DE CINE Un petit pla... com salvar el planeta, de Louis Garrel, 2021. Aquesta comèdia francesa planteja com nens de tot el món preparen i executen un pla per salvar el planeta. Tot esclata quan els pares s’adonen que desapareixen objectes de les seves llars. • Què t’ha cridat més l’atenció? • Coneixies els problemes que s’expliquen a la pel·lícula? • De totes les solucions que hi aporten, quines podries dur a terme? • Amb tot el que s’ha dit en aquest tema, consideres necessari que hi hagi una cultura més àmplia sobre la protecció de la nostra casa comuna? Valoro el que he après A nivell individual • Quins criteris del projecte creus que has assolit? I quins no? • Creus que el que s’hi ha treballat és rellevant? Per què? • Quins aspectes positius i quins de negatius has trobat en cadascuna de les fases treballades? • Què has après que no oblidaràs? • Com valores el teu treball en aquest projecte? Posa’t una nota de l’1 al 10 i digues per què. Treball cooperat iu • Creus que com a grup heu organitzat bé el treball? • Heu seguit la seqüència del projecte per assolir els criteris proposats? Justifica la resposta. • Creus que tots els membres hi han participat uniformement? • Creus que els rols estaven ben repartits? • Com valores el treball cooperatiu? Posa una nota al teu grup de l’1 al 10 i digues per què. Producte final • Quines dificultats heu trobat a l’hora de fer el projecte? • Quins són els encerts del vostre projecte? • Què creieu que es podria millorar? • Heu complert el termini per lliurarlo? Si no ha estat així, per què? • Com valoreu el projecte que ha presentat el grup? Posa una nota de l’1 al 10 i digues per què. 41 T E M A 4 DI À L EG A M B LA C U LT U R A B A D E 6 7 5 3 La taula dels pecats capitals Aquest quadre , pintat ent re 1505 i 1510, fou or i g inàr i ament l a coberta d ’una t au l a . L’au to r é s Hi e ronymus van Aeken , mé s conegu t com e l Bosch. Les seves obres desborden molts colors i detalls minuciosos, amb figures que semblen provinents del món dels somnis i malsons de l’artista. Per aques t mot i u a l guns l ’assenya l en com un precursor de l sur rea l i sme i veuen la seva influència en pintors posteriors, com Dalí o Miró, malgrat els segles que els separen. La seva pintura també es caracteritza per expressar la seva pròpia visió del cel i de l ’ infern, el pecat i la salvació. El tràgic i l ’horrible s’uneixen a l’humor i la caricatura, provocant por i, alhora, atracció. Aquesta obra en concret està farcida de contingut ideològic i doctrinal que presenta en una composició original i innovadora per a l’època. Hi ha tres temes que unifiquen totes les escenes: • Déu que tot ho veu. La pintura capta la mirada dels espectadors cap a l’interior del cercle, tal com diu la inscripció en llatí: «Compte, compte, Déu està mirant». Ell veu les nostres accions, bones i dolentes. • La llibertat de la persona (franja al voltant de l’ull ). De vegades perdem la raó i ens deixem dur pels pecats capitals. Tal com ens recorda el text de la Bíblia que apareix al quadre: 28Aquest poble d'Israel ha perdut el seny, no té gens d'enteniment. 29Si fos intel·ligent, ho comprendria, endevinaria el sentit del seu destí. (Dt 32, 28-29) • Les conseqüències del pecat. Aquest tema es troba a les escenes dels cantons de la taula i es resumeix en el text de la Bíblia següent: 20Ell va dir: «Quan els amagui la mirada, veuré quina serà la seva fi; perquè són una gent perversa, uns fills que no són de fiar. (Dt 32, 20) 63 Espai creatiu Trieu una de les escenes de la taula: • Feu-ne una descripció detallada i expliqueu quin pecat mostra. • Busqueu un exemple més actual i presenteu-lo a la classe de manera creativa. Escena A En el centre apareix l’ull de Déu amb Jesucrist a la pupil·la: Ell és qui ens porta la salvació, i per això es troba en el centre, envoltat dels pecats capitals. Per omplir l’espai entre el cercle i els cantons de la taula, el Bosch hi representa quatre escenes força habituals de la iconografia cristiana, les darreres etapes de l’existència d ’una persona: mort, judici i, com a conseqüència, infern o glòria: B El moribund es confessa mentre la Mort l’espera amb un àngel i un dimoni. C El judici Final, representa Crist, al cel, envoltat d ’àngels i sants mentre els morts surten de les tombes. D Glòria, sant Pere rep les ànimes dels justos al cel. E Infern, els qui han pecat reben el càstig que mereixen. 