Sistemes analògics 20. ESCOLTA el primer enregistrament fet per Thomas Alva Edison en un fonògraf. Com és el so? fonògraf El primer aparell capaç d’enregistrar i reproduir el so va ser el fonògraf, inventat el 1877 per Thomas Alva Edison. Les ones sonores s’enregistraven en forma de solc sobre uns cilindres de cera. El resultat eren enregistraments molt breus i de qualitat força pobra, però l’invent va signif icar tota una revolució. En els sistemes analògics , les ones sonores es transformen en vibracions anàlogues (semblants) al so or iginal , que s’enregistren físicament en un supor t (com un disc o una cinta). gramòfon El 1888, Emile Berliner va patentar el gramòfon, que va reemplaçar el cilindre de cera per un disc de pissarra. L’agulla feia els solcs sobre el disc en espiral i en una sola cara. Aquest suport pla era molt més estable, millorava la qualitat sonora i ampliava la durada dels enregistraments. A més, a partir d’un únic motlle se’n podien fer unes quantes còpies, un fet que va suposar l’inici de la difusió musical i el naixement de les companyies discogràf iques. A pr incipis del segle x x es va comença r a apl ica r l ’electr icitat a aquest camp. Amb l’electricitat, van aparèixer tres elements fonamentals: El micròfon, que transformava les ones sonores en energia elèctr ica . L’amplificador, que incrementava la potència del senya l elèctr ic. L’a ltaveu, que transformava el senya l elèctr ic amplificat en so. tocadiscos El tocadiscos, inventat el 1925, va ser el resultat de la incorporació de l’electricitat al gramòfon. Amb el tocadiscos, la pissarra va ser substituïda pel disc de vinil, un tipus de plàstic resistent en què es podien gravar microsolcs, cosa que permetia enregistraments de llarga durada i més f idelitat . En incorporar un motor elèctric, el plat que feia girar el disc tenia una velocitat constant , i la presència d’un amplif icador i d’altaveus va permetre incloure-hi controls de volum.. magnetòfon Cap al 1940 va aparèixer el magnetòfon, un nou sistema en què les ones sonores eren enregistrades en cintes magnètiques per imantació. D’aquesta manera s’aconseguien enregistraments més llargs i de més qualitat . A més, les cintes, que s’enrotllaven sobre si mateixes, es podien manipular (per exemple, tallant-ne un tros i tornant a empalmar la cinta, o gravant més so a sobre de la mateixa cinta), cosa que va donar pas a l’edició del so. 18 I El jazz
RkJQdWJsaXNoZXIy