Coneixement del medi P R I M À R I A 4 Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: TEXT I EDICIÓ Raquel de Andrés González Adela Mar tín Rodríguez David Sánchez Gómez Lídia Gil Fernández IL·LUSTR ACIÓ Julio Antonio Blasco López EDICIÓ EXECUTIVA Aurora Moral Santaolalla DIRECCIÓ DE PROJECTE Lourdes Et xebarria Orella DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta.
Jo soc e l cent re de l’aprenent atge Amb Cons t ru i nt mons aconsegu i ré . . . I per aconseguir-ho, utilitzaràs el Llibre de Coneixement del medi, el Diari d’aprenentatge i el LlibreMèdia digital. 54 - 55 4 P R I M À R I A Coneixement del medi 4 P R I M À R I A 4 Coneixement del medi P R I M À R I A Coneixement del medi Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzem: Coneixement del medi 4 P R I M À R I A Coneixement del medi Diari d’aprenentatge 4 P R I M À R I A Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzem: Diari d’aprenentatge 2
Ruta d’aprenentatge per construir un món millor De segur que moltes vegades has imaginat com t’agradaria que fos el món en què vivim. Hi ha moltes coses que voldries millorar? Al llarg del curs tindràs l’oportunitat de contribuir a construir un món millor. Per aconseguir-ho, en cada unitat seguiràs aquesta ruta: 1 2 3 4 T’enfrontaràs a una SITUACIÓ D’APRENENTATGE en què entrenaràs la teva capacitat per observar, pensar i fer preguntes. Passaràs a l’acció i aportaràs el teu granet de sorra. Per això, investigaràs en els STEAM lab i els GEO lab i faràs les propostes dels RACONS. Al final de cada trimestre faràs un projecte de treball en equip per superar un REPTE que ajudarà a construir un món millor entre totes i tots. Aprendràs coses noves sobre el món que t’envolta i compartiràs els teus descobriments amb les companyes i els companys. Comprovaràs com progresses, aplicaràs els teus coneixements, valoraràs com has après i descobriràs què has de reforçar. 3
SITUACIÓ D’APRENENTATGE LA TEVA MISSIÓ Aprendràs COM ETS I COM ÉS EL MÓN SABERS BÀSICS Què aprendrem? Què farem? 1 Ens alimentem 6 Totes les persones volem gaudir de bona salut. Aprendre a gaudir d'una alimentació saludable. – La salut – Els aliments – L'alimentació saludable – La funció de nutrició 2 Ens movem 22 L'aparell locomotor del cos humà. Valorar la importància d'una vida activa. – El sistema esquelètic – El sistema muscular – Com ens movem – La salut de l'aparell locomotor 3 La Terra 38 La Terra, un planeta ple d'energia. Fer un simulacre d'emergències en una catàstrofe natural. – El sistema solar - El planeta Terra - La representació de la Terra - Els mapes R ep t e : TENIR CURA DE LA NOSTRA AL IMENTACIÓ 4 El paisatge 58 La diversitat del paisatge català. Col·laborar en la protecció dels paisatges. – La divisió del territori de Catalunya - Les comarques de muntanya - Les comarques d'interior - Les comarques de litoral 5 La població 74 La població és molt dinàmica i està en canvi continu. Conèixer algunes de les causes de les migracions. – La distribució de la població a Catalunya - El nombre de població - L'evolució de la població - La població del futur 6 Les forces i l'energia 90 Les màquines ens ajuden en tot tipus de tasques, però no a tothom de la mateixa manera. Comprendre la importància de l'accés a la tecnologia. – Les màquines i les forces - Els tipus de màquines - L'energia - La producció i el consum d'energia - Les energies verdes R ep t e : ELABORAR UNA CAMPANYA PUBL ICITÀRIA 7 La prehistòria 1 10 Els descobriments arqueològics ens mostren com era la vida dels nostres avantpassats. Interpretar l'art a la prehistòria. - El paleolític - El neolític - L'edat dels metalls - L'art a la prehistòria 8 L'edat antiga 126 L'invent de l'escriptura va ser un fet molt important per a la humanitat i l'inici de l'edat antiga. Conèixer el llegat de l'edat antiga. – Els pobles de la península Ibèrica - La vida a la Grècia antiga - Els orígens i l'expansió de Roma - L'art a l'edat antiga 9 L'era digital 140 Utilitzem els ordinadors i Internet en moltes tasques. Navegar per Internet de manera segura. – Internet i la WWW - La recerca d'informació - La comunicació en l'era digital - Les regles bàsiques de l'etiqueta Repte: CONÈIXER ELS COSTUMS I TRADICIONS D'ALTRES CULTURES 4
