Coneixement del medi P R I M À R I A 6 Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: TEXT I EDICIÓ Belén Álvarez Garrido Raquel de Andrés González Mar García González Lídia Gil Fernández Amalia Grau Gómez Francisco Javier Lahiguera Serrano Adela Mar tín Rodríguez Alba Mar tínez de la Cruz Antonio Pinilla Villaverda Catalina M . Serra Vidal Esfera , solucions editorials, SL IL·LUSTR ACIÓ Giulia De Amicis Jordi Baeza Albalate Alex Fernandez Pedro Simón Ángel Svoboda EDICIÓ EXECUTIVA Juan Ignacio Medina Crespo DIRECCIÓ DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernández DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta.
Per aconseguir-ho, utilitzaràs el llibre de Coneixement del medi, el Diari d’aprenentatge i el LlibreMèdia digital. Jo soc e l cent re de l’aprenent atge 54 - 55 -55 ESCALA TEMPERATURES Coneixement del medi 6 P R I M À R I A Coneixement del medi Diari d’aprenentatge 6 P R I M À R I A Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzem: Diari d’aprenentatge 6 P R I M À R I A Coneixement del medi 6 P R I M À R I A 6 Coneixement del medi P R I M À R I A Coneixement del medi Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzem: Amb Cons t ru i nt mons aconsegu i ré . . .
Ruta d’aprenentatge per construir un món millor 1 2 3 4 T’enfrontaràs a una SITUACIÓ D’APRENENTATGE amb la qual entrenaràs la capacitat per observar, pensar i fer preguntes. Passaràs a l’acció i aportaràs el teu granet de sorra. Per això, investigaràs en els STEAM lab , els HISTÒRIA LAB i els GEO LAB i faràs les propostes dels RACONS. Al final de cada trimestre faràs un projecte de treball en equip per superar un REPTE que ajudarà a construir un món millor entre totes i tots. Aprendràs coses noves sobre el món que t’envolta i compartiràs els teus descobriments amb les companyes i els companys. Comprovaràs com progresses, aplicaràs els teus coneixements, valoraràs com has après i descobriràs què necessites reforçar. Segur que moltes vegades has imaginat com t’agradaria que fos el món en què vivim. En voldries millorar moltes coses? Al llarg del curs tindràs l’oportunitat de contribuir a construir un món millor. Per aconseguir-ho, en cada unitat seguiràs aquesta ruta: 3
4 La Terra, el nostre planeta 62 Avui dia podem viatjar a l’espai, però ho pot fer tothom per igual? Combatre les desigualtats entre homes i dones – Què sabem de l’univers? – Els paisatges de les zones – Com és el sistema solar? temperades i fredes – La Terra, un planeta únic – El futur de laTerra – Quins climes hi ha a la Terra? – Els paisatges de la zona càlida de la Terra 5 Pa i s a t g e s i s o c i e t a t d’ E s p a n y a i d’ E u ro p a 84 Els paisatges canvien i cal protegir-los per assegurar-ne el futur Protegir els paisatges – Com és el territori d ’Espanya? – Coneguem el relleu – La diversitat del relleu i els rius d ’Europa d ’Espanya – Com és la població – Com són els rius d ’Espanya? d ’Espanya? – Els climes i la vegetació – Les activitats econòmiques d ’Espanya a Espanya 6 L’energia a les nostres vides 106 L’energia és necessària per a la vida, però el seu ús provoca problemes Col·laborar en la reducció de la petjada de carboni – L’energia a les nostres vides – L’ús de l’energia – Les fonts d ’energia – L’energia elèctrica – El corrent elèctric R ep t e : LLUITEM CONTRA EL CANVI CL IMÀTIC Pr eparar em un informe sobr e l ’augment de l es tempe ratur es SITUACIÓ D’APRENENTATGE LA TEVA MISSIÓ Aprendràs COM ETS I COM ÉS EL MÓN SABERS BÀSICS Què aprendrem? Què farem? 7 Ens endinsem en l’edat contemportània 122 Espanya avui és un país democràtic, però no fa gaire que és així Valorar els canvis de les darreres dècades – L’inici de l’edat contemporània – La dictadura de Franco – El segle xix a Espanya – L’origen de la democràcia i Catalunya – Espanya i Catalunya, avui – L’inici del segle xix, una època de canvis – La República i la Guerra Civil 8 I n s t i t u c i o n s d e C a t a l u n y a , Espanya i Europa 150 La Unió Europea és un espai comú que encara està en construcció Valorar la importància de la Unió Europea en el manteniment de la pau – Com es governa el territori – Objectius i reptes d ’Espanya de la Unió Europea – Les institucions de govern – Les noves formes culturals de Catalunya a Europa – Història i institucions de la Unió Europea 9 E l s re p t e s d e l a s o c i e t a t a c t u a l 170 Al nostre planeta hi ha molta desigualtat entre diferents zones Ajudar a assolir un desenvolupament sostenible per a tot el planeta – La distribució de la riquesa – Un consum responsable al món – El desenvolupament sostenible – Com garantim la igualtat – Els recursos del planeta són