Les coves de Qumran El Parc Nacional de Qumran es troba al desert de Judea, a la costa nord-occidental del mar Mort. El 1947 hi van trobar fragments de manuscr i t s ocu l t s en ger res , repa r t i des en catorze coves. La major part estan escrits en hebreu; d ’altres, en arameu i grec, i estan datats entre els segles ii aC i i dC. S’hi han identificat còpies de llibres de la Bíblia, de l’Antic Te s t a m e n t i u n d e l N o u Te s t a m e n t , d e l’Evangeli de sant Marc. El 1994 els van exposar al Vat icà , ja que el s van cons iderar una troballa d ’interès universal. A prop de les coves van t robar restes d ’un assentament jueu, una petita comunitat ben organitzada, ja que comptaven amb un sistema defensiu (petita torre o fortalesa), una cisterna per al subministrament d ’aigua i un cementiri. Gràcies a ells conservem aquests textos. • Local itza, amb l ’ajuda de Google Earth o Google Maps, les coves de Qumran, i invest i ga quins són el s l locs més propers i quina relació tenen amb la Bíblia. en ruta • Conté diferents gèneres literaris. Si es vol descobrir la intenció dels autors sagrats, cal tenir en compte, entre altres coses, els gèneres literaris. Dei Verbum 12 Un gènere literari és una manera de classificar un text en funció de l a compos i c ió i l ’est ructura . El s hag iògrafs també fan serv i r aquest recurs. La Dei Verbum ens encoratja a conèixer aquests gèneres per poder interpretar el missatge de Déu: • Històric: l l ibres que inclouen històries reals o fictícies, relats populars, dades informatives i biogràfiques. Tenen una finalitat religiosa, per la qual cosa destaquen la presència de Déu en la història. • Nar rat iu: re l at s que descr i uen moment s o escenes en què l’important és l’ensenyança que es vol transmetre. • Legislatiu: textos que recullen les normes o preceptes del poble jueu. • Profètic: doctr ina que dona un missatger de Déu ( profeta) . Inclou oracles, visions i accions simbòliques. • Líric: textos poètics que expressen sentiments, vivències profundes, passió, amor, generalment escrits en vers. • Sapiencial: ensenyances curtes i senzilles, de savis i pensadors, sobre diverses realitats de la vida i grans interrogants. • Epistolar: cartes per a una comunitat o persona. • Apoca l í pt i c : reve l ac i ons obt i ngudes pe r mi t j à de v i s i ons o somnis que s’expressen de manera enigmàtica i simbòlica. Els Evangelis tenen els seus propis gèneres literaris: • Paràboles: breus històries o comparacions basades en la vida quotidiana amb un missatge molt concret. S’hi aprecia que Jesús s’esforça per adaptar-se a un llenguatge senzill per arribar més bé a qui l ’escol ta. Les paràboles deixen l l ibertat perquè l’oient tregui les seves pròpies conclusions. • Discursos: paraules que Jesús adreça als seus deixebles per transmetre el seu missatge. En destaca el llenguatge clar, senzill i directe. Se solen produir en algun lloc simbòlic. • Narracions : descr iuen fets, esdeveniments s imbòl ics o encontres amb Jesús. • Miracles: en aquests relats hi ha una necessitat, després Jesús a c c e p t a g u a r i r o a l l i b e ra r a q u e s t a p e r s o n a i , p e r f i n a l i t z a r, aquesta acció provoca l’admiració en els testimonis. 13
RkJQdWJsaXNoZXIy