STEAM lab / GEO lab RACONS HABILITATS , TALENTS I CAPACITATS que posaràs en joc – Fer vermicompostatge – Dissenyar la «nevera saludable» Cuidem la nostra alimentació D'investigació. Esbrinar què són les salines i els compostos orgànics. De pensament. Reflexionar sobre els hàbits saludables. Digital. Actualitzar el blog de l'escola. – Observar i interpretar una radiografia – Elaborar una taula d'estiraments Tenim cura de l'aparell locomotor De pensament. Deduir la funció de l'aparell locomotor. Digital. Buscar exemples de moviments. De cooperació. Valorar l'esport femení. – Treballar les escales dels mapes - Crear jocs d'orientació Actuem davant les catàstrofes D'observació. Obtenir informació astronòmica de dibuixos. D'investigació. Conèixer algunes de les catàstrofes naturals. De cooperació. Practicar l'orientació en grup. Di ssenyar em un menú setmana l . – Identificar itineraris - Dissenyar un paisatge Protegim els paisatges D'observació. Extreure informació de mapes. Digital. Identificar itineraris en diferents mitjans. De creativitat. Imaginar l'evolució futura del delta de l'Ebre. – Interpretar i construir un gràfic de població - Fer un mapa 3D de la població a Catalunya Coneixem persones refugiades D'observació. Extreure informació de gràfics de població. D'investigació. Esbrinar alguns projectes pel repte de l'envelliment de la població. – Experimentar amb màquines simples - Reconèixer efectes de les forces Estalviem energia De pensament. Identificar els efectes de les forces. Digital. Buscar informació d'inventores. De cooperació. Debatre sobre els avantatges i els inconvenients dels avenços tecnològics. Promour e a l te rnat i ves a l s productes de p l àst i c d ' un so l ús . – Recrear tècniques de la prehistòria - Crear un àlbum d'animals del paleolític Valorem el nostre passat D'observació. Identificar algunes transformacions en el medi. De pensament. Posar-se en el lloc de persones que van viure en altres èpoques. De creativitat. Dibuixar diferents maneres de produir. – Investigar un llegat grec: els jocs olímpics - Elaborar un mapa de monuments romans Conservem els mites grecs i romans De pensament. Reflexionar sobre el llegat que hem rebut de l'edat antiga. D'investigació. Esbrinar la biografia de personatges de l'edat antiga. – Millorar la presentació d'un treball Utilitzem Internet de manera segura i responsable De pensament. Dissenyar contrasenyes segures. Digital. Buscar informació de manera eficient. De cooperació. Seguir les regles bàsiques de l'etiqueta. Di ssenyar un t r í pt i c de cul tur es i t rad i c i ons . 5 Passaràs a l ’acc i ó PER CONSTRUIR UN MÓN MILLOR
S I T U A C I Ó D ' A P R E N E N TAT G E les preguntes Comparteix Observa la fotografia. Quina pregunta faries? Llegiu les paraules del núvol. Trieu-ne tres i expliqueu què creieu que signifiquen. Ens alimentem 6
La salut Els aliments L’alimentació saludable La funció de nutrició STEAM lab Fer vermicompostatge Dissenyar la «nevera saludable» RACONS Cuidem la nostra alimentació Aprendràs Passaràs a l’acció com progresses Comprovaràs E L P L A D E T R E B A L L 1 Recordem Quina funció vital consisteix en prendre aliments? Quins hàbits saludables coneixes? Núvol de paraules salut dieta aliments hàbits prevenció nutrició 7
