S È R I E C O M P R O M Í S Religió catòlica 2 E S O Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Depar tament d’Edicions de Grup Promotor / Santillana, sota la direcció de Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l’elaboració ha par ticipat: Francisco Javier Romero Arance A S S E S S O R A M E N T Montserrat Sardà Brotons E D I C I Ó Silvia Caunedo Madrigal Jordi Conde Baltrons D I R E C C I Ó D E L P R O J E C T E Lourdes Etxebarria Orella Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els traslladi a la llibreta.
ANNEX 114 Abreviatures bí bliques Unitat Interpreta des de la Bíblia Construeix el teu aprenentatge: els sa bers bàsics 1. Molt més que un llibre 6 Testimoni vertader La paraula de Déu en les nostres vides 2. Obres fetes per tu 18 L’arquitecte de la Creació Per amor ens fa lliures Projecte El meu compromís cristià inclou l ’ecologia? 30 1a fase De què parlem? 2a fase Parlem de medi ambient 3. Reflexos de Déu 42 L’ofrena d ’una viuda pobra Un dret, un deure 4. Comencem a fer alguna cosa 54 Fruit de la desconfiança És a les teves mans Projecte Com he d’actuar i prendre les meves decisions? 66 1a fase Amb llibertat 2a fase Amb responsabilitat 5. La fe, un regal 78 Testimoni vertader Acollir el que ha estat revelat 6. Jo hi crec, i tu? 90 Els apòstols ens ensenyen Veritats de fe Projecte Com es relaciona el cristianisme amb altres religions? 102 1a fase Què és el sincretisme religiós? 2a fase Diferents tradicions religioses Índex de Religió catòlica
Documents per treballar les activitats Practica les competències específiques Compromet-te Religió i cultura Reculls el testimoni?: Teòloga i feminista, Elisabeth Schüssler Fiorenza En ruta: Les coves de Qumran Diàleg amb la cultura: Portes del baptisteri de la catedral de Florència Temps de lectura: La Bíblia de fang, Julia Navarro Reculls el testimoni?: Emiliano Aguirre (1926-2021) Passa a l’acció: Ciència i fe Diàleg amb la cultura: La Creació en l’art Temps de lectura: Vida, la gran història, Juan Luis Arsuaga 3a fase Però també d ’ecologia integral Producte final Participar en un Pla d ’acció a través de la plataforma Laudato si’ En construcció: El nostre gra de sorra Reculls el testimoni?: Mestra i màrtir, Victoria Díez Diàleg amb la cultura: «Els rostres conten històries» Temps de lectura: La ciutat de l’alegria, Dominique Lapierre En ruta: Els símbols del pecat Reculls el testimoni?: El rector quadriller En construcció: Els pecats del primer món Diàleg amb la cultura: La taula dels pecats capitals Temps de lectura: Marcar un gol, Care Santos 3a fase En consciència Producte final Dissenyar una instal·lació artística Reculls el testimoni?: Maria, mare dels creients En construcció: Una societat pluralista Diàleg amb la cultura: La imatge de Déu Temps de lectura: Un mapa de sal i estrelles, Jennifer Zeynab Joukhadar Passa a l’acció: La Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) Reculls el testimoni?: Santa Helena Diàleg amb la cultura: El credo en imatges Temps de lectura: San Manuel Bueno, mártir, Miguel de Unamuno 3a fase El diàleg interreligiós Producte final Fer un vídeo documental
Comencem a fer alguna cosa Llegeix-lo al revés Ara miro enrere i em dic a mi mateix que no hi ha sortida i mentiria si digués «ja soc lliure, he aconseguit oblidar l’egoisme». Guanyar diners sense que importi el preu és més valuós que viure feliç amb els que m’estimo. Un privilegi no comptar amb els altres. No és gratificant no decebre’t més? És més que fàcil enganyar-se en un mirall. No vaig néixer per això, va respondre el teu reflex. Hi tens interès? Mira-ho amb perspectiva i si després no hi ha alternativa, LLEGEIX-LO AL REVÉS. Lytos Què aprendré? A identificar les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà, i relacionar-les amb la dignitat personal, reconeixent-la en els altres. N’hi ha prou d’observar el nostre entorn per descobrir moltes coses que no ens agraden i d’altres que ens fan patir. Si tot el que va ser creat era bo, per què el món té aquesta tendència a l’egoisme, l’enveja, la violència...? La Bíblia ho explica mitjançant el concepte de pecat i les seves conseqüències. 4 T E M A • Què et fa pensar aquesta cançó? • Hi ha alguna cosa en la teva vida que hagis de capgirar? Com ho pots aconseguir? • Busca exemples de situacions de la teva vida quotidiana: – d’una mala actitud cap als companys, professorat, família... – de no actuar, no implicar-t’hi; – d’obrar correctament. Punt de part ida 55 ITINERARI DIDÀCTIC L’objectiu principal d’aquesta sèrie: COMPROMÍS, és aprofundir en la dimensió religiosa i espiritual de la persona. Com a creients, és responsabilitat nostra buscar respostes als interrogants de les nostres vides i comprometre’ns en la construcció d’un món millor. Per fer-ho et proposem l’itinerari següent: T E M A 4 E X P LOR A LA B Í B L I A Qui escriu aquest text? El llibre del Gènesi és la recopilació d ’escrits de diverses escoles o autors. A qui va adreçat? A tots els creients que volen conèixer la resposta a les grans preguntes de la humanitat, com l’origen del mal, des de la perspectiva religiosa i per mitjà d ’imatges i símbols metafòrics. Quan es va escriure aquest text? Va ser editat pels volts de l’any 400 abans de Crist. Altres dades Aquest l l ibre és conegut com Gènesi, que significa ‘principi’, ja que s’hi narra l’origen de tot el que es coneix. Té com a objectiu explicar qui és Déu i l’inici de la seva relació amb la humanitat. Fa servir molts de símbols i imatges per acostar-nos a aquest misteri, per això l’hem d ’interpretar com un text religiós i didàctic. Es pot dividir en dues parts: la primera comprèn els onze primers capítols i conté relats sobre la Creació, la història d ’Adam i Eva, i la de Noè. A partir del dotzè capítol s’hi descriu l’època dels patriarques d ’Israel. Fruit de la desconfiança 1La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: –Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí? 2La dona va respondre a la serp: –Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem. 4La serp li va replicar: –No, no moriríeu pas! 5Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal. 6Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. 7Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars. 8Quan l'home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés. Gn 3, 1-8 Aprenc a mirar • Descriu l’escena. Quin moment pot estar mostrant? • Reconeixes els teus errors? Escriu-ne un exemple. • Com et sents quan prens una mala decisió? Raona la resposta. • En vista de les conseqüències negatives dels teus actes, et tanques o acceptes l’ajuda dels altres? • I a l’inrevés? Ofereixes la teva ajuda a qui no s’ha portat bé amb tu? Per què? Adam i Eva temptats per la serp, segle XII, església de Sant Andreu de Sagàs, Lleida. Què ens diu, aquest text? La Bíblia comença amb el relat de la Creació i continua amb el pecat original, amb el qual es vol explicar l’aparició del mal al món, a causa de la desconfiança d ’Adam i Eva envers Déu, i les conseqüències de les seves males eleccions. Aquest fet se simbolitza amb la imatge de tots dos menjant del fruit de l’arbre prohibit. Ja sabem que aquest relat no és històric ni verídic i que només té una intenció educativa. En aquest cas, l’ensenyança és que hem d ’anar amb compte amb les temptacions que ens fan veure el mal com a bé amb la finalitat d’intentar confondre’ns i fer-nos sentir déus. Tal com ens recorda el nostre Catecisme, el concepte de pecat original és una veritat essencial de la nostra fe. Sant Agustí va ser el primer que va parlar del pecat original, però no es va establir com a doctrina fins el Concili de Cartago (any 418). S’hi afirma que és quelcom que tots posseïm per defecte pel fet de néixer. Per això el baptisme va ser necessari, per deslliurar-nos d ’aquesta taca. L’autor del relat bíblic també destaca que Adam i Eva es van sentir nus. Amb aquesta metàfora es vol expressar que en la persona apareix un sentiment de culpa perquè sap que ha fet alguna cosa malament i la duu a sentir-se feble, indefensa i avergonyida. En definitiva, el pecat trenca l’harmonia interna de l’ésser humà, tot i que Déu ens dona una nova oportunitat per mi l lorar per mitjà del sagrament de la Reconciliació. 57 56 T E M A 4 És a les teves mans El rector quadriller Álvaro Sicán va néixer a Guatemala el 1983. Quan tenia set anys es va endinsar en el món de les quadril les, amb tot el que comporta: violència, drogues i autodestrucció. Va veure com els seus amics morien assassinats o acabaven a la garjola. I amb el decurs dels anys es va començar a fer preguntes sobre la seva vida. L’Álvaro va trobar Déu, amb l’ajuda de la seva parròquia, i amb Ell les respostes que cercava. Es va adonar que el món que havia deixat era, al mateix temps, un gran «camp de treball», i així va entrar a l’Orde dels mercedaris, per dedicar la seva vida a ajudar les persones que vivien situacions semblants. Actualment treballa com a capellà a la presó de Zuera, Aragó, on no tan sols atén els empresonats, sinó també els joves que estan en risc de ser-ho, i aquells que ja han sortit i volen refer la seva vida, mitjançant assessoria legal o ajuda en la cerca d ’una feina. Per a l’Álvaro «ser mercedari és un estil de vida, una espiritualitat que et marca, un camí de llibertat, de lluita, d ’encontre i de donar la vida dia a dia. És el que jo anomeno tatuatges al cor». Entrevista per al diari Iglesia en Aragón • Coneixes algú que, com l’Álvaro, hagi reestructurat la seva vida? • I tu, tens cap tatuatge al cor? Reculls el test imoni? 3. També afecta el meu entorn. No som individus aï l lats, sinó que vivim dins d ’una societat. Per això les conseqüències del pecat no a fec ten tan so l s l a pe r sona que e l comet, sinó que repercuteix en els altres; fins i tot, sense voler-ho, podem provocar una rea cc i ó en cadena . Pe r e xemp l e , s i comp rem alguna cosa robada estarem fomentant que es cont inuï robant ; o si fem córrer un rumor fal s sobre al gú, podem provocar que apare - gu i n a l t res ment i des o que aque l l a pe rsona pateixi assetjament o discriminació. Les nostres males deci s ions fomenten que exi steixi el mal en el món i no només repercuteixen en l e s p e r s o n e s , t a m b é e n l a n o s t r a « c a s a c o m u n a » , l a Te r ra . E n e l p r o j e c t e a n t e r i o r vam a p re n d re q u e Dé u e n s va f e r e l s s e u s col · laboradors i ens va donar la capaci tat de crear ; però nosal tres, amb la nostra l l ibertat , adqui r im la capaci tat de destrui r. Quina po - sem més en pràctica? Crear o destruir? Encara que la persona és un ésser social, de vegades també actua asocialment; l’egoisme, la cobdícia i la supèrbia la porten a sotmetre els altres amb intencions errònies, així com explotar-los, abusar-ne o deixar-los indefensos. La comunitat vertadera és una unió lliure de les persones que busquen el bé per a si mateixos i per als altres, i que només d’aquesta manera arriben al bé comú que a la persona individual li resulta complicat d’assolir. Pot servir l’exemple del treball d’una orquestra, que només sona bé quan s’hi reuneixen múltiples talents. Docat 62 4. En la proximitat de Déu es fan perceptibles el pecat i la seva gravetat. Des de petits, alguna cosa en el nostre interior ens ajuda a diferenciar el bé del mal, malgrat que de vegades no en fem cas. A més ens fa reflexionar després d ’una mala acció. Aquesta és la veu de la consciència, la veu de Déu. en construcció Els pecats del primer món Si llegim amb deteniment els Objectius de Desenvolupament Sostenible podem concloure que hi ha una relació amb el tema que tractem. Cadascú és conseqüència del mal infringit per l’egoisme, la prepotència o l’avarícia dels països del primer món. Per això, el papa Francesc, a la Conferència Internacional sobre les Religions i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (març de 2019) , va fer palès que ens cal una conversió per solucionar aquests problemes: «Els objectius econòmics i polítics han d ’estar emparats per objectius ètics que pressuposin un canvi d ’actitud, la Bíblia en diria un canvi de cor. Aquí les religions tenen un paper clau. Per a una transició correcta cap a un futur sostenible, cal reconèixer «els propis errors, pecats, v i c i s o neg l i gènc i es» , pened i r - se de tot cor, canv i ar des de l ’ i nter i or, reconciliar-se amb els altres, amb la Creació i amb el Creador (Laudato si ’ 218)». A debat • Estàs d’acord amb aquesta afirmació de sant Joan XXIII?: «Qualsevol ésser humà és millor que allò que diu i fa». Raona la resposta. Jesús ens va ensenyar que Déu és amor, que és un Pare bo que sempre ens perdona i espera que tornem cap a Ell quan ens desviem del seu camí. Per això, primer de tot, va enviar el seu Fill Jesucrist, qui va carregar el pes dels nostres pecats i per això va morir. Després ens convida al sagrament de la Reconciliació, mitjançant el qual no confessem les nostres faltes davant d ’un jutge, sinó d ’un sacerdot