Annex ➔ No t’aturis. Comprova d’un cop d’ull la digitació de les notes a la flauta de bec i els acords bàsics a la guitarra i al teclat per dur a terme les interpretacions musicals proposades en tot el llibre. 6 V ES M ÉS E N L L À ➔ Consulta el LlibreMèdia i descobreix tot el material audiovisual i multimèdia que acompanya i enriqueix el llibre. 7 I A M ÉS . . . ➔ Comprova i aplica el que has après resolent les nombroses activitats que hi ha repartides per tot el llibre. ➔ Valora el teu aprenentatge i sigues conscient de tot el que has après i com has construït els teus coneixements. SA B E R ES BÁS I CO S 4 CO N S O L I DA E L Q U E H AS A P R ÈS . P O SA’ T A P R OVA COM P R OVO E L Q U E H E A P R È S 1 Copia i completa aquest esquema. Notació musical Permet enregistrar i intactes les composicions . Hi ha diferents tipus d’escriptura musical . La notació , sorgida al segle , quan el es va imposar a Europa. La notació alfabètica, sorgida al món , que anomena les notes do a si amb . La tabulatura, sorgida al segle , utilit zada per af icionats a la i al . 2 Relaciona i def ineix al quadern. repetició de compàs accent œ œ œ œ dal segno al coda compàs d’espera œ. gli ssando ~~~~~ œ œ octava alta ‘ staccato œ > lligadura de fraseig legato 10 3 Respon. a. De quines dues cultures prové el jazz? b. Quins dos estils musicals van donar lloc al jazz? Descriu el seu origen. c. Què signif ica la paraula blues? Quines característiques musicals del blues ref lecteix el signif icat del terme? d. Què són les notes de blues? 4 Corregeix al quadern aquestes af irmacions sobre les característiques més destacades del jazz . a. Es basa en la interpretació f idedigna d’una partitura. b. L'intèrpret parteix d'un tema musical popular anomenat eslògan. c. El ritme és sincopat , cosa que atorga a la música una sensació anomenada bebop. d. La banda es divideix en una secció harmònica (trompeta, trombó, tuba, saxofon i clarinet) i una altra de coral (bateria, contrabaix, piano i guitarra). 5 Ordena cronològicament aquests estils musicals i descriu-ne les principals característiques. bebop jazz fusió ragtime dixieland swing big bands postbop gòspel blues 6 Relaciona cada reproductor de so amb el seu suport i ordena’ls cronològicament . magnetòfon MP3 tocadiscos disc compacte reproductor de CD cinta magnètica walkman cinta de casset reproductor de disc dur cilindre de cera fonògraf disc de vinil gramòfon disc de pissarra 7 Copia i corregeix aquesta taula. SENSE COMPRIMIR COMPRIMITS amb pèrdua sense pèrdua MP3 AIFF WAV AAC FLAC WMA œ œ œ œ œ œ œ œ “” œ œ 23 ➔ Pensa críticament. Analitza un text, respon les preguntes que potenciaran la reflexió sobre el tema i investiga. Estableix connexions entre la música i altres àrees i visibilitza el teu pensament. 5 R E F L E X I O N A I I N V ES T I G A Fa una desena d’anys vaig enumerar les aplicacions del fonògraf: l’escr iptura de la cor respondència i de tota mena de dictats , sense necessitat d’un estenògraf; els llibres fonogràfics que parlar ien als cecs , sense ex igi r cap esforç per pa r t seva ; l ’ense - nyament del l lenguatge; la reproducció de la música ; el document fami liar, que conser var ia records , r em i n i scències , etc . , del s membr es de l a fam í l i a , ai x í com les ú ltimes parau les dels agonitzants; les capses de música i les joguines; els rel lotges automàtics que anunciar ien en llenguatge ar ticulat l’hora de tor nada a la l lar, la dels àpats , etc. ; la conservació de les ex pl icacions donades pel professor la c l a s se a què l ’a lumne pot r efer i r- se en qua l sevol moment; la lectura lletrejada i tota mena de lliçons ora ls inscr ites a l fonògraf amb la intenció d ’ajudar la memòria; la combinació del fonògraf i del telèfon, amb v ista a substituir les comunicacions verba ls i efímeres per inscripcions permanents i autèntiques. Cadascuna d’aquestes aplicacions del fonògraf per feccionat és actua lment a un pas de la seva po - sada en pràctica . Puc afegir, a més , que, gràcies a la faci l itat amb què l ’apa rel l g r ava i reproduei x tota mena de mú sica , e l s a i r es x iu l at s i e l s r e l at s , pot fer-se ser v ir com a distracció per a ls invà lids , a les reunions de societat , a ls banquets , etc. Fragments orquestrals i fins i tot òperes sence - res poden emmagatzemar-se a l ci l indre: la veu de l a Pat t i c a nt a nt a A ngl at e r r a p o t e s c ol t a r - s e e n aquest costat de l ’At làntic i pot conser var-se per a les generacions f utures . Thomas A lva Edison , 189 0 . Usos del fonògraf segons Edison Em pregunto 1 Busca en un diccionari i explica amb paraules pròpies el signif icat d’aquests termes utilit zats en el text . estenògraf fonogràf ic reminiscència agonit zant llenguatge articulat ef ímer 2 ¿Què creus que vol dir Edison quan af irma que el fonògraf substituirà «les comunicacions verbals i ef ímeres per inscripcions permanents i autèntiques»? 2 El fonògraf va ser venut al principi com una màquina de dictat per a of icines. Fins a quin punt li sembla important a Edison la seva aplicació a l’enregistrament i difusió de la música? 2 Investiga qui va ser «la Patti» (Adelina Patti) i redacta’n una petita ressenya. 2 Busca informació i completa aquesta taula al quadern. L ECT U R A THOMAS ALVA EDISON Dates de naixement i defunció Lloc de naixement Principals invents 24 I El jazz 3
RkJQdWJsaXNoZXIy