1 C 4 2 1 Avarícia: desig excessiu i desordenat d ’adquirir riqueses. És el cas d ’aquest jutge, el veredicte del qual depèn d ’allò que li regalin. La virtut que nega aquest pecat és la generositat. 2 Gola: apetit desordenat de menjar i beure, com fa aquesta família. La virtut contrària és la temprança. 3 Peresa: actitud descuidada pel que fa a obligacions i compromisos. L’exemple és un sacerdot que dorm i negligeix la seva feina. La virtut oposada és la diligència. 4 Luxúria: desig i gaudi de manera desordenada, com el cas d ’aquesta parella que, abstreta en el coqueteig, no s’adona del que passa al seu voltant. Virtut, la castedat. 5 Supèrbia: excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres. Una dona es mira al mirall que subjecta un dimoni. Està emparellada amb la humilitat com a virtut. 6 Ira: desig violent i injust contra Déu o els altres. Hi ha representats dos borratxos que es barallen davant d ’una dona. La virtut és la paciència. 7 Enveja: sentiment de tristesa pels béns d'altri. Una parella vol el falcó que duu algú altre i dos gossos es barallen per un os. La virtut contrària és la caritat. El Bosch (1450-1516) va formar part d’una família de pintors que van treballar durant sis generacions als Països Baixos. Vocabulari pecats capitals. pecats que són cap i origen d’altres vicis i pecats. A les acaballes del segle , el papa sant Gregori el Gran els va agrupar en set. 62 T E M P S DE L EC T U R A T E M A 4 Care Santos Va néixer a Mataró l’any 1970. Va estudiar Dret, tot i que va començar exercint com a periodista. Les seves obres són de diversos gèneres, com el conte, la novel·la, el relat o l’assaig. Ha rebut nombrosos reconeixements, com el Premi Nadal (2017) o el Cervantes Chico (2020), aquest darrer per les seves obres de literatura infantil i juvenil. El relat curt «Marcar un gol» forma part del llibre 21 r e l a t s con t ra l ’a ss e t j amen t es co l a r. Pe r mi t j à d ’aquestes narracions breus pretén sensibi l itzar els adolescents sobre un problema urgent que cada vegada afecta més persones. Marcar un gol A debat • Quina relació té aquest text amb el tema? • Qui creus que és més culpable, qui assetja o qui ho sap i no diu res? Raona la resposta. • El relat comença amb aquesta frase: «Sigues amable amb els més aplicats de la classe, perquè hi ha moltes possibilitats que acabis treballant per a un d’ells. Què en penses? És coherent amb els valors cristians? M’he esperat que marxés tothom per fer aquest passeig solitari. El considero una cerimònia de retrobament. No amb les velles parets i llocs, que conec tan bé, sinó amb mi mateixa. Amb els meus records. […] Pujo l’escala agafant-me al passamà, amb calma. Els dies que arribava tard havia aconseguit pujar aquests escalons de tres en tres. Ara els observo i em pregunto com és possible que una nena com jo, que mai no va ser àgil i que no estava dotada per als exercicis gimnàstics, fes una cosa semblant. Potser la urgència, el temor de fer tard o la por de cridar l’atenció m’apressaven fins aquest punt? La por, sí. No em fa res recordar-ho. Més que por: terror de fer tard, de ser el centre de les mirades. […] Feien befa de la meva poca agilitat, o del meu físic, o del meu xandall, de qualsevol cosa. Feien que la resta de la classe també rigués. Deien: «Has d’aprendre a saltar, repel·lent». O bé: «Et pesa el cul, Ramírez». […] El pla els va sortir més que bé. El vestuari va quedar desert. Quan vaig decidir sortir de la dutxa, a penes no s’escoltava ningú fora. No vaig trobar la tovallola sobre la porta, on l’havia deixada. […] Vaig provar d’obrir una mica la porta per si de cas s’havia quedat fora del meu abast i va ser llavors quan em vaig adonar que l’havien embarrada per fora. […] Van trigar més de sis hores a trobar-me. […] No havia aconseguit sortir-ne, malgrat haverho intentat de