que en nom de Jesús ens recorda les seves paraules: «Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n i d ’ara endavant no pequis més» (Jn 8, 11). Aquest sagrament ha de ser una festa, ja que celebrem l’encontre amb el Senyor de la vida. Ell fa servir les nostres febleses per fer-nos millors. Pren la iniciativa, ens inunda amb el do gratuït del seu amor i ens convida a començar de bell nou. Déu va venir a perdonar, és capaç de fer festa per un pecador que s’hi acosta i ho oblida tot. Quan Déu ens perdona, oblida tot el mal que hem fet. Algú va dir: «És la malaltia de Déu». No té memòria, és capaç de perdre la memòria en aquests casos. Déu perd la memòria de les males històries de tants pecadors, dels nostres pecats. Ens perdona i continua endavant. Tan sols ens demana: «Fes el mateix: aprèn a perdonar», no continuïs amb aquesta creu infecunda de l’odi, de la rancúnia, de «me la pagaràs». Aquesta paraula no és cristiana ni humana. La generositat de Jesús ens ensenya que per entrar al cel hem de perdonar. Homilia del papa Francesc a Santa Marta 17 de març de 2020 Tornar a les fonts • Fes una llista amb els pecats i amb el que hem de cultivar per no caure-hi, segons els textos següents : Mc 7, 20-23; Rm 1, 28-31; Ga 5, 22-23; Ap 21, 8; Ap 22, 15. • Tria un ODS . I n v e s t i g a l e s c a u s e s q u e l’han originat i analitza si les teve s ac t i t uds d i à r i e s fo - menten el problema o contribueixen a solucionar-lo. 61 60 T E M A 4 És a les teves mans Existeix el mal? Si fem una volta per les grans sagues de la literatura o del cinema veurem que en totes hi ha dos elements principals: algú que encarna la maldat i persones que, tot i ser herois, pateixen una lluita interna entre el bé i el mal . Aquestes grans històries ens ensenyen que el mal existeix des de l’origen del món i que en la vida real no hi ha bons i dolents; les decisions que prenem marquen la diferència. Algunes fan del món un lloc millor i d ’altres l’empitjoren. Aquestes darreres són les que els cristians anomenen pecat. Què és el pecat? Tots coneixem el terme pecat, però sabem del cert què significa i les implicacions que té? El Catecisme per a Joves ( Youcat) el defineix de la manera següent: Un pecat és una paraula, un acte o una intenció amb què una persona atempta, de manera conscient i voluntària, contra l’ordre vertader de les coses, previst així per l’amor de Déu. Pecar significa més que infringir alguna de les normes acordades pels homes. El pecat va, lliure i conscient, contra l’amor de Déu i l’ignora. El pecat és, en definitiva, «l’amor propi fins al menyspreu de Déu» (sant Agustí), i en cas extrem la criatura pecadora diu: Vull ser «com Déu» (Gn 3, 5). Tal com el pecat em carrega amb el pes de la culpa, em fereix i em destrueix amb les seves conseqüències, i enverina i afecta també el meu entorn. En la proximitat de Déu es fan perceptibles el pecat i la seva gravetat. Youcat 315 Per entendre bé aquest concepte, l’explicarem amb més deteniment amb quatre punts: . Paraula, acte o intenció conscient i voluntària. Les persones som éssers imperfectes i, al llarg del dia, podem dir, fer o simplement pensar alguna cosa que vagi en contra de nosaltres mateixos o dels altres, i que trenqui la nostra relació amb Déu. Però s’hi podria afegir quelcom més. Quan al principi de l’eucaristia resem Jo Confesso, reconeixem que pequem de «paraula, obra i omissió». I de vegades el pecat no és un acte en si, sinó poder fer alguna cosa bona i no fer-la. en ruta Els símbols del pecat Si ens apropem a qualsevol pinacoteca del món, podem trobar obres que recullen l’escena del pecat original. Encara que provinguin d ’èpoques diferents, totes mantenen els mateixos elements simbòlics del relat bíblic. Estem cridats a oferir al món llum on hi ha tenebres. Idees clau • Què ens diu la Bíblia sobre el pecat original? • Amb quina intenció es van escriure els primers capítols del Gènesi? • Què anomenem pecat? • Quina és l’ensenyança que ens vol transmetre el relat del pecat original? • Es pot pecar contra la natura? Escriu algun exemple de pecat contra el proïsme i un altre contra la natura. Per exempl e , quan no defensem qui ho necess i ta , quan decidim tocar el dos i no ajudem en les feines de l a ca s a o qu a n ve i em que a l g ú s ’e qu i vo ca i no diem res. En aquests moments tenim la possibi l i tat d ’actuar, però decidim no fer-ho sense pensar, de vegades, en l es conseqüènc i es que podr i a causar, tant a a l t res persones com a mi mateix. D’al tra banda, el pecat en s i és un acte conscient i voluntari, ja que estem dotats de llibertat i, per tant, capacitats per optar entre el bé i el mal. Sabent-ho, hem d ’estar atents i anar amb compte amb aquells que ens intenten confondre i ens tempten a prendre males decisions. No oblidem que, al cap i a la fi, som nosaltres mateixos els únics i, per tant , darrers responsables dels nostres actes i de les conseqüències que impliquen. Espai creatiu • Pensa en un llibre o pel·lícula que descrigui la lluita interior entre el bé i el mal d’una persona. Presenta la història d’una manera creativa, per mitjà d’un mapa mental, una carpeta de projecte, etc. . «Amo r p r op i f i ns a l menysp r eu de Déu» (sant Agustí). El relat del pecat original o el de la Torre de Babel fa al·lusió a aquesta ambició que les persones tenen de voler ser com Déu. Fruit d ’això són l’egocentrisme o l a prepotènc i a , cont rava lors ar re l ats en l a soc i etat actual. El nostre error rau a creure que estem per damunt dels altres. A gran escala, les guerres, el racisme o l’explotació laboral són el resultat de voler estar per damunt del proïsme. Però de la mateixa manera ho són l ’asset j ament , l a d i scr imi nac i ó o l es befes que pateixen algunes persones. Déu es troba en cadascun de nosaltres, per tant negar el proïsme és negar Déu i actuar com si fóssim superiors als altres és voler ser com Ell. Fins que no ho superem no podrem parlar, com a cristians, de la vertadera fraternitat. Eva: instiga Adam a menjar del fruit prohibit. No és l ’únic relat de l ’antiguitat en què una dona és qui causa el mal. En el cas de Pandora, per exemple, la cur ios i tat va poder més q u e e l l a i va e s c a mp a r e l s m a l s a r re u d e l món, segons el mite grec. La serp: apareix en moltes cultures antigues, però la seva simbologia és confusa. En algunes és sinònim de guar iment i vida, com la copa d ’Hi g i ea , s ímbo l de l es fa rmàc i es ; en d ’altres, com en la Bíblia, de temptació, maldat i mort. La poma: invenció dels artistes o error de traducció? En qualsevol cas, en el relat no s’esmenta quin tipus de fruita van menjar Adam i Eva; la poma ha esdevingut el símbol de la temptació, com al conegut conte de la Blancaneu. Arbre del coneixement del bé i del mal: situat al paradís, el podríem comparar amb el foc que Prometeu roba als déus; la diferència és que el Déu del Gènesi no castiga la humanitat per obtenir el coneixement, sinó per desobeir-lo i desconfiar d’Ell. • Entra a la pàgina del Museu Nacional d ’Art de Catalunya i fes una cerca sobre les paraules «temptació-pecat-original». Explora les obres que hi apareixen. Tria’n una i descriu com representa l’autor els elements esmentats. 