Coneixement del medi P R I M À R I A 2 Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: Vicente Camacho Díaz Mercedes Rodríguez-Piñero Araceli Sansano Almagro IL·LUSTR ACIÓ Laufer (Laura Fernández Arquisola) Sandra de la Prada López EDICIÓ Lydia Molina Gordon Nuria del Peso Ruiz Esfera , SL EDICIÓ EXECUTIVA Carmen Ríos Collantes de Terán DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Per aconseguir-ho utilitzaràs el llibre de Coneixement del Medi, el Diari d’aprenentatge i el LlibreMèdia digital. Jo soc e l cent re de l’aprenent atge Desenvo l upar l a so l i dar i t at Fer-me preguntes i i nve s t i g a r Ten i r autonomi a Co l·l aborar amb e l s a l t res Pensar i ref l ex i onar Ser una per sona c reat i va Comun i car mi l l or Ten i r una ment ober t a Amb Cons t ru i nt mons aconsegu i ré… 54 - 55 ANIMALS MOLT DIFERENTS Coneixement del medi 2 P R I M À R I A Coneixement del medi 2 P R I M À R I A Coneixement del medi Diari d’aprenentatge 2 P R I M À R I A Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzem: Diari d’aprenentatge 3
Què aprendrem? Què farem? 1 Creixem i canviem 1 1 El nostre cos canvia Com funciona el cos? Com ens movem? Necessitem respirar Com ens alimentem? 2 Classifiquem els animals 27 Per què classifiquem els animals? Els mamífers i les aus Els peixos, els rèptils i els amfibis Com són els animals invertebrats? On viuen els animals? 3 Identifiquem plantes 43 Què tenen en comú les plantes? Com classifiquem les plantes? Les plantes es reprodueixen Per què són importants les plantes? R ep t e : MANTENIR EL COS SA Inventem l es r eg l es d ’un j oc . 4 Observem el paisatge 63 Què hi ha en un paisatge? Què hi ha a prop del mar? Quins paisatges hi ha lluny del mar? Els rius canvien segons el paisatge Quines roques hi ha en un paisatge? 5 Descobrim l’Univers 79 Què hi ha a l’Univers? Com és la Terra? La Terra es mou Què veiem al cel, a la nit? 6 Necesitem aigua i aire 93 Com és l’aigua? Trobem aigua a la natura D’on ve l’aigua i on va? L’aire és així Com sabem quin temps fa? R ep t e : ESTALVIEM AIGUA Un decàleg per estalviar aigua. 7 Vivim en una població 1 15 Com són les poblacions? Normes per conviure millor Com es governa una població? Quina mena de feines hi ha? On comprem? 8 Coneixem la nostra història 131 Com coneixem el passat? Com és la història d ’una població? Quines restes del passat ens han arribat? Descobrim personatges del passat 9 Fem experiments 145 El món de la ciència Com canvia d ’estat la matèria? Què passa quan es barregen substàncies? Com són els materials? D’on ve la llum? Què és el so? R ep t e : MI LLORAR EL BARRI Reg i st r em e l s ésse r s v ius de l bar r i. Projecte digital: NAVEGUEM PER INTERNET SITUACIÓ d ’aprenentatge APRENDRÀS com ets i com és el món SABERS BÀSICS
Preparo un menú saludable Quina emoció! El meu qüestionari de salut D’observació. Identificar etapes de la vida en fotografies De comunicació. Expressar emocions Classificar els animals Tenim cura de l’hàbitat dels animals La fitxa d ’un animal De pensament. Identificar semblances i diferències entre animals D’observació. Classificar animals Dissenyem testos Una col·lecció de fulles Identifico plantes del meu entorn D’investigació. Experimentar sobre el creixement d ’una planta De creativitat. Dissenyar un test Ens orientem Tenim cura dels paisatges naturals Descric un paisatge D’observació. Comparar paisatges D’investigació. Analitzar roques Un model del Sistema Solar Dibuixos al cel Representem els moviments de la Terra De creativitat. Construir un model del Sistema Solar Registrar el temps La Terra s’escalfa Interpreto un mapa del temps D’investigació. Experimentar amb agua De pensament. Reflexionar sobre el cicle de l’aigua a la natura Un itinerari pel barri La feina dels nostres familiars El lloc on visc és així De cooperació. Empatitzar amb les persones de l’entorn De pensament. Reflexionar sobre el consum responsable Creo un àlbum familiar Dones de la història El meu arbre genealògic D’investigació. Buscar informació sobre monuments de la població De creativitat. Dissenyar un àlbum Treballem de manera segura Necessitem energia Trio el material adequat D’investigació. Fer experiments D’observació. Identificar els canvis d ’estat de la matèria PASARÁS A LA ACCIÓN para construir un mundo mejor COMPETENCIAS específicas STEAM lab RINCONES TREBALLARÀS per construir un món millor STEAM lab / GEO lab RACONS PASSARÀS A L’ACCIÓ DESENVOLUPARÀS les teves habilitats