totes les maneres. […] i podria haver estat pitjor: m’hi podria haver quedat fins l’endemà, o fins que els meus pares haguessin notat la meva absència. […] L’endemà, no parlaven d’altra cosa al col·legi. La notícia s’havia escampat sense saber com. Tothom em mirava als passadissos, xiuxiuejant. En canvi, jo no podia mirar ningú a la cara. Ni a la Míriam ni a la Carmen ni a la Isabel ni a la Marta ni, en realitat, a cap dels meus companys, que, si no havien participat en la cruel befa, havien actuat com a testimonis muts. Durant uns dies vaig esperar que algú m’ajudés i les delatés. Tothom sabia qui havia sigut, però ningú no ho va fer. Care Santos 64 65 S Í N T E S I Maléfica, Robert Stromberg, 2014. Maléfica és una fada jove de bon cor. Però el dolor i la traïció d’algú a qui estimava la duria a convertir-se en la reina del mal. Només es podria salvar si es retrobés amb l’amor, i el trobarà de la manera més inesperada. • Què podem aprendre de l’actitud d’Stefan? I de la de Maléfica? • Creus que les nostres accions poden «fer dolenta» una altra persona? Raona la resposta. • Què pot significar per a nosaltres «perdre les ales»? • Quina ensenyança obtens de la pel·lícula? YOUCAT DE CINE Què he après? • Què podem considerar pecat? • Què és el pecat original? En què ha millorat la meva relació amb els altres? • Soc conscient de les conseqüències que tenen les meves males accions per als altres? Escriu-ne un exemple. • Soc conscient que quan ofenc una persona ofenc Déu? En què he millorat com a persona? • Demano perdó quan soc conscient que he fet alguna cosa malament? Raona la resposta. • M’acosto al sagrament de la Reconciliació per sentir el perdó de Déu? VALORO EL QUE HE APRÈS Pecat: un pecat és una paraula, un acte o una intenció amb què una persona atempta, de manera conscient i voluntària, contra el vertader ordre de les coses, previst així per l’amor de Déu. Pecar significa més que infringir alguna de les normes acordades pels éssers humans. El pecat s’adreça contra l’amor de Déu i l’ignora (315). Pecat original: el pecat, en sentit propi, és una culpa que cal respondre personalment. El terme pecat original, per consegüent, no es refereix a un pecat personal, sinó a l’estat abatut de la humanitat en el qual neix cada individu abans de pecar per decisió pròpia (68). La responsabilitat humana: l’ésser humà és responsable de tot el que fa de manera conscient i per pròpia voluntat (288). El perdó: Jesús no només va perdonar ell mateix els pecats, també va confiar a l’Església la missió i el poder d’alliberar els homes dels seus pecats. Mitjançant el ministeri del sacerdot es concedeix al pecador el perdó de Déu i la culpa queda esborrada com si no hagués existit mai (150). Pren consciència del teu aprenentatge 5 Estableix un diàleg entre la fe i la cultura 4 Completa els teus coneixements i opina amb sentit crític. Valora i aplica en la teva vida el que has après. Autoavalua’t. Llegeix i relaciona el que has après amb la literatura d’ahir i avui. Estableix un diàleg entre fe i cultura a través del nostre patrimoni. Ordena els teus coneixements amb l’ajuda del Catecisme per a Joves (YOUCAT). A l final de cada trimestre trobaràs... Seqüència del projecte a fase. De què parlem? • Reflexionarem sobre els vincles del cristianisme amb la cura de la Creació. a fase. Parlem de medi ambient • Investigarem, per mitjà de l’encíclica Laudato si’, quina hauria de ser la nostra responsabilitat pel que fa a la protecció del medi natural. a fase. Però també d’ecologia integral • Coneixerem què significa aquesta expressió i què implica en les nostres vides. Producte final • Participar en un pla d ’acció per mitjà de la plataforma Laudato si’. Criteris d’avaluació • Adquirir habilitats i actituds de relació amb altres persones, posant en pràctica estratègies efectives de reflexió i de comunicació, d ’ajuda mútua, de participació i d ’inclusió, orientades a la millora de la convivència en la família i en l’escola com a expressió de la fraternitat universal. • Analitzar les necessitats socials, identificant les situacions d ’injustícia, violència i discriminació, amb