MÚSICA Acords Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions de Grup Promotor / Santillana, sota la direcció de Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l’elaboració ha participat l’equip següent: María Dolores Quinto Quinto Trinidad Pérez Belmonte Pere Macià Arqué Type Publishing Services SL Editor executiu José María Prada Carrillo Direcció del projecte Mercedes Rubio Cordovés Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els traslladi a la llibreta. 4 ESO
➔ Expressa’t i desenvolupa la creativitat interpretant peces vocals i instrumentals, acompanyaments i balls, i improvisant, creant i col·laborant amb els teus companys i companyes en l’elaboració de diferents tipus de productes artístics. ➔ Recolza’t en les bases musicals específicament dissenyades per a cada activitat. ➔ Inspira’t amb els exemples audiovisuals proposats. ➔ Deixa’t portar per un itinerari musical variat, enriquidor i curosament seqüenciat. SABERS BÀSICS 1. Sistemes d’escriptura musical. 2. Orígens i evolució del jazz. 3. L’enregistrament del so. CONNECTA AMB LA REALITAT Què és la notació musical? Creus que hi ha una única manera d’escriure la música? Quins aparells coneixes que enregistrin el so? I suports que el reprodueixin? Com penses que seria la teva relació amb la música si no hi hagués ni partitures ni enregistraments? Coneixes cap artista de jazz? És actual? 1 El jazz El jazz El pr imer jazz va sorgir de la bar reja del blues i del ragtime a pr incipis del segle xx a Nova Orleans , ciutat on convivien europeus , criolls (els descendents d’europeus nascuts al continent amer icà), llatinoamer icans i afroamer icans . Les seves caracter ístiques més destacades són: Es basa en la improv isació. L’intèr pret pa r tei x d ’un tema musica l i en crea la seva pròpia ver sió. Quan d ’un tema se n’han fet nombroses ver sions i s ’ha fet popu la r, s ’anomena estàndard. El r itme és sincopat i dona a la música una sensació est imu lant anomenada swing. L’inter preten agr upacions de cambra o bandes for mades per una secció melòd ica (t rompeta , t rombó, t uba , sa xofon i cla r inet) i una a lt ra de r ítmica ( bater ia , cont raba i x , piano i g uita r ra). Les pr imeres agr upacions van ser les marching band s, de vent i percussió, que tocaven en desf i lades , pícn ics i f unera ls . 19. VISIONA la interpretació de l’estàndard Satin doll, per Duke Ellington i la seva orquestra. Quins instruments hi intervenen? Quin improvisa? 10. INTERPRETA Satin doll, de Duke Ellington i Billy Strayhorn, i enregistra-ho per valorar-ho. 44 & ∑ & ∑ ∑ œ œ œ œ œœ Œ ‰ œ™ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ Œ ‰ œ™ œ œ Œ ‰ œ™ œ œ Œ ‰bœ™ bœ œ œ w œbœ œ œ œ œ œ œ œbœ œ œ œ œ œ œJ ‰ Ó™ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œJ ‰ Ó™ mp ™ ™ Fine D. C. al Fine Swing (andante) 13 El primer estil de jazz , de principis del segle xx, es va anomenar dixieland. En aquest estil, els músics es posaven a improvisar melodies de gran força expressiva amb tempos cada cop més ràpids, en passatges coneguts com a solos. El cantant i trompetista Louis Armstrong, i també el pianista Count Basie, van ser les principals figures d’aquest primer estil. Els anys trenta van ser l’època de les big bands: orquestres professionals que, sota la batuta d’un director, inter pretaven ar ranjaments prèv iament elaborats, oposant seccions orquestrals a solos individuals improvisats. El jazz va aconseguir un nivell professional molt alt amb solistes de renom internacional, com van ser el pianista Duke Ellington, el clarinetista Benny Goodman i les cantants Billie Holiday i Ella Fitzgerald. 1 1. VISIONA aquest f ragment de Neix una cançó, una pel·lícula de Howard Hawks, en què es repassen els orígens del jazz . ➔ Comenta els diferents estils musicals que van apareixent en l’escena. ➔ Investiga qui van ser Benny Goodman i Lionel Hampton, dos dels artistes que, juntament amb Louis Armstrong, inter venen en la pel·lícula. Personatges de l’època Louis Armstrong ((1900-197 1) va ser un trompetista, cantant i compositor nascut al barri de Stor yville (el bressol del jazz a Nova Orleans). Satchmo, com era anomenat , va elevar el seu instrument a la categoria de rei del jazz i va tocar tots els estils i en totes les situacions relacionats amb el naixement d’aquesta música i la posterior esplendor. Les seves improvisacions amb la trompeta continuen sent tan vigents com el primer dia. També va ser conegut per improvisar amb la veu d’una manera molt peculiar i expressiva. La seva inf luència és inabastable i es pot af irmar que va ser un dels músics més complets que ha deixat la història del jazz . A les seves innombrables qualitats musicals s’hi afegia una personalitat carismàtica, molt propera al públic, cosa que el va convertir en un personatge molt estimat . Ella Fit zgerald (1918-1996), coneguda com «la primera dama de la cançó», va ser una de les cantants nord-americanes més admirades i inf luents en la història del jazz . A més de tenir una musicalitat extraordinària i una increï ble veu amb una amplíssima tessitura, feia ser vir algunes tècniques vocals en què era una autèntica virtuosa. Una d’aquestes consistia a imitar el so de diferents instruments mitjançant l’entonació de síl·labes improvisades (scat singing). D’aquesta manera, durant els compassos d’improvisació, la cantant podia participar amb la resta d’instrumentistes, i demostrar també la seva capacitat creativa. Al llarg de la seva vida, Fit zgerald va cantar en escenaris d’arreu del món, va guanyar tret ze premis Grammy i va vendre més de 40 milions d’àlbums. 14 I El jazz 84 I Tradicions musicals 6. IDENTIFICA els instruments que sonen a Thessaloniki Mou, de Stelios Kazant zidis. Després, interpreta aquesta versió simplif icada. 