C i e n t í f i c aME NT P E N S A Per què és important mantenir bones relacions amb les vostres companyes i companys de classe? Doneu diverses raons i debateu-les. ASPECTE ATENCIÓ SANITÀRIA PREVENCIÓ La salut Ens alimentem STEAM L AB R ACONS FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DIETA SALUT ALIMENTS La salut és l’estat de benestar, tant en l’aspecte físic com en el mental i social. Això vol dir que estar sa no és només no tenir cap malaltia. Una persona està sana quan, a més, se sent bé tant amb ella mateixa com amb els altres, en tot el que fa, sent o pensa. L’atenció sanitària Quan una persona es posa malalta, ha d ’anar al metge per poder rebre assistència sanitària. La metgessa decidirà si cal un tractament, per exemple, amb medicines, o si és convenient canviar els nostres hàbits. El metge especialitzat a tenir cura de la salut dels infants és la pediatra, que també pot enviar el pacient a altres especialistes o professionals de la salut, com psicòlogues, infermeres, fisioterapeutes, logopedes... És el bon funcionament del cos, sense dolor ni dificultats per fer les nostres activitats. Es fan correctament tots els processos del nostre cos. Quan les emocions no ens representen cap problema per fer les nostres activitats. Estem satisfetes amb nosaltres mateixes i la nostra manera de ser. Mantenim unes relacions adequades amb les persones del nostre entorn. Poden sorgir conflictes amb altres persones però l’important és solucionar-ho adequadament. Salut FÍSICA MENTAL SOCIAL 8
A C T I V I T A T S 1 EXPLICA a quins aspectes de la salut fa referència cada text. La prevenció Per sentir-nos bé hem de tenir cura de la salut física, mental i social. Tenir cura de la salut és prevenir malalties, és a dir, dur a terme accions per evitar que la nostra salut es malmeti. Podem tenir cura de la nostra salut... 1 C i e n t í f i c aME NT D E C I D E I X Les nostres accions també poden influir en la salut d ’altres persones. Imagina que arriba una nena nova a la teva classe. Com pots prevenir que pateixin la seva salut mental i social? Em llevo cada dia amb ganes d ’anar a l’escola. Però m’agraden encara més els caps de setmana. A la revisió mèdica, la meva pediatra em va dir que continuo bé de salut. Estic desitjant celebrar el meu aniversari amb les meves amigues i amics. Adquirint hàbits saludables. Algunes accions habituals ens ajudaran a tenir cura de la salut. Per exemple, prendre aliments variats. Posant-nos les vacunes recomanades. Així es poden evitar algunes malalties que poden ser greus i no posem en perill altres infants del nostre entorn. Acudint a les revisions mèdiques quan calgui. Es poden detectar problemes de salut lleus abans que siguin greus. 9
Els aliments són tots els productes que bevem o mengem. Els aliments contenen diverses substàncies, anomenades nutrients, que ens proporcionen materials per créixer i energia per fer les nostres activitats diàries com córrer, llegir..., i fins i tot dormir. L’origen dels aliments Els aliments es poden classificar en tres grups segons la seva procedència o origen. ORIGEN FUNCIÓ Els aliments Ens alimentem C i e n t í f i c aME NT I N V E S T I G A La sal comuna o la sal de taula es fa servir com a condiment dels nostres menjars i també per conservar aliments (salaó). El més freqüent és obtenir-la del mar. Esbrina què és una salina i com se n’obté la sal. IDEA! Una recerca es pot fer a les Salines de la Trinitat, a l’extrem sud del Delta de l’Ebre, a la península dels Alfacs. STEAM L AB R ACONS FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DIETA SALUT ALIMENTS Són la carn, el peix, la llet, els ous... i els seus derivats com el iogurt, el formatge i la mantega. Són les verdures, les fruites, les hortalisses, els cereals i tots els productes derivats d ’aquests. Són els que no provenen ni dels animals ni de les plantes, sinó de substàncies minerals com l’aigua i la sal. Origen VEGETAL MINERAL ANIMAL 10