il·limitats? R ep t e : PROMOURE LA RESOLUCIÓ PACÍ F ICA DE CONFL ICTES Projecte digital: CLIMA I ÉSSERS VIUS D’ESPANYA Cr ear em un g rup de med i ador s pe r r eso l dr e conf l i ctes 1 Coneixem el món 6 Descobrim el món exterior amb els òrgans del sentits Empatitzar amb persones que no tenen alguns dels sentits – La funció de relació – La salut del sistema – El sistema nerviós nerviós i dels sentits – L’aparell locomotor i el sistema endocrí – Els òrgans dels sentits 2 L’adolescència, una etapa de la v i d a 24 L’adolescència és una etapa amb molts canvis físics i mentals Comprendre la importància d ’adquirir valors positius durant l’adolescència – Els aparells reproductors – Les cèl·lules sexuals i la fecundació – L’embaràs, el part i la lactància – La reproducció i la salut 3 Pro t e g i m e l s e c o s i s t eme s 40 Molts éssers vius estan amenaçats i la conservació del medi ambient és clau per als humans Prendre mesures per reduir els efectes del canvi climàtic – Els elements dels ecosistemes – El medi ambient – Les relacions entre i la seva conservació els éssers vius – El canvi climàti – La biodiversitat R ep t e : NO AL TABAC I L’ALCOHOL Di ssenyar em un ful l et pe r comuni car e l s pe r j ud i c i s de l ’a l coho l i e l tabac 4
TALLER DE CREATIVITAT: Construïm un model astronòmic TALLER DE GEOGRAFIA: Interpretem un climograma Acceptem les diferències De pensament. Comprendre fenòmens astronòmics D’observació. Interpretar esquemes de pisos de vegetació De comunicació. Escriure la biografia d ’una dona científica TALLER DE CREATIVITAT: Elaborem una presentació multimèdia sobre el relleu d ’Europa TALLER DE GEOGRAFIA: Descrivim un riu europeu a partir d ’una infografia Protegim els paisatges D’observació. Extreure informació d ’un mapa físic De creativitat. Preparar una ruta per un espai protegit De comunicació. Enregistrar un vídeo TALLER TECNOLÒGIC: Representem i construïm un circuit elèctric Reduïm la nostra petjada de carboni Digital. Buscar informació sobre com afecten les línies elèctriques als ocells De cooperació. Debatre i aconsellar sobre com reduir la petjada de carboni De creativitat. Construir un circuit elèctric HABILITATS, TALENTS I CAPACITATS que posaràs en joc TALLER D’HISTÒRIA: Proposem una ruta històrica TALLER DE CREATIVITAT: Dibuixem un fet històric que hem viscut Vivim en democràcia D’observació. Extreure informació d ’un mapa polític De cooperació. Reflexionar sobre la necessitat de l’educació per millorar la societat De comunicació. Debatre sobre els aspectes negatius i positius d ela nostra societat TALLER DE CREATIVITAT: Dissenyem símbols per a la Unió Europea TALLER DE PENSAMENT: Reflexionem sobre què és la Unió Europea Valorem la pau D’observació. Interpretar un esquema de l’organització territorial d ’Espanya De cooperació. Explicar els valors de la Unió Europea De creativitat. Elaborar un pòster sobre la diversistat cultural TALLER DE GEOGRAFIA: Comprovem el nivell de desenvolupament de dos països TALLER DE CREATIVITAT: Organtizem una campanya de difusió dels ODS Donem suport al desenvolupament sostenible De comunicació. Elaborar un esquema sobre l’activitat econòmica De cooperació. Donar consells sobre desenvolupament sostenible De pensament. Reflexionar sobre el repartiment de la riquesa Passaràs a l’acció PER CONSTRUIR UN MÓN MILLOR RACONS GEO lab / HISTÒRIA lab / STEAM lab TALLER CIENTÍFIC: Comprovem l’agudesa visual TALLER TECNOLÒGIC: Construïm un alfabet Braille Una altra manera d ’explorar el món Digital. Buscar informació sobre l’alfabet Braille i la llengua de signes De pensament. Deduir conseqüències a partir de l’anatomia dels òrgans dels sentits De cooperació. Proposar solucions a problemes concrets de persones amb dèficits sensorials TALLER CIENTÍFIC: Representem el cicle menstrual TALLER TECNOLÒGIC: Fem una presentació sobre el temps lliure Els valors en l’adolescència D’investigació. Ampliar informació sobre el funcionament i la cura dels aparells reproductors De creativitat. Representar amb dibuixos l’adolescència De cooperació. Elaborar una representació gràfica del cicle menstrual TALLER DE GEOGRAFIA: Comprovem la contaminació de l’aire TALLER DE CREATIVITAT: Deduïm com canviaran alguns paisatges Conservem el medi ambient D’observació. Interpretar icones de cartells De cooperació. Decidir com podem col·laborar per actuar davant el canvi climàtic De creativitat. Elaborar un cartell per recollir plàstics 5