Prepara’t per seguir aquesta ruta a través de les SITUACIONS D’APRENENTATGE del llibre: Treballeu en equip i poseu a prova el que heu après per superar els REPTES. Observa i fes preguntes sobre el món que t’envolta. Comprova el teu progrés i valora el teu aprenentatge. Demostra què ets capaç de fer en els STEAM lab, els GEO lab i els RACONS, i PASSA A L’ACCIÓ! Investiga amb les companyes i els companys i aprèn coses noves. 1 3 2 4 Ruta d’aprenentatge per construir un món millor 6
Explica com has viscut les vacances. Hi ha algun nen o alguna nena nova a classe? Com l’heu acollit? 7 Comencem
Tornem de les vacances 1 PINTA el que has fet aquest estiu. 2 EXPLICA a les companyes i els companys alguna anècdota divertida de les vacances. 3 MARCA les activitats que fas en el teu temps lliure i afegeix-n’hi d ’altres. HE ESTAT AMB ELS AVIS. HE VISITAT UNA CIUTAT. HE JUGAT AMB ELS AMICS I LES AMIGUES. HE ANAT A LA PLATJA. HE PASSEJAT PEL CAMP. HE ANAT A LA MUNTANYA. Quines altres activitats has fet? Què és el que més t’ha agradat de les vacances? FAIG PUZLES. PINTO. FAIG ESPORT. 8
2 UNIU cada dret amb una imatge. Les nenes i els nens tenim dret a... 1 ESCRIU una llista de les coses que necessites per tenir una vida saludable i feliç. Els nostres drets i deures Què és per a tu el més important d ’aquesta llista? Per què? L’EDUCACIÓ UNA FAMÍLIA JUGAR LA SALUT UNA CASA LA IGUALTAT 9
3 OBSERVA el comportament d ’aquests nens i aquestes nenes a l’escola i pinta la cara que més s’hi adigui. 4 RESPON. 5 ESCRIVIU una altra norma que hàgiu de complir a classe. Quina norma representa aquesta foto? La compliu a classe? Què passa si algú no la compleix? HEM D’ORDENAR LA CLASSE HEM D’ESCOLTAR LES ALTRES PERSONES. 10
Comparteix les teves preguntes a classe! Creixem i canviem S I T U A C I Ó D ’A P R E N E N TAT G E 1 Què ve i g? Què penso? Què em pr egunto? 11
Quant has crescut des del curs passat? En què has canviat més? cos jugar créixer infància córrer riure canviar Núvol de paraules APRENDRÀS E l nostre cos canvia C om funciona el cos? C om ens movem? N ecessitem respirar C om ens alimentem? PASSARÀS A L’ACCIÓ STEAM lab Preparo un menú saludable RACONS Quina emoció! El meu qüestionari de salut COM PROGRESSES COMPROVARÀS E L T E U P L A D E T R E B A L L 12
El nostre cos canvia Al llarg de la vida, les persones anem canviant i passem per diverses ETAPES. INFÀNCIA VELLESA ADOLESCÈNCIA EDAT ADULTA Des que naixem, el nostre cos va creixent i, de mica en mica, es va fent més gran i més fort. Quan arribem a l’edat adulta deixem de créixer i anem envellint lentament. P E N S A Per quina etapa de la vida passa cada membre de la teva família? 13 1
1 RESPONEU. 3 COMENTEU com ha canviat el cos d ’aquesta nena. Tenim dents, les persones, quan naixem? Quin nom reben les primeres dents? De llet. Definitives. A quants de vosaltres us ha caigut alguna dent? Com s’anomenen les dents que us sortiran en el seu lloc? En quina etapa de la vida esteu? 2 MESUREU-VOS I APUNTEU. Després, completeu la taula amb l’ajuda d ’una persona adulta. L’ALÇADA EL PES LA VEU LES DENTS EL COLOR DELS ULLS EL NÚMERO DE PEU Quines característiques del cos humà canvien a mesura que creix? Pinta les respostes més adients. 7 ANYS 11 MESOS JO LA MEVA PARELLA — EDAT ALÇADA (cm) PES (kg) NÚMERO DE PEU De llet. Definitives. 14
