➔ Expressa’t i desenvolupa la creativitat interpretant peces vocals i instrumentals, acompanyaments i balls, i improvisant, creant i col·laborant amb els teus companys i companyes en l’elaboració de diferents tipus de productes artístics. ➔ Recolza’t en les bases musicals específicament dissenyades per a cada activitat. ➔ Inspira’t amb els exemples audiovisuals proposats. ➔ Deixa’t portar per un itinerari musical variat, enriquidor i curosament seqüenciat. SABERS BÀSICS 1. Sistemes d’escriptura musical. 2. Orígens i evolució del jazz. 3. L’enregistrament del so. CONNECTA AMB LA REALITAT Què és la notació musical? Creus que hi ha una única manera d’escriure la música? Quins aparells coneixes que enregistrin el so? I suports que el reprodueixin? Com penses que seria la teva relació amb la música si no hi hagués ni partitures ni enregistraments? Coneixes cap artista de jazz? És actual? 1 El jazz El jazz El pr imer jazz va sorgir de la bar reja del blues i del ragtime a pr incipis del segle xx a Nova Orleans , ciutat on convivien europeus , criolls (els descendents d’europeus nascuts al continent amer icà), llatinoamer icans i afroamer icans . Les seves caracter ístiques més destacades són: Es basa en la improv isació. L’intèr pret pa r tei x d ’un tema musica l i en crea la seva pròpia ver sió. Quan d ’un tema se n’han fet nombroses ver sions i s ’ha fet popu la r, s ’anomena estàndard. El r itme és sincopat i dona a la música una sensació est imu lant anomenada swing. L’inter preten agr upacions de cambra o bandes for mades per una secció melòd ica (t rompeta , t rombó, t uba , sa xofon i cla r inet) i una a lt ra de r ítmica ( bater ia , cont raba i x , piano i g uita r ra). Les pr imeres agr upacions van ser les marching band s, de vent i percussió, que tocaven en desf i lades , pícn ics i f unera ls . 19. VISIONA la interpretació de l’estàndard Satin doll, per Duke Ellington i la seva orquestra. Quins instruments hi intervenen? Quin improvisa? 10. INTERPRETA Satin doll, de Duke Ellington i Billy Strayhorn, i enregistra-ho per valorar-ho. 44 & ∑ & ∑ ∑ œ œ œ œ œœ Œ ‰ œ™ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ Œ ‰ œ™ œ œ Œ ‰ œ™ œ œ Œ ‰bœ™ bœ œ œ w œbœ œ œ œ œ œ œ œbœ œ œ œ œ œ œJ ‰ Ó™ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œJ ‰ Ó™ mp ™ ™ Fine D. C. al Fine Swing (andante) 13 El primer estil de jazz , de principis del segle xx, es va anomenar dixieland. En aquest estil, els músics es posaven a improvisar melodies de gran força expressiva amb tempos cada cop més ràpids, en passatges coneguts com a solos. El cantant i trompetista Louis Armstrong, i també el pianista Count Basie, van ser les principals figures d’aquest primer estil. Els anys trenta van ser l’època de les big bands: orquestres professionals que, sota la batuta d’un director, inter pretaven ar ranjaments prèv iament elaborats, oposant seccions orquestrals a solos individuals improvisats. El jazz va aconseguir un nivell professional molt alt amb solistes de renom internacional, com van ser el pianista Duke Ellington, el clarinetista Benny Goodman i les cantants Billie Holiday i Ella Fitzgerald. 1 1. VISIONA aquest f ragment de Neix una cançó, una pel·lícula de Howard Hawks, en què es repassen els orígens del jazz . ➔ Comenta els diferents estils musicals que van apareixent en l’escena. ➔ Investiga qui van ser Benny Goodman i Lionel Hampton, dos dels artistes que, juntament amb Louis Armstrong, inter venen en la pel·lícula. Personatges de l’època Louis Armstrong ((1900-197 1) va ser un trompetista, cantant i compositor nascut al barri de Stor yville (el bressol del jazz a Nova Orleans). Satchmo, com era anomenat , va elevar el seu instrument a la categoria de rei del jazz i va tocar tots els estils i en totes les situacions relacionats amb el naixement d’aquesta música i la posterior esplendor. Les seves improvisacions amb la trompeta continuen sent tan vigents com el primer dia. També va ser conegut per improvisar amb la veu d’una manera molt peculiar i expressiva. La seva inf luència és inabastable i es pot af irmar que va ser un dels músics més complets que ha deixat la història del jazz . A les seves innombrables qualitats