59 58 Explora la Bíblia 2 Aprofundeix en el coneixement 3 Punt de part ida 1 Avalua els teus coneixements previs sobre el tema que treballaràs. Analitza un text bíblic a través del context històric, l'autor i el significat. Amplia els teus sabers amb continguts sobre la persona, la relació amb Déu i els altres, i la necessitat de construir un món millor per a tothom. Aprèn a mirar i interpretar la realitat per mitjà de les ensenyances de la Bíblia. Viatja En ruta a llocs relacionats amb el que aprens. Recull el testimoni dels homes i les dones de fe que han sabut posar en pràctica l’Evangeli. Construeix la teva Agenda 2030. Com que som ciutadans del món analitzarem els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Passa a l’acció i aprèn, fora de classe, fent enquestes, visites, entrevistes... per saber què passa al teu entorn.
DE CINE Un petit pla... com salvar el planeta, de Louis Garrel, 2021. Aquesta comèdia francesa planteja com nens de tot el món preparen i executen un pla per salvar el planeta. Tot esclata quan els pares s’adonen que desapareixen objectes de les seves llars. • Què t’ha cridat més l’atenció? • Coneixies els problemes que s’expliquen a la pel·lícula? • De totes les solucions que hi aporten, quines podries dur a terme? • Amb tot el que s’ha dit en aquest tema, consideres necessari que hi hagi una cultura més àmplia sobre la protecció de la nostra casa comuna? Valoro el que he après A nivell individual • Quins criteris del projecte creus que has assolit? I quins no? • Creus que el que s’hi ha treballat és rellevant? Per què? • Quins aspectes positius i quins de negatius has trobat en cadascuna de les fases treballades? • Què has après que no oblidaràs? • Com valores el teu treball en aquest projecte? Posa’t una nota de l’1 al 10 i digues per què. Treball cooperat iu • Creus que com a grup heu organitzat bé el treball? • Heu seguit la seqüència del projecte per assolir els criteris proposats? Justifica la resposta. • Creus que tots els membres hi han participat uniformement? • Creus que els rols estaven ben repartits? • Com valores el treball cooperatiu? Posa una nota al teu grup de l’1 al 10 i digues per què. Producte final • Quines dificultats heu trobat a l’hora de fer el projecte? • Quins són els encerts del vostre projecte? • Què creieu que es podria millorar? • Heu complert el termini per lliurarlo? Si no ha estat així, per què? • Com valoreu el projecte que ha presentat el grup? Posa una nota de l’1 al 10 i digues per què. 41 T E M A 4 DI À L EG A M B LA C U LT U R A B A D E 6 7 5 3 La taula dels pecats capitals Aquest quadre , pintat ent re 1505 i 1510, fou or i g inàr i ament l a coberta d ’una t au l a . L’au to r é s Hi e ronymus van Aeken , mé s conegu t com e l Bosch. Les seves obres desborden molts colors i detalls minuciosos, amb figures que semblen provinents del món dels somnis i malsons de l’artista. Per aques t mot i u a l guns l ’assenya l en com un precursor de l sur rea l i sme i veuen la seva influència en pintors posteriors, com Dalí o Miró, malgrat els segles que els separen. La seva pintura també es caracteritza per expressar la seva pròpia visió del cel i de l ’ infern, el pecat i la salvació. El tràgic i l ’horrible s’uneixen a l’humor i la caricatura, provocant por i, alhora, atracció. Aquesta obra en concret està farcida de contingut ideològic i doctrinal que presenta en una composició original i innovadora per a l’època. Hi ha tres temes que unifiquen totes les escenes: • Déu que tot ho veu. La pintura capta la mirada dels espectadors cap a l’interior del cercle, tal com diu la inscripció en llatí: «Compte, compte, Déu està mirant». Ell veu les nostres accions, bones i dolentes. • La llibertat de la persona (franja al voltant de l’ull ). De vegades perdem la raó i ens deixem dur pels pecats capitals. Tal com ens recorda el text de la Bíblia que apareix al quadre: 28Aquest poble d'Israel ha perdut el seny, no té gens d'enteniment. 29Si fos intel·ligent, ho comprendria, endevinaria el sentit del seu destí. (Dt 32, 28-29) • Les conseqüències del pecat. Aquest tema es troba a les escenes dels cantons de la taula i es resumeix en el text de la Bíblia següent: 20Ell va dir: «Quan els amagui la mirada, veuré quina serà la seva fi; perquè són una gent perversa, uns fills que no són de fiar. (Dt 32, 20) 63 Espai creatiu Trieu una de les escenes de la taula: • Feu-ne una descripció detallada i expliqueu quin pecat mostra. • Busqueu un exemple més actual i presenteu-lo a la classe de manera creativa. Escena A En el centre apareix l’ull de Déu amb Jesucrist a la pupil·la: Ell és qui ens porta la salvació, i per això es troba en el centre, envoltat dels pecats capitals. Per omplir l’espai entre el cercle i els cantons de la taula, el Bosch hi representa quatre escenes força habituals de la iconografia cristiana, les darreres etapes de l’existència d ’una persona: mort, judici i, com a conseqüència, infern o glòria: B El moribund es confessa mentre la Mort l’espera amb un àngel i un dimoni. C El judici Final, representa Crist, al cel, envoltat d ’àngels i sants mentre els morts surten de les tombes. D Glòria, sant Pere rep les ànimes dels justos al cel. E Infern, els qui han pecat reben el càstig que mereixen. 1 C 4 2 1 Avarícia: desig excessiu i desordenat d ’adquirir riqueses. És el cas d ’aquest jutge, el veredicte del qual depèn d ’allò que li regalin. La virtut que nega aquest pecat és la generositat. 2 Gola: apetit desordenat de menjar i beure, com fa aquesta família. La virtut contrària és la temprança. 3 Peresa: actitud descuidada pel que fa a obligacions i compromisos. L’exemple és un sacerdot que dorm i negligeix la seva feina. La virtut oposada és la diligència. 