44 & b 3 3 3 & b 3 3 3 3 & b 3 3 3 œ œ#œ œ œ œ œ j œ œ œ œ œ œ j ‰ Œ œ œ œ œ#œ œ œ œ#œ œ œ œ œ#œ œ œ Ó œ œ œ #œ œ œ œ j bœ œ ‰ œ œ œ œ Ó œ œ œ œ j œ œ œ œ Ó œ œ œ 3 œ œ œ œ œJ ‰ œ œ œ œ œ Ó œ œ œ œ#œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ œ Ó œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Ó œ œ œ œ#œ œ œ œ j ‰ œ œ œ œ œ ˙ Œ Andante La conga cubana Al segle x v i , les tradicions musicals de diverses ètnies afr icanes van ar r iba r a Amèr ica mit jançant el comerç d ’esclaus i es van f usiona r amb la música indígena i europea presents a l là . A i xí va néi xer, entre a ltres formes musica ls , la conga cubana , un tipus de composició a legre de r itme encomanadís. Té l’origen als cabildos, unes societats d’ajuda mútua on els esclaus es reunien per celebra r els r it ua ls i les t rad icions , on la música tenia un paper fonamental . Amb el temps , i malgrat les prohibicions i la for ta opressió que va par tir la població afroamer icana , els cants i r itmes dels cabildos van acabar sor tint al carrer acompanyant les comparses del carnaval. Les congues es caracter itzen per tenir un r itme binar i i sincopat , i s’interpreten i es ba l len en espais ober ts . Sov int , el públ ic fa de cor, i les veus s'a lter nen amb el s i ns t r ument s de vent i percussió d ’aques tes ag r upacions , entre els quals hi ha tambors , esquelles , paelles i altres idiòfons de metall . 7. BALLA Yayabo, tradicional de Cuba, amb aquest «pas de carrer». ➔ Marca primer el ritme amb percussió corporal . ™ ™ 42 & œ j ‰ œ j ‰ œ™ œ œ 1 2 3 4 ➔ Aprèn aquests passos, mantenint el ritme anterior i aixecant una mica la cama amb el quart pas. Repeteix la seqüència començant amb el peu esquerre. 1 2 3 4 ➔ Inventa un pas nou i amb tots els passos crea una coreograf ia. La percussió és un element essencial en la música caribenya. Entre altres, inclou claus, güiros, bongos i congues, un terme que designa tant el ball com l’agrupació que n’interpreta la música i el tipus de tambor allargat que en forma part . I T I N E R A R I D I DÀCT I C ➔ Reflexiona i debat sobre la teva experiència personal amb el tema de la unitat, per començar a construir el teu aprenentatge i donar-li sentit. ➔ Connecta amb la realitat. Fes- te preguntes, recorda el que has après en altres unitats, en altres cursos, en altres assignatures o en les teves pròpies experiències i aplica-ho per contestar preguntes sobre una situació real. 2 CO N ST R U E I X E L T E U CO N E I X E M E N T: E L S CO N E I X E M E N T S BÀS I CS E L P U N T D E PA R T I DA : L A S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TAT G E 1 ➔ Aplica els teus coneixements musicals enfrontant- te al començament de cada epígraf a un exercici pràctic que requerirà que desenvolupis les teves habilitats i competències musicals. ➔ Comprèn els coneixements a partir de textos clars i ben estructurats. ➔ Ves més enllà i descobreix altres temes d’interès i biografies d’alguns compositors i compositores de l’època. P R ACT I CA L ES T E V ES D EST R ES ES : L ES CO M P E T È N C I ES ES P EC Í F I Q U ES 3 2 I Itinerari didàctic
Annex ➔ No t’aturis. Comprova d’un cop d’ull la digitació de les notes a la flauta de bec i els acords bàsics a la guitarra i al teclat per dur a terme les interpretacions musicals proposades en tot el llibre. 6 V ES M ÉS E N L L À ➔ Consulta el LlibreMèdia i descobreix tot el material audiovisual i multimèdia que acompanya i enriqueix el llibre. 7 I A M ÉS . . . ➔ Comprova i aplica el que has après resolent les nombroses activitats que hi ha repartides per tot el llibre. ➔ Valora el teu aprenentatge i sigues conscient de tot el que has après i com has construït els teus coneixements. SA B E R ES BÁS I CO S 4 CO N S O L I DA E L Q U E H AS A P R ÈS . P O SA’ T A P R OVA COM P R OVO E L Q U E H E A P R È S 1 Copia i completa aquest esquema. Notació musical Permet enregistrar i intactes les composicions . Hi ha diferents tipus d’escriptura musical . La notació , sorgida al segle , quan el es va imposar a Europa. La notació alfabètica, sorgida al món , que anomena les notes do a si amb . La tabulatura, sorgida al segle , utilit zada per af icionats a la i al . 2 Relaciona i def ineix al quadern. repetició de compàs accent œ œ œ œ dal segno al coda compàs d’espera œ. gli ssando ~~~~~ œ œ octava alta ‘ staccato œ > lligadura de fraseig legato 10 3 Respon. a. De quines dues cultures prové el jazz? b. Quins dos estils musicals van donar lloc al jazz? Descriu el seu origen. c. Què signif ica la paraula blues? Quines característiques musicals del blues ref lecteix el signif icat del terme? d. Què són les notes de blues? 4 Corregeix al quadern aquestes af irmacions sobre les característiques més destacades del jazz . a. Es basa en la interpretació f idedigna d’una partitura. b. L'intèrpret parteix d'un tema musical popular anomenat eslògan. c. El ritme és sincopat , cosa que atorga a la música una sensació anomenada bebop. d. La banda es divideix en una secció harmònica (trompeta, trombó, tuba, saxofon i clarinet) i una altra de coral (bateria, contrabaix, piano i guitarra). 5 Ordena cronològicament aquests estils musicals i descriu-ne les principals característiques. bebop jazz fusió ragtime dixieland swing big bands postbop gòspel blues 6 Relaciona cada reproductor de so amb el seu suport i ordena’ls cronològicament . magnetòfon MP3 tocadiscos disc compacte reproductor de CD cinta magnètica walkman cinta de casset reproductor de disc dur cilindre de cera fonògraf disc de vinil gramòfon disc de pissarra 7 Copia i corregeix aquesta taula. SENSE COMPRIMIR COMPRIMITS amb pèrdua sense pèrdua MP3 AIFF WAV AAC FLAC WMA œ œ œ œ œ œ œ œ “” œ œ 23 ➔ Pensa críticament. Analitza un text, respon les preguntes que potenciaran la reflexió sobre el tema i investiga. Estableix connexions entre la música i altres àrees i visibilitza el teu pensament. 5 R E F L E X I O N A I I N V ES T I G A Fa una desena d’anys vaig enumerar les aplicacions del fonògraf: l’escr iptura de la cor respondència i de tota mena de dictats , sense necessitat d’un estenògraf; els llibres fonogràfics que parlar ien als cecs , sense ex igi r cap esforç per pa r t seva ; l ’ense - nyament del l lenguatge; la reproducció de la música ; el document fami liar, que conser var ia records , r em i n i scències , etc . , del s membr es de l a fam í l i a , ai x í com les ú ltimes parau les dels agonitzants; les capses de música i les joguines; els rel lotges automàtics que anunciar ien en llenguatge ar ticulat l’hora de tor nada a la l lar, la dels àpats , etc. ; la conservació de les ex pl icacions donades pel professor la c l a s se a què l ’a lumne pot r efer i r- se en qua l sevol moment; la lectura lletrejada i tota mena de lliçons ora ls inscr ites a l fonògraf amb la intenció d ’ajudar la memòria; la combinació del fonògraf i del telèfon, amb v ista a substituir les comunicacions verba ls i efímeres