S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TATG E Comparteix les preguntes Utilitza dues paraules clau per formular una pregunta sobre aquesta fotografia i la funció de relació. Què t’agradaria saber sobre la vida diària d ’una persona que no hi pot veure? I d ’una que es mou en cadira de rodes? Què preguntaries a un traumatòleg o una traumatòloga, l’especialista que estudia i tracta l’aparell locomotor? Coneixem el món T’has preguntat mai com ens relacionem amb l’entorn? Com podem saber com és el món que ens envolta? I què fa que hi reaccionem d ’una manera o una altra? Gràcies als sentits podem descobrir i percebre tot allò que succeeix al nostre voltant i oferir-hi la resposta més adient. A més, l’aparell locomotor ens permet moure’ns, relacionar-nos amb l’entorn i protegeix els nostres òrgans. Però què passaria si no tinguéssim un dels nostres sentits o si no poguéssim caminar? Com ens relacionaríem? La teva vida diària seria la mateixa? Entorns accessibles 6
1 Aprendràs La funció de relació El sistema nerviós L’aparell locomotor i el sistema endocrí Els òrgans dels sentits La salut del sistema nerviós i dels sentits Passaràs a l’acció STEAM lab Comprovem l’agudesa visual Construïm un alfabet Braille RACONS Una altra manera d’explorar el món com progresses Comprovaràs E L P L A D E T R E B A L L P a r a u l e s c l a u sentits múscul os esquelet pell relació estímul tendó postura neurones cervell protegir En què consisteix la funció de relació i com hi intervé l’aparell locomotor? Quins són els sentits i per a què els utilitzem? Quins òrgans té l’aparell locomotor? Com podem tenir cura dels nostres sentits? Què podríem fer per evitar una lesió de l’aparell locomotor? Recordem 7
COM ÉS LA FUNCIÓ DE RELACIÓ ÒRGANS DE LA FUNCIÓ DE RELACIÓ La funció de relació Què succeeix en la funció de relació? La funció de relació ens permet percebre el que passa al nostre voltant i respondre-hi. És a dir, el nostre organisme capta estímuls externs, com ara llum, sons, olors, etc., i hi reacciona. Els òrgans de la funció de relació En la funció de relació intervenen òrgans i aparells que es coordinen entre si. Sento les gotes de pluja a la pell. Obro el paraigua per no mullar-me. estímul resposta EL SISTEMA NERVIÓS STEAM L AB R ACONS L A SALUT EL S ÒRGANS DEL S SENTITS L’APARELL LOCOMOTOR L A FUNCIÓ DE REL ACIÓ ÒRGANS DELS SENTITS Contenen receptors que capten els estímuls externs i els envien al sistema nerviós. SISTEMA NERVIÓS El sistema nerviós interpreta els estímuls i envia ordres perquè es produeixi una resposta. APARELL LOCOMOTOR L’aparell locomotor rep les ordres i els músculs hi responen fent moviments. Coneixem el món 8
A C T I V I T A T S 1 EXPLICA què és la funció de relació. 2 RESPON després d ’observar les fotografies de la dreta. Quin consideres que és, en cada cas, l’estímul? Quina creus que podria ser la resposta? La relació i els estímuls interns A l’interior del cos també es produeixen estímuls. El sistema nerviós capta aquests estímuls interns i hi respon. Per exemple, quan suem, el nostre organisme perd aigua. La disminució de l’aigua a les cèl·lules és l’estímul intern. Alguns receptors del sistema nerviós detecten aquest estímul i desencadenen la sensació de set perquè beguem. C i e n t í f i c aME NT O B S E R VA Interpreta la seqüència i descriu com explicaries la funció de relació amb aquestes imatges. Analitza. Quines parts del cos hi han participat? 1 C i e n t í f i c aME NT P E N S A Analitza aquestes situacions i imagina com hi respondries. Ajuda la funció de relació a sobreviure? Raona per què. A D B C A B C 9
EL SISTEMA NERVIÓS STEAM L AB R ACONS L A SALUT EL S ÒRGANS DEL S SENTITS L’APARELL LOCOMOTOR L A FUNCIÓ DE REL ACIÓ TEIXIT NERVIÓS I NEURONES SISTEMA NERVIÓS CENTRAL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC El sistema nerviós El sistema nerviós està format pel sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric. Els dos sistemes estan constituïts per teixit nerviós. El teixit nerviós Les cèl·lules principals del teixit nerviós són les neurones. Aquestes es comuniquen entre si per transmetre la informació dels estímuls i de les ordres. Les neurones tenen diverses parts. El sistema nerviós central El sistema nerviós central està format per l’encèfal i la medul·la espinal. Dirigeix el funcionament de tot l’organisme. Dendrites. Són unes prolongacions que reben informació. Cos. Conté el nucli i els orgànuls. Medul·la espinal Connecta l’encèfal amb els nervis. Ordena respostes involuntàries. Encèfal Axó. És una prolongació per la qual la neurona envia informació mitjançant impulsos nerviosos. Cervell Rep i processa la informació dels estímuls. Controla els nostres actes conscients i pensaments i emmagatzema la memòria. Cerebel Controla l’equilibri. Coordina moviments. C i e n t í f i c aME NT P E N S A Segueix les fletxes. Què creus que passa en el dibuix? Tronc de l’encèfal Regula la funció dels òrgans interns. Coneixem el món 10