4 Luxúria: desig i gaudi de manera desordenada, com el cas d ’aquesta parella que, abstreta en el coqueteig, no s’adona del que passa al seu voltant. Virtut, la castedat. 5 Supèrbia: excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres. Una dona es mira al mirall que subjecta un dimoni. Està emparellada amb la humilitat com a virtut. 6 Ira: desig violent i injust contra Déu o els altres. Hi ha representats dos borratxos que es barallen davant d ’una dona. La virtut és la paciència. 7 Enveja: sentiment de tristesa pels béns d'altri. Una parella vol el falcó que duu algú altre i dos gossos es barallen per un os. La virtut contrària és la caritat. El Bosch (1450-1516) va formar part d’una família de pintors que van treballar durant sis generacions als Països Baixos. Vocabulari pecats capitals. pecats que són cap i origen d’altres vicis i pecats. A les acaballes del segle , el papa sant Gregori el Gran els va agrupar en set. 62 T E M P S DE L EC T U R A T E M A 4 Care Santos Va néixer a Mataró l’any 1970. Va estudiar Dret, tot i que va començar exercint com a periodista. Les seves obres són de diversos gèneres, com el conte, la novel·la, el relat o l’assaig. Ha rebut nombrosos reconeixements, com el Premi Nadal (2017) o el Cervantes Chico (2020), aquest darrer per les seves obres de literatura infantil i juvenil. El relat curt «Marcar un gol» forma part del llibre 21 r e l a t s con t ra l ’a ss e t j amen t es co l a r. Pe r mi t j à d ’aquestes narracions breus pretén sensibi l itzar els adolescents sobre un problema urgent que cada vegada afecta més persones. Marcar un gol A debat • Quina relació té aquest text amb el tema? • Qui creus que és més culpable, qui assetja o qui ho sap i no diu res? Raona la resposta. • El relat comença amb aquesta frase: «Sigues amable amb els més aplicats de la classe, perquè hi ha moltes possibilitats que acabis treballant per a un d’ells. Què en penses? És coherent amb els valors cristians? M’he esperat que marxés tothom per fer aquest passeig solitari. El considero una cerimònia de retrobament. No amb les velles parets i llocs, que conec tan bé, sinó amb mi mateixa. Amb els meus records. […] Pujo l’escala agafant-me al passamà, amb calma. Els dies que arribava tard havia aconseguit pujar aquests escalons de tres en tres. Ara els observo i em pregunto com és possible que una nena com jo, que mai no va ser àgil i que no estava dotada per als exercicis gimnàstics, fes una cosa semblant. Potser la urgència, el temor de fer tard o la por de cridar l’atenció m’apressaven fins aquest punt? La por, sí. No em fa res recordar-ho. Més que por: terror de fer tard, de ser el centre de les mirades. […] Feien befa de la meva poca agilitat, o del meu físic, o del meu xandall, de qualsevol cosa. Feien que la resta de la classe també rigués. Deien: «Has d’aprendre a saltar, repel·lent». O bé: «Et pesa el cul, Ramírez». […] El pla els va sortir més que bé. El vestuari va quedar desert. Quan vaig decidir sortir de la dutxa, a penes no s’escoltava ningú fora. No vaig trobar la tovallola sobre la porta, on l’havia deixada. […] Vaig provar d’obrir una mica la porta per si de cas s’havia quedat fora del meu abast i va ser llavors quan em vaig adonar que l’havien embarrada per fora. […] Van trigar més de sis hores a trobar-me. […] No havia aconseguit sortir-ne, malgrat haverho intentat de totes les maneres. […] i podria haver estat pitjor: m’hi podria haver quedat fins l’endemà, o fins que els meus pares haguessin notat la meva absència. […] L’endemà, no parlaven d’altra cosa al col·legi. La notícia s’havia escampat sense saber com. Tothom em mirava als passadissos, xiuxiuejant. En canvi, jo no podia mirar ningú a la cara. Ni a la Míriam ni a la Carmen ni a la Isabel ni a la Marta ni, en realitat, a cap dels meus companys, que, si no havien participat en la cruel befa, havien actuat com a testimonis muts. Durant uns dies vaig esperar que algú m’ajudés i les delatés. Tothom sabia qui havia sigut, però ningú no ho va fer. Care Santos 64 65 S Í N T E S I Maléfica, Robert Stromberg, 2014. Maléfica és una fada jove de bon cor. Però el dolor i la traïció d’algú a qui estimava la duria a convertir-se en la reina del mal. Només es podria salvar si es retrobés amb l’amor, i el trobarà de la manera més inesperada. • Què podem aprendre de l’actitud d’Stefan? I de la de Maléfica? • Creus que les nostres accions poden «fer dolenta» una altra persona? Raona la resposta. • Què pot significar per a nosaltres «perdre les ales»? • Quina ensenyança obtens de la pel·lícula? YOUCAT DE CINE Què he après? • Què podem considerar pecat? • Què és el pecat original? En què ha millorat la meva relació amb els altres? • Soc conscient de les conseqüències que tenen les meves males accions per als altres? Escriu-ne un exemple. • Soc conscient que quan ofenc una persona ofenc Déu? En què he millorat com a persona? • Demano perdó quan soc conscient que he fet alguna cosa malament? Raona la resposta. • M’acosto al sagrament de la Reconciliació per sentir el perdó de Déu? VALORO EL QUE HE APRÈS Pecat: un pecat és una paraula, un acte o una intenció amb què una persona atempta, de manera conscient i voluntària, contra el vertader ordre de les coses, previst així per l’amor de Déu. Pecar significa més que infringir alguna de les normes acordades pels éssers humans. El pecat s’adreça contra l’amor de Déu i l’ignora (315). Pecat original: el pecat, en sentit propi, és una culpa que cal respondre personalment. El terme pecat original, per consegüent, no es refereix a un pecat personal, sinó a l’estat abatut de la humanitat en el qual neix cada individu abans de pecar per decisió pròpia (68). La responsabilitat humana: l’ésser humà és responsable de tot el que fa de manera conscient i per pròpia voluntat (288). El perdó: Jesús no només va perdonar ell mateix els pecats, també va confiar a l’Església la missió i el poder d’alliberar els homes dels seus pecats. Mitjançant el ministeri del sacerdot es concedeix al pecador el perdó de Déu i la culpa queda esborrada com si no hagués existit mai (150). Pren consciència del teu aprenentatge 5 Estableix un diàleg entre la fe i la cultura 4 Completa els teus coneixements i opina amb sentit crític. Valora i aplica en la teva vida el que has après. Autoavalua’t. Llegeix i relaciona el que has après amb la literatura d’ahir i avui. Estableix un diàleg entre fe i cultura a través del nostre patrimoni. Ordena els teus coneixements amb l’ajuda del Catecisme per a Joves (YOUCAT). A l final de cada