T E M P S DE L EC T U R A T E M A 1 Cadascú al seu lloc: és el principi que des de sempre ha regit la societat índia. La il·lustració més perfecta d’això és el sistema de castes, del qual, facin el que facin, no se n’escapa cap indi. Néixer en una casta noble, sacerdot o guerrer, o néixer intocable, és, segons els vedes –els llibres sagrats–, conseqüència dels actes duts a terme en una vida anterior: és, per tant, just. Viure escrupolosament el seu estatus d’intocable, acceptar amb serenitat la vergonya i la misèria garanteix, en una vida futura, pertànyer a una casta més afavorida. Aquesta actitud està tan arrelada en la mentalitat índia que, al llarg dels segles, els musulmans –la religió dels quals, amb tot, està, com el cristianisme, basada en la igualtat– es van deixar influir, fins al punt que entre ells també hi ha una mena de divisió de castes, segons provinguin dels conquistadors o de convertits hindús de castes baixes. L’idealisme i les idees democràtiques que de jove sostenia Harry Waig no tenien cabuda a l’Índia, i ha acabat pensant que almenys això garantia l’estabilitat d’una societat que d’una altra manera hauria tingut moltes raons per esclatar. […] El palanquí avança pels carrers, la gentada és tan densa que els portadors es veuen obligats a aturar-se. La Selma s’afanya per saltar a terra quan una veu inquieta la crida a la realitat: –El vostre burca, princesa! Aïrada i confosa, balbuceja: –Ho havia oblidat, no hi estic acostumada. La companya somriu. –Us hi acostumareu de seguida, sobretot quan descobriu que el nostre burca és en realitat un instrument de llibertat. Instrument de llibertat aquella presó de seda negra, que només s’obre a l’exterior per un rectangle enreixat a l’altura dels ulls? Kenizé Mourad Aq u e s t a n ove l · l a n e i x d e l ’ i n t e rè s d e l ’au t o ra p e r conèixer els seus orígens. El seu pare va ser rajà de l ’ Ín d i a i l a ma re , un a p r i n ce s a d e Tu rq u i a . L a h i stòr ia de la Selma és un v iatge per l locs i moments històrics del segle XX, que serveixen, a més, per estructurar aquesta obra en quatre parts: Turquia, el Líban, l ’Índia i França. L’autora, i filla de la Selma, tracta també la relació de la persona amb la religió. Com que la protagonista és musulmana, li criden l ’atenció algunes imposicions de l ’ islam en altres llocs, com l’ús d e l bu rca o e l t ra c t e ve r s l a don a . E l s i s t ema d e ca s t e s d e l a rel igió hindú topa amb la idea d ’ igual tat que es viu en l ’ islam i e n e l c r i s t i a n i s m e , a m b q u è t a m b é h i h a v i a c o n v i s c u t . I s’ interessa pel model de vida pacifista que promou Gandhi. De part de la princesa morta A debat • Què vol dir que el sistema de castes «garantia l’estabilitat d’una societat que d’una altra manera hauria tingut moltes raons per esclatar?» Creieu que en l’actualitat és així? Per què? • Com veieu el fet que en una mateixa religió hi hagi preceptes diferents com el que es descriu aquí pel que fa a l’ús del burca? 16
RkJQdWJsaXNoZXIy