A C T I V I T A T S 3 DESCRIU com són les neurones. 4 INDICA quina funció té la medul·la espinal. 5 LOCALITZA en el dibuix de la dreta les parts que formen l’encèfal i escriu-ne el nom a la llibreta. Quines són les funcions principals de cada una? 6 EXPLICA com estan formats els nervis i per a què serveixen. El sistema nerviós perifèric El sistema nerviós perifèric està compost pels nervis. Els nervis estan formats pels axons de les neurones. Hi ha nervis que porten informació cap al sistema nerviós central des dels òrgans dels sentits i altres òrgans del cos. Altres nervis porten ordres des del sistema nerviós central cap als músculs. També hi ha nervis que són mixtos perquè condueixen informació cap al sistema nerviós central i des d ’aquest. C i e n t í f i c aME NT O B S E R VA Quina part de l’encèfal és necessària per dur a terme aquesta activitat? Explica per què. A B C nervis 11 1
EL SISTEMA NERVIÓS STEAM L AB R ACONS L A SALUT EL S ÒRGANS DEL S SENTITS L’APARELL LOCOMOTOR L A FUNCIÓ DE REL ACIÓ Coneixem el món L’aparell locomotor L’aparell locomotor s’encarrega del moviment de tot el cos i està format pel sistema esquelètic i el sistema muscular. El sistema esquelètic és el conjunt d ’ossos, que componen l’esquelet. Una de les seves funcions és permetre el moviment del cos. L’altre sistema que hi intervé és el muscular, format pels músculs. Els moviments L’aparell locomotor produeix el moviment a partir del treball conjunt dels músculs i els ossos en resposta a les ordres del sistema nerviós. El moviment de l’esquelet es produeix gràcies a les articulacions mòbils. En les articulacions participen músculs anomenats antagonistes, que fan moviments oposats. Per exemple, a l’articulació del colze intervenen dos músculs antagonistes, el bíceps i el tríceps. Classifiquem els moviments segons la part del sistema nerviós que hi intervé. Els moviments voluntaris són els que fem conscientment i és el cervell que hi participa. En els moviments reflexos, els que fem de manera involuntària i ràpida, acostuma a intervenir la medul·la espinal. SISTEMA ESQUELÈTIC SISTEMA MUSCULAR L’aparell locomotor i el sistema endocrí húmer cúbit radi peroné tíbia pelvis ròtula fèmur costella estern bessó bíceps femoral pectoral deltoide bíceps esternoclidomastoidal orbicular dels llavis quàdriceps abdominal temporal frontal maxil·lar clavícula tríceps 12
1 La coordinació interna A més dels moviments voluntaris i reflexos, hi ha una sèrie de processos que tenen lloc a l’interior del cos i dels quals no som conscients: el cor impulsa la sang, el funcionament de l’aparell digestiu... Són moviments coordinats i necessaris perquè l’organisme funcioni correctament. Hi participa el sistema nerviós, que actua sobre els músculs involuntaris i el sistema endocrí, els encarregats de la coordinació interna. El sistema endocrí El sistema endocrí el formen un grup d ’òrgans que formen les glàndules endocrines. S’encarreguen de produir les hormones, unes substàncies que viatgen per la sang fins arribar a l’òrgan de destí. Ovaris i testicles: produeixen hormones sexuals responsables de l’aspecte femení i masculí. Pàncrees: produeix hormones que equilibren els nivells de sucre a la sang, com la insulina. Glàndula tiroide: allibera tiroxina, una hormona que controla l’aprofitament dels nutrients. Hipòfisi: dirigeix el sistema endocrí. Té una mida petita i produeix una hormona que influeix en el creixement. Glàndules suprarenals: produeixen una hormona com a resposta a l’estrès i una altra per regular la reproducció. A C T I V I T A T S 7 EXPLICA la diferència entre els moviments voluntaris i reflexos. 8 PENSA en tot el que has après sobre el cos. Quins músculs involuntaris recordes? Anota’ls a la llibreta i explica quin moviment fan. 9 OBSERVA el dibuix de la cama. Explica quins són els músculs que intervenen en l’articulació del genoll i com actuen perquè hi hagi moviment. C i e n t í f i c aME NT I N V E S T I G A Per què creus que es produeix la diabetis? Cerca informació sobre aquesta malaltia i recull-la a la llibreta. 13