A C T I V I T A T S 2 PENSEU i EXPLIQUEU quina persona de la fotografia necessita prendre més aliments constructors i quina menys. 3 ESCRIU a la llibreta quins tipus d ’aliments prens a l’esmorzar. Segons l’origen: ... Segons la funció: ... COMPARA el teu esmorzar amb el de la teva companya o company. La funció dels aliments Podem classificar els aliments en tres grups segons quina sigui la seva funció principal. Aliments constructors Proporcionen material per créixer i reparar els teixits. Aliments reguladors Aporten les substàncies que fan que el nostre organisme funcioni de manera correcta. Aliments energètics Proporcionen energia per realitzar activitats físiques i pensar. Són l’arròs, la pasta, el pa, l’oli... Són les fruites, les verdures i les hortalisses. Són la carn, el peix, els ous, els fruits secs, la llet i els seus derivats... 11 1
ALIMENTS DIETA L’alimentació saludable La dieta és el conjunt d ’aliments que una persona consumeix normalment, incloent-hi les begudes. Una dieta pot ser saludable si ens ajuda a mantenir-nos sans. Al contrari, una dieta no saludable pot ser l’origen de problemes de salut. Els tipus d’aliments Quan anem a comprar, podem trobar diferents tipus d ’aliments. Aliments naturals i poc processats. És a dir, als que no han afegit cap substància i només els han sotmès a petits processos com netejar, embotellar, bullir, pelar... Aquests processos es fan per facilitar-ne el consum i l’emmagatzemament, però no canvien l’aliment. Els aliments naturals o mínimament processats als que s’afegeixen altres substàncies com sal, sucre, oli o conservants s’anomenen aliments processats. L’objectiu és que siguin més agradables al gust i es conservin més temps. Els aliments ultraprocessats són aliments elaborats a partir d ’uns altres. Els aliments d ’origen natural se sotmeten a un tractament industrial. En aquest tractament els aliments d ’origen natural canvien tant, que poques vegades es pot reconèixer l’aliment inicial en l’ultraprocessat final. Ens alimentem STEAM L AB R ACONS FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DIETA SALUT ALIMENTS 12
C i e n t í f i c aME NT I N V E S T I G A A part de mantenir una dieta saludable i equilibrada, la manera de prendre els aliments també és important. Hi ha unes recomanacions bàsiques perquè l’alimentació sigui saludable. Per exemple, fer cinc àpats al dia, cuidar la higiene dels aliments, posar atenció a la conservació dels aliments... Investigueu sobre aquests hàbits i comenteu-los. Creieu que són importants? Per què? La dieta Una dieta és saludable quan aporta tots els nutrients que el nostre cos necessita en la quantitat adequada. Per això, és important consumir principalment aliments naturals o mínimament processats i evitar els ultraprocessats. A més... Hem de prendre cada dia fruites i hortalisses fresques. Hem de beure aigua cada dia. No l’hem de substituir per altres begudes. És preferible menjar més peix i aus i menys carn vermella i embotits. Els nostres àpats s’han de condimentar amb oli d’oliva. El pa, la pasta i l’arròs, millor si són integrals. Hem de menjar llegums 3 vegades la setmana. 13 1