musicals s’hi afegia una personalitat carismàtica, molt propera al públic, cosa que el va convertir en un personatge molt estimat . Ella Fit zgerald (1918-1996), coneguda com «la primera dama de la cançó», va ser una de les cantants nord-americanes més admirades i inf luents en la història del jazz . A més de tenir una musicalitat extraordinària i una increï ble veu amb una amplíssima tessitura, feia ser vir algunes tècniques vocals en què era una autèntica virtuosa. Una d’aquestes consistia a imitar el so de diferents instruments mitjançant l’entonació de síl·labes improvisades (scat singing). D’aquesta manera, durant els compassos d’improvisació, la cantant podia participar amb la resta d’instrumentistes, i demostrar també la seva capacitat creativa. Al llarg de la seva vida, Fit zgerald va cantar en escenaris d’arreu del món, va guanyar tret ze premis Grammy i va vendre més de 40 milions d’àlbums. 14 I El jazz 84 I Tradicions musicals 6. IDENTIFICA els instruments que sonen a Thessaloniki Mou, de Stelios Kazant zidis. Després, interpreta aquesta versió simplif icada. 44 & b 3 3 3 & b 3 3 3 3 & b 3 3 3 œ œ#œ œ œ œ œ j œ œ œ œ œ œ j ‰ Œ œ œ œ œ#œ œ œ œ#œ œ œ œ œ#œ œ œ Ó œ œ œ #œ œ œ œ j bœ œ ‰ œ œ œ œ Ó œ œ œ œ j œ œ œ œ Ó œ œ œ 3 œ œ œ œ œJ ‰ œ œ œ œ œ Ó œ œ œ œ#œ œ ‰ œ j œ œ œ œ œ œ Ó œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Ó œ œ œ œ#œ œ œ œ j ‰ œ œ œ œ œ ˙ Œ Andante La conga cubana Al segle x v i , les tradicions musicals de diverses ètnies afr icanes van ar r iba r a Amèr ica mit jançant el comerç d ’esclaus i es van f usiona r amb la música indígena i europea presents a l là . A i xí va néi xer, entre a ltres formes musica ls , la conga cubana , un tipus de composició a legre de r itme encomanadís. Té l’origen als cabildos, unes societats d’ajuda mútua on els esclaus es reunien per celebra r els r it ua ls i les t rad icions , on la música tenia un paper fonamental . Amb el temps , i malgrat les prohibicions i la for ta opressió que va par tir la població afroamer icana , els cants i r itmes dels cabildos van acabar sor tint al carrer acompanyant les comparses del carnaval. Les congues es caracter itzen per tenir un r itme binar i i sincopat , i s’interpreten i es ba l len en espais ober ts . Sov int , el públ ic fa de cor, i les veus s'a lter nen amb el s i ns t r ument s de vent i percussió d ’aques tes ag r upacions , entre els quals hi ha tambors , esquelles , paelles i altres idiòfons de metall . 7. BALLA Yayabo, tradicional de Cuba, amb aquest «pas de carrer». ➔ Marca primer el ritme amb percussió corporal . ™ ™ 42 & œ j ‰ œ j ‰ œ™ œ œ 1 2 3 4 ➔ Aprèn aquests passos, mantenint el ritme anterior i aixecant una mica la cama amb el quart pas. Repeteix la seqüència començant amb el peu esquerre. 1 2 3 4 ➔ Inventa un pas nou i amb tots els passos crea una coreograf ia. La percussió és un element essencial en la música caribenya. Entre altres, inclou claus, güiros, bongos i congues, un terme que designa tant el ball com l’agrupació que n’interpreta la música i el tipus de tambor allargat que en forma part . I T I N E R A R I D I DÀCT I C ➔ Reflexiona i debat sobre la teva experiència personal amb el tema de la unitat, per començar a construir el teu aprenentatge i donar-li sentit. ➔ Connecta amb la realitat. Fes- te preguntes, recorda el que has après en altres unitats, en altres cursos, en altres assignatures o en les teves pròpies experiències i aplica-ho per contestar preguntes sobre una situació real. 2 CO N ST R U E I X E L T E U CO N E I X E M E N T: E L S CO N E I X E M E N T S BÀS I CS E L P U N T D E PA R T I DA : L A S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TAT G E 1 ➔ Aplica els teus coneixements musicals enfrontant- te al començament de cada epígraf a un exercici pràctic que requerirà que desenvolupis les teves habilitats i competències musicals. ➔ Comprèn els coneixements a partir de textos clars i ben estructurats. ➔ Ves més enllà i descobreix altres temes d’interès i biografies d’alguns compositors i compositores de l’època. P R ACT I CA L ES T E V ES D EST R ES ES : L ES CO M P E T È N C I ES ES P EC Í F I Q U ES 3 2 I Itinerari didàctic
RkJQdWJsaXNoZXIy