RELACIÓ REPRODUCCIÓ NUTRICIÓ Com funciona el nostre cos? Les persones, com tots els éssers vius, fem les tres FUNCIONS VITALS. Per mitjà dels òrgans dels sentits sabem què passa al nostre entorn i reaccionem movent alguna part del cos. Els cinc sentits són: la vista, l’olfacte, l’oïda, el gust i el tacte. Respirem aire per viure i ingerim aliments que ens permeten créixer i tenir energia per dur a terme les activitats diàries. Les persones adultes es poden reproduir, és a dir, tenir fills i filles. LA FUNCIÓ DE RELACIÓ LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ LA FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ 15 1
1 LLEGIU I PINTEU les parts del cos que li serveixen al Raül per saber què passa. 2 ESCRIU el nom de l’òrgan que correspon a cada sentit. 3 DIBUIXA’T I ESCRIU a quina funció vital correspon cada activitat. B El Raül recull el tomàquet i li sembla que és molt suau. C El Raül olora el tomàquet i l’olor li resulta agradable. A L’avi ensenya un tomàquet al Raül i ell veu que està madur. ULLS PELL ORELLES LLENGUA NAS LLENGUA ESMORZANT. JUGANT AL PATI. OLFACTE GUST OÏDA VISTA TACTE 16
OSSOS ARTICULACIONS MÚSCULS Com ens movem? Els OSSOS són a l’interior del cos. Són molt durs i també rígids, és a dir, no es poden doblegar. El conjunt de tots els ossos del cos s’anomena esquelet. Els ossos estan units entre ells per mitjà de les ARTICULACIONS, gràcies a les quals podem doblegar diverses parts del cos. Els MÚSCULS són sota la pell i recobreixen els ossos. Són tous i elàstics, i per això s’estiren i s’arronsen sense trencar-se. Cada vegada que ens movem fem servir algun múscul. Com més fem servir els músculs, més forts es fan. Per això, per tenir uns ossos i uns músculs sans és important fer exercici físic amb regularitat. costelles bíceps abdominals pectoral gluti bessons colze espatlla turmell fèmur tíbia crani columna vertebral Els ossos i els músculs treballen conjuntament per generar el moviment. genoll canell 17 1
3 ESCRIVIU el nom d ’un múscul i d ’una articulació que estiguin fent servir aquestes persones. 4 COMENTEU. Quines són les vostres activitats físiques preferides? Amb qui les feu? Com us fan sentir? 1 ESCRIU cada paraula on correspongui. 2 EXPLICA què és l’esquelet. OS ARTICULACIÓ MÚSCUL MÚSCULS ARTICULACIONS P E N S A Què passaria si els ossos fossin tous? Quins objectes són elàstics com els músculs? Encercla’ls. 18
O B S E R V A Com creus que se sent el nen després de respirar profundament unes quantes vegades? Prova-ho. Necessitem respirar Les persones respirem per obtenir aire. A l’aire hi ha OXIGEN, un gas que necessitem per viure. Quan respirem, l’aire ens entra al cos a través del nas o de la boca. Després, passa per un tub anomenat tràquea i arriba als pulmons, que absorbeixen l’oxigen. Finalment, expulsem l’aire que queda als pulmons i tornem a agafar aire. Respirar profundament ens ajuda a calmar-nos quan estem nerviosos o nervioses. Per aconseguir-ho, practiqueu unes quantes vegades aquests exercicis senzills: Mantingues l’aire a dins durant uns quants segons. 2 Agafa aire pel nas fins que s'omplin els pulmons. 1 INSPIRACIÓ Expulsa l’aire per la boca a poc a poc. 3 ESPIRACIÓ nas boca tràquea pulmons 19 1
1 AGAFA aire i nota com entra al cos. Després, omple els requadres: 2 La respiració és sempre igual? COMPROVEU-HO I MARQUEU les opcions correctes. L’aire entra per la L’aire passa per la L’aire arriba als Quan llegim o dibuixem la respiració és... tranquil·la. accelerada. Quan correm o ballem la respiració és... tranquil·la. accelerada. 3 PENSA I RESPON. En quines situacions et poses nerviós o nerviosa? Què et passa quan estàs així? Tremolo. Respiro molt de pressa. Suo. Em costa respirar. Em fa mal la panxa. Ploro. Què pots fer per calmar-te en aquestes situacions? 20