trimestre trobaràs... Seqüència del projecte a fase. De què parlem? • Reflexionarem sobre els vincles del cristianisme amb la cura de la Creació. a fase. Parlem de medi ambient • Investigarem, per mitjà de l’encíclica Laudato si’, quina hauria de ser la nostra responsabilitat pel que fa a la protecció del medi natural. a fase. Però també d’ecologia integral • Coneixerem què significa aquesta expressió i què implica en les nostres vides. Producte final • Participar en un pla d ’acció per mitjà de la plataforma Laudato si’. Criteris d’avaluació • Adquirir habilitats i actituds de relació amb altres persones, posant en pràctica estratègies efectives de reflexió i de comunicació, d ’ajuda mútua, de participació i d ’inclusió, orientades a la millora de la convivència en la família i en l’escola com a expressió de la fraternitat universal. • Analitzar les necessitats socials, identificant les situacions d ’injustícia, violència i discriminació, amb les seves causes, destriant-les en funció del projecte del Regne de Déu, implicant-se en propostes de transformació social. P R O J E C T E El meu compromís crist ià inclou l’ecologia? • Què et suggereix el contrast d’aquestes dues fotografies? • Creus que el cristianisme té cap relació amb l’ecologia? Justifica la resposta. • Coneixes alguna iniciativa ecològica que dugui a terme la teva parròquia? Punt de part ida 31 115 Tema . Molt més que un llibre Pàgina . Tornar a les fonts Ex 20, 12 12Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu. Is 1, 2-3 2Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. 3Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora». Za 1, 8 8De nit, en una visió, vaig veure un cavaller que muntava un cavall roig. S’estava a la vall profunda, enmig d’unes murtres. Al seu darrere hi havia altres cavalls rojos, grisos i blancs. Pr 15, 17-18 17Val més plat de verdura amb amor que vedell gras servit amb rancor. 18El geniüt encén la lluita, l’home pacient l’apaga. Ct 7, 12-13 12Vine, estimat meu, sortim al camp, fem nit en llogarrets. 13De bon matí anirem a les vinyes per veure si broten els ceps i es desclou la seva florida, si als magraners els esclaten les gemmes. Allí t’ompliré de carícies. Jon 1, 1-16 1El Senyor va comunicar la seva paraula a Jonàs, fill d’Amitai. Li digué: 2–Ves a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat. 3Però Jonàs decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Va baixar a Jafa, on trobà un vaixell que anava cap aquelles terres, va pagar el passatge i es va embarcar amb els mariners per fugir de la presència del Senyor. 4Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s’havia de partir. 5Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la càrrega al mar. Mentrestant Jonàs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit. 6Se li va acostar el capità i li va dir: –Què fas tu dormint? Aixeca’t i clama al teu déu! Potser es recordarà de nosaltres i no morirem. 7Els mariners es van dir entre ells: –Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia. Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs. 8Llavors li digueren: Així tu ets el culpable! Què t’hi porta, aquí? D’on vens? Quin és el teu país? A quin poble pertanys? 9Jonàs respongué: –Soc hebreu i adoro el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra. 10I un cop Jonàs els va haver explicat que fugia de la presència del Senyor, el pànic s’apoderà d’aquells homes, que li digueren: –Com és que has fet això! 11Mentrestant el mar s’enfurismava cada vegada més, i els mariners li van preguntar: –Què hem de fer amb tu perquè el mar es calmi? 12Ell respongué: –Tireu-me al mar, i el mar es calmarà. Reconec que aquesta gran tempestat s’ha aixecat contra vosaltres per culpa meva. 13Amb tot, els mariners es posaren a remar intentant de tornar a terra; però no podien, perquè el mar s’enfurismava cada vegada més. 14Llavors van pregar al Senyor: –Ah, Senyor, no ens enviïs la mort perquè ara fem morir aquest home; no ens demanis comptes de la mort d’un innocent. Tot passa, Senyor, tal com tu vols. 15Els mariners, doncs, agafaren Jonàs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria. 16Llavors es va apoderar d’aquells homes un gran respecte pel Senyor. Van oferir un sacrifici al Senyor i li feren prometences. Ac 2, 42-43 42Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. 43Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 114 A N N E X A b Abdies Ac Fets dels Apòstols Ag Ageu Am Amós Ap Apocalipsi Ba Baruc 1 Co Primera carta als Corintis 2 Co Segona carta als Corintis Coh Cohèlet (Eclesiastès) Col Carta als Colossencs 1 Cr Primer llibre de les Cròniques 2 Cr Segon llibre de les Cròniques Ct Càntic dels Càntics Dn Daniel Dt Deuteronomi Ef Carta als Efesis Esd Esdres Est Ester Ex Èxode Ez Ezequiel Fl Carta als Filipencs Gn Gènesi Is Isaïes Jdt Judit Jn Evangeli segons Joan 1 Jn Primera carta de Joan 2 Jn Segona carta de Joan 3 Jn Tercera carta de Joan Jon Jonàs Jr Jeremies Js Josuè Jt Jutges Lc Evangeli segons Lluc Lm Lamentacions Lv Levític 1Ma Primer llibre dels Macabeus 2Ma Segon llibre dels Macabeus Mc Evangeli segons Marc M i Miquees M l Malaquies Mt Evangeli segons Mateu Nm Nombres Os Osees 1 Pe Primera carta de Pere 2 Pe Segona carta de Pere Pr Proverbis 1 Re Primer llibre dels Reis 2 Re Segon llibre dels Reis Rm Carta als Romans Rt Rut 1 Sa Primer llibre de Samuel 2 Sa Segon llibre de Samuel Sir Eclesiàstic Sl Salms Sv Saviesa 1 Te Prim ra carta als Tessalonicencs 2 Te Segona carta als Tessalonicencs 1 Tm Primera carta a Timoteu 2 Tm Segona carta a Timoteu Tt Carta a Titus Za Zacaries A breviatures bíbliques (segons l’Associació Bíblica de Catalunya) PROJECTES: aprofundeix en algun aspecte dels sabers bàsics treballats, des d’una perspectiva cooperativa. ANNEX: al final del llibre trobaràs documents que són necessaris per fer les activitats. Parlem de medi ambient A P R E N E N TATG E B A SAT E N P ROJ EC T E S F A S E 2 Som conscients que el canvi climàtic està provocant un escalfament global del nostre planeta, que es mesura de manera objectiva pel desglaç de les glaceres i, per consegüent, l’increment del nivell del mar i l’augment de les catàstrofes meteorològiques. Un cop més, cal que en prenguem consciència i fem canvis en el nostre estil de vida, de producció i consum, per tal que el problema no s’agreugi. El clima com un bé comú La humanitat ha provocat l’extinció d’espècies animals i vegetals, modificant-ne els ecosistemes. No es poden calcular les