15. IMPROVISA sobre el tema A d’In t he mood, de Glenn Miller. ➔ Fes variacions a la melodia, modif ica’n el ritme, la intensitat , etc. ➔ Interpreta-les alternadament. Enregistra, reprodueix i valora el resultat. mp ™ ™ 1a vegada 2a vegada 44 & b > > > > > > > > > > > > & b > > > > > > > > œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œJ ‰ Œ ˙ ˙ #˙ nœ Œ Œ ˙ ˙ #œ j nœ œ j œ D. C. Swing (allegro) Després de la Segona Guerra Mundial es va estendre el bebop, un estil de música més complexa, amb tempos ràpids, melodies intricades, harmonies amb cromatismes i dissonàncies, ritmes difícils i llargs solos improvisats. Estava destinat a formacions reduïdes. Hi destacaren el trompetista Dizzy Gillespie i el saxofonista Charlie Parker. En els anys seixanta, l’experimentació amb la forma, la tonalitat i el ritme va or iginar nous estils de tall intel·lectual i abstracte, com el postbob, en què van destacar el saxofonista John Coltrane, el trompetista Miles Davis i el pianista Bill Evans. A par tir dels anys setanta va sorgir el jazz fusió, en què es va fer explícita la inf luència d’altres estils i tipus de música. Els seus exponents van ser els pianistes Chick Corea i Jacques Loussier, i el saxofonista Pedro Iturralde. 16. INDICA l’estil d’aquests f ragments. Quins instruments reconeixes? ➔ When t he saint s go marching in, per Louis Armstrong. ➔ Oh , lady be good, per Ella Fit zgerald. ➔ American patrol, per Glenn Miller. ➔ A night in Tuni sia, per Dizzy Gillespie. ➔ Blue in green, per Miles Davis. 17. IDENTIFICA el mestissatge en aquests exemples de jazz fusió. ➔ Fuga núm . 1 en do major, de J. S. Bach, per Jacques Loussier Trio. ➔ Spain, de Chick Corea. ➔ Cucaracha t wi st, de Pedro Iturralde. 16 I El jazz
RkJQdWJsaXNoZXIy