les seves causes, destriant-les en funció del projecte del Regne de Déu, implicant-se en propostes de transformació social. P R O J E C T E El meu compromís crist ià inclou l’ecologia? • Què et suggereix el contrast d’aquestes dues fotografies? • Creus que el cristianisme té cap relació amb l’ecologia? Justifica la resposta. • Coneixes alguna iniciativa ecològica que dugui a terme la teva parròquia? Punt de part ida 31 115 Tema . Molt més que un llibre Pàgina . Tornar a les fonts Ex 20, 12 12Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu. Is 1, 2-3 2Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. 3Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora». Za 1, 8 8De nit, en una visió, vaig veure un cavaller que muntava un cavall roig. S’estava a la vall profunda, enmig d’unes murtres. Al seu darrere hi havia altres cavalls rojos, grisos i blancs. Pr 15, 17-18 17Val més plat de verdura amb amor que vedell gras servit amb rancor. 18El geniüt encén la lluita, l’home pacient l’apaga. Ct 7, 12-13 12Vine, estimat meu, sortim al camp, fem nit en llogarrets. 13De bon matí anirem a les vinyes per veure si broten els ceps i es desclou la seva florida, si als magraners els esclaten les gemmes. Allí t’ompliré de carícies. Jon 1, 1-16 1El Senyor va comunicar la seva paraula a Jonàs, fill d’Amitai. Li digué: 2–Ves a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat. 3Però Jonàs decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Va baixar a Jafa, on trobà un vaixell que anava cap aquelles terres, va pagar el passatge i es va embarcar amb els mariners per fugir de la presència del Senyor. 4Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s’havia de partir. 5Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la càrrega al mar. Mentrestant Jonàs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit. 6Se li va acostar el capità i li va dir: –Què fas tu dormint? Aixeca’t i clama al teu déu! Potser es recordarà de nosaltres i no morirem. 7Els mariners es van dir entre ells: –Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia. Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs. 8Llavors li digueren: Així tu ets el culpable! Què t’hi porta, aquí? D’on vens? Quin és el teu país? A quin poble pertanys? 9Jonàs respongué: –Soc hebreu i adoro el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra. 10I un cop Jonàs els va haver explicat que fugia de la presència del Senyor, el pànic s’apoderà d’aquells homes, que li digueren: –Com és que has fet això! 11Mentrestant el mar s’enfurismava cada vegada més, i els mariners li van preguntar: –Què hem de fer amb tu perquè el mar es calmi? 12Ell respongué: –Tireu-me al mar, i el mar es calmarà. Reconec que aquesta gran tempestat s’ha aixecat contra vosaltres per culpa meva. 13Amb tot, els mariners es posaren a remar intentant de tornar a terra; però no podien, perquè el mar s’enfurismava cada vegada més. 14Llavors van pregar al Senyor: –Ah, Senyor, no ens enviïs la mort perquè ara fem morir aquest home; no ens demanis comptes de la mort d’un innocent. Tot passa, Senyor, tal com tu vols. 15Els mariners, doncs, agafaren Jonàs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria. 16Llavors es va apoderar d’aquells homes un gran respecte pel Senyor. Van oferir un sacrifici al Senyor i li feren prometences. Ac 2, 42-43 42Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. 43Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 114 A N N E X A b Abdies Ac Fets dels Apòstols Ag Ageu Am Amós Ap Apocalipsi Ba Baruc 1 Co Primera carta als Corintis 2 Co Segona carta als Corintis Coh Cohèlet (Eclesiastès) Col Carta als Colossencs 1 Cr Primer llibre de les Cròniques 2 Cr Segon llibre de les Cròniques Ct Càntic dels Càntics Dn Daniel Dt Deuteronomi Ef Carta als Efesis Esd Esdres Est Ester Ex Èxode Ez Ezequiel Fl Carta als Filipencs Gn Gènesi Is Isaïes Jdt Judit Jn Evangeli segons Joan 1 Jn Primera carta de Joan 2 Jn Segona carta de Joan 3 Jn Tercera carta de Joan Jon Jonàs Jr Jeremies Js Josuè Jt Jutges Lc Evangeli segons Lluc Lm Lamentacions Lv Levític 1Ma Primer llibre dels Macabeus 2Ma Segon