conseqüències futures, però ja hem vist els efectes que pot tenir en l’aparició de noves malalties. Cal custodiar el medi ambient, tots els éssers ens necessitem els uns als altres. Pèrdua de biodiversitat L’aigua esdevé un recurs cada cop més escàs. Les aigües subterrànies es veuen amenaçades per la contaminació que produeixen les indústries i els nostres residus. Hi ha poblacions senceres que emmalalteixen i moren perquè consumeixen aigua no potable. Així ho adverteix el papa Francesc: «aquest món té un greu deute social amb els pobres que no tenen accés a l’aigua potable, perquè això és negar-los el dret a la vida». La qüest ió de l’aigua L’ésser humà té dret de viure i ser feliç. Un dret que de vegades minva per causa de la contaminació atmosfèrica, visual i acústica. L’enorme quantitat de ciment i asfalt ens priva d’espais verds i del contacte físic amb la natura. També hi ha una contaminació derivada del món digital, que ens facilita les tasques i relacions, però ens dificulta per viure, ens priva de la capacitat de reflexionar i de l’encontre amb altres persones. Deteriorament de la qualitat de la vida i degradació social El primer capítol de l’encíclica Laudato si’ fa un balanç del que succeeix a la nostra casa comuna. El món s’enfronta, cada vegada més, a sequeres extremes, inundacions, problemes amb les collites, desaparició d’espècies, contaminació, etc. Tot i que actualment ens ensenyen a tenir consciència ecològica (cultura del reciclatge, de l’estalvi...), cada dia descobrim que en sabem la teoria, però no la posem en pràctica. Cal que siguem conscients dels problemes mediambientals derivats dels nostres mals hàbits, i no amagar-los sota la catifa. Analitzem el nostre comportament: 1 Entreu a la pàgina web http:// tuhuellaecologica.org i empleneu les enquestes per mesurar la vostra petjada. 2 Llegiu el número 211 de l’encíclica Laudato si’ . Elaboreu una llista amb les propostes que hi fa el papa Francesc. 3 Quina actitud podríem canviar segons el que hem analitzat? ACTIVITATS Els contaminants atmosfèrics produeixen efectes negatius sobre la salut de les persones, especialment les més pobres, i provoquen malalties i fins i tot la mort. Les causes no són només els mitjans de transport, el fum de les indústries, els dipòsits de substàncies tòxiques i radioactives, sinó també els centenars de tones de residus que es generen anualment a les nostres llars, hospitals i comerços, i que rebutgem, fomentant la cultura d el rebuig . Per fer-hi front, hauríem de practicar el reciclatge i l’aprofitament. D’aquesta manera asseguraríem recursos per a tothom, especialment per a les generacions futures. Contaminació, brossa i cultura del rebuig 36 37
Molt més que un llibre Un llibre, 1.835 llengües Pere Roquet, un col·leccionista de bíblies, va aconseguir reunir-ne 1.600 exemplars, en gairebé tres dècades de recerques, cercant-los ací i allà arreu del món. «La primera fou aquesta», comenta Roquet mostrant un tom que li va regalar un missioner al nord de Kenya, escrita en tucano. De jubilat s’ha dedicat a trobar rareses semblants: en japonès, il·lustrades, en Braille, en esperanto, en worora, etc., bíblies que custodien quasi mil nou-centes llengües. «La Bíblia ha estat un dels fonaments per conservar vives moltes llengües que només eren orals», diu Pere Roquet. Pere Roquet ja no és propietari d’aquesta col·lecció. La va cedir al Principat d’Andorra perquè des del començament només en va voler preservar la paraula: la del cristianisme i la de la llengua. La Bíblia, un viatge per les llengües del món. RTVE, 28 de juny de 2019 1 T E M A
• El text descriu una exposició sobre bíblies en diverses llengües. Investiga els llocs i quantes persones aproximadament parlen les llengües que esmenten al reportatge. • Per què creus que la Bíblia està present arreu del planeta? Punt de part ida Què aprendré? A identificar Jesucrist com a nucli essencial del cristianisme, i la Bíblia com el llibre del poble de Déu, valorant-ne les aportacions a la vida de les persones i les societats. La Bíblia és el nostre llibre sagrat. Llegir-la comporta trobar-se amb Déu. Conèixer-ne les claus ens ajudarà a interpretar els textos i a descobrir allò que Déu ens vol dir per mitjà d’aquests. 7
8 T E M A 1 E X P LOR A LA B Í B L I A Qui escriu aquest text? L’evangelista sant Lluc. A qui va adreçat? A les persones que han descobert Jesucrist. Sant Lluc es va convertir al cristianisme després de la seva mort i es va quedar tan sorprès per tot el que va conèixer sobre Ell que, amb l’ajuda de Déu, va decidir posar-ho per escrit per animar totes les persones a seguir-lo. Quan es va escriure aquest text? Entre els anys 80 i 90 després de Crist. Altres dades L’e va n g e l i d e s a n t L l u c é s e l mé s s e n z i l l d e l l e g i r. Aquest evangel ista, a diferència dels altres, és l ’únic que comença el seu text oferint-nos dades sobre la infància de Jesús, que es concentren en els dos prime r s c a p í t o l s d e l l l i b re . Pe r a q u e s t mo t i u , e l s d o s capítols en què es concentren aquestes dades reben e l nom d ’evange l i s de l a i n fànc i a , j a que na r ren de manera ordenada el període que va des de l ’anunci del naixement de Joan Baptista i de Jesús fins que Jesús compleix dotze anys. En el text trobem detalls curiosos, com per exemple que Zacaries, sacerdot i espòs d ’ Isabel , cosina de la Verge Maria, es va quedar mut fins al naixement del seu fill Joan el Baptista, a causa de la seva falta de fe. De la mateixa manera, aquest és l’únic evangeli en què l legim el Magnificat, un càntic i pregària de la Verge Maria adreçat a Déu que mostra la missió de Jesús: alliberar els oprimits i infondre esperança al seu poble. Testimoni vertader 1Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, 2valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. 3Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, 4perquè constatis la solidesa de l’ensenyament que has rebut. Lc 1, 1-4 D’al tra banda, cada evangel ista destaca un aspecte característic de Jesús. Sant Lluc insisteix en una idea: l ’amor i la misericòrdia de Déu no tenen límits, i per això mai no rebutja a qui se li apropa, sense cap mena de discriminació. A més a més, destaca que sent debilitat envers els més petits, malalts, pobres, víctimes d ’injustícies, penedits...; per això sant Lluc és conegut com l’evangelista de la misericòrdia. Ho podem veure a la paràbola del fill pròdig, un text que tampoc no llegirem en altres evangelis.
