Temples budistes Des dels inicis, la fe budista ha fet servir diferents recintes per a la meditació i la pregària dels devots, que sempre compten amb una imatge de Buda i al voltant podem trobar els molinets de pregàries, també anomenats cilindres de mantres, que, en girar-los, escampen al vent les pregàries que contenen. Stupes : Hom c reu que aques t s ed i f i c i s van né i xe r com a monuments funeraris i van acabar esdevenint t e m p l e s q u e r e p r e s e n t e n l a m e n t i l · l u m i n a d a d e Bud a . S ’a l cen s ob re p l a t a f o rme s e s g l a on a d e s que acaben amb un pinacle. Cada part i element decoratiu és simbòlic i es relaciona amb la salut, la concentració o la saviesa. Pagodes: Es consideren una evolució dels stupes, per tant segueixen el mateix esquema tot i que amb un estil diferent. Van néixer per allotjar relíquies, començant per les restes òssies de Buda. Són més pròpies del Japó, la Xina, Corea, Vietnam o Tailàndia. Temples: La ràpida expansió del budisme per la Xina va fer necessària l’aparició de temples per acollir els devots. Algunes persones adinerades van ofer i r les seves pròpies cases per a aquest fi, que van servir de guia per a la construcció posterior de temples i monestirs. Compten amb un gran saló, decorat amb escul tures o pintures, on els f idels medi ten i resen. El jardí, el pati i alguna estança per a conferències o xerrades solen completar el recinte. Al seu voltant s’al - cen més construccions per al lot jar-hi els monjos o celebrar els recessos. Mesquites La paraula mesquita prové del vocable àrab masj id, que significa «lloc per prostrar-se». És un lloc de pregària i també d ’estudi. Divendres, el seu dia sagrat, els musulmans s’hi reuneixen per resar. Totes segueixen l’esquema que Mahoma va establir en la primera, situada a casa seva. Consta d ’un pati central (sahn) on se situa la font de les ablucions. A través del pati s’accedeix a la sala de pregària, que compta amb diversos elements: la quibla, el mihrab, el minbar. També disposa d ’una o diverses torres, els minarets, des d ’on fan la crida per al res. En algunes mesquites grans també s’hi pot trobar la maqsura, espai destinat al califa. Les dones resen separades dels homes, darrere d ’ells. La decoració es concentra en el mihrab i en la maqsura per destacar-ne la importància. L’ islam prohibeix la representació d ’imatges i per això l’ornamentació es fa amb motius vegetals, geomètrics o cúfics (escriptura). Temple budista de Chiang Mai, Tailàndia. Mesquita blava, Istanbul. Espai digital • Cerqueu informació sobre la tipologia de temple corresponent a la religió que heu treballat a l’Espai digital anterior i afegiu-la a la vostra presentació. 15
RkJQdWJsaXNoZXIy