ple d ’aprenentatges, alguns evidents i altres no tant. Vegem-ne algun aspecte del progrés «estàndard», tenint en compte que cadascú segueix el seu ritme. El primer any 1r dia. Capacitat de reconèixer la veu de la mare (potser apresa des d ’abans de néixer, a l’úter). Als 2 mesos. Xerroteig, cridòries: go, ngue... Cap als 3 mesos, la mare sovint tracta d’obtenir «respostes» (sons...) en intents de «conversa» amb preguntes reiterades al nadó. 6 mesos. Reconeixement de mots específics (no, noms de familiars...) o lligats a situacions concretes (hola, adeu). Sabies que... O B S E RVA I R E DAC TA Busca algun infant que conegui s, al v oltant d ’un o dos anys i obser va’n els hàbits de pronúncia . Redacta un text breu que informi de les característiques que hagis obser vat en el seu domini inicial de la parla . A partir d’un any Al v o lt ant de l ’a ny. Ini c i r udiment ar i d e l a parl a amb enunciats d’un sol mot i variacions en l’entonació. Rang de sons limitat. Sovint pronunciacions simplificades, per falta de control motor de l ’aparell fonador. 2n any. Ús d ’una dotzena de s ons i capacit at d ’usar mé s de 200 mot s de manera aproximada però intel·ligible. El fenomen fis Els psicolingüistes J. Berko i R. Brown van referir el fenomen el 1960: Un nen acabava de dir que un peix (fish) de plàstic inflable era un «fis» i un dels investigadors li va preguntar si aquell era el seu «fis», imitant la pronúncia del nen. La resposta va ser «No, my fis» («No, el meu fis»). I va continuar negant la repetida pregunta de l’investigador fins que aquest va pronunciar correctament fish. L’anècdota indica que tenen una capacitat i un coneixement auditiu més gran del que el seu domini motor de la pronunciació aparenta. 3r any. Ús actiu d’uns 2.000 mots i n’ hi ha que força més. 4t any. Ús normal de la gran majoria de sons, amb alguna excepció. 5è any. Ús act iu de mé s de 4 . 000 mot s , i en poden conèixer uns 10.000. Tendències en simplificacions de la pronúncia • Oclusives per fricatives (‘ti’ per sí) • Alveolars o dentals per velars (‘dot’ per got) • Sense consonants agrupades (‘pou’ per prou) • Estalvi de síl·labes àtones (‘teta’ per sabateta) 22 Les bones i males olors són universals, i la millor de totes és la de vainilla A C T I V I T A T S F I N A L S Salvador Macip Tot i que el sentit de l’olfacte dels humans no és tan f i com el d ’a ltres animal s, com per exempl e el del s gossos, està més desenvolupat del que ens sembla . En aqu e st sent it , e studi s re cent s han cal cul at qu e podríem ser capaços de distingir fins a bilions d’olors di ferent s , en contra de l e s limit acions qu e sempre s’ ha cregut que teníem, tot i que encara es discuteix com és d ’acurada aquesta xifra . Sigui com sigui , estem acostumats a dependre més dels altres sentits per a les nostres tasques diàries, o almenys ens ho sembla . I ens ho sembla , en part, perquè tenim la percepció que les valoracions que fem de les olors són molt subjectives i també depenen de la inf luència de la societat en què vivim. Per això no ser i en t an úti l s com a eina universal p er def inir l a nostra interacció amb l’entorn com ho són en altres animals. A la revista Current Biolog y, però, s’ ha publicat recentment un ar ticl e que proposa que el s factors que determinen que una olor es consideri bona o no són comuns i no estan marcats per les diferències entre cultures. L’o l fact e és un sentit qu e t en en mo lts organi smes , f ins i tot plant es i insect es, i és par ticularment imp o r t a n t p e r a l s v e r t e b r a t s . P e r ò f i n s i t o t d i n s d ’aquest grup hi ha diferències importants en la manera com s’uti litza : el s ocel l s tenen un olfacte força dolent, mentre que el s mamífers el solen tenir molt més fi . L’olfacte és important perquè, a través d’informació qu e s’ env i a al cer vel l p er det erminar si una olor és bona o no, permet reconèixer peri l l s, trobar aliments o fugir dels depredadors, dirigir migracions (els peixos utilitzen les olors com a geolocalitzadors) i fins i tot interactuar amb altres animals. Per exempl e , l e s mare s s ón capace s de rec on èi xer l e s se ve s cries gràcies a l’olor, i això funciona de manera similar entre germans. L’olor és també un factor impor - tant per a molts animals a l’ hora d ’aparellar -se. En aquest nou estudi , dirigit per l a psicòloga Asi fa Majid , de la Universitat d’Oxford , el grup d’investigadors va agafar més de dos-cents v oluntari s de nou cultures no occidental s (des de caçadors-recol · lectors nòmades fins a urbanites) i els van demanar que classifiquessin de més a menys plaent deu olors primordials, fetes a partir de molècules volàtils. Per no generar confusions, cada olor estava feta d’un sol tipus de molècula . En contra del que s’esperaven , el s científ ics van detectar una cer ta variabi litat personal d e f ini d a p er l e s pre ferènc i e s d e cad ascú , p erò molt poques diferències entre els grups culturals. De les deu olors analitzades, la més ben valorada a nivell general va ser la vanil·lina , una molècula present a la vainilla i que dona a aquest producte la seva olor caract er í st i ca . L a segui en de prop el but anoat d ’ et i l , una substància amb una olor afruitada que recorda la pinya , el préssec o l ’a lbercoc, i el linalol , un alcohol qu e e s troba en l a far i go l a i l ’ e spí go l . L’o lor meny s apreciada va ser la de l ’ àcid i sovalèric, un compost que fa fortor de formatge i que és responsable de la pudor de peus. A més de tot això, la classificació coincidia majoritàriament amb la que va fer un desè grup, compost de voluntaris de societats occidentals urbanes. Això vol dir que, malgrat els diferents graus de complexitat i sofisticació que podem trobar en societats de diver - sos punts del planeta , tothom comparteix uns criteri s basics per def inir l es o lors bones i l es do l ent es. [...] D’una man era o altra , donc s , l e s o lors jugar i en un pap er cl au en l e s rel acions s o ci al s human e s , i gual que passa en altres animals, tot i que moltes vegades no ens n’adon em . Ai xò ser i a po ssi bl e gràci e s al fet q u e e l s h um a n s t e n i m u n c omp o n e n t b à s i c q u e transcendei x el s factors cultural s. Tot i que és cer t que cada grup social té preferències per a cert tipus d ’o lors , rel acionade s amb el l lo c on v iu en , el s costums culinar i s i altres tradi cions , són preferènci es que estarien basades en unes apreciacions bàsiques compar ti des entre tots el s humans i que, per tant , tenen un origen genètic i han d’ haver estat seleccionades durant l’evolució de la nostra espècie. Tot això reforçaria la idea que l’olfacte té més importància en el nostre dia a dia del que creiem. Salvador Macip és catedràtic i investigador de la UOC i la Universitat de Leicester Ara, 17-0 9-22 (Adaptació) 20 ACTIVITATS FINALS 3 SABIES QUE... 4 4
RkJQdWJsaXNoZXIy