per inscripcions permanents i autèntiques. Cadascuna d’aquestes aplicacions del fonògraf per feccionat és actua lment a un pas de la seva po - sada en pràctica . Puc afegir, a més , que, gràcies a la faci l itat amb què l ’apa rel l g r ava i reproduei x tota mena de mú sica , e l s a i r es x iu l at s i e l s r e l at s , pot fer-se ser v ir com a distracció per a ls invà lids , a les reunions de societat , a ls banquets , etc. Fragments orquestrals i fins i tot òperes sence - res poden emmagatzemar-se a l ci l indre: la veu de l a Pat t i c a nt a nt a A ngl at e r r a p o t e s c ol t a r - s e e n aquest costat de l ’At làntic i pot conser var-se per a les generacions f utures . Thomas A lva Edison , 189 0 . Usos del fonògraf segons Edison Em pregunto 1 Busca en un diccionari i explica amb paraules pròpies el signif icat d’aquests termes utilit zats en el text . estenògraf fonogràf ic reminiscència agonit zant llenguatge articulat ef ímer 2 ¿Què creus que vol dir Edison quan af irma que el fonògraf substituirà «les comunicacions verbals i ef ímeres per inscripcions permanents i autèntiques»? 2 El fonògraf va ser venut al principi com una màquina de dictat per a of icines. Fins a quin punt li sembla important a Edison la seva aplicació a l’enregistrament i difusió de la música? 2 Investiga qui va ser «la Patti» (Adelina Patti) i redacta’n una petita ressenya. 2 Busca informació i completa aquesta taula al quadern. L ECT U R A THOMAS ALVA EDISON Dates de naixement i defunció Lloc de naixement Principals invents 24 I El jazz 3
UNITAT • Tipus d’inter vals i acords. • El xif rat americà. • Audició activa de School days, C. Berr y. • Visionament de f ragments de les interpretacions de Didn ’t it rain , children, per S. Rosetta (1964), i de Hound dog, per E. Presley (1956). • Estructures musicals: primària o estròf ica, binària, ternària, rondó i tema amb variacions. • Visionament d’un f ragment de l’opereta Orfeu als inferns, J. Offenbach (Festival de Sal zburg, 2019), i de dues versions coreogràf iques del ballet El llac dels cignes, P. I. Txaikovski (Royal Opera House 2015 i Matthew Bourne 2019). • Textures musicals. • Formes d’acompanyar la melodia. • Audició activa de Como el agua, P. de Lucía. • Visionament d’un f ragment de Triana , puente y aparte, per M. Poveda (2019). • La modulació. • Visionament de f ragments de les interpretacions de «Stella splendens» d’El llibre Vermell de Mont serrat, per La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI i Jordi Savall (2013). 5 Tradicions musicals 79 3 Les produccions audiovisuals 43 • Sistemes d’escriptura musical : notació occidental , notació alfabètica, tabulatura i partitures de bateria. • Audició activa de Dream a litt le dream of me, F. Andre i W. Schwandt . • Visionament d’un f ragment de la pel·lícula Neix una cançó (1948). • Visionament d’un f ragment de la interpretació de Sat in doll, per Duke Ellington i la seva orquestra (1962). • Interpretació de Cotton picking song; Go down , Moses; Saint Loui s blues, W. C. Handy; Sat in doll, D. Ellington i B. Strayhorn; Dream a litt le dream of me, F. Andre i W. Schwandt ; When you ’re smiling, M. Fisher, J. Goodwin i L. Shay, i Summert ime de Porgy and Bess, G. Gershwin. • Improvisació sobre In t he mood, J. Garland i A. Razaf. • Transcripció i interpretació d’un f ragment en tabulatura. Escolta i percepció CO N E I XEM EN TS • La composició musical: unitats melòdiques i principis compositius. • Audició activa del tema principal de la BSO de La pantera rosa, H. Mancini. • Visionament d’un f ragment de les pel·lícules La pantera rosa (1963), El senyor dels anells (2003), El di scurs del rei (2010), L’últ ima cançó (2010), Coco (2017) i Nosferat u (1922). • Les notes a la f lauta de bec. • Els acords a la guitarra. • Els acords al teclat Interpretació, improvisació i creació escènica ANNEX 115 1 El jazz 7 2 La música popular urbana 25 4 Les arts escèniques 61 6 La música a Catalunya i Espanya 97 • Interpretació de Hey, soul si ster, Train. • Interpretació de Love me tender, E. Presley. • Interpretació de Three litt le birds, B. Marley. • Interpretació de I want to break free, Queen. • Interpretació del ritme de la bateria de School days, C. Berry. • Interpretació del ritme del riff de guitarra de Sweet child o 'mine, Guns N' Roses. • Interpretació d'un acompanyament per a I won 't be long, The Beatles. • Interpretació del tema principal de la BSO de Memòries d ’Àfrica, J. Barr y. • Interpretació de Concerning hobbit s de la BSO d’El senyor dels anells, H. Shore. • Interpretació del tema principal de Joc de t rons, R. Djawadi. • Interpretació de Willkommen de la BSO de Cabaret, J. Kander. • Interpretació del Brindi s de La t raviata, G. Verdi. • Interpretació de We 're off to see t he wi zard del musical El màgic d ’Oz, H. Arlen. • Interpretació de l’escena 10 de l’acte II del ballet El llac dels cignes, P. I. Txaikovski. • Interpretació de The Impossible Dream de L’home de la Manxa, M. Leigh. • Interpretació de Na beira, popular gallega. • Interpretació de Shalom haverim, popular hebrea. • Interpretació de La bamba, popular mexicana. • Interpretació de Thessaloniki Mou, S. Kazantzidis i Yayabo, popular cubana. • Interpretació de Siyahamba, popular zulú. • Interpretació de Los cuat ro muleros, popular andalusa. • Acompanyament de Como el agua, P. de Lucía. • Interpretació de Las espigadoras de la sarsuela La rosa del azafrán, J. Guerrero. • Interpretació de Dindirindin, anònim del Cancionero de Palacio. • Interpretació de Riu , riu , chiu , anònim del Cançoner d ’Uppsala. • Interpretació de La paloma, S. Iradier. 4 I Índex