NUTRICIÓ PROCESSOS APARELLS La funció de nutrició Algunes persones pensen que la nutrició és el mateix que l’alimentació, però no és així. La nutrició és molt més. Mentre que l’alimentació la practiquem voluntàriament diverses vegades al dia, la nutrició té lloc sempre al nostre interior sense que hi pensem. La nutrició La funció de nutrició s’encarrega de proporcionar tota l’energia i tots els materials que necessitem per estar vius. S’obtenen dels nutrients que contenen els aliments. L’energia és necessària per fer totes les activitats: caminar, córrer, pensar... Els materials són necessaris per créixer i per refer els que es van gastant i espatllant. També per al bon funcionament del cos. Els processos de la nutrició La nutrició comença quan ens mengem els aliments i continua a l’interior del cos. La digestió. Consisteix en obtenir els nutrients que contenen els aliments. La respiració. Serveix per introduir l’oxigen de l’aire que el cos necessita. Aquest oxigen és necessari per extreure l’energia dels aliments. La circulació. Consisteix en repartir per tot el cos l’oxigen i les substàncies útils dels aliments i recollir les substàncies de rebuig. L’excreció. És l’expulsió de les substàncies de rebuig que es produeixen a l’interior del cos durant la nutrició. Ens alimentem STEAM L AB R ACONS FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DIETA SALUT ALIMENTS C i e n t í f i c aME NT INVEST IGA En l’actualitat es pot disposar de gairebé totes les varietats de fruita i hortalissa fresca durant tot l’any. Malgrat això, les seves varietats tenen una distribució estacional tradicional. Els calendaris de temporada són eines que ens permeten seleccionar aquests aliments en l’època típica de recol·lecta. Busqueu i trieu el calendari més proper a la vostra zona de residència. Completeu la informació preguntant als pagesos i pageses i a les botigues locals. Feu difusió d ’aquest calendari a l’escola. 14
A A C T I V I T A T S 4 EXPLICA què obtenim gràcies a la nutrició. 5 PENSEU i DEBATEU. Són el mateix l’alimentació i la nutrició? Per què? Els aparells de la nutrició Els diferents processos de la nutrició tenen lloc en diferents òrgans de l’interior del cos. Aquests òrgans s’agrupen i formen els aparells. Aparell digestiu És l’encarregat de la digestió. Majoritàriament es troba a l’abdomen. Aparell respiratori Hi té lloc la respiració. Una gran part d ’aquest aparell es troba al tòrax. Aparell excretor Porta a terme l’excreció. Es troba a l’abdomen. Aparell circulatori S’encarrega de la circulació. Es reparteix per tot el cos. cor vasos sanguinis ronyons pulmons tràquea intestí estómac 15 1
Fer vermicompostatge Hi ha maneres diferents de prevenir el malbaratament dels aliments, tant a casa com a l’escola. Però, tot i així, no importa com ho fem de bé, sempre hi ha residus que no podem consumir, almenys nosaltres! Als cucs els encanta menjar cors de poma, pell de taronja, cuetes de pebrots i tot tipus de matèria orgànica que nosaltres no acostumem a menjar. El compost amb cucs s’anomena vermicompostatge. Els cucs s’alimenten de les restes d ’aliments i, l’excrement que produeixen, que s’anomena humus, renova la terra i la fa rica en nutrients. > SEGUIU aquests passos. 1 Formeu grups de cinc. 2 Trieu un lloc accessible on posar el vostre compost. 3 Retalleu el diari i mulleu-lo amb aigua fins a crear un ambient humit per als vostres cucs. 4 Alimenteu els cucs amb trossos petits de restes d ’aliments crus no comestibles. 5 Doneu menjar tots els dies als cucs i mantingueu humits els diaris. 6 Manteniu sempre el vostre pot de compostable tancat. > COMPARTIU la vostra experiència entre tots els grups. > INVESTIGUEU sobre els compostos orgànics. > DEBATEU diferents propostes per fer servir el vostre compost orgànic. T A L L E R C I E N T Í F I C Ens alimentem STEAM L AB R ACONS FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DIETA SALUT ALIMENTS Ep, als cucs no ens agraden els aliments àcids ni amb olor forta! Pot de plàstic reciclat amb forats a la tapa Diari Restes de cafè molt, cors de poma o altres residus alimentaris Cucs vermells (Eisenia fetida) 16