llibre dels Macabeus Mc Evangeli segons Marc M i Miquees M l Malaquies Mt Evangeli segons Mateu Nm Nombres Os Osees 1 Pe Primera carta de Pere 2 Pe Segona carta de Pere Pr Proverbis 1 Re Primer llibre dels Reis 2 Re Segon llibre dels Reis Rm Carta als Romans Rt Rut 1 Sa Primer llibre de Samuel 2 Sa Segon llibre de Samuel Sir Eclesiàstic Sl Salms Sv Saviesa 1 Te Prim ra carta als Tessalonicencs 2 Te Segona carta als Tessalonicencs 1 Tm Primera carta a Timoteu 2 Tm Segona carta a Timoteu Tt Carta a Titus Za Zacaries A breviatures bíbliques (segons l’Associació Bíblica de Catalunya) PROJECTES: aprofundeix en algun aspecte dels sabers bàsics treballats, des d’una perspectiva cooperativa. ANNEX: al final del llibre trobaràs documents que són necessaris per fer les activitats. Parlem de medi ambient A P R E N E N TATG E B A SAT E N P ROJ EC T E S F A S E 2 Som conscients que el canvi climàtic està provocant un escalfament global del nostre planeta, que es mesura de manera objectiva pel desglaç de les glaceres i, per consegüent, l’increment del nivell del mar i l’augment de les catàstrofes meteorològiques. Un cop més, cal que en prenguem consciència i fem canvis en el nostre estil de vida, de producció i consum, per tal que el problema no s’agreugi. El clima com un bé comú La humanitat ha provocat l’extinció d’espècies animals i vegetals, modificant-ne els ecosistemes. No es poden calcular les conseqüències futures, però ja hem vist els efectes que pot tenir en l’aparició de noves malalties. Cal custodiar el medi ambient, tots els éssers ens necessitem els uns als altres. Pèrdua de biodiversitat L’aigua esdevé un recurs cada cop més escàs. Les aigües subterrànies es veuen amenaçades per la contaminació que produeixen les indústries i els nostres residus. Hi ha poblacions senceres que emmalalteixen i moren perquè consumeixen aigua no potable. Així ho adverteix el papa Francesc: «aquest món té un greu deute social amb els pobres que no tenen accés a l’aigua potable, perquè això és negar-los el dret a la vida». La qüest ió de l’aigua L’ésser humà té dret de viure i ser feliç. Un dret que de vegades minva per causa de la contaminació atmosfèrica, visual i acústica. L’enorme quantitat de ciment i asfalt ens priva d’espais verds i del contacte físic amb la natura. També hi ha una contaminació derivada del món digital, que ens facilita les tasques i relacions, però ens dificulta per viure, ens priva de la capacitat de reflexionar i de l’encontre amb altres persones. Deteriorament de la qualitat de la vida i degradació social El primer capítol de l’encíclica Laudato si’ fa un balanç del que succeeix a la nostra casa comuna. El món s’enfronta, cada vegada més, a sequeres extremes, inundacions, problemes amb les collites, desaparició d’espècies, contaminació, etc. Tot i que actualment ens ensenyen a tenir consciència ecològica (cultura del reciclatge, de l’estalvi...), cada dia descobrim que en sabem la teoria, però no la posem en pràctica. Cal que siguem conscients dels problemes mediambientals derivats dels nostres mals hàbits, i no amagar-los sota la catifa. Analitzem el nostre comportament: 1 Entreu a la pàgina web http:// tuhuellaecologica.org i empleneu les enquestes per mesurar la vostra petjada. 2 Llegiu el número 211 de l’encíclica Laudato si’ . Elaboreu una llista amb les propostes que hi fa el papa Francesc. 3 Quina actitud podríem canviar segons el que hem analitzat? ACTIVITATS Els contaminants atmosfèrics produeixen efectes negatius sobre la salut de les persones, especialment les més pobres, i provoquen malalties i fins i tot la mort. Les causes no són només els mitjans de transport, el fum de les indústries, els dipòsits de substàncies tòxiques i radioactives, sinó també els centenars de tones de residus que es generen anualment a les nostres llars, hospitals i comerços, i que rebutgem, fomentant la cultura d el rebuig . Per fer-hi front, hauríem de practicar el reciclatge i l’aprofitament. D’aquesta manera asseguraríem recursos per a tothom, especialment per a les generacions futures. Contaminació, brossa i cultura del rebuig 36 37
RkJQdWJsaXNoZXIy