Contextos i cultures • Creació d’un ost inato rítmic. • Creació d’un blog sobre la història dels sistemes d’enregistrament i reproducció del so. • Creació d’una llista de reproducció. • Enregistrament i conversió d’un àudio a diferents formats, i reproducció de l’àudio en diferents dispositius. • Orígens i evolució del jazz: ragtime, blues i jazz. • L’enregistrament i la reproducció del so: sistemes analògics, sistemes i formats digitals i sistema MIDI. • Lectura d’Usos del fonògraf segons Edi son. • La música popular urbana: countr y, rhythm-and-blues, rock-and-roll , estils a les dècades de 1960 a 1990. • La indústria musical . L’enregistrament i la promoció d’un disc. • Lectura d’Ent re la calidesa i la qualitat a l ’escenari . • Construcció d’acords de tríada sobre les notes de l’escala de do major. • Creació d’un acompanyament per a Three litt le birds, B. Marley. • Creació d’un remix de We will rock you, Queen, amb un editor d’àudio. • Enregistrament d’una versió pròpia de We will rock you, Queen. • La música en les produccions audiovisuals. Tipus i funcions. • Història de la música al cinema. • El cinema musical . • La música als videojocs. • Professions musicals de la indústria audiovisual . • Els drets d’autor: dret moral, dret patrimonial, drets connexos, copyright, llicències lliures. La pirateria. • Lectura d’Ent revi sta a Ennio Morricone. • Composició d’un final conclusiu per a la música del videojoc Angr y birds. • Interpretació, creació i enregistrament d’un vídeo d’una coreografia per a I ’m a believer, The Monkees. • Creació d’una lletra i d’un acompanyament per al tema principal de la BSO de La guerra de les galàxies, J. Williams. • Gèneres musicals. • Formes musicals. • La música en les arts escèniques: òpera, sarsuela, teatre musical , ballet i dansa contemporània. • Espais i professionals de les arts escèniques. • Lectura de Diari de West Side Stor y. • Creació de composicions amb estructures diferents. • Creació d’una coreograf ia de dansa contemporània. • Transcripció de la tornada de Mamma mia!, ABA. • Representació de Summer Night s del musical Grease, J. Jacobs i W. Casey. • Tradicions musicals del món: rebético grec, conga cubana, gamelan de Java i Bali, música coral sud-af ricana, música aimara dels Andes i songlines d’Austràlia. • La música tradicional a Espanya: tipus d’agrupacions i tipus de danses. • El f lamenc. • Lectura de Quadern de camp. • Creació d’un gamelan amb instruments de percussió de l’aula. • Creació d’un mapa sonor de l’entorn. • Realització d’un treball de camp sobre la música i la dansa tradicional de la terra. • La música culta a Catalunya i Espanya: edat mitjana, Renaixement , Classicisme, Romanticisme, nacionalisme, segle xx i començaments del segle xxi. • La música i els professionals de la ràdio. • La premsa musical . L’apreciació crítica de la música. • Lectura d’El desaf iament de la indúst ria musical . • Interpretació de Granada, I. Albéniz. • Acompanyament amb percussió corporal de l’Habanera, E. Halffter. • Creació d’un acompanyament amb acords de tònica i dominant . • Creació d’una composició contemporània. • Enregistrament d’un programa de ràdio sobre dones compositores. 5
SABERS BÀSICS 1. Sistemes d’escriptura musical. 2. Orígens i evolució del jazz. 3. L’enregistrament del so. CONNECTA AMB LA REALITAT Què és la notació musical? Creus que hi ha una única manera d’escriure la música? Quins aparells coneixes que enregistrin el so? I suports que el reprodueixin? Com penses que seria la teva relació amb la música si no hi hagués ni partitures ni enregistraments? Coneixes cap artista de jazz? És actual? 1 El jazz
1. Sistemes d’escriptura musical 1. COMENTA com creus que s’escriu la música en cada cas. bateria soprano violí guitarra acordió Fins a la invenció de l’escr iptura musical , la música només es transmetia de manera ora l , i la major ia de les creacions es van acaba r perdent . La notació musical va ser un invent revolucionar i que va permetre enregistrar i conser var intactes les composicions musicals . La notació occidental 2. FES una llista de tots els signes musicals que coneixes. Després, compara-la amb la del teu company. L’origen de la notació occidental es remunta al segle xvi, quan el pentagrama es va imposar a Europa com a pauta per escriure notes. Es tracta d’un llenguatge molt elaborat i tan estès que és gairebé universal. nom signe signif icat repetició de compàs El compàs anterior s’ha de repetir. ‘ octava alta o baixa Les notes afectades s’han de tocar una octava superior o inferior. “” œ œ “‘ œ œ legato S’indica amb una lligadura d’expressió, que comprèn dues o més notes, que s’han de tocar sense articular (sense interrompre el so entre elles). staccato La nota s’ha de tocar articulant (interrompent el so entre notes). gli ssando L’inter val afectat s’ha d’interpretar lliscant per les notes intermèdies (tocant-les totes). accent La nota afectada s’ha d’interpretar amb més intensitat i èmfasi. lligadura de f raseig S’indica amb una lligadura d’expressió que comprèn diverses notes, que s’han d’interpretar en una sola f rase musical . compàs d’espera S’han d’interpretar tants compassos de silenci com indica el nombre del signe. dal segno al coda D. S. al Coda (Segno 5 % Coda 5 fi) La peça s’ha de tornar a tocar des del segno més proper f ins al primer símbol de coda , i ha de continuar des del segon signe de coda f ins al f inal . œ œ œ œ œ. ~~~~~ œ œ œ > 10 œ œ œ œ œ œ œ œ 8 I El jazz
La notació alfabètica En la música popular moderna , sorgida en el món anglosaxó, és habitual l ’ús de la notació a lfabètica , en la qua l les notes del do a l si s ’anomenen amb les lletres C , D, E , F, G , A i B , respectivament . La tabulatura Per la seva banda , la tabulatura , anomenada comunament tab, és un sistema d ’escr ipt ura per a inst r uments de corda polsada que ref lec tei x la posició dels d its en inter preta r un acord deter minat , però no l ’a lt ura ni la durada de les notes , per la qua l cosa l ’intèr pret ha de conèi xer prèv iament la melodia . La tabu lat ura va teni r el seu or igen a l segle x i v i av ui d ia la fan ser v i r molt els pr incipiants i els aficionats a la guitar ra i al baix , ja que gairebé no requereix coneixements musicals i és fàcil de llegir. ⁄ 0 2 3 1 A la tabulatura, les línies es corresponen amb les cordes de l ’instr ument , i els números , amb el trast en què s’ha de prémer la corda. El número zero indica que la corda s’ha de tocar «a l’aire», sense prémer cap trast . Les notes de l ’esca la diatònica de do major es representen així: 3. TRANSCRIU aquesta tabulatura en un pentagrama i interpreta’n el resultat . Reconeixes la melodia? Les partitures de bateria A les pa r t it ures de bater ia , l ’a lt ura de les notes ind ica l ’inst r ument que les inter preta en cada cas . Com que el músic toca diferents instr uments de ma ner a simu lt à n ia , en aques t a mena de pa r t it u res és f reqüent que apa reg uin d iver ses notes super posades , cosa que obl iga a mod i f ica r la direcció de les pliques per garantir que no es trepitgin . Els diferents instr uments a les par titures de bater ia es representen ai xí : ⁄ 3 3 0 0 2 2 0 3 3 2 2 0 0 3 0 0 3 3 2 2 0 0 0 3 3 2 2 0 3 3 0 0 2 2 0 3 3 2 2 0 0 3 1 2 3 4 5 6 7 / œ œ œ œ œ ¿ ¿ Les bateries electròniques s’han popularit zat , ja que ocupen menys espai i permeten practicar sense molestar. ° ¢ & ⁄ œ œ œ œ œ œ œ œ 3 0 2 3 0 2 0 1 Les partitures a Internet Els últims anys, Internet s’ha convertit en una gran biblioteca de partitures. Des de la tabulatura d’una peça per a guitarra a la partitura completa d’una obra simfònica, pràcticament tota la música és a la xarxa. Moltes obres es poden descarregar gratuïtament , però d’altres estan subjectes a drets d’autor i, per tant , han de ser comprades a botigues virtuals. 1 bombo 2 caixa 3 tom 1 4 tom 2 5 tom 3 6 xarleston o platerets amb baqueta 7 xarleston amb pedal 9