EL SISTEMA NERVIÓS STEAM L AB R ACONS L A SALUT EL S ÒRGANS DEL S SENTITS L’APARELL LOCOMOTOR L A FUNCIÓ DE REL ACIÓ Els òrgans dels sentits Les persones tenim cinc sentits i cadascun d ’aquests té un òrgan. La informació de l’exterior és captada per cada òrgan i enviada al cervell mitjançant els nervis. El sentit de la vista Aquest sentit capta el color, la forma i la mida dels objectes i la distància a la qual es troben. Els òrgans del sentit de la vista són els ulls. L’ull L’ull està protegit per les celles, les pestanyes i les parpelles. S’encarrega de captar la llum. Aquesta entra a través de la còrnia, que és transparent i es troba a la part anterior de l’ull, i passa per l’orifici de la pupil·la. Tot seguit, travessa el cristal·lí, que és semblant a una lent, i finalment arriba a la retina. Un cop allà, viatjarà a través del nervi òptic fins a arribar al cervell, on serà interpretada. LA VISTA L’OÏDA EL TACTE L’OLFACTE EL GUST El sentit de l’oïda Aquest sentit capta els sons i ens permet identificar-los i saber d ’on provenen. Els òrgans del sentit de l’oïda són les orelles. L’orella La part més visible és l’orella externa, que s’encarrega de captar tots els sons i dirigir-los cap al conducte auditiu. Al final d ’aquest conducte hi ha el timpà, una làmina que vibra quan hi arriba el so. Aquesta vibració es transmet a una cadena d ’ossets molt petits que la fan arribar al cargol. Un cop allà, els receptors que capten els sons els envien al cervell a través del nervi auditiu. nervi auditiu cargol cadena d ’ossets conducte auditiu orella externa El sentit del tacte Aquest sentit percep la forma i la textura dels objectes, la pressió, la calor, el fred, etc. L’òrgan del sentit del tacte és la pell. La pell conté milions de receptors minúsculs que obtenen informació del tacte, units a nervis que envien la informació al cervell. còrnia pupil·la nervi òptic timpà retina receptors Coneixem el món 14
El sentit de l’olfacte Aquest sentit capta les olors. Les persones tenim la capacitat de reconèixer milers d ’olors diferents. L’òrgan del sentit de l’olfacte és el nas. El nas Les olors entren pels orificis nasals i arriben a les fosses nasals. A la part superior de les fosses nasals hi ha la pituïtària groga on es troben els receptors de l’olfacte, que capten la informació de les olors i les envien al cervell a través del nervi olfactiu. El sentit del gust Aquest sentit ens permet identificar els sabors dels aliments. L’òrgan del sentit del gust és la llengua. La llengua té papil·les gustatives, situades a la seva superfície i encarregades de captar la informació dels sabors i enviar-la al cervell a través de diferents nervis. Les persones reconeixem cinc sabors bàsics que es combinen en els aliments. El sabor dels aliments depèn del sentit del gust i de l’olfacte, ja que quan mengem les olors arriben des de la boca fins a les fosses nasals. Per tant, el cervell rep informació dels dos sentits alhora. El sabor que percebem és la combinació de tots dos. C i e n t í f i c aME NT I N V E S T I G A A quina part de la llengua estan situades les papil·les gustatives que identifiquen cada sabor? A C T I V I T A T S 10 EXPLICA amb les teves paraules, què succeeix des que la llum entra en contacte amb la còrnia fins que el cervell la percep. 11 INDICA on es localitzen els receptors de cadascun dels cinc sentits. Dolç Sucre, fruites… Àcid Vinagre, llimona… Salat Sal, embotits… Umami Formatge curat, tomàquet... Amarg Cafè, aranja… nervi olfactiu receptors de l’olfacte orificis nasals fosses nasals papil·les gustatives 15 1
EL SISTEMA NERVIÓS STEAM L AB R ACONS L A SALUT EL S ÒRGANS DEL S SENTITS L’APARELL LOCOMOTOR L A FUNCIÓ DE REL ACIÓ Coneixem el món La salut del sistema nerviós i dels sentits ATENCIONS DEL SISTEMA NERVIÓS ATENCIONS DELS ULLS I LES ORELLES Atencions del sistema nerviós Els estils de vida saludables cuiden el sistema nerviós. A més, quan es duen a terme algunes activitats, és necessari protegir el sistema nerviós central, perquè es pot danyar en caigudes, accidents de trànsit, etc. Algunes lesions poden ser molt greus. Per exemple, si es danya la medul·la espinal es pot produir una paràlisi de les extremitats. Moltes lesions són evitables si es prenen precaucions. Alimentar-se de forma saludable. Fer exercici físic. Posa’t el casc si vas en bici o si et porten en moto. Utilitza sempre el cinturó de seguretat. Dormir de nou a onze hores. Usa proteccions adequades quan practiquis esport. Evita llançar-te a l’agua si en desconeixes la profunditat. C i e n t í f i c aME NT O B S E R VA Analitza aquesta fotografia. Aquest nen cuida el sistema nerviós central? 16
