A C T I V I T A T S 12 Resumeix l’argument d’aquest fragment en un text breu i comenta’l: Quin és Josafat? Creus que és un personatge fort o feble? Per què ho penses? Quina imatge dona aquest fragment dels personatges femenins? Qui és la Fineta? Defineix l’actitud que té amb Josafat. I de la Pepona, què en sabem? Ens podem imaginar qui deu ser a partir del que se’n diu? Com t’imagines el lloc on passa aquesta escena? És fosc o lluminós? Escriu-ne una descripció breu. 13 Fes una llista dels elements relacionats amb la religió que apareixen en el text. Quina importància creus que tenen per als personatges i per a la història? Començava a moure-se-li la boca , iniciant el tic amenaçador. -Què en vols fer, d’ella? -Això és cosa meva ; vull parlar -li , veure-la , parlar -li . -Per casar -t’ hi? -Es cosa meva . -I a mi no em voldries, Josafat? Jo et tractaria tan bé! I li llançà francament una guspira de passió, de les que fins aleshores havien interromput les closes pestanyes. -Escolta , apropa’t. Saps què penso? Que a Pepona no li agradaria viure ací; li fan por els sants, l’esgarrifa això -assenyalava el mur-. Jo, en canvi , hi viuria molt contenta . Josafat, apropa’t, asseu-te… I li feu un xic de lloc en el propi escambell . El campaner, amb la cara roja , sense esma per a llençar a fora la que es presentava tan senyora , tan bondadosa i tan honesta , anà a agemolir -se en el banc, i al lí restà meditabund . Estava at ent, per això, així que ressorgís la dona impura que el temptà en el trifori , s’a llunyaria d’ella o la trauria , sense compassió, a empentes, a cops, morta o viva . La llum que davallava del finestral en travessar la feixuga muralla es feia més escassa , més grisa , més misteriosa , més propícia a la temptació. Fineta , en el seu raconet, sols era una ombra borrosa , una taca desfumada que incitava a apropar -s’ hi , a estrènyer -la , a tenir -la abraçada amb l ’amorosa melangia que encomana el capvespre. El campaner, al mig de tanta complicitat, es refregava pel banc, patint i sospirant. No podia més i es redreçà . Fineta també, i tots dos s’aproparen . Ella enfront d’ell , arquejà el seu cos, enlairà els braços i els retorçà en un estirament de mandra lasciva . -Em vols, Josafat? Josafat oscil·là . Per les seves dents closes passava un ronc llarg, terrible. Romangué un curt moment mirant la porta entreoberta de la capella ; després fugí fins a trobar la paret, al més lluny possible de la bagassa . Aquesta va empènyer la porta fins a ajustar -la , i , amb les mans ner vioses posades en el forrellat, preguntà a l ’acovardit campaner : -Tanco? Sí? Vols que tanqui? La veu era suplicant, enfer vorida , d’enamorada que s’abandona . Quan hagué barrat conscienciosament, i triomfadora , anà vers la caixa de l’escala , i amb el peu al primer graó feu descriure als seus costats un vaivé de nimfòmana . -Vine, vine… En el replà que ser via de pas al primer estatge del campanar, Josafat va atrapar -la . Prudenci Bertrana . Josafat L E C T U R A 154
RkJQdWJsaXNoZXIy