2. Orígens i evolució del jazz 4. INTERPRETA la cançó de treball Cotton picking song. Després respon. ™ ™ Th i s cot - t on w ant s a pi ck - i ng so bad. Th i s cot - t on w ant s a pi ck - i ng so bad. Th i s cot - t on w ant s a pi ck - i ng ™ ™ so bad. Gon - na c l ean al l o ver - t hi s farm . Thi s farm . 42 & b & b & b ˙ œ œ œ œ œ œ Œ œ™ œ j œ j œ œ j œ œ œ œ œ œ Œ ˙ œ j œ œ j œ œ œ œ œ œ Œ œ™ œJ œ™ œ œ œ j œ œ j œ œ œ œ ‰ œ j ˙ 1a vegada 2a vegada U ➔ Escriu al quadern l’escala en què es basa. Quines alteracions inclou? ➔ Quantes síncopes hi ha? Quin caràcter li dona el ritme sincopat? ➔ Crea un ostinato rítmic per acompanyar la cançó amb percussió corporal . Els orígens del jazz es remunten a la música feta als Estats Units pels habitants procedents de la costa occidenta l d ’À f r ica , que des del segle x v i i eren capturats i venuts com a esclaus. Malgrat les condicions de vida difícils, tant els esclaus com els seus descendents van desenvolupar un extens reper tori musical: Les cançons de t reba l l eren entonades per supor ta r mi l lor la mono - ton ia i la du resa de les tasques del camp. Es basaven en l ’a lter nança sol ista- cor. El gòspel o música espi r it ua l s ’i nter pret ava amb g r a n emot iv it at a les esglésies cr istianes segregades . També es basaven en l ’a lter nança sol ista- cor. La música de ba l l acompanyava , amb el so de tambor s , els escassos dies lliures , quan es reunien per menjar plegats i diver tir-se, seguint les tradicions dels seus països d’origen. Si bé la guerra de Secessió, que va enf rontar els estats abolicionistes del nord dels Estats Units amb els esclavistes del sud , va acabar el 1865 amb la victòria del nord (cosa que va suposar que quatre milions d’esclaus fossin declarats legalment lliures), la segregació racial es va continuar mantenint , especialment als estats del sud . Això signi f icava que, encara que tots els ciutadans fossin considerats legalment iguals, nombrosos espais públics disposaven d’uns llocs separats per a tots els «no blancs»: banys, escoles, transport , restaurants, espais esportius, etc. Aquestes ci rcumstàncies socials tan di f ícils són presents en l’origen del ja zz i en el seu desenvolupament posterior. Les cançons de treball alleujaven les dures tasques del camp. Tenien un ritme molt marcat per acompanyar els moviments de la feina i s’interpretaven a cappella o amb el ritme de la percussió de les eines de treball . Habitualment seguien un patró pregunta-resposta (solista-cor), característic de la música af ricana. 10 I El jazz
5. INTERPRETA l’espiritual negre Go down , Moses. Go f down, Mo ses, - way down in E gypt - land. Tell old pha raoh: - Let my peo - ple go! Andante Go down, Mo ses, - way down in E gypt - land. Tell old pha raoh: - Let my peo - ple go! ™ ™ ™ ™ mp accel. When Is Mo rael ses - - was went in to E E gypt gypt - - land. land. Op - He made pressed old so pha hard raoh they - Moderato Let my peo - ple go! could un der not - stand. - stand. So Yes, the the Lord Lord said: said: Go down, down, Mo ses, way down in E - - gypt land. Let mf mf my peo - ple go! Go Mo ses, - way down in E - gypt land. ™ ™ ™ ™ Tell old pha raoh: - Let my peo - ple go! So Let r it. my peo - ple go! 1a vegada 2a vegada Tell old pha raoh: - Let my peo - ple go! Let my peo - ple go! 44 44 & & & ∑ & ∑ ∑ ∑ & ∑ & ∑ & U & U œ œ ˙ Œ œ œ ˙ Œ ˙ œ™ œJ œ œ œJ œJ œ™ œ œ ˙ Œ œ œ ˙ Œ œ œ #œ j œ œ j œ œ ˙ Œ œ œ ˙ Œ œ œ œ™ œJ œ œ œ™ œ œ ˙ Œ œ œ ˙ Œ œ œ œ j œ œ j ˙ Œ œ œ œ œ œ œJ œ œ j œ Œ Ó™ œ œ œ œ œ ˙ Ó œ œ #œ j œ œ j ˙ Ó œJ œ œ j œ Œ œ j œ œ j œ œ œ œ ˙ Œ œ œ ˙ Œ ˙ œ™ œJ œ œ œJ œ™ œ œ #œ j œ œ j ˙ Ó Ó œ œ œ Ó œ œ œ œ œ œ™ œJ œ œ œ j œ™ œ œ ˙ Œ œ œ ˙ Œ œ œ #œ j œ œ j ˙ Œ œ œ œ #œ j œ œ j w Ó œ œ œ Ó œ œ œ œ œ œ j œ œ j ˙ Ó œ œ œ j œ œ j w Ostinato de la tornada Ostinato de l’estrofa ™ ™ ™ ™ 44 / œ ¿ ¿œ œ ¿ ¿œ ¿ œJ œ™ ¿ œ ¿ ¿œ ™ ™ ™ ™ 44 / ˙ ¿ ¿ ¿ ¿ œJ œ™ ˙ ¿ ¿ ¿ ¿ œ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿œ ¿œ bombo 5 picar a terra amb el peu dret caixa 5 picar a la taula amb els artells de la mà dreta tom 5 fer espetegar dos dits de la mà dreta Amb el pas del temps , les caracter ístiques d’aquest reper tor i afr icà es van ba r reja r amb les t rad icions musica l s del s colons eu ropeus que s’hav ien establer t als Estats Units des de finals del segle x v, i van donar lloc a estils com ara el rag time i el blues . 11
El ragtime 6. ESCOLTA Maple leaf rag, de Scott Joplin. Després, respon. ➔ Quin tempo té? I quin caràcter? ➔ Comença en anacrusi? ➔ Què passa amb les pulsacions primera i tercera de cada compàs? Estan accentuades? El rag time és l’estil musical que va sorgir d’incor porar a la música de ball afr icana instr uments i caracter ístiques de la tradició europea , prov inents de les mar xes , bandes de desf i lades i orquestres de ba l l . Es caracter itza per ser orquestra l i pianístic, tenir un r itme quater nar i molt v iu i accentuat en els temps imparel ls , i una melodia de caràcter animat i plena de síncopes . El blues 7. ESCOLTA Black mountain blues, interpretada per Bessie Smith, i respon. ➔ Comença en anacrusi? ➔ Quants compassos dura la introducció? ➔ Identif ica l’estructura AAB de dot ze compassos. 8. INTERPRETA Saint Loui s blues, de William Christopher Handy. I hat e t o see t he eve - ning sun go dow n. I hat e t o see t he eve - ning sun go dow n. Swing (adagio) I t m ak es m e t hink of al l m y l ef t go ' round. Feel - i ng t o - m or- row l i k e I feel t o day. - Fee l - i ng t o - m or - row l i k e I feel t o day. - I ' l l pack m y t runk and m ak e m y get - a w ay. - 44 & # ∑ ∑ & # ∑ ∑ & # ∑ ∑ œ œ œ œ ˙ ‰ œ j œ œ bœ œ œ ˙ Ó ‰bœJ œ œ ˙ ‰ œ j œ œ bœ œ œ ˙ Ó ‰ œ j œ œ œ œ œ ‰bœJ œ œ œ œ œ ˙ Ó œ œ œ œ ˙ Œ œ œ bœ œ œ œ ˙ Ó ‰bœJ œ œ œ œ œ Œ œ œ bœ œ œ œ ˙ Ó œ œ œ œ ˙ ‰ œ j œ œ bœ œ œ œ ˙ Ó mf El blues , nascut de la fusió dels cants de treball i els espirituals , és un cant tr ist i dolorós , expressió de l’enyorança per una vida millor (blue significa ‘ tr istesa , malenconia’ ). Or iginalment , va ser concebut per a veu i guitar ra o banjo. És una música de tempo lent , caràcter intimista , r itme quaternar i i que fa ser v ir les notes de blues (notes «desafinades» que donen una sensació d’inestabilitat). Segueix el patró pregunta-resposta , amb estrofes de dotze compassos , amb estr uctura A AB (un pr imer vers repetit i un tercer vers contrastant). 12 I El jazz