A C T I V I T A T S 12 IMAGINA que el nen d ’aquest dibuix és el teu amic. Què penses que li hauries d ’explicar sobre la protecció del sistema nerviós? Per què? 13 ENUMERA les accions que pots dur a terme tu per protegir els òrgans de la vista. 14 EXPLICA amb un dibuix senzill per què introduir objectes a l’orella pot lesionar el timpà. Atencions dels ulls Hi ha moltes maneres de protegir els òrgans de la vista. Atencions de les orelles Els sons forts i estridents poden lesionar les orelles. Revisa la teva visió amb freqüència per si necessites portar ulleres. Redueix el volum i el temps amb auriculars. Usa els que cobreixen per complet les orelles. Allunya’t dels sons forts, com el dels altaveus que s’instal·len a fires o a concerts. No introdueixis objectes en el conducte auditiu, perquè pots lesionar el timpà. Redueix el temps que passes cada dia davant les pantalles. Il·lumina bé la zona d ’estudi. Descansa la vista mirant enfora. Protegeix els ulls si la llum és intensa, i també a la neu i a l’aigua. C i e n t í f i c aME NT I N V E S T I G A Com pots protegir l’òrgan del tacte? Investiga per què el sol és nociu per a la pell. 17 1
Comprovem l’agudesa visual T A L L E R C I E N T Í F I C > AGRUPEU-VOS per parelles. Examineu l’agudesa visual de la vostra companya o company. En acabar, analitzeu els resultats de la classe. > IMPRIMIU la làmina de la cartilla de Snellen, que serveix per examinar l’agudesa visual. Comproveu que la lletra més gran faci 23 mm. També necessitareu cinta mètrica, cinta adhesiva i una llanterna. > PREPAREU la prova seguint l’esquema. La cartilla ha de quedar a l’altura dels ulls de la persona que està asseguda. 3,5 m > FEU la prova. Qui examina ha de demanar a la persona examinada que s’assegui i es tapi un ull. Després il·luminarà cada línia mentre la persona examinada llegeix en veu alta les lletres fins que li resulti difícil veure-les. S’anotarà la línia més petita que vegi correctament. Es farà la mateixa prova amb l’altre ull i després amb tots dos alhora. > ANALITZEU els vostres resultats. Tingueu en compte que una persona de la vostra edat hauria de poder llegir la línia 20/20. Després estudieu els resultats del conjunt de la classe i escriviu les vostres conclusions. Els exàmens de la visió consisteixen en diverses proves. Cada una avalua un aspecte diferent de la visió o de la salut dels ulls. Per exemple, la prova d ’agudesa visual permet comprovar si podem veure de manera clara els detalls a una certa distància. Es recomana fer revisions oculars amb certa freqüència segons l’edat. Les revisions oculars completes les ha de fer un oftalmòleg. Coneixem el món EL SISTEMA NERVIÓS STEAM L AB R ACONS L A SALUT EL S ÒRGANS DEL S SENTITS L’APARELL LOCOMOTOR L A FUNCIÓ DE REL ACIÓ 18
Construïm un alfabet Braille T A L L E R T E C N O L Ò G I C STEAM lab > REUNIU els materials per construir un mural del sistema Braille entre tota la classe. Necessitareu cartolines, plastilina i cola blanca. > REPARTIU-VOS les lletres, les xifres i els signes de puntuació, de manera que cada persona construeixi, almenys, dues cel·les. En Braille, per indicar que una lletra va en majúscula, s’hi col·loca davant una cel·la especial. També es fa així per a les xifres. > ELABOREU les vostres cel·les. Acordeu una mida de cel·la, per exemple, 3 cm 3 5 cm. Marqueu els punts amb un llapis. Feu boletes amb plastilina i, pressionant, enganxeu-les amb cola blanca per fer els punts en relleu que corresponguin. Escampeu cola blanca per tota la cel·la. > CONSTRUÏU l’alfabet. Enganxeu totes les cel·les a una cartolina grossa i col·loqueu-la a l’aula o als passadissos del centre. > ESCRIVIU i DESXIFREU missatges en Braille. Utilitzeu un llapis o un punxó per perforar el full de paper. Feu-ho per la cara inferior del paper perquè el relleu quedi a la cara superior. Cada dia, una persona pot escriure-hi una frase en Braille per a la resta de la classe. El sistema Braille és un conjunt de símbols formats per punts amb relleu que utilitzen les persones cegues o amb una visió molt reduïda per llegir i escriure. Aquest sistema de comunicació està format per uns rectangles anomenats cel·les, amb una combinació de sis punts amb relleu o sense. Cada combinació de punts representa una lletra, una xifra o un signe. La lectura es fa amb el tacte, desplaçant el dit índex per sobre dels punts d ’esquerra a dreta. . ? ! , : ; - 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 Xifres à é è ó ò ú ï ü í Accents i dièresi a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v x y z ç w Lletres Signe de majúscula Alguns signes de puntuació Signe de xifra 19