boca anus esòfag estómac intestins ELS GRUPS D’ALIMENTS Com ens alimentem? Els aliments que prenem es transformen en nutrients a l’interior del nostre cos. Aquest procés s’anomena DIGESTIÓ. Aquest és el camí que segueixen els aliments: Ingerim els aliments per la boca, els masteguem amb les dents i ens els empassem quan estan ben triturats. Tot seguit, passen per un tub que s’anomena esòfag i arriben a l’estómac, on els aliments es desfan. Després arriben als intestins, on s’absorbeixen les substàncies que necessitem i es distribueixen pel cos. Les restes dels aliments que no s’aprofiten s’expulsen a través de l’anus. Aliments que aporten energia. Ens alimentem bé quan prenem aliments de tots els grups, en la quantitat adequada, i bevem prou aigua. Aliments que aporten vitamines i fibra perquè el cos funcioni. Aliments que ajuden a créixer. 21 1
1 NUMEREU de manera ordenada el camí que segueixen els aliments. 2 COMPAREU els tres menús i responeu. P E N S A Quins aliments prefereixes de cada grup? Menges de tot? Quins menús contenen aliments dels tres grups? Quin és el menú menys variat? Quin creieu que és el menú més sa? Per què? Les substàncies que necessitem es distribueixen pel cos. Les dents trituren els aliments. Els aliments arriben a l’estómac. El menjar entra per la boca. S’expulsen les restes dels aliments. Menú 1 Primer plat Espaguetis amb nata Segon plat Truita de patates Postres Iogurt natural amb fruita Aigua i pa Menú 2 Primer plat Llenties amb xoriço Segon plat Filet arrebossat i patates Postres Pa de pessic Refresc i pa Menú 3 Primer plat Crema de coliflor i patata Segon plat Salmó amb espinacs Postres Macedònia de fruita Aigua i pa integral 22
Preparo un menú saludable Per seguir una dieta equilibrada, cal menjar aliments variats, amb verdura i fruita, i beure uns quants gots d ’aigua cada dia. Decidiu quins elements incloureu al vostre menú saludable. > POSEU en comú la vostra feina i elaboreu un menú setmanal que sigui variat per dur-lo a casa. > LLEGIU què heu d ’incorporar al menú. Hi esteu d ’acord? Hi voleu afegir alguna altra cosa? > SEGUEIX els passos per preparar el teu menú saludable. AJUDEN A CRÉIXER APORTEN ENERGIA APORTEN VITAMINES I FIBRA HI HA ALIMENTS DE CADA GRUP? HI HA VARIETAT DE FRUITES I VERDURES? ÉS MASSA MENJAR O ÉS SUFICIENT? Una beguda sense sucre. Aliments dels tres grups. 1 Dibuixa un cercle amb l’ajuda d ’un plat i divideix-lo en tres parts com al dibuix. 2 Retalla d ’algun fulletó els aliments que ha de contenir el teu menú i enganxa’ls al cercle. Tingues en compte la mida de cada part del cercle per saber la quantitat d ’aliments que hi has d ’incloure. 3 No t’oblidis d ’incorporar-hi una foto d ’una beguda i d ’una fruita, i tria un títol per al treball. Una peça de fruita. T A L L E R C I E N T Í F I C 23 STEAM lab 3
E l r a c ó d e l ’O R A T Ò R I A > TRIA I PINTA una emoció per representar-la a classe. Segueix aquests passos: 1 Mostra l’emoció amb el cos i la cara. 2 Explica com reacciones. 3 Explica una situació en què t’hagis sentit així. 4 Pregunta a les companyes i els companys què pensen que haurien sentit en la mateixa situació. > DEBATEU sobre què creieu que és més adequat quan ens enfadem amb alguna persona. Callar i pensar en una altra cosa. Pensar en com ens sentim i què ens molesta. Cridar i barallar-nos. Disculpar-nos i buscar una solució. Calmar-nos i parlar sobre què ha passat. Si penseu que hi ha més d ’una opció que pot ser bona, en quin ordre les duríeu a terme? > IMAGINEU I COMENTEU aquesta situació. Has cridat a un amic o una amiga quan discutíeu. TRISTOR ALEGRIA ENUIG FÀSTIC POR SORPRESA Com creus que se sent? 1 Com et sentiries si t’ho fessin a tu? 2 Què pots fer per solucionar-ho? 3 Quina emoció! RACONS 24