El jazz El pr imer jazz va sorgir de la bar reja del blues i del ragtime a pr incipis del segle x x a Nova Orleans , ciutat on conv iv ien europeus , cr iol ls (els descendent s d ’eu ropeus nascut s a l cont i nent amer icà), l lat i noamer icans i afroamer icans . Les seves caracter ístiques més destacades són: Es basa en la improv isació. L’intèr pret pa r tei x d ’un tema musica l i en crea la seva pròpia ver sió. Quan d ’un tema se n’han fet nombroses ver sions i s ’ha fet popu la r, s ’anomena estàndard. El r itme és sincopat i atorga a la música una sensació est imu lant anomenada swing. L’inter preten agr upacions de cambra o bandes for mades per una secció melòd ica (t rompeta , t rombó, t uba , sa xofon i cla r inet) i una a lt ra de r ítmica ( bater ia , cont raba i x , piano i g uita r ra). Les pr imeres agr upacions van ser les marching band s, de vent i percussió, que tocaven en desf i lades , pícn ics i f unera ls . 19. VISIONA la interpretació de l’estàndard Satin doll, per Duke Ellington i la seva orquestra. Quins instruments hi intervenen? Quin improvisa? 10. INTERPRETA Satin doll, de Duke Ellington i Billy Strayhorn, i enregistra-ho per valorar-ho. 44 & ∑ & ∑ ∑ œ œ œ œ œ œ Œ ‰ œ™ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ Œ ‰ œ™ œ œ Œ ‰ œ™ œ œ Œ ‰bœ™ bœ œ œ w œbœ œ œ œ œ œ œ œbœ œ œ œ œ œ œJ ‰ Ó™ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œJ ‰ Ó™ mp ™ ™ Fine D. C. al Fine Swing (andante) 13
El primer estil de jazz , de principis del segle xx, es va anomenar dixieland. En aquest estil, els músics es posaven a improvisar melodies de gran força expressiva amb tempos cada cop més ràpids, en passatges coneguts com a solos. El cantant i trompetista Louis Armstrong, i també el pianista Count Basie, van ser les principals figures d’aquest primer estil. Els anys trenta van ser l’època de les big bands, orquestres professionals que, sota la batuta d’un director, inter pretaven ar ranjaments prèv iament elaborats, oposant seccions orquestrals a solos individuals improvisats. El jazz va aconseguir un nivell professional molt alt amb solistes de renom internacional, com van ser el pianista Duke Ellington, el clarinetista Benny Goodman i les cantants Billie Holiday i Ella Fitzgerald. 1 1. VISIONA aquest f ragment de Neix una cançó, una pel·lícula de Howard Hawks en què es repassen els orígens del jazz . ➔ Comenta els diferents estils musicals que van apareixent en l’escena. ➔ Investiga qui van ser Benny Goodman i Lionel Hampton, dos dels artistes que, juntament amb Louis Armstrong, inter venen en la pel·lícula. Personatges de l’època Louis Armstrong (1900-197 1) va ser un trompetista, cantant i compositor nascut al barri de Stor yville (el bressol del jazz a Nova Orleans). Satchmo, com era anomenat , va elevar el seu instrument a la categoria de rei del jazz i va tocar tots els estils i en totes les situacions relacionats amb el naixement d’aquesta música i la posterior esplendor. Les seves improvisacions amb la trompeta continuen sent tan vigents com el primer dia. També va ser conegut per improvisar amb la veu d’una manera molt peculiar i expressiva. La seva inf luència és inabastable i es pot af irmar que va ser un dels músics més complets que ha deixat la història del jazz . A les seves innombrables qualitats musicals s’hi afegia una personalitat carismàtica, molt propera al públic, cosa que el va convertir en un personatge molt estimat . Ella Fit zgerald (1918-1996), coneguda com «la primera dama de la cançó», va ser una de les cantants nord-americanes més admirades i inf luents en la història del jazz . A més de tenir una musicalitat extraordinària i una increï ble veu amb una amplíssima tessitura, feia ser vir algunes tècniques vocals en què era una autèntica virtuosa. Una d’aquestes consistia a imitar el so de diferents instruments mitjançant l’entonació de síl·labes improvisades (scat singing). D’aquesta manera, durant els compassos d’improvisació, la cantant podia participar amb la resta d’instrumentistes, i demostrar també la seva capacitat creativa. Al llarg de la seva vida, Fit zgerald va cantar en escenaris d’arreu del món, va guanyar tret ze premis Grammy i va vendre més de 40 milions d’àlbums. 14 I El jazz
12. ESCOLTA aquests dos f ragments de Dream a little dream of me, de Fabian Andre i Wilbur Schwandt , interpretats respectivament per Ella Fit zgerald i Louis Armstrong. Després, respon. ➔ En quin tempo està? ➔ En quin compàs està? ➔ Quin és l’instrument solista de la introducció? Quina tècnica fa ser vir la veu en aquesta secció? ➔ Quan canta Ella Fit zgerald, quin instrument acompanya la melodia? Fa ser vir acords? I quin instrument interpreta les respostes? ➔ Quan canta Louis Armstrong, quin instrument fa l’acompanyament? I les respostes? 