La denúncia d’en Sergi: sense institut amb llengua de signes En Sergi Garcia té 12 anys, pateix sordesa profunda i estudia 6è a l’Escola Tres Pins (el Poble-sec), l’única de tot Catalunya on infants sords i oïdors aprenen plegats i es comuniquen amb llengua oral i de signes. Un model inclusiu que no té continuïtat a l’educació secundària, ja que no hi ha cap institut a Catalunya que combini la llengua oral i la de signes i això dificulta i molt que en Sergi pugui cursar l’ESO l’any que ve. Una situació que genera neguit i que evidencia les dificultats d ’escolarització dels infants sords. [...] La mare d ’en Sergi, Raquel Garcia, explica que ara per ara les úniques opcions són matricular-lo en un centre d ’educació especial o en un institut ordinari i «esperar que tingui els suports necessaris» per poder seguir les classes. En aquest últim cas, tem que només podria estar acompanyat d ’un intèrpret a l’aula poques hores al dia, fet que li faria molt difícil continuar amb l’aprenentatge. A més, lamenta que estaria aïllat i que no tindria companys sords amb qui poder-se relacionar. [...] Betevé (adaptació) <https://beteve.cat/societat/denuncia-sergi-nen-sord-sense-institut-on-estudiar-llengua-signes/> E l r a c ó d e l a L E C T U R A > LLEGEIX la notícia i respon. Amb quin problema es trobarà en Sergi el pròxim curs escolar? Quines solucions es proposen? > EXPLICA què significa que el model inclusiu no tindrà continuïtat a l’educació secundària. > PROPOSEU una altra alternativa perquè en Sergi pugui continuar amb els estudis de la mateixa manera com fins ara. Quins avantatges té aquest sistema? > INVESTIGA. Quina tasca fa a una aula una persona intèrpret de la llengua de signes? C O M P R E N C L A N OT Í C I A Una altra manera d’explorar el món EL SISTEMA NIRVIÓS L’OLFACTE , EL GUST I EL TACTE STEAM L AB R ACONS L A SALUT L A VISTA I L’OÏDA L A FUNCIÓ DE REL ACIÓ Gràcies! Coneixem el món 20
E l r a c ó d e l ’E S C R I P T U R A E l r a c ó d e l ’O R A T Ò R I A RACONS > ESCOLTA amb atenció l’enregistrament i pren notes del que consideris més important de la informació. > POSA’T al lloc d ’una persona amb problemes que afecten la seva visió o la seva audició i anota les dificultats que trobaries en la teva vida diària. > SELECCIONA alguna d ’aquestes dificultats i pensa en la manera com es podria resoldre. > ESCRIU un text breu amb la teva proposta per evitar aquesta dificultat. > EXPOSA el text a la resta de la classe. Debateu, en acabar les exposicions, la idoneïtat de les solucions que heu proposat. Hi ha organitzacions l’objectiu de les quals és millorar la qualitat de vida de les persones amb problemes que afecten la vista, l’oïda, la capacitat intel·lectual o el moviment. > INVESTIGA què és un gos pigall i quines tasques fa per ajudar les persones amb problemes de visió. > ESBRINA quines característiques ha de tenir aquest animal per ser un gos pigall i quines races són les més usades. > INFORMA’T de com s’entrenen aquests cans perquè puguin ajudar en la seva vida diària les persones amb dificultats de visió. > ESCRIU una narració sobre un dia en la vida d ’un gos pigall. La pots escriure en primera persona, com si fos el gos qui expliqués el que ha fet. No t’oblidis de posar un títol al text! Els gossos pigall faciliten la vida de les persones amb problemes de visió. 21
O r g a n i t z a l e s i d e e s Comprova com progresses 2 ESCOLTA el resum de la unitat i explica com intervé el sistema nerviós en la funció de relació. 3 COPIA aquesta neurona a la llibreta. Retola’n les parts i assenyala quina rep la informació i quina l’envia. 4 RESUMEIX la funció de les parts de l’encèfal completant a la llibreta aquestes oracions. El cervell controla els actes … i … El cerebel … els moviments i controla el ... El tronc encefàlic regula … 5 EXPLICA què són els nervis mixtos. 6 COPIA el dibuix i escriu els noms de les parts de l’ull. Després, subratlla les parts per les quals passa la llum. 1 COPIA i COMPLETA a la llibreta aquest esquema sobre com es produeix la funció de relació i quines parts de l’organisme hi participen. 7 FES una llista de totes les parts de l’orella, des de la més externa fins a la més interna. 8 DEFINEIX les paraules següents. neurona medul·la espinal timpà tacte 9 ENUMERA quines mesures pots prendre per protegir el sistema nerviós. 10 EXPLICA com té lloc la funció de relació a partir d ’aquesta fotografia. 11 DESCRIU una fruita utilitzant la informació que rep de cadascun dels òrgans dels sentits. … … … … ulls Aparell … Estímul extern Sistema … Òrgans dels … A p l i c a e l s t e u s c o n e i x e m e n t s 22