Què ens diu, aquest text? L’evangeli segons sant Lluc comença amb aquest pròleg. Seguint l’estil literari dels historiadors de l’època, vol deixar clar que, tot i que ell no ha estat un testimoni di recte dels esdeveniments, ha t ingut mol ta cura a l ’ ho ra de con f i rma r i reun i r to t e s l e s en s enyance s transmeses pels mateixos testimonis oculars i servidors de la Paraula. La primera cosa que hi podem observar és que, com en altres llibres de la Bíblia, els fets que s’hi narren no es van posar immediatament per escrit, sinó que van ser transmesos prèviament de manera oral. Aquest va ser el procés: les persones que hi eren presents (testimonis oculars) transmetien el que havien vist i sentit, fins que, amb el pas del temps, arribava algú que, inspirat per Déu, ho recollia tot per escrit. Tal com podem llegir, el text va adreçat a un personatge anomenat Teòfil. Hi ha diverses teories sobre qui era realment. Algunes persones diuen que quan hi fan referència amb l’adjectiu il·lustre, volen dir que es tracta d ’una persona important d ’alt rang social. Altres persones, a partir de l’etimologia del nom, amic de Déu, pensen que és un personatge simbòlic que representa els creients, com si aquest evangeli estigués dedicat a tots els seguidors de Jesús. L’últim verset del text aprofundeix en aquesta mateixa idea: perquè constatis la solidesa de l’ensenyament que has rebut, que indica que no va adreçat a qualsevol persona, sinó a aquelles persones que ja han rebut el primer contacte amb la fe, una catequesi. La funció dels Evangelis és apropar el missatge de Je - sús a tota la humanitat, que la convida a prendre part d ’aquest projecte i seguir-lo amb una resposta sincera que surt del cor, la ment i la vida mateixa. Aprenc a mirar • Descriu la imatge. Què et suggereix? • Quan llegeixes un llibre, sols pensar qui hi ha al darrere? Raona la resposta. • En el cas de la Bíblia, qui hi ha darrere del text? • Hi ha cap text de la Bíblia que t’hagi donat una ensenyança de vida? Explica la resposta. Dona llegint , Josep Duran, 1872, Museu Nacional d’Art de Catalunya. 9
10 T E M A 1 La paraula de Déu en les nostres vides Tinc una Bíblia! És molt probable que trobis una Bíblia en algun prestatge de casa teva. Fins no fa gaire temps era un privilegi reservat a sacerdots i recercadors. Avui dia ningú no nega la riquesa literària, social, històrico-cultural o artística que conté. Però, per damunt de tot, hi ha el valor religiós, per la qual cosa tots els cristians l’haurien de conèixer i entendre-la per descobrir, per mitjà de la lectura de les seves pàgines, el que Déu vol dir. Comencem per l’estructura, que es va organitzar al segle iv. La Bíblia està formada per setanta-tres llibres agrupats en dues parts: Antic Testament i Nou Testament. • Els llibres de l’Antic Testament (AT ). L’Antic Testament compta amb 46 llibres escrits en llengua hebrea i aramea, i es poden dividir en cinc blocs: – Pentateuc. Són els cinc primers llibres de la Bíblia: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi. Mostren com Déu va intervenir en les primeres etapes de la història de la salvació: va elegir els patriarques, va cridar Moisès, va alliberar el seu poble de l’esclavitud, va pactar amb ell al Sinaí, el va guiar pel desert, li va donar una terra... – Llibres històrics. Narren, des de la fe, els esdeveniments que va viure el poble d ’Israel, és a dir, fan una lectura religiosa de la seva història: Josuè, Jutges, Samuel , Reis, Cròniques, Esdres, Nehemies, Rut, Judit, Ester i Macabeus. – Llibres profètics. Hi trobem les històries dels profetes: Abdies, Ageu, Amós, Baruc, Daniel , Ezequiel , Habacuc, Isaïes, Jeremies, Joel , Jonàs, Malaquies, Miquees, Nahum, Osees, Sofonies i Zacaries. Aquests missatgers de Déu jutjaven i denunciaven les males actituds, però al mateix temps donaven esperances al poble i anunciaven el Mess ies que vindr ia a alliberar-los. – Llibres poètics. Reben aquest nom perquè estan escrits en ve r s . Le s pe r s one s s ’ad recen a Déu en fo rma de p reg à r i a ( s a l m s ) , p o e m e s d ’a m o r (C à n t i c d e l s c à n t i c s ) o q u e i x a desesperada ( lamentacions) en què l’ésser humà descobreix la seva fragilitat i es retroba amb Déu. – Llibres sapiencials. La paraula sapiència significa saviesa. I aquests llibres estan farcits d ’ensenyances que ens ajuden a trobar-nos amb Déu i assolir la felicitat: Job, Proverbis, Cohèlet, Saviesa i Siràcida. Ambó amb forma d’àliga, segle xi, església de Sant Miquel Arcàngel, Puglia, Itàlia. Idees clau • Quants llibres formen l’Antic i el Nou Testament? • Què és el Pentateuc? Què ens mostra? • Quina missió duien a terme els profetes? • Quin llibre de la Bíblia explica els inicis de l’Església? • Què és un hagiògraf ? • Què és un gènere literari?
RkJQdWJsaXNoZXIy