13. INTERPRETA aquesta versió simplificada de Dream a little dream of me. Stars Say shin «Night ing y - - - night» bright a and bove kiss me. you. Night Just hold breez me - es tight seem and to tell whis me - - per you'll «I love miss you». me. Birds While I'm sing a ing lone in - and the syc blue a as - more can - tree. be, Swing (andante) ™ ™ Dream a lit - tle dream of me. dream a lit - tle dream of me. Stars fad - ing but I lin - ger on, dear, 1a vegada 2a vegada still crav-ing your kiss. I'm long-ing to lin- ger till dawn, dear. Just say- ing this: Sweet dreams till sun beams - nd you. Sweet dreams that leave all wor - ries be - hind you. But in your dream what - ev - er they be, dream a lit - tle dream of me. 44 & b & b # # & # # b & b ˙ œ œ œ œ œ™ œ j œ Œ Œ œ œ œ œ œ #œ j œ œ j œ œ Œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ bœ œ ˙™ Œ œ œ œ œ bœ œ ˙™ Œ Œ œ œJ œ œJ œ j œ œ j œ œ Œ Œ œ œJ œ œJ w Œ œ œJ œ œJ œ j œ œ j œ œ Œ Œ œ œ œ ˙ Ó ˙ œ œ œ œ œ™ œ j œ Œ Œ œ œ œ œ œ #œ j œ œ j œ œ Œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ bœ œ ˙™ Œ Lorem ipsum 14. ESCOLTA aquestes altres versions del mateix estàndard i respon. ➔ Quines diferències hi trobes? ➔ Quina t’agrada més? Per què? ➔ Quina creus que és la més antiga? Per què? Ent re el 193 9 i el 19 45 es va desenvolupa r el sw ing, un es t i l molt ba l lable i de caràcter animat , que es caracter itza per la repetició de f rases musica ls , amb un r itme sincopat amb notes a contratemps i u na ma rcada sen sació d ’i r reg u la r it at r ítm ica . Er a i nter pret at per g r a ns ba ndes , com la del compositor, t rombon i s ta i d i rec tor d ’orquestra Glenn Mi l ler. 15
15. IMPROVISA sobre el tema A d’In t he mood, de Glenn Miller. ➔ Fes variacions a la melodia, modif ica’n el ritme, la intensitat , etc. ➔ Interpreta-les alternadament. Enregistra, reprodueix i valora el resultat. mp ™ ™ 1a vegada 2a vegada 44 & b > > > > > > > > > > > > & b > > > > > > > > œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œJ ‰ Œ ˙ ˙ #˙ nœ Œ Œ ˙ ˙ #œ j nœ œ j œ D. C. Swing (allegro) Després de la Segona Guerra Mundial es va estendre el bebop, un estil de música més complexa, amb tempos ràpids, melodies intricades, harmonies amb cromatismes i dissonàncies, ritmes difícils i llargs solos improvisats. Estava destinat a formacions reduïdes. Hi destacaren el trompetista Dizzy Gillespie i el saxofonista Charlie Parker. En els anys seixanta, l’experimentació amb la forma, la tonalitat i el ritme va or iginar nous estils de tall intel·lectual i abstracte, com el postbob, en què van destacar el saxofonista John Coltrane, el trompetista Miles Davis i el pianista Bill Evans. A par tir dels anys setanta va sorgir el jazz fusió, en què es va fer explícita la inf luència d’altres estils i tipus de música. Els seus exponents van ser els pianistes Chick Corea i Jacques Loussier, i el saxofonista Pedro Iturralde. 16. INDICA l’estil d’aquests f ragments. Quins instruments reconeixes? ➔ When t he saint s go marching in, per Louis Armstrong. ➔ Oh , lady be good, per Ella Fit zgerald. ➔ American patrol, per Glenn Miller. ➔ A night in Tuni sia, per Dizzy Gillespie. ➔ Blue in green, per Miles Davis. 17. IDENTIFICA el mestissatge en aquests exemples de jazz fusió. ➔ Fuga núm . 1 en do major, de J. S. Bach, per Jacques Loussier Trio. ➔ Spain, de Chick Corea. ➔ Cucaracha t wi st, de Pedro Iturralde. 16 I El jazz
3. L’enregistrament del so Fins fa poc més d’un segle, l’única manera que hi hav ia d’escoltar música era de dues maneres: inter pretar-la un matei x o anar a a lguna actuació musical per sentir-la en directe. És per això que, després de l’apar ició dels sistemes de notació, l ’enregistrament i la reproducció del so van ser els següents esdeveniments més impor tants en la històr ia de la música . Tots dos invents han estat el resultat de l’esforç humà per fer per v iure el so en el temps . 18. ESCOLTA el primer enregistrament de When you ’re smi ling, fet el 1925, i compara’l amb un enregistrament recent interpretat per Michael Bublé. Quines diferències hi aprecies? 19. INTERPRETA I ENREGISTRA la teva pròpia versió de When you ’re smi ling, de Larry Shay, Mark Fisher i Joe Goodwin. Quina qualitat té el teu enregistrament comparat amb els anteriors? ™ ™ mf W hen you' re sm i l ing, - k eep on sm i l i ng, - Allegro t he w hol e w or l d sm i l es w i t h you. W hen you' re l augh i ng, - w hen you’ re l augh ing, - t he sun com es shi n - i ng t hrough. But w hen you’ re cry ing, - i t br ings on t he rain. S o st op your s igh i ng, - be hap - py a gain. - W hen you' re sm i l i ng, - w hen you’ re sm i l i ng, - t he w hol e w or l d sm i l es w i t h you. ™ ™ W hen you' re t he w hol e w or ld sm i l es w i t h you. 1a vegada 2a vegada 44 & ∑ ∑ ∑ & & & & & & Ó œ œ œ™ œJ ˙ œ Œ œ œ œ™ œJ ˙ œ Œ Œ œ ˙ ˙ ˙ œ™ œ j w Ó œ œ œ™ œJ ˙ œ Œ œ œ œ™ œJ ˙ œ Œ Œ œ ˙ ˙ ˙ œ™ œ j w Œ #œ œ œ b˙ ˙ œ Œ ˙ œ œ nœ œ Œ #œ œ œ ˙ ˙ œ Œ ˙ œ œ #œ œ œ Œ œ œ œ™ œJ ˙ œ Œ œ œ œ™ œJ ˙ œ Œ ˙ ˙ ˙ ˙ œ™ œJ w Ó œ œ Ó ˙ ˙ ˙ ˙ œ™ œJ w œ Œ Ó Els antics sistemes de reproducció de so eren aparells molt cars que només es podien permetre les famílies més adinerades. 17
Sistemes analògics 20. ESCOLTA el primer enregistrament fet per Thomas Alva Edison en un fonògraf. Com és el so? fonògraf El primer aparell capaç d’enregistrar i reproduir el so va ser el fonògraf, inventat el 1877 per Thomas Alva Edison. Les ones sonores s’enregistraven en forma de solc sobre uns cilindres de cera. El resultat eren enregistraments molt breus i de qualitat força pobra, però l’invent va signif icar tota una revolució. En els sistemes analògics , les ones sonores es transformen en vibracions anàlogues (semblants) al so or iginal , que s’enregistren físicament en un supor t (com un disc o una cinta). gramòfon El 1888, Emile Berliner va patentar el gramòfon, que va reemplaçar el cilindre de cera per un disc de pissarra. L’agulla feia els solcs sobre el disc en espiral i en una sola cara. Aquest suport pla era molt més estable, millorava la qualitat sonora i ampliava la durada dels enregistraments. A més, a partir d’un únic motlle se’n podien fer unes quantes còpies, un fet que va suposar l’inici de la difusió musical i el naixement de les companyies discogràf iques. A pr incipis del segle x x es va comença r a apl ica r l ’electr icitat a aquest camp. Amb l’electricitat, van aparèixer tres elements fonamentals: El micròfon, que transformava les ones sonores en energia elèctr ica . L’amplificador, que incrementava la potència del senya l elèctr ic. L’a ltaveu, que transformava el senya l elèctr ic amplificat en so. tocadiscos El tocadiscos, inventat el 1925, va ser el resultat de la incorporació de l’electricitat al gramòfon. Amb el tocadiscos, la pissarra va ser substituïda pel disc de vinil, un tipus de plàstic resistent en què es podien gravar microsolcs, cosa que permetia enregistraments de llarga durada i més f idelitat . En incorporar un motor elèctric, el plat que feia girar el disc tenia una velocitat constant , i la presència d’un amplif icador i d’altaveus va permetre incloure-hi controls de volum.. magnetòfon Cap al 1940 va aparèixer el magnetòfon, un nou sistema en què les ones sonores eren enregistrades en cintes magnètiques per imantació. D’aquesta manera s’aconseguien enregistraments més llargs i de més qualitat . A més, les cintes, que s’enrotllaven sobre si mateixes, es podien manipular (per exemple, tallant-ne un tros i tornant a empalmar la cinta, o gravant més so a sobre de la mateixa cinta), cosa que va donar pas a l’edició del so. 18 I El jazz