12 INTERPRETEU la imatge tenint en compte el que heu après en aquesta unitat. Què representa? Què indiquen els punts de llum? 13 DESCOBREIX i RESPON. S’anomena intel·ligència artificial un conjunt de sistemes informàtics que interpreten dades externes, aprenen d ’aquestes i utilitzen el que han après per prendre decisions i dur a terme tasques. Quina part de l’ésser humà podria comparar-se amb aquests sistemes? Alguns sistemes es basen en un model de «xarxes neuronals artificials». Si reben aquest nom, com creus que funcionen? 14 RECONEIX el tipus de sabor que predomina en tres aliments diferents que hagis consumit aquesta setmana i indica quin t’estimes més. 15 ANALITZA el text i indica amb quin sentit percebem cada una de les descripcions que es fan d ’aquest ésser viu imaginari. «Era increïble, exhalava una intensa aroma de mar, era de color blau i semblava que brillava amb llum pròpia. Si t’hi apropaves emetia un murmuri continu i greu. El vaig acaronar i era tan suau…». 16 BUSCA A INTERNET com s’ha de col·locar de manera correcta un casc per anar en bicicleta i fes-ne un esquema breu. INVESTIGA qui va ser Rita Levi Montalcini i quin va ser el seu descobriment més important. Escriu un resum de la investigació. REDACTA un text o un poema en què intervinguin els sentits. INVENTA un joc en què els participants siguin personatges que representen neurones. 17 PENSA i CONTESTA a la llibreta. QUÈ SABIES del sistema nerviós i del seu funcionament abans de començar la unitat? QUÈ EN VOLIES SABER? HO HAS APRÈS? V a l o r a c o m a p r e n s Si ja has acabat el teu treball, pots triar una d ’aquestes activitats. A r a t r i a t u 23 1
> BUSQUEU informació sobre campanyes que s’hagin fet per prevenir el consum de tabac i alcohol i informar de les conseqüències del seu consum. A qui va dirigida la campanya? Què us crida l’atenció? 58 No al tabac i l’alcohol És essencial disposar d ’informació per prendre decisions que beneficiïn la nostra salut. Dissenyareu un fullet per comunicar els perjudicis que ocasiona el consum de tabac i alcohol en l’adolescència i el distribuireu al vostre centre. Consc i enc i ar de l s r i scos pe r a l a sa lut de l consum d’a l coho l i tabac . Objectiu de la presentació S A L U T I B E N E S TA R El nostre repte
> ANALITZEU les dades següents. Escriviu, almenys, dues conclusions. Cada any, més de 8 milions de persones moren al món a causa de malalties relacionades amb el tabac. El càncer de pulmó causa uns 1,8 milions de morts anuals. La causa principal és el tabac. L’alcohol està relacionat aproximadament amb 3 milions de morts anuals al món i més de 200 malalties. A Espanya, quasi el 50 % dels accidents de trànsit mortals tenen relació amb el consum d ’alcohol. També és la causa de la mort i discapacitat d ’un 13,5 % de les persones d ’entre 20 i 39 anys. La proporció d ’estudiants d ’entre 14 i 18 anys que consideren estar perfectament informats sobre drogues és del 22,5 %. > RECOLLIU en un document totes les conclusions que hàgiu obtingut. Les podeu classificar segons que facin referència al consum de tabac, d ’alcohol o de drogues en general. > REFLEXIONEU sobre com afecta el consum d ’alcohol al sistema nerviós central en l’adolescència. Interfereix en el desenvolupament del cervell limitant-ne el potencial. Afecta, entre altres, la zona del cervell relacionada amb la memòria, l’aprenentatge i el pensament. Origina comportaments violents i conductes perilloses. A més, altera les relacions personals i el rendiment escolar. Pot danyar els nervis i afectar el cerebel alterant la coordinació dels moviments i l’equilibri. Amb el temps, és responsable de l’aparició d ’un gran nombre de malalties que afecten altres òrgans, com el fetge, el pàncrees i el cor. Per exemple, és la causa principal de la cirrosi hepàtica, una malaltia greu que afecta el fetge. 59 No al tabac i l’alcohol
Full o flyer (1 o 2 cares) Tríptics (6 cares) Díptics (4 cares) Quadríptics (8 cares) > REFLEXIONEU sobre les conseqüències de fumar tabac. Està directament relacionat amb l’aparició de múltiples malalties, vint de les quals són diferents tipus de càncer. Augmenta molt el risc de patir un ictus. És la causa del 30 % de malalties que afecten el cor, com l’angina de pit i l’infart. És la principal causa de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC ). El teixit pulmonar es destrueix i, amb el pas del temps, la persona pot necessitar una botella d ’oxigen per respirar. 60 > REUNIU-VOS per equips i organitzeu les diferents tasques per elaborar el vostre fullet. Tingueu en compte que haureu de decidir els continguts, buscar informació sobre el tabac i l’alcohol, dissenyar el fullet i fer dibuixos o buscar fotografies. > CONSULTEU fonts fiables com, per exemple, aquestes: El portal de drogues de la Generalitat de Catalunya. A l’apartat de «Ciutadania», hi trobareu informació sobre el tabac i l’alcohol i altres recursos. Campanyes concretes per prevenir el consum de tabac, com «El tabac al descobert» de la Diputació de Barcelona. > DECIDIU quin tipus de fullet voleu preparar. El fullet és un document informatiu en paper. Pot incloure textos, fotografies o dibuixos, i doblegar-se de diferents formes. Trieu o inventeu la vostra.
RkJQdWJsaXNoZXIy