Què ens diu, aquest text? L’evangeli segons sant Lluc comença amb aquest pròleg. Seguint l’estil literari dels historiadors de l’època, vol deixar clar que, tot i que ell no ha estat un testimoni di recte dels esdeveniments, ha t ingut mol ta cura a l ’ ho ra de con f i rma r i reun i r to t e s l e s en s enyance s transmeses pels mateixos testimonis oculars i servidors de la Paraula. La primera cosa que hi podem observar és que, com en altres llibres de la Bíblia, els fets que s’hi narren no es van posar immediatament per escrit, sinó que van ser transmesos prèviament de manera oral. Aquest va ser el procés: les persones que hi eren presents (testimonis oculars) transmetien el que havien vist i sentit, fins que, amb el pas del temps, arribava algú que, inspirat per Déu, ho recollia tot per escrit. Tal com podem llegir, el text va adreçat a un personatge anomenat Teòfil. Hi ha diverses teories sobre qui era realment. Algunes persones diuen que quan hi fan referència amb l’adjectiu il·lustre, volen dir que es tracta d ’una persona important d ’alt rang social. Altres persones, a partir de l’etimologia del nom, amic de Déu, pensen que és un personatge simbòlic que representa els creients, com si aquest evangeli estigués dedicat a tots els seguidors de Jesús. L’últim verset del text aprofundeix en aquesta mateixa idea: perquè constatis la solidesa de l’ensenyament que has rebut, que indica que no va adreçat a qualsevol persona, sinó a aquelles persones que ja han rebut el primer contacte amb la fe, una catequesi. La funció dels Evangelis és apropar el missatge de Je - sús a tota la humanitat, que la convida a prendre part d ’aquest projecte i seguir-lo amb una resposta sincera que surt del cor, la ment i la vida mateixa. Aprenc a mirar • Descriu la imatge. Què et suggereix? • Quan llegeixes un llibre, sols pensar qui hi ha al darrere? Raona la resposta. • En el cas de la Bíblia, qui hi ha darrere del text? • Hi ha cap text de la Bíblia que t’hagi donat una ensenyança de vida? Explica la resposta. Dona llegint , Josep Duran, 1872, Museu Nacional d’Art de Catalunya. 9
RkJQdWJsaXNoZXIy