P A S S A A L’ A C C I Ó El meu qüestionari de salut > LLEGEIX I PINTA les respostes que triïs. > COMPROVA les respostes. No t'oblidis de compartir els resultats amb la família! Quantes vegades menges al dia? Cinc Quatre Tres Dues Quantes peces de fruita menges cada dia? Tres o més Dues Una Cap Quants dies a la setmana menges verdura? Tots Molts Pocs Cap Quina beguda prens més? Aigua Llet Sucs Refrescos Diries que la teva alimentació és variada? Molt Una mica Poc Gens Quants dies a la setmana fas exercici? Tres o més Dos Un Cap Quantes hores dorms cada dia? Onze o més Deu Nou Vuit o menys Tens cura de la teva higiene personal i de les dents? Cada dia Gairebé sempre De vegades Gairebé mai Moltes respostes a la columna de l’esquerra indiquen que els teus hàbits són saludables. Hi ha alguna cosa que pots millorar? Moltes respostes a la columna de la dreta indiquen que els teus hàbits no són gaire saludables. Què hi pots fer? 25 1
V a l o r a c o m a p r e n s Alguna cosa de la meva feina que m’ha fet sentir bé. Alguna cosa que puc millorar. LES FUNCIONS VITALS 1 ESCOLTA amb atenció el resum de la unitat. 2 COMPLETA l’esquema sobre les funcions vitals i explica en què consisteixen. 3 EXPLICA tot el que sàpigues sobre la respiració. Comprova com progresses 26
Mira tot el que has après! 1 UNEIX cada funció vital amb un exemple. 2 ENCERCLA amb el color que correspongui. 3 ESCRIU els noms de les parts del cos que intervenen en la respiració. 4 EXPLICA el recorregut que segueixen els aliments al nostre cos. RELACIÓ NUTRICIÓ REPRODUCCIÓ Sents el despertador i et lleves. Et menges un plat de macarrons. La teva tieta ha tingut bessons. Escriu un altre exemple de la funció de relació. múscul os articulació COLZE GLUTI COSTELLES FÈMUR TÍBIA GENOLL BÍCEPS ABDOMINALS PECTORAL TURMELL 1r TRIMESTRE 57
5 COMPLETA l’esquema dels grups d ’animals. 6 ENCERCLA en cada cas SÍ o NO. 7 COMPARA aquestes tres classes de plantes. vertebrats animals Tots els insectes tenen ales. SÍ NO Les abelles són insectes. SÍ NO Els invertebrats són animals vivípars. SÍ NO Els indrets on viuen els animals s’anomenen hàbitats. SÍ NO En què es diferencien? arbre arbust herba 58
> Què feu per tenir cura de la vostra salut? MARQUEU-HO. Mantenir el cos sa La salut és molt important i, per tenir-ne cura, ens hem de mantenir actius. Podem triar entre practicar algun esport o jugar a l’aire lliure amb els amics i les amigues. Us animeu a crear un joc de moviment i a inventar-vos-en les regles? Som-hi! El nostre repte Menjar fruites i verdures. Beure molta aigua. Fer exercici cada dia. Dormir deu hores diàries. Mantenir una bona higiene. 59
> ESCRIU quines activitats físiques fas. > MARQUEU el lloc que preferiu per jugar a l’aire lliure i comenteu l’opció que heu triat. Inventem les regles d’un joc Amb quina freqüència les fas? Escriu a cada casella l’activitat que correspongui. Expliqueu quin temps atmosfèric creieu que és més adequat per anar al lloc que heu triat. dilluns dimarts dimecres dijous divendres ÉS MÉS AGRADABLE QUE FACI FRED O CALOR? PREFERIU QUE FACI VENT O QUE L’AIRE ESTIGUI EN CALMA? US IMPORTA SI PLOU MENTRE JUGUEU? 60
> UNIU cada joc amb les regles que li corresponen. > A què juguen els nens i les nenes de la fotografia? OBSERVEU I ESCRIVIU. Un participant es gira d ’esquena mentre la resta avança cap on és aquest. Quan el primer participant es tomba, la resta s’han de quedar quiets. Se salta sobre la casella on ha caigut la pedra. S’avança saltant amb els dos peus a les caselles dobles i amb un a les simples. S’enfronten dos equips, que intenten atrapar un mocador alhora que intenten que no els atrapi un jugador de l’equip contrari. EL MOCADOR LA XARRANCA UN, DOS, TRES, PICA PARET Nom del joc: Regles: I n v e n t e m l e s r e g l e s d ' u n j o c 61
> INVENTEU-VOS un joc de moviment a l’aire lliure i decidiu quines en són les regles. > Què passa si quan juguem no complim les regles del joc? Creieu que és important respectar les regles? Per què? DEBATEU-HO. C o m h o h e m f e t ? Tots els membres de l’equip hem aportat idees. Ens hem inventat les regles d ’un joc de moviment a l’aire lliure. Nom del joc: Es necessita algun material per jugar-hi? Quin? Nombre de participants: Com s’hi juga? En solitari. En equip. Regles del joc: Qui guanya? REGULAR BÉ MOLT BÉ 62
RkJQdWJsaXNoZXIy