walkman El 1979 va sortir al mercat el primer dispositiu portàtil : el walkman, que permetia reproduir cintes de casset, les quals contenien la cinta magnètica en un estoig tancat de plàstic (en comptes de les antigues cintes de bobina oberta). Les cintes de casset van ser una autèntica revolució, per les seves dimensions reduïdes i cost baix, i perquè permetien fer enregistraments casolans de manera senzilla. Sistemes digitals A finals del segle x x va ser possible traduir les v ibracions de les ones sonores en combinacions de codi binari (format per zeros i uns), utilitzat en els sistemes informàtics . Per traduir-ho, un conver tidor pren mostres del senyal analògic, mesurant la freqüència i l’amplitud de l’ona sonora enregistrada , i transforma aquest senya l en digita l per gravar-lo i , una a ltra vegada , de digital a analògic per reproduir-lo. La qualitat del so gravat és millor com més gran és la freqüència de mostreig (és a dir, el nombre de mostres per segon que es prenguin de l’ona sonora or iginal). reproductors de cd i de disc dur A la dècada de 1980 va sorgir el reproductor de disc compacte (CD), que també disposava de versió portàtil. Al CD, la informació s’emmagatzema mitjançant un raig làser que grava uns solcs microscòpics en forma d’espiral sobre una de les cares planes del suport, que després es llegeixen mitjançant el mateix sistema òptic. Des del començament del segle xxi, els reproductors de CD han estat substituïts per reproductors de disc dur, que poden llegir diversos formats d’àudio i permeten comprar i compartir música a la xarxa. Els sistemes digita ls es van di fondre ràpidament , ja que el mater ia l i el procés de fabr icació eren més barats , augmentaven considerablement les possibilitats d’edició i manipulació del so, la qualitat dels enregistraments també millorava i els supor ts tenien una v ida útil més llarga . 21. FES, en equip, un blog sobre la història dels sistemes d’enregistrament i reproducció del so. Per fer-ho, segueix les indicacions següents. ➔ Investiga el signif icat de blog i quin podria ser l’equivalent en català. ➔ Busca’n alguns exemples. Anota les seccions o elements de què consten altres blogs i fes una llista amb les millors idees. ➔ Decideix amb el teu equip el nom del blog, les seccions que tindrà, com incitarà a la participació, la f reqüència amb què incloureu noves entrades, qui s’encarregarà de cada tasca, etc. ➔ Planif iqueu els primers articles. El primer haurà de presentar l’equip, explicar els continguts, els objectius i l’estructura del blog, i aclarir quines seccions estaran obertes a la participació. 19
➔ Il·lustreu les entrades amb elements gràf ics i audiovisuals. També hi ha molts recursos a la web als quals es poden enllaçar per fer el vostre blog més atractiu i complet . ➔ Trieu una eina amb què fareu el blog. Hi ha espais web gratuïts en català. ➔ Comuniqueu l’existència del blog i la seva adreça a la resta de la comunitat educativa del centre, familiars i amics. Demaneu a la gent que hi deixi comentaris per dinamit zar el contingut . ➔ Perquè un blog no perdi nombre de visites de mica en mica i acabi caient en l’oblit , és fonamental mantenir-lo al dia. Dividiu-vos aquesta tasca entre tots, de manera que el mantingueu al dia com a mínim un cop per setmana. Formats d’àudio digitals 22. RESPON. Quin portal fas servir per escoltar música a Internet? Quines raons t’han portat a triar-lo respecte d’altres? En un sistema informàtic, els sons s’emmagatzemen com a fitxers digitals en una gran varietat de formats, que s’identifiquen segons l’extensió que tinguin (.wav, .aiff, .mp3 , etc.). La mida de cada fitxer, mesurada en bits, depèn de la durada del so i de la qualitat del mostreig (és a dir, com més nombre de mostres per segon s’hagin pres del so analògic, més qualitat tindrà el so). El format dels fit xers digita ls d’àudio pot ser sense comprimir, com ara el WAV (que habit ua lment es fa ser v i r en la g ravació d ’un CD d ’àud io or iginal) o comprimit, que ocupa menys espai d’emmagatzematge. Alhora , en aquest últim cas , se’n distingeixen dos tipus: Formats compr imits sense pèrdua d’informació, que mantenen la qualitat or iginal , però redueixen a la meitat la mida de l’ar xiu , com l’A AIF (del sistema operatiu d’Apple) o el FLAC (de codi lliure, és a dir, que no està subjecte a les restr iccions de patents d’un sistema operatiu determinat). Formats comprimits amb pèrdua, en els quals la reducció de la mida de l’ar xiu significa una pèrdua d’informació més o menys perceptible. A lguns formats compr imits són: – MP3: és el més popu la r i per met de compr imi r un f it xer f ins a deu vegades la seva mida or iginal . – WMA: és propi del sistema operatiu Windows . – AAC: és el que fa ser v ir el sistema operatiu Apple. – OGG: similar a l’MP3 , però de programar i lliure. – Rea l Audio: uti litzat pr incipa lment per a l ’st reaming. Només es pot escoltar en línia i no es pot copiar ni compar tir. Sistemes de so Els primers sistemes eren monofònics, és a dir, el so s’enregistrava en un únic canal i es reproduïa en un mateix altaveu. Amb el temps va arribar el so estereofònic, més conegut com a estèreo, que s’enregistrava en dos o més canals independents i es reproduïa en altaveus diferents, imitant la sensació acústica de l’audició per les dues orelles. A la dècada de 1950 es va crear el sistema multipista, en què el so es podia enregistrar en pistes independents que després es barrejaven, cosa que va permetre enregistrar per primera vegada els intèrprets per separat . Actualment es fa ser vir el so envoltant o surround, que s’enregistra en múltiples canals i es reprodueix mitjançant diversos altaveus col·locats al voltant de l’oient de manera estratègica. 20 I El jazz
RkJQdWJsaXNoZXIy