Dissenyar la «nevera saludable» STEAM lab T A L L E R T E C N O L Ò G I C Cartolina Fotografies o dibuixos d ’aliments Cola Llapis de colors Tisora En aquesta unitat heu après moltes coses sobre l’alimentació. Ara, us toca demostrar-ho! Feu un collage d ’una nevera oberta plena dels aliments que han de formar part d ’una dieta saludable. > FORMEU grups de quatre o cinc persones. > DISSENYEU el collage. 1 Trieu quinze aliments que faríeu servir per a una dieta saludable. 2 La mida de l’aliment serà més gran com més gran sigui el consum que se n’ha de fer. Per exemple, els aliments naturals o poc processats seran de mida major que els ultraprocessats. > ACONSEGUIU fotografies o DIBUIXEU els aliments que heu triat. > DIBUIXEU i TALLEU la nevera en la cartolina. > ELABOREU el collage i PENGEU-lo a l’escola. 17
C O M P R E N C E L C A R T E L L > DECIDEIX a qui va dirigit aquest cartell. A les autoritats. Als infants. A tota la ciutadania. Als mestres. > DEBATEU. On podríeu veure un cartell com aquest? FEU una posada en comú de totes les vostres propostes. > OBSERVA i EXPLICA. Un cartell acostuma a incloure textos i imatges. Quina relació tenen les imatges d ’aquest cartell amb el seu text? > INTERPRETEU el missatge del cartell. Hi afegiríeu algun altre petit canvi? E l r a c ó d e l a L E C T U R A Cuidem la nostra alimentació Ens alimentem canalsalut .gencat .cat GAUDIM MENJANT FRUITES I HORTALISSES LLEGUMS FRUITA SECA VIDA ACTIVA I SOCIAL SAL SUCRES CARN VERMELLA I PROCESSADA ALIMENTS ULTRAPROCESSATS AIGUA ALIMENTS INTEGRALS OLI D’OLIVA VERGE ALIMENTS DE TEMPORADA I PROXIMITAT C M Y CM MY CY CMY K R ACONS FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DIETA SALUT ALIMENTS STEAM L AB 18
ESCOLTEU amb atenció la campanya de la guia alimentària «Petits canvis per menjar millor». > EXPLIQUEU què en penseu del que acabeu d ’escoltar. Creieu que és fàcil fer aquests petits canvis? Per què? > PREPAREU una xerrada sobre els canvis que proposeu per menjar millor. Primer, anoteu les idees principals sobre el que voleu transmetre. Cada membre del grup s’ocuparà de desenvolupar i exposar una de les idees. > SEGUIU aquests passos. 1 Triar un títol per a la vostra xerrada. 2 Exposar el perquè hem de menjar millor. 3 Explicar quins canvis proposeu. IDEA! Feu dibuixos o fotografies per mostrar-los durant la vostra xerrada. E l r a c ó d e l ’O R A T Ò R I A RACONS > DISSENYEU fitxes de recomanacions de consum dels aliments que proposeu canviar. > SEGUIU aquest model. > PENGEU les vostres fitxes al blog de l’escola. E l r a c ó d e l ’E S C R I P T U R A RECOMANACIONS DE CONSUM fruites i hortalisses QUANTES? 5 racions al dia (3 de fruites i 2 d ’hortalisses). QUAN? Les fruites com a postres. Les hortalisses als dos àpats principals. COM? Les fruites senceres, netes i, millor, sense pelar. Les hortalisses crues o cuites. PER A QUI? El consum de fruites i hortalisses és recomanable a totes les edats. 19
O r g a n i t z a l e s i d e e s Comprova com progresses 1 ESCOLTA el resum de la unitat. EXPLICA-ho amb les teves paraules a una companya o company. 2 DESCRIU a la llibreta què és la salut. COMPARA la teva descripció amb la d ’una companya o company. 3 COPIA i ENDREÇA a la llibreta aquest esquema sobre els tipus d ’aliments. 4 COPIA i COMPLETA aquest esquema a la llibreta. Respiració nutrients oxigen Expulsió DESCRIU la nutrició seguint l’esquema anterior. La nutrició Digestió Circulació Excreció ... Obtenir... ... de substàncies de rebuig Distribució d’... i nutrients Introduir oxigen Tipus d ’aliments Segons l’origen Aliments naturals Aliments processats Segons la seva funció Aliments ultrapocessats Aliments energètics Aliments constructors Aliments reguladors 20
1 Tria una d ’aquestes activitats i endavant. DIBUIXA un infant prenent un esmorzar saludable. DISSENYA un cartell publicitari per a un restaurant de menjar saludable. INVESTIGA i ESCRIU un informe breu sobre l’anomenat «menjar porqueria». A p l i c a e l s t e u s c o n e i x e m e n t s 5 EXPLICA si l’afirmació següent és correcta. 6 ESCRIVIU a la llibreta una recomanació sobre el consum dels aliments següents. Fruites i hortalisses. Pa, pasta i arròs. Llegums. Peix i aus. 7 ENUMERA els processos que intervenen en la nutrició i els aparells on es realitzen. A r a t r i a t u 8 PENSA i RESPON a la llibreta. V a l o r a c o m a p r e n s Quins continguts sobre la salut i la nutrició t’han resultat més interessants? Què podries fer per aconseguir-ho? Sobre quins t’agradaria saber-ne més? Una dieta és el que menja algú amb l’objectiu d ’aprimar-se. 21
> FORMEU grups per afrontar aquest repte. Per això, abans de començar, intercanvieu opinions sobre aquestes preguntes. Creieu que la vostra alimentació és saludable? Tenir una alimentació saludable i respectuosa amb el medi ambient. Objectiu del menú Tenir cura de la nostra alimentació Planificareu un menú saludable per a una setmana, tenint en compte els tipus i quantitats dels aliments, els gustos personals i l’estació de l’any. A més, a través de la vostra acció us conscienciareu de com afecta l’alimentació de les persones el medi ambient. Què us seria més difícil de canviar? Què hauríeu de canviar en la vostra alimentació? El nostre repte S A L U T I B E N E S TA R 54
> ESBRINEU els gustos de la majoria dels nens i nenes del grup. Els tindreu en compte en el vostre menú sempre que sigui possible. > ESCRIVIU a la pissarra una taula com la següent. > ESCOLLIU un company o companya perquè vagi anotant els vostres aliments preferits per a cada columna. > SELECCIONEU de la llista els aliments que siguin més respectuosos amb el medi ambient, i RATLLEU-ne els altres. Sempre que sigui possible, heu d ’escollir els tipus d ’aliments següents: 1 Aliments no envasats. Els envasos dels aliments són una font de contaminació per al medi ambient, per això s’han d ’evitar. 2 Aliments de proximitat. Com més lluny està de nosaltres el lloc de procedència d ’un producte, més gran és la contaminació que produeix el seu transport. 3 Aliments de temporada. És preferible consumir aliments en els mesos en què, de manera natural, creixen o maduren. Podeu consultar els calendaris de temporada més propers a la vostra localitat. Per exemple, si ho feu per Internet en les «Imatges» del cercador us apareixeran calendaris com aquest: Dissenyem un menú setmanal La vostra aportació ALIMENTS ENERGÈTICS ALIMENTS CONSTRUCTORS ALIMENTS REGULADORS … … … Octubre Fruites Verdures i hortalisses Organització de les dades Cerca d’informació 55
> COMPLETEU la vostra informació. > REPARTIU la feina entre els membres del grup. Aquí teniu una idea per fer-ho, però en podeu utilitzar qualsevol altra. Amb els aliments seleccionats, l’equip 1 dissenyarà set esmorzars saludables i diferents, i n’anotarà la composició en set targetes. Per exemple: De la mateixa manera, l’equip 2 s’ocuparà dels dinars, l’equip 3 idearà els berenars i l’equip 4 s’encarregarà del disseny dels sopars. IDEA! Per als dinars i els sopars, més difícils de dissenyar, podeu demanar consell a una persona adulta de confiança. Amb ajuda és més fàcil! Organització de les tasques Recordeu el que heu treballat de la campanya de la guia alimentària «Petits canvis per menjar millor» a la unitat 1. Us ajudarà a dissenyar els dinars i els sopars. Un iogurt natural Pa integral amb oli, tomàquet i pernil Un plàtan Un got de llet amb mel Pa integral amb truita Una pera Un got de llet Cereals integrals sense sucre Una poma Formatge fresc Pa integral amb alvocat Un préssec Formatge fresc Pa integral amb oli i tomàquet Raïm Un got de llet Pa integral amb tomàquet i tonyina Una poma Un iogurt natural Cereals integrals sense sucre Dues figues